El Thu, May 12, 2016 at 01:02:09PM +0200, Pedro deia:
2016-05-12 12:41 GMT+02:00 Ernest Adrogué <nfdi...@gmail.com>:
Exacte, i els autors tampoc aclareixen com hauria de ser aquesta gestió
suposadament democràtica. Vol dir que la "comunitat" (que pot ser
potencialment la població mundial) hauria de tenir el control del projecte,
i assignar persones a una o altra tasca, sense que aquestes hi tinguin res
a
dir (altrament, no seria "democràtic")? No té cap sentit.
Estic d'acord amb el que dius, però ja que tinc un cas recent, aprofito.
als que conegueu el projecte openwrt.org, ara han fet un fork amable (s'han
anat tots els desenvolupadors més importants i actius), i lo que volen
canviar precissament és una millora de transparència i governança, es veu
que hi havia certs canals de comunicació privats, i certs problemes per fer
commits al repositori
https://www.lede-project.org/rules.html
Clar.
La democràcia és necessària per gestionar bens comuns únics o
escassos. Per exemple, un ajuntament o un estat és de tot el veïnat,
les decisions s'han de prendre entre tots, i si no tenen temps, doncs
delegar en algú escollit entre tots. El motiu és que les decisions
afecten a tots. De fet per poder votar necessites un cens, i el cens
és a qui afecten les decisions.
La democràcia no vol dir que entre tots decidim el que fa Fulano. Si
de cas decidim què ha de fer totohom o què no pot fer ningú (matar,
etc., per això fem lleis). Però dintre d'això Fulano fa el que vol
Fulano. I si la majoria de gent vol que faci una altra cosa, a Fulano
se li'n refot. Li pots donar idees, fer sugerències, proposar
pagar-li si fa tal cosa, etc. però farà el que voldrà.
A tot estirar decidim coses com que tothom ha de pagar impostos,
cuidar el medi ambient... Així en general, lleis que afecten
tothom. No fem una llei per a que la Ruscalleda ens faci butifarra amb
seques a tots. Igual hi hauria majoria, però la Ruscalleda potser ens
faria butifarra a seques per comptes de butifarra amb seques. En canvi
tenim una llei que diu que pares i mares han d'alimentar els seus
fills. Les lleis afecten a tothom per igual, per això es voten
democràticament (al menys idealment).
Els projectes de programari, lliures o privatius, evolucionen com
volen les persones o empreses que els fan, no la resta del món.
La diferència és que el programari es pot copiar pràcticament gratis.
Les administracions o estats si de cas es poden dividir, no duplicar.
Si Catalunya es cansa d'estar sotmesa a les votacions de tota la
població espanyola, s'independitza. Un cop independitzada decideix
sobre Catalunya, no sobre Espanya. El que no pot fer és crear una
segona Espanya idèntica en la que només votin els catalans, i deixar
l'anterior en la que voten els espanyols (això seria massa de la
teoria d'universos múltiples).
El programari lliure permet a tots els usuaris fer forks. Si no
t'agraden com ho fan els autors, bifurques el codi, et fas autor i ho
fas com vols, no obligues a l'autor original a fer-ho com tu (o
vosaltres, per molts que sigueu) volgueu.
És que seria terrorífic. Imagina't que pel fet d'haver fet un programa
i compartir-lo estiguessis obligat a fer tota la vida el que diguin els
usuaris per majoria.
la gràcia de free/open source, és la capacitat de fork, emportant-se tota
la bona feina feta.
Evidentment. I quan hi ha un fork, el que es reparteix és
l'atenció/treball entre dos grups. Com que en general el que vol la
gent que treballa en un projecte és ajuda, li interessa més tenir la
gent que col·labora contenta que no tenir-la i arriscar-se a forks o
simplement a abandonaments o menys incorporacions. Per això organitzar
un projecte democràticament pot ser una bona idea (sobretot quan tots
els votants hi dediquen recursos similars).
I com que el programari és coneixement compartit, i el coneixement viu
al cap de qui el coneix, qualsevol usuari d'un programa pel simple fet
de conèixer i aprende'l ja està col·laborant. Si a més comunica idees,
informa d'errors, engresca nous usuaris o aporta canvis millor, però
el simple fet que un programa sigui conegut ja vol dir que és més
valuós, per tant cada usuari col·labora encara que no vulgui. Als
projectes de programari (lliure o no) els interessa escoltar als
usuaris (o en algun cas fer-ho veure) perquè això pot ajudar a tenir
més usuaris i per tant que el que estan creant tingui més valor.
Però això és un incentiu més, no una obligació. Un desenvolupador pot
tenir l'incentiu de cobrar al final de més, de monopolitzar un mercat,
d'arruinar un competidor, d'aprendre coses, de descobrir, de sentir-se
bé regalant coses útils, de solucionar un problema personal que es pot
assemblar molt o poc a problemes d'altra gent, d'augmentar
l'autoestima o el prestigi, de transformar la societat, de passar-s'ho
bé barrinant solucions ingenioses, el que sigui. Que el programa que
crea sigui més valuós, tenir més usuaris, pot ser una motivació o
no. I quan ho és, una motivació pot ser més gran o més petita i
ponderar-se amb l'esforç que costa. Si la majoria vol un canvi que a
tu et va fatal o no el saps fer o és massa temps o el que sigui, pot
ser més rendible arriscar-te a un fork.
