=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.538 subscriptors]===================
Grisolía contra l’Estatut i la Llei d’ús
-Article de Francesc Esteve, tècnic lingüístic
Amb un desvergonyiment que retrata la qualitat del personatge, Santiago
Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, no ha tingut el més
mínim escrúpol de signar, sense dimitir, el “Manifiesto por la lengua
común”, una proclama nacionalista radical espanyola que propugna
retallar l’oficialitat i l’ús públic de les llengües diferents del castellà.
Grisolía és responsable d’una institució de la Generalitat Valenciana.
Com a tal, hauria de saber que, si pretén impugnar o modificar les lleis
que han estat aprovades per la mateixa Generalitat, l’única manera
conseqüent de fer-ho és des de fora del seu càrrec: dimitint. No pot
proposar la restricció dels nostres drets en l’Estatut valencià i la
Llei d’ús i ensenyament i mantenir-se alhora en el paper d’àrbitre
neutral d’una institució de la Generalitat. O fa de polític i actua des
del joc de partits o respecta escrupolosament l’article 2.3 de la Llei
del Consell que presideix i que prescriu que el CVC ha de “garantir
l’objectivitat i la independència que li són pròpies”. Pitjor encara:
segons l’article 3 i 4 d’aquesta llei, Grisolía hauria de “vetlar per la
defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals valencians”i
d’actuar d’acord amb els “principis inspiradors de l’activitat del
Consell Valencià de Cultura: a) El respecte als principis que inspiren
la Constitució i l’Estatut d’Autonomia” i [...] d) El respecte al
pluralisme cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana”.
Passant-se aquests preceptes per l’arc de triomf, Grisolía es permet
promoure una restricció d’una llei (d’altra banda, tan moderada) com la
d’ús i ensenyament del valencià. Segons ell, ni tan sols la nostra
llengua pròpia hauria de ser vehicle prioritari de l’ensenyament ni en
la retolació ni en l’ús de les administracions: “las lenguas no tienen
el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como
prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones,
etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a
semejante atropello «normalización lingüística»”.
Amb una barra insuperable, Grisolía ataca com un “atropello” la tímida
normalització lingüística disposada en l’article 6.2 de l’Estatut
d’autonomia: “La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues
llengües”. No sols això, sinó que també es permet decretar que ja s’han
aconseguit tots els objectius de normalitat lingüística i, per tant,
caldria abolir l’article 6.5 de l’Estatut (“S’atorgarà especial
protecció i respecte a la recuperació del valencià”) i tota la Llei
d’ús. Ell pontifica: “Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de
la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de
España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y
protección»” però ja “[se ha] cumplido sobradamente hoy tal objetivo”.
Finalment, també eliminaria l’article 6.7 de l’Estatut i quasi tota la
Llei d’ús: “Es delimitaran per llei els territoris en els quals
predomine l’ús d’una llengua o de l’altra”. L’argumentació és que,
mentre que el castellà pot imposar-se arreu, res “no justifica decretar
la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación
o de relaciones con la Administración pública”. Demana, doncs, que el
català, el basc i el gallec no puguen utilitzar-se oficialment si no van
acompanyats de traducció. Així, ni tan sols els noms dels carrers o dels
edificis oficials podrien fer-se en aquestes llengües sense la
corresponent traducció castellana: “La rotulación de los edificios
oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones administrativas, la
información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus
zonas calificadas de bilingües) [...] nunca podrán expresarse únicamente
en la lengua autonómica”.
Aquest és el magnànim estatus lingüístic que Grisolía ens atorga
graciosament. I amb ell també signen el mateix “manifiesto” altres
càrrecs públics que cobren dels imposts de tots els valencians: Manuel
Toharia, director del Museu de la Ciutat de les Arts i les Ciències;
Rubén Moreno, director del Centre d'Investigació “Príncipe Felipe” i
Carlos Simón, responsable de les línies cel•lulars del mateix centre.
Nosaltres els paguem. Ells ens manen. I ara ja no els calen cauteles com
les de la “Carta del Rey [Felip V] a los corregidores”, de 1717, en
aplicació del Decret de Nova Planta: “Pondrá el corregidor el mayor
cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias
más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se
note el cuidado”. Ara ja no tenen cap problema que se’ls note el “cuidado”.
Font: El Punt, núm. 498 (20 de juliol de 2008)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Paremiologia catalana
http://www.refranys.com
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------