=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Lloc de treball, lloc de feina*
En el Principat els mitjans de comunicació i els papers oficials diuen
/lloc de treball/ (com a la frase «el tancament d'aquesta empresa
representa la pèrdua de 400 llocs de treball»), mentre que a Mallorca és
més habitual el sintagma /lloc de feina/. Això darrer és un fet que
sorprèn la gent del Principat, i algun sistema automàtic d'observació de
la neologia ha detectat /lloc de feina/ com un neologisme, ço és, una
"novetat". En qualsevol cas, es tracta d'una discrepància que
constitueix tot una anomalia terminològica que no hauria d'existir.
La delimitació semàntica entre /treball/ i /feina/ és força complexa, i
l'anàlisi a fons dels diccionaris no serveix per a treure'n el trellat.
A Mallorca /treball/ i /treballar/ són paraules molt poc usades en la
llengua popular. Com se sap, aquí es diu /fer feina/, no/ treballar/.
/Treballar/ pot tenir el sentit d'esforçar-se per a aconseguir una cosa
(/hem treballat molt perquè tot sortís bé/), però això és tot. Aquí
tothom va a la feina, queda sense feina, cerca feina o té molta feina.
Per això a Mallorca es percep /lloc de feina/ com a més genuí que /lloc
de treball/ i no sembla que hi hagi disposició a renunciar al sintagma
així com així.
Lament no poder manifestar-me a favor d'una de les dues opcions
terminològiques. Em sembla que el problema no és només en els mots
/treball/ o /feina/, sinó també, o més aviat, en la paraula /lloc/. És
evident que /lloc de treball/ (o /lloc de feina/) és un calc de /puesto
de trabajo/. Aquí no fem altra cosa que calcar. I, a més, no sembla una
traducció reeixida de tot. Com dèiem dissabte passat, en català no tenim
una paraula que tenen totes les llengües romàniques (fr. /poste/, it. i
port. /posto/, esp. /puesto/, occ. /pòst/, rom. /post/), ben
diferenciada semànticament dels equivalents del mot /lloc/. Això fa que
nosaltres tendim a carregar els significats d'aquella paraula damunt el
nostre /lloc/, però fer-ho mecànicament i absolutament porta a moltes
solucions desencertades.
Per al concepte de /puesto de trabajo/ la majoria de llengües usen
normalment un terme univerbal que també designa l'ocupació en general:
el francès diu /emploi/ (/création d'emploi/, /on a suprimé 400
emplois/), l'italià, /impiego/, el portuguès, /emprego/, i l'anglès
combina /job/ i /employment/ (comptable i no comptable respectivament).
És ver, però, que en alguna d'aquestes llengües hi ha certa variació:
l'espanyol també té /empleo/, paraula preferida en alguna fórmula, com
/suspensión de empleo y sueldo/, i l'expressió /creación (o destrucción)
de puestos de trabajo/ podria ser també /creación (o destrucción) de
empleos (o empleo)/. I l'italià, a més de /creare impieghi/, també pot
dir /creare posti di lavoro/).
En català tampoc no tenim ---més desgràcia--- el verb germà de
/employer, employ, emplear, impiegare, empregar/, provinents del llatí
/implicare/ (amb la particularitat que l'espanyol /emplear/ no deriva
d'aquest verb llatí sinó directament del francès /employer/ ---altrament
seria /emplegar/---, igual que també l'anglès /employ/). Ni tenim el
germà de /emploi, employment, empleo, impiego /i/ emprego/, ni
l'equivalent etimològic de /employé/, /employee/, /empleado/,
/impiegato/ i /empregado/, si bé hem acollit el terme /empleat/, amb
forma castellana i isolat del seu conjunt natural. Si tinguéssim aquests
mots, serien /emplegar/, /emplec/ i /emplegat/. Bé, matisem que a la
Catalunya del Nord sí que tenen aquestes paraules i que la llengua
medieval se servia del verb /emplegar/. Però tenim la paraula
/ocupació/, que també aquí podria fer algun servei. No sembla gens
desencaminat parlar del catàleg d'ocupacions d'una empresa o de la
creació o destrucció d'ocupacions. /Ocupacions/, /ocupació/,
/desocupació/ i /desocupats/, al cap i a la fi, ---vegeu l'article de fa
dos dissabtes--- formen un grup lèxic coherent que ens podria alliberar
de certes dependències.
No vull arribar a cap conclusió definitiva; només trec el tema a
reflexió. I remarc que la solució /lloc de treball/ (o /de feina/) ens
deixa sense poder fer la distinció que fan les altres llengües: /lugar
de trabajo/ i /puesto de trabajo/ (o /empleo/), /lieu de travail/ i
/emploi/, /workplace/ i/ job/, /luogo di lavoro/ i /empiego /(o/ posto
di lavoro/), /lugar de trabalho/ i /emprego/. La distinció és útil, i si
la volguéssim practicar, tenir un bon lloc de feina (o de treball)
podria ser una cosa així com treballar a un local amb aire condicionat,
amb bones vistes i amb belles plantes d'interior.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 21 de febrer de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
