=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* El tràfic i el trànsit*
/Tràfic/ és una paraula que tenen un munt de llengües, que significa
originàriament 'moviment o comerç de mercaderies'. Aquesta paraula
es va escampar a partir de l'italià /traffico/, un mot que es
documenta en aquesta llengua en el segle XIV i d'etimologia dubtosa
segons els diccionaris. Amb tot, en català medieval tenim /trafegar/
i el seu deverbal /tràfec/, paraules paral·leles a les italianes i
de la mateixa etimologia, que es van usar amb el significat ple de
'tràfic' sembla que fins al segle XVI. I paral·leles també a les
portugueses /trafegar/ o /trasfegar/ i /tráfego/ i a les castellanes
/trafagar/ i /tráfago/. Tots aquests mots van acabar essent
suplantats en les llengües esmentades pels italianismes /trafficare/
i /traffico/, que van entrar al francès en el segle XV, a l'anglès
en el XVI i a l'espanyol en el XVII. Pel que fa al català,
/traficar/ i /tràfic/ van entrar per via de l'espanyol ---/traficar/
es documenta en el mateix segle XVII, però /tràfic/ consta com a
documentat per primer cop el 1803---, i /trafegar/ i /tràfec/
romangueren amb els significats restringits que ara els donen els
diccionaris. Els codificadors del català consideraren que unes
paraules presents en totes les llengües romàniques ---/traficar/ i
/tràfic/--- no podien mancar en la nostra llengua, encara que hi
hagin arribat a través de l'espanyol.
També pareix que és l'italià la llengua difusora de la paraula
/trànsit/ (/transito/, del llatí /transitus/, relacionat amb
/transire/ 'anar a través d'alguna cosa"). /Trànsit/ és el pas d'un
lloc a un altre o d'un estat a un altre: "el trànsit de la frontera
s'ha interromput", "passatgers en trànsit", "ocells de trànsit", "el
trànsit de l'Edat Mitjana al Renaixement", etc. També el trànsit és
la mort, el pas de la vida al no se sap què.
Fins aquí tot és molt simple. La cosa és que en temps recent la
paraula /tràfic/ ha agafat en moltes llengües un altre significat:
la circulació de vehicles per les vies públiques. Sembla que aquesta
novetat semàntica té relació amb el ferrocarril (s. XIX), el primer
mitjà de transport modern, que era alhora un mitjà per al moviment
de mercaderies i de persones. És comprensible que aquest sigui el
nexe d'unió entre el sentit clàssic del mot /tràfic/ i el sentit
modern circulatori. I així un bon nombre de llengües europees
---anglès, francès, italià, danès, suec, etc.---, amb la mediació de
l'anglès, han donat al vell mot /tràfic/ el sentit de 'circulació de
vehicles i altres mitjans de transport per les vies o xarxes de
comunicació". A més d'altres sentits, com poden ser els de /tràfic
postal/ o /tràfic d'Internet/ (flux de bits a través de la xarxa).
El nou significat de la paraula /tràfic/, forjat en anglès en el
segle XIX, tot d'una va passar espontàniament a les diverses
llengües europees. El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua
Catalana mostra exemples del seu ús en català a partir dels primers
anys del segle XX i fins a temps posteriors al diccionari Fabra.
Fins i tot en la ploma d'una persona com Cèsar August Jordana,
director de l'Oficina de Correcció de la Generalitat durant la
República. És clar que també mostra usos de /trànsit/, una paraula
que del significat de 'pas d'un lloc a un altre' fàcilment podia
"transitar" al nou significat. I segurament tant un ús com l'altre
estaven condicionats pel que feia l'espanyol.
La codificació del lèxic modern (1932) d'un bon principi rebutjà la
paraula /tràfic/ per a la circulació de vehicles i va prescriure en
aquest sentit /trànsit/. 'Acció de traficar' és la definició del
Fabra, lleugerament modificada en el DIEC, de /tràfic/, que
contrasta un poc amb una accepció que li dóna Alcover-Moll
('transport de gent o de coses en vehicles' i consigna l'exemple de
López Picó "amb el soroll del tràfic, no pots sentir-la, la remor de
l'aigua"). Llevat d'alguna petita rebel·lia isolada ---com una de
l'estudiós de l'onomàstica E. Moreu-Rey--- la norma oficial no ha
estat discutida, sinó repetida i practicada per tothom. Ara bé, si
/tràfic/ és la paraula que usen la majoria de llengües del nostre
entorn, per què els codificadors implantaren la norma vigent? Crec
que haurem d'admetre que tal decisió va ser deguda, encara que sigui
en part, a un acte reflex d'imitació de la normativa espanyola. En
efecte, l'Acadèmia espanyola, amb la seva tradicional prevenció
contra les paraules angleses, es negà a reconèixer a la paraula
/tráfico/ la nova accepció que les altres llengües li donaven i va
prescriure per a aquest significat únicament el mot /tránsito/. En
el moment de la redacció del diccionari Fabra la normativa espanyola
era plenament vigent, si bé en l'espanyol real segurament ja s'usava
/tráfico/ de manera abundant. Després l'Acadèmia espanyola va
rectificar, i el català va quedar amb el /trànsit/, en contrast amb
les llengües veïnes, inclosa la castellana (només el portuguès i
part de l'espanyol americà diuen ara /trânsito/ o /tránsito/). Fins
a l'edició de 1947 el diccionari de l'Acadèmia espanyola definia
/tráfico/ com "acción de traficar". La rectificació es produeix a
l'edició de 1950, en què a l'accepció esmentada s'hi afegeix,
precedida d'un asterisc, aquesta altra: "tránsito, acción de
transitar". I a partir de l'edició de 1956 /tráfico/ ja és
---també--- el "tránsito de vehículos por calles, carreteras,
caminos, etc.". Automàticament hi ha la /Jefatura Nacional// de
Tráfico/ i la /Guàrdia Civil// de Tráfico/.
Tant si es diu /trànsit/ com /tràfic/ amb el significat de
circulació de vehicles per les vies públiques, es tracta d'una
ampliació del camp semàntic inicial d'aquestes paraules. Totes dues
tenen avantatges i inconvenients. /Tràfic/ queda un poc dissociat
del verb /traficar/, que només significa comerciar ---legalment o
il·legalment---, però /trànsit/ tampoc no s'adequa al significat
originari, que no és 'circulació' sinó 'pas' (pas d'un lloc a un
altre traspassant alguna mena de frontera). Sense invalidar
/trànsit/, ni pretendre de canviar el nom de cap servei ni direcció
general, crec que el rebuig de /tràfic/ és avui injustificat. No és
cap castellanisme, sinó el terme més universal, i això sempre és
llum que ens orienta.
[article ampliat respecte de la versió del Diari de Balears]
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 28 de febrer de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/trafic.html
<http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