Per postres un projecte de programari lliure mai podrà ser administrat
per tota la seva comunitat democràticament. Si ho fos deixaria de ser
lliure. Això és un corol·lari del fet que els usuaris contribueixen al
programari encara que no es comuniquin amb els qui el publiquen i el
fet que un programa lliure no pot obligar cap usuari a comunicar que
ho és. El suposat govern democràtic de (per exemple) Debian mai podrà
fer el cens. Per tant mai podrà fer cap votació en condicions. Qui
pot votar és qui s'ha apuntat (i ha estat acceptat) com a membre del
projecte. Llavors la democràcia per força s'ha de restringir a un
subgrup de la comunitat que (ho muntem com ho muntem) mai sabrem si és
o no el total. Aquest grup pot ser més o menys gran (segons acceptis a
tothom o hi hagi un criteri establert o no acceptis a ningú i només
sigui sempre el fundador inicial).
En el cas degenerat que el grup acaba sent d'un, tens una democràcia
entre un que és una "dictadura benevolent". Sospito que qui es va
inventar l'expressió mai no va viure una dictadura de veritat (al
menys una dictadura dels que no pensaven com ell). El "dictador
benevolent", com el "rei universal" de l'asteroide 325, si vol una
posta de sol, l'ha d'ordenar cap a les 19:40. Si el Petit Príncep la
vol abans, el Petit Príncep pot convocar al Petit Príncep a una
votació i decidir que mourà la cadira. O bé el Petit Prínep pot
ordenar despòticament al pobre Petit Príncep que mogui la cadira.
Tant és, perquè és el Petit Príncep, no Gollum i Smeagol.
L'altre cas degenerat és el que proposa l'UOC. El grup que vota és més
gran que la comunitat del programa lliure, és tot el món. Com que no
pots establir el cens, agafes el cens mundial de l'ONU aquest que fa
servir per als referèndums sobre tractats internacionals (un moment
que pari de riure per no plorar...) i deixes votar a tothom. Això sí
amb la quantitat de programes lliures que hi ha i les decisions que
s'han de prendre en cada un, al pobre pregoner que hagi d'anunciar
cada votació ja el planyo. Si els espanyols ploren per fer dues
generals en sis mesos ! Proveu, proveu el 26J de posar unes urnes allà
al costat per si systemd sí o systemd no, a veure què us diuen.
I llavors un grup de recerca no té cap més idea feliç que posar-se
a comptar democràcia en programes lliures i fer-ne un article.
No sé. És flipant que la mateixa penya que demana als altres poder
votar des de la barrera sobre a què dediquen el temps, tingui la barra
de dir-li democràcia a la intromissió, i a sobre just a sota de
l'article el primer botó sigui de facebook (que ara està de polèmica
sobre els esforços en influir en l'opinió pública i les eleccions a
EUA) i ja dit de pas, la web de l'article regala dades de trànsit als
titulars de tots aquests dominis:
trc.taboola.com
translate.googleapis.com
t.mookie1.com
stats.g.doubleclick.net
s7.addthis.com
pixel.sitescout.com
pixel.mathtag.com
m.adnxs.com
m.addthis.com
ib.adnxs.com
googleads.g.doubleclick.net
google.es
google.com
google-analytics.com
facebook.com
d.adroll.com
c.bing.com
5278013.fls.doubleclick.net
Perquè no votem entre tots per canviar la web de la UOC ?
Esmena 1- Res de continguts externs a pàgines de la UOC (incloses
galetes) sense que l'usuari activi enllaços
Esmena 2- Res de cessions de dades
Esmena 3- Els enllaços a xarxes socials amb doble click
Esmana 4- Canviar Google Analytics per Piwik https://piwik.org/
Esmena 5- Usable amb LibreJS https://www.gnu.org/software/librejs/
Esmena 6- No calen enllaços a xarxes socials. Si n'hi ha, prioritzar
les no centralitzades, i protegir la privacitat amb
doble click
https://seoboxx.com/en/download-doubleclicksocialbuttons-en
Esmena 7- Muntem una comissió de seguiment de la web que es reuneix
trimestralment a fer unes birres i criticar. La UOC paga les
birres.
(accepto transaccionar birres per té i madalenes per allò del tarannà
negociador i la cultura de pacte)
Ara només falta imprimir paperetes, buscar unes urnes i muntar una
votació popular (les votacions telemàtiques fan angúnia, digui el que
digui Puigdemont). I els webmestres de la UOC que facin el que decidim
els que passem per allà, val ?
Consti que ho podem votar perquè els de la UOC entenen així la
democràcia, no perquè sigui una Fundació de propietat pública (ho
és?). Pel fet de ser una fundació de propietat pública ens hauríem de
conformar amb votar el Parlament que vota el govern o els patrons
públics que tingui i les eleccions que toqui.
Llavors quan quedem per votar-ho i qui avisa tothom ?
Bah, quina mandra, deixem-ho.
