=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Mèxic, Mèjic*
Si la setmana passada parlàvem de grip, a causa d'una trista
actualitat, el mateix fil ens durà avui a parlar del nom del país
que primer ha patit les conseqüències de la passa actual. La
normativa vigent ha implantat /Mèxic/, però molta gent diu encara
/Mèjic/, que deu ser l'única forma de la llengua parlada
pre-fabriana. Una forma que reivindiquen algunes persones, de
vegades enèrgicament.
Es tracta d'un topònim propi de la llengua nàhuatl, un idioma de
Mesoamèrica que encara parlen 1,5 milions de persones i que ha estat
històricament la llengua franca de la regió. Una llengua que ens ha
llegat paraules com /cacauet/, /hule/, /tomata/, /xocolata/,
/xiclet/ i altres. En aquesta llengua el topònim es pronuncia com si
fos /Meixico/ (i ara s'escriu Me-xihco) i inicialment era el nom
només de la ciutat, car el país ---que adoptà el nom de /México/
després de la independència (1821)--- feia part d'un vast territori
que es digué /Nova Espanya/.
Els colonitzadors espanyols, adaptant el nom nàhuatl, en digueren
/México/ (pronunciat amb el mateix so del català /caixa/), un so
propi del castellà medieval (/dexar/, /caxa/) que en el segle XVI es
transformà en l'actual. En un principi el nou so va conviure amb la
grafia antiga (/x/), però gradualment aquesta es va substituir per
la /j/, que s'imposà definitivament amb l'ortografia acadèmica de
1815. Algun mot, però, va continuar amb la grafia arcaïtzant, com el
cognom /Xinémez/; i pel que fa a /México/, a Amèrica es va continuar
emprant la grafia antiga i a Espanya s'adoptà la nova, tot i que
pertot es pronuncia igual.
A l'època que el castellà pronunciava /dexar/ i /México/ (amb so de
xeix), quan una llengua introduïa un topònim hispànic que tenia
aquest so, l'adaptava amb el mateix so (si el tenia) i la grafia
usual del dit idoma. Així, l'anglès adoptà el topònim /Xerez/ (quan
es pronunciava amb xeix) com a /Sherris/. Després es va interpretar
com un plural i es va refer el "singular" /Sherry/, però en tot cas
la grafia anglesa /sh/ reflecteix el so castellà original. Si
l'anglès hagués adoptat /México/ en aquell moment i amb el mateix
mecanisme, ara tindrien /Meshico/, però no és el cas. Si el català
hagués adoptat el mateix topònim en el segle XVI, ara diríem
/Mèixic/, com diem /Xerès/.
Però la introducció al català del topònim americà s'ha fet en època
moderna (segle XIX), i s'ha fet aplicant la correspondència regular
entre el so castellà de /gente/ (escrit /g/ o /j/) i el so català de
/gent/ (escrit també /g/ o /j/). Per això d'un principi es digué
/Mèjic/ (escrit de vegades /Mègic/). Els diccionaris catalans del
segle XIX, com el Labèrnia i altres, porten /mejicá/ que,
curiosament, defineixen com "natural de Méjico". En canvi, el
diccionari Fabra estableix "mexicà -na. Natural de Mèxic". Per què?
Crec que es va preferir una homologació amb les llengües europees,
que parteixen de la forma gràfica del topònim hispànic i pronuncien
la /x/ a la manera de cada llengua (anglès /Mexico/, francès
/Mexique/, alemany /Mexiko/, italià /Messico/, etc.). El portuguès
ajunta la grafia internacional i la pronúncia original del mot,
/México/.
En conclusió, en català es diu /Mèxic/, i cal fer notar també que la
pronúncia correcta és /Mèksic/ i no /Mègzic/. Ja que som en aquest
punt, recordarem la norma per a la pronunciació de la lletra /x/
quan no representa el so palatal de /xeix/: es pronuncia /gz/ a
totes les paraules començades per /ex--/ o /exh--/ àton (/examen/,
/exercici/, /exhaust/, /exili/, etc.) i /ks/ en tots els altres
casos (/èxit/, /luxe/, /lèxic/, /sintaxi/, /oxigen/, /mexicà/, etc.).
Paregut al cas de /Mèxic/ és el del nom /Texas/, amb l'adjectiu
/texà/ (i els pantalons /texans/). La pronúncia antiga castellana
era amb el so de /reixa/, que després es canvià per la moderna.
Nosaltres no hem creat, però, l'adaptació /Teges/, paral·lela a
/Mèjic/. No era un topònim prou important. El català, com l'anglès i
altres llengües, parteix de la grafia i la llegeix "a la catalana".
I crec que ja està bé així.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 16 de maig de 2009.
Tots els articles <http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
