=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
Amb bones paraules
L'atur no atura de créixer
Sempre hi ha hagut persones sense feina, però el tractament d'aquest fet
com a problema social i associat a una determinada política en els temps
actuals ha determinat l'aparició d'uns termes estandarditzats al voltant
del fet de no tenir una ocupació laboral. L'espanyol és l'única llengua
que ha instituït aquestes paraules a partir del verb /parar/ i ha creat
els termes /parado/ i /paro/, si bé hi ha també alguns sinònims com
/desempleo/ i /desempleado/. /Paro/ inicialment és 'acción de parar' (en
català /aturada/), després l'acció d'aturar la feina (/paro laboral/) i
finalment el fet de no tenir feina, el col·lectiu de gent sense feina i
el subsidi per no tenir feina. El francès ha habilitat /chômage/,
derivat de /chômer/, que inicialment vol dir 'suspendre la feina un dia
de festa' (del llatí /caumare/, 'reposar durant la calor', i aquest del
llatí /cauma/ 'calor grossa'), i /chômeur/ per a la persona sense feina.
L'occità, satèl·lit del francès, ha fet el calc /caumatge/. /Chômage/ i
/paro/ són dues solucions idiosincràtiques del francès i de l'espanyol
que contrasten amb les adoptades per les altres llengües veïnes.
Aquestes ho han resolt a partir de les paraules pròpies que designen
feina o ocupació i els prefixos que signifiquen manca o absència
(/des/-- o /dis/-- en les llengües romàniques o /un/-- en anglès). Així,
l'anglès diu /unemployment/ i /unemployed/, l'italià /disoccupazione/ i
/disoccupato/, i el portuguès /desemprego/ o /desocupaçao/ i
/desempregado/ o /desocupado/. En alemany (/Arbeitslosigkeit/),
neerlandès (/werkloosheid/), danès (/arbejdsløshed/) o noruec
(/arbeidsløyse/, /arbeidsledighet/) el terme significa 'manca de feina'.
Com en algunes llengües just ara esmentades, en català podem fer, i hem
fet, els termes /ocupació/, /desocupació/ i /desocupat/, amb els quals
podem resoldre amb tota suficiència la necessitat de tenir els mots
adequats per a aquests conceptes. Però, tot i tenir el problema resolt,
no sabem estar sense mostrar la nostra sistemàtica subordinació al veí i
hem hagut de fer els calcs dels mots espanyols /parado/ i /paro/
(/aturat/ i /atur/). La inclusió d'aquests mots en els diccionaris amb
aquest valor (DIEC, EC) no els lleva la condició de castellanismes
deplorables, sinó que, més aviat, ens hauria de fer sentir una certa
vergonya per la manera com s'està fent l'estandardització del català
contemporani.
/Atur/, al marge del sentit laboral que ara ens ocupa, és un deverbal
discutible. Convé no deixar-se desorientar pel fet que en català
medieval hi hagi alguna aparició del mot /atur/, com a derivat de
/aturar/. El català medieval és ple de paraules "experimentals"
(derivats, per exemple) sense continuïtat històrica, alguna de les quals
coincideix amb castellanismes recents de rigor. /Atur/ (acció d'aturar o
d'aturar-se) és un mot que no figura en els diccionaris del XIX
(Labèrnia), ni en el /Diccionari ortogràfic/ (1917) ni en el diccionari
Fabra. És ver, tanmateix, que algun bon escriptor va assajar-ne l'ús a
començament del segle XX, com Riba o Carner, però això no pot ser un
argument decisiu a favor del mot, com degué pensar el mateix Fabra.
Tornant a la desocupació, hauríem pogut "inventar" el terme /par/,
derivat de /parar/, que encara s'assemblaria més a l'original. Si algú
el troba horrible ---i ho és---, que pensi que no és molt més horrible
que /atur/, i que el seu simple escarransiment monosil·làbic no el faria
menys viable que el nom de la parella /girar///gir/.
I què direm de la paraula /aturat/? En català genuí un aturat és algú
que té poca iniciativa o poca energia, i en el món del treball un aturat
no és un qui està a casa seva sense feina, sinó un qui tenint feina i
essent al tall està momentàniament inactiu. "No vull ningú aturat" diu
el mestre o el capatàs als seus treballadors, vetllant de manera
eficient per la bona marxa de la feina. O "si qualcú està aturat que
m'ho digui i li donaré tasca". /Aturat/ i /atur/, en els sentits de
'desocupat' i 'desocupació' són dos d'aquests trists castellanismes que
els correctors farien bé de suprimir de manera fulminant dels mitjans de
comunicació.
Igual que també fan molt bé si corregeixen aquest ús intransitiu del
verb /aturar/ que ara pertot prolifera i que veiem en el títol d'aquest
article. /Aturar/ pot tenir un ús transitiu (/convé aturar la
castellanització del català/) o pronominal (/el vent s'ha aturat/,
/atura't de fer renou/), però l'ús intransitiu (/aquest nin no atura de
plorar/, /la pluja no atura/) no l'havíem sentit mai en boca de persones
de llengua genuïna.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 7 de febrer de 2009.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
