On dl, 2003-11-10 at 22:59, Alex Muntada wrote: > > La situaci� �s excepcional. Com pot "perdre el sentit", pel > > que sigui, una situaci� de llibertat que �s l'antagonista > > d'aquesta situaci�? > > Quan el programari lliure �s imposat i no triat volunt�riament, > nom�s en aquest cas, perd el sentit. Canviant les paraules de > Ghandi, hom podria dir que "no hi ha cam� cap al programari > lliure sin� que el programari lliure �s el cam�", �s a dir, > la idea de programari lliure per si mateixa �s suficient per > fer una bona tria i contra aix� no hi ha cap argument que valgui. > D'aqu� que, per posar un exemple, Microsoft vulgui dur aquesta > discussi� al camp t�cnic, perqu� �s l'�nic en el que t� prou > arguments (v�lids o no) per lluitar.
Sempre quan es prenen decisions s'ha de considerar globalment totes l'opcions. Ara b�, crec que el programari lliure aporta factors que poden ser considerats "sine qua non" en molts entorns, i ara parlo molt pensant en l'administraci�. A veure valorem en diners: * el cost de fer adaptacions al programari en el futur (ponderat amb la probabilitat de fer-les) * el cost de possibles fallades del sistema d'acord amb una ponderaci� segons la seguretat del sistema (us recordo que l'excusa m�s freq�ent per quan una empresa no compleix alguna cosa �s "una fallada del sistema inform�tic"). Virus, troians.... * valorar d'alguna manera el manteniment del programari * el cost de fer una migraci� a un altre producte ponderat amb la possibilitat que es deixi de mantenir. En el cas del programari lliure podem valorar quan costa subcontractar el manteniment. * el cost del maquinari necessari per fer funcionar una determinada soluci� de programari * el benefici a l'economia local produ�t per contractes de suport i adaptaci� del programari a empreses locals * el cost de localitzaci� del programari aix� com del manteniment de les localitzacions * valorar d'alguna manera si una determinada adquisi� t� repercusions en adquisicions futures (perqu� no sigui interoperable amb altres decisions per exemple). Aix� tamb� t� import�ncia perqu� qualsevol adaptaci� de programari te l'ha de fer el productor, en el cas propietari. * valorar com determinades asseguradores o la possibilitat de perseguir judicialment algun productor de programari (en el cas de la suposada garantia que diuen alguns que ofereix el programari propietari) -si no ha fet fallida- pot estalviar els costos en cas de "desastre". * valorar si es respecta la privadesa del ciutad� * valorar d'alguna manera la import�ncia de la transpar�ncia. Si realment valoressin tot aix� en diners, qu� hem de concloure? Potser hi ha riscos inassumibles amb el programari propietari, als quals hi hem accedit perqu� no hi havia alternativa. El mateix govern alemany ha demostrat amb el projecte Sphinx[1] que quan no hi ha alternativa a un programari propietari en el m�n del programari lliure, pel nombre de llic�ncies que utilitza l'administraci�, potser surt m�s a compte fer-lo! Quan ens diuen que la decisi� �s t�cnica i que no es pot obligar que l'administraci� nom�s utilitzi programari lliure moltes vegades no es consideren aquests factors, i jo n'hi ha uns quants que els trobo molt importants. En el m�n del programari no es ven aquest com a tal. Es ven el dret a la seva utilitzaci�. La llic�ncia �s fonamental. El programari lliure i el programari propietari no �s el mateix producte. S�n productes diferents, com pomes i peres. Les llic�ncies s�n fonamentalment diferents i les implicacions d'aquestes massa grans. En aquest sentit incl�s amb el raonament dels liberals no veig cap problema a que s'obligui a l'administraci� a utilitzar programari lliure. Ning� est� dient que Microsoft no es pot presentar a un concurs p�blic. Que ho facin, per� amb programari lliure. [1] http://www.bsi.de/aufgaben/projekte/sphinx/index.htm Salut! -- Josep Mon�s i Teixidor Clau GnuPG: gpg --recv-keys 80E85CC4
signature.asc
Description: This is a digitally signed message part
