=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Opinió | Joan Melià
Família i entorn
En societats formades per persones de procedència cultural i lingüística
diferent és habitual que, tot i una certa tendència a segregar-se per
grups d'origen, es formin parelles mixtes; és a dir amb membres que
pertanyen a grups diferents. Com més pes proporcional té la diversitat
de grups, més elevat sol ser el nombre de parelles mixtes. Des del punt
de vista lingüístic, les parelles mixtes són aquelles en què la llengua
pròpia d'un membre és diferent de la de l'altre, tot i que un d'ells (o
els dos) pugui parlar-les totes dues.
En el nostre cas, un dels efectes de la immigració ha estat el
progressiu increment en formació de parelles mixtes, tant si tenim en
compte l'origen com la llengua. Fins no fa gaire, les parelles mixtes
formades per una persona de llengua catalana i una de llengua castellana
eren les úniques que, a les Balears, tenien un pes significatiu; avui
dia, ja és més habitual trobar parelles mixtes amb altres combinacions
lingüístiques.
El comportament resultant de la formació d'aquestes parelles pot variar
molt segons la funció de cada una de les llengües que entren en la
combinació (funcions tant en l'entorn immediat com en àrees més
generals). En situacions de conflicte lingüístic, si les llengües que
conflueixen en la parella són les que estan en contacte en la societat,
les tries familiars solen afavorir la llengua dominant. Així i tot, sol
haver-hi diferències en la tria de la llengua que usaran entre ells els
dos cònjuges i la tria que faran per a parlar amb els fills: entre ells,
en general, solen usar una sola llengua, mentre que amb els fills
tendeixen més a mantenir cadascú la seva (aquella amb què més
s'identifiquen). No costa gaire adonar-se que, en el nostre cas, la
confluència afavoria l'ús del castellà i continua fent-ho, de manera
molt clara quan ens referim a la llengua d'intercomunicació dels cònjuges.
En el cas de la llengua usada amb els fills, tot i que també és elevat
el nombre de parelles que opten per l'ús del castellà, no ho és tant i,
a més, darrerament s'ha observat que, així com el cònjuge de llengua
castellana continua mantenint-hi aquesta llengua, hi ha una major
tendència del cònjuge de llengua catalana a usar-la amb els fills, a no
amagar-la (encara que amb el cònjuge usi el castellà). Sens dubte la
recuperació de l'oficialitat del català i el consegüent accés a l'ús en
determinades àrees són a la base d'aquest canvi de tendència. Però també
hi deu influir la percepció social que els infants poden ser pujats amb
més d'una llengua alhora i que el coneixement de llengües, en el món
actual, és un capital beneficiós.
Això explicaria també que aquesta tendència es produeixi dins les
famílies en què les llengües que es combinen són unes altres. Els
infants se socialitzen aprenent les llengües que s'usen dins la família,
que seran les que consideraran primeres llengües (L1), i, si són
diferents, les que empren en el sistema escolar o que dominen en
l'entorn social. Amb el temps la L1 (o alguna L1, si n'hi ha més d'una
que hi ha actuat), pot mantenir-se com la llengua amb què se senten
identificats (la llengua pròpia, LP) o cedir aquesta posició a una
altra; les experiències lingüístiques extrafamiliars són determinants en
aquest aspecte. Una dada en aquest sentit, que mostra la incidència de
l'entorn, és que -segons l'enquesta del 2003- a Eivissa hi havia més
persones que tenien el català com a L1 que no que la consideraven LP; en
canvi, a Menorca, n'hi havia més que la consideraven LP que no que la
tenien com a L1. A Mallorca, aquests valors eren quasi idèntics.
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/familia-i-entorn.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
