=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.641 subscriptors]===================
Sentenciat i amenaçat de prevaricació
-Article de Francesc Esteve
Un colp definitiu és el que ha rebut el secessionisme lingüístic legal
que practica el Govern valencià del PP separant “valencià” i “català”.
Una recent sentència del Tribunal Suprem espanyol converteix en ferma la
posició que havia manifestat el Tribunal Superior de Justícia valencià
en 14 sentències consecutives, totes perdudes pel Govern de Francisco
Camps. I, a més, obre la porta a denunciar per prevaricació el conseller
d’Educació, el contestat Font de Mora, si persisteix en la mateixa actuació.
La sentència de cassació pel recurs 5.209/2004 confirma, com havia fet
abans la Sala de València, l’obligació de la Generalitat Valenciana de
reconèixer el títol universitari de Filologia Catalana en les
convocatòries d’oposicions als cossos d’ensenyants de secundària. Tot el
procés arranca de l’any 2002, quan la Generalitat va admetre per primera
vegada que calia que els professors demostressen el coneixement de les
dues llengües oficials que preveu la Llei d’ús i ensenyament del
valencià de 1983. El Govern valencià ho va regular mitjançant el Decret
62/2002, de 25 d’abril, i ho va aplicar en dues ordres (8 de maig de
2002) amb què convocava concursos oposició per a ensenyants de
secundària, ordres que ha anat repetint en cada convocatòria anual
d’oposicions sense cap canvi substancial.
En les bases d’aquestes ordres es fixava que es podia demostrar el
coneixement de valencià amb una titulació oficial o amb una prova. Ara
bé, entre els títols citats per a certificar el domini de valencià no
figurava l’única titulació universitària actualment existent, la
llicenciatura de Filologia Catalana però, en canvi, encapçalava la
llista una llicenciatura “de Filologia Valenciana” que no ha existit
mai. Era una mostra més de la manipulació de la normativa legal per
motius ideològics i propagandístics, en comptes de recollir
escrupolosament, com ha de fer una administració pública, la legalitat
vigent.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV), el Sindicat de Treballadors de
l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), les dues universitats
valencianes que imparteixen Filologia Catalana, la d’Alacant i la de
València, i sis persones que es presentaven a les oposicions van
recórrer contra les ordres. Dos anys després, el 2004, el Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana els va donar la raó amb
quatre sentències consecutives entre març i maig de 2004. Des de
llavors, cada any la Generalitat ha tret les mateixes ordres de
convocatòria ignorant i menyspreant les successives sentències del
Tribunal Superior valencià. I cada any les universitats i els sindicats
STEPV o CCOO han impugnat les ordres. El resultat: 14 sentències
seguides del Tribunal Superior valencià contra l’exclusió de Filologia
Catalana i tres advertències severes d’aquest tribunal a la Generalitat
Valenciana perquè respecte les seues decisions.
A aquestes 14 sentències cal sumar-hi, a més, les tres del Tribunal
Superior valencià relatives a la censura del Govern valencià de l’ús de
“llengua catalana” com a equivalent de “valencià” en els estatuts de les
universitats d’Alacant, de València i Jaume I. Més dues anteriors del
Tribunal Suprem: l’una, a favor del manteniment de l’equivalència de
títols administratius de català entre la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valencià i els homòlegs de Catalunya i les Illes
Balears, que guanyà ACPV, i l’altra, molt recent, que confirma el nom de
“llengua catalana” en els estatuts de la Universitat de València.
Finalment, cal esmenar la primera sentència en el temps i la que és, de
fet, el fonament argumental de totes: la 75/1997 del Tribunal
Constitucional espanyol. Total: 21 sentències des del 1997 a favor de la
unitat de la llengua catalana, 20 de les quals perdudes pel Govern
valencià del PP i l’altra, per un grup universitari d’extrema dreta.
Les conseqüències concretes del darrer pronunciament del Tribunal Suprem
són tres de ben contundents. Primer, que s’estableix ja jurisprudència
en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de
valencià i es tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant
normes que ignoren aquesta equivalència. Segon, que per primera vegada,
la Generalitat Valenciana és condemnada a costes per no reconèixer la
unitat de la llengua. I tercer: que el conseller d’Educació pot incórrer
en el delicte de prevaricació si en la propera convocatòria d’oposicions
desobeeix el manament judicial i no admet el títol de Filologia
Catalana. És el principi del final de la impunitat del PP en les seues
actuacions legislatives contra la unitat de la llengua catalana.
Font: Francesc Esteve, El Temps, núm. 1.278 (9 de desembre de 2008)
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diari per a tècnics lingüístics
http://www.cdlpv.org/dtl/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
