=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Advocats i missers*
Crec que fóra bo que prenguéssim consciència que en aquest país estam
fent una cosa que a altres comunitats lingüístiques en millors
condicions polítiques tenen molt més fàcil que nosaltres: intentam
elaborar una llengua de cultura apta per a cobrir totes les necessitats
d'una societat del segle XXI que se suposa que vol viure en aquesta
llengua. I això vol dir elaborar un codi que no pot ser un simple
caramull de parles juxtaposades, sinó que ha de ser un instrument amb
prou unitat per a vertebrar una societat i alhora prou flexible per a
adaptar-se a les diverses àrees geogràfiques i a les diferents
situacions comunicatives. Cada una d'aquestes situacions té la seva
dinàmica i les seves exigències. La llengua és una pedrera d'immenses
possibilitats d'on cal saber triar les més adequades a cada moment. Els
diccionaris reflecteixen aquesta pedrera, però no totes les paraules del
diccionari són bones en qualsevol situació. Les tries estilístiques d'un
autor de creació poden anar per camins ben diferents d'aquells que
fressen els mitjans de comunicació de masses. Aquests articles sobre
llengua estan molt orientats cap a aquests mitjans, que segurament són
la representació i alhora el factor de creació d'un tipus de llengua
neutra, molt funcional i mirall de la unitat i cohesió de la comunitat
lingüística. Doncs bé, crec que en aquest tipus de llenguatge hem d'anar
molt alerta als experiments que fem.
Introduir en el llenguatge periodístic, que tendeix a ser neutre i
unitari, una paraula com /misser/ em sembla un error de dimensions
majúscules. Dic introduir perquè una introducció més o menys forçada
---allò que diuen entrar amb calçador--- és el que veig que fan alguns
mitjans de Mallorca, orals i escrits, sens dubte amb la percepció ---ben
errada--- d'usar un llenguatge més genuí i mallorquí. Els primers
sorpresos són alguns periodistes joves, que fa dos dies desconeixien
aquest mot, que per això surt sovint pronunciat en els mitjans orals amb
una peregrina /e/ tancada que fa confondre els advocats amb els
entusiastes de les celebracions litúrgiques dominicals.
A les Illes /misser/, amb /e/ oberta, era ---dic era--- la paraula
popular per a designar els advocats, tot i que /advocat/ també s'ha usat
sempre en els dominis formals. Tanmateix, es pot dir que, de fa temps,
/misser/ era una paraula força retirada de la circulació, substituïda
pel castellanisme /abogat/. Jo no l'he dita mai en ma vida (de /abogat/
vaig passar directament a /advocat/), ni l'he sentida mai en boca dels
meus pares ni la vaig sentir mai als meus avis, que només la feien
sortir en qualque refrany. Com aquell que sentencia que "sap més un
misser i un ase que un misser tot sol", una proclamació de modèstia de
qui ofereix alguna aportació a un altre, suposat més expert, que pot
esdevenir autèntic afront si un té un lapsus i amolla "un ase tot sol"
en lloc de "un misser tot sol".
D'un punt de vista històric i general de la llengua, /misser/ ---que
l'Alcover-Moll proposa d'escriure /missèr/ per a diferenciar el mot de
l'adjectiu /misser/ 'que va molt a missa'--- és en rigor un tractament,
que localment ha esdevingut un substantiu. Igual que /mossèn/, un altre
tractament que col·loquialment també s'usa com a nom (un mossèn, un
capellà). /Misser/ era un tractament donat a la gent important, sobretot
gent de lletres, però no sols advocats. Ve del llatí /mi senior/ 'senyor
meu', com també hi vénen, més o menys, /mossèn/ i l'anterior /mossènyer/
(/meus senior/).
/Misser/ és una paraula que té el seu lloc en els diccionaris i en la
història de la llengua i que pot ser usada per qui vulgui fer-ho en els
registres oportuns, però plena d'inconvenients en un català de to neutre
i abast general. És paraula excessivament local i sobretot de vitalitat
quasi nul·la, circumstàncies a les quals se sumen unes resistències al
seu ús en femení. Està bé usar les paraules vives i genuïnes de cada
varietat dialectal, però reanimar, en els registres bàsics de l'idioma,
moribunds, com /misser/ o /conco/, perquè vinguin a fragmentar la
llengua comuna és fer un mal servei a la normalització d'aquesta.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 14 de març de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
