=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* D'aixetes i grifons*
En el camp de la història de les paraules caldria ser prudents davant la
tendència de treure conclusions de quatre dades esparses. La història de
les paraules s'explica a partir de documentació abundant i del bon
coneixement de la història de les coses que les paraules designen. S'ha
dit, i molts creuen, que /grifó/ ('aixeta' a Mallorca) és una paraula
antiga i genuïna. Segurament, per a molta gent la creença es fonamenta
únicament en tres citacions de l'Alcover-Moll (1368, 1461 i 1493) i en
el contrast entre el caràcter agut del mot català i el caràcter pla del
mot espanyol. El fet és que el /grifó/, que no era al Fabra ---i sembla
que amb bon criteri---, va ser introduït en el DIEC. Intentem fer una
primera aproximació al tema.
En català medieval /griu/, /grif/, /grifó/ o /grifoll/ (del llatí
/griphus/) és el nom d'un animal fabulós meitat àguila i meitat lleó.
Diuen que la pràctica de posar el cap d'aquest animal en algunes
sortides d'aigua (gàrgoles, fonts públiques) va fer que tant el català
/grifó/ com l'occità /grifo/ o /grifol/ agafassin el significat de
'sortida d'aigua' o 'raig d'aigua emergent'. Quina classe d'objectes són
els referenciats a les tres citacions d'Alcover-Moll (el /grifó de
coure/ d'un destil·lador o el /grifó penjant d'or/ d'un collar i unes
gerres)? Sense fotografies d'aquests objectes es fa difícil donar una
resposta. El /grifó/ de la tercera citació (del text /Lo Passi en
cobles/, 1493) és un simple raig d'aigua: "y ab set griffons d'aigua
prengueren naixença" (a la mateixa obra hi surt "puix d'aygua de vida no
troba·l griffó", no citada per Alcover-Moll). Té relació el nostre
/grifó/ actual amb aquells grifons?
El seguiment dels diccionaris de l'Acadèmia espanyola (28 entre 1734 i
1992) ens dóna pistes ben interessants. Tots els diccionaris del XVIII
només donen per a /grifo/ el significat d'animal fabulós. Cap referència
a cap classe d'aixeta. El 1803 apareix en escena la paraula /grifón/,
definida com "cañón de metal con su llave, agujereada en un extremo que
dándole una media vuelta sirve para sacar el agua de las fuentes". Hem
d'esperar fins al 1884 per a veure aquesta definició aplicada a la
paraula /grifo/ (llave, generalmente de bronce, colocada en la boca de
las cañerías y en calderas y otros depósitos de líquidos). Aquesta
definició de /grifo/ ja es mantindrà fins avui, i a partir de 1889
/grifón/ ja no es defineix i passa a ser un mot secundari amb remissió a
/grifo/. Es dedueix, doncs, que durant la major part del segle XIX la
paraula per a dir aixeta en castellà és /grifón/ (recollida per vuit
diccionaris acadèmics entre 1803 i 1884), paraula que després quedarà
obsoleta i només restarà /grifo/. No és clara la relació entre /grifo/ i
/grifón/: aquest podria ser pres del francès /griffon/ ('punt de sortida
de l'aigua d'una deu, pres de l'occità /grifo/ esmentat), i /grifo/, una
regressió de /grifón/ (Coromines). Per al nostre propòsit és igual.
Quan va començar a haver-hi aixetes a les cases? La cosa va començar per
les cases d'alta categoria i no es va estendre a la resta fins a època
recent. En tot cas, l'aixeta amb clau de guies, que és la que ha arribat
fins avui, va ser inventada pel comerciant anglès Thomas Grill el 1800.
Curiosament, a partir d'aquest moment els diccionaris espanyols duen la
paraula /grifón/. Abans les úniques aixetes que hi havia eren les de les
bótes i altres recipients. I com es deien a Mallorca les aixetes de les
bótes de vi? Es deien /aixetes/ (o /xetes/), una paraula que tots els
mallorquins de certa edat han après dels seus pares i avis, abans de
llegir-la o sentir-la a TV3. Ja és casualitat que les aixetes de les
cases mallorquines apareguin en un moment de forta castellanització i
just coincidint amb el desplegament de la paraula castellana /grifón/.
Coromines (DECLC, entrada /esgarrifar/), després d'afirmar que /grifó/
(aixeta) és paraula usada a la pagesia mallorquina, afegeix que "així
mateix s'hi havia usat la forma llatinitzant o italianitzant /grifo/,
que he sentit a Palma (1969), a Porreres (1964) [...]". Certament, a
Mallorca s'usà primer /grifó/, abans que en època molt recent els
nostres lampistes llatinitzants i italianitzants introduïssin el /grifo/
amb l'accent a la /i/. I no pensaven en cap animal fantàstic. Sembla que
tan fantàstic com la relació d'aquell mot medieval amb les aixetes actuals.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 31 de gener de 2009.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
