=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Els noms de la grip*
Tractarem avui del nom d'una malaltia de la qual, lamentablement, es
parla molt aquests dies. Les llengües europees tenen dues paraules per a
aquest mal: la que prové del mot francès /grippe/ i la que prové del mot
italià /influenza/. La més antiga de les dues, en sentit mèdic, és
/influenza/, documentada en italià en el segle XIV, presa del llatí
/influentia/ i que recorda la creença de la influència dels astres sobre
la salut i la malaltia. Una creença que també es manifesta entre els
catalans, i així Coromines ens mostra un document de 1375 que parla
d'una persona "malauta de la influència", tot i que no sabem exactament
quina mena de malalties eren aquestes /influències/ medievals.
Les dues paraules s'escampen per les llengües europees en temps moderns,
normalment arran de grans epidèmies. La paraula italiana /influenza/ va
passar a l'anglès a mitjan segle XVIII (primera documentació, 1743;
reduïda a /flu/ en el segle XIX) i poc després al francès, amb motiu
d'una gran epidèmia apareguda a Itàlia (primera documentació, 1782), si
bé en francès va conviure amb /grippe/, que és la paraula que allà va
triomfar. /Influenza/ també va ser adoptada en alemany, danès, noruec,
suec, finès, hongarès, etc.
/Grippe/ és una paraula francesa medieval d'origen controvertit (s'ha
considerat deverbal de /gripper/, manllevada al fràncic, al rus, al suís
alemany, etc.). En el sentit mèdic comença a usar-se a mitjan segle
XVIII i ràpidament es va escampar a un bon grapat de llengües. Es troba
usada en anglès durant la segona meitat del XVIII, tot i que en aquesta
llengua es va imposar l'italianisme /influenza/, com hem dit. També
existeix /Grippe/ en alemany, si bé hi predomina /Influenza/. El mot
francès ha estat adoptat per l'espanyol i el portuguès (/gripe/),
l'occità (/gripa/), el romanès (/grip//a(/), el neerlandès (/griep/), el
polonès (/grypa/), el croat (/gripa/), el turc (/grip/), l'esperanto
(/gripo/), etc.
Tant en espanyol com en català les dues paraules són usades en els
segles XIX i XX, però s'acabà imposant el gal·licisme. En català aquest
fet és condicionat pel que feia l'espanyol. En un principi, en les dues
llengües alternen, a més, la grafia purament francesa /grippe/ i
l'adaptada (/gripe/ en espanyol i /grip/ en català). A principi del
segle XX també es deia, més aviat popularment, /dengue/, paraula presa
del castellà /dengue/, també d'origen controvertit, però en rigor el
dengue és una altra malaltia. El 1900 /La Veu de Mallorca/ parlava de
"la grippe, equivocadament anomenada dengue".
En català s'imposà /grip/, una mala adaptació ---o una adaptació
mediatitzada per l'espanyol--- del mot francès. Una bona adaptació
hauria estat /gripa/, atès que la /--e/ del mot originari és una marca
morfològica de femení, que en català ha de ser /--a/. Els catalans del
Nord, que saben francès i perceben correctament la /--e/ final, diuen
/gripa/, com els occitans, igual que diuen /crepa/ i no /crep/ (del
francès /crêpe/). Haurem de dedicar un article a l'adaptació dels
gal·licismes al català. Es tracta, doncs, d'un mot originalment femení,
i així ha estat tractat sempre majoritàriament en la llengua escrita i
culta. Però la seva forma, acabada en consonant, fa que hagi estat
concebuda com a masculina en la llengua popular d'algunes àrees, com
Mallorca. Pel que fa a l'altra paraula, la italiana, ja he dit que també
havia estat usada, igual que feia l'espanyol. "La grippe o influenza"
llegim a La Veu de Mallorca el 1900. Per això Pompeu Fabra la inclou com
a mot secundari ---amb la forma /influença/--- primer al Diccionari
Ortogràfic de 1917 i després al Diccionari General de 1932. De poc
serveix, però, perquè no l'usa ningú.
Les diverses formes i episodis de grip tenen denominacions "populars"
referides sovint a l'origen, com /grip russa/ (1889) o /grip asiàtica/
(1957). De vegades reben noms inexactes, com la de 1918, que arreu del
món es digué /grip espanyola/. La passa actual va dir-se en un principi
/grip porcina/, una denominació rebutjada ràpidament pels polítics amb
la intenció de preservar els interessos de la indústria càrnica del
porc. Els mateixos polítics improvisaren el nom de /grip nova/, terme
només usat, de fet, al sud dels Pirineus que per la seva naturalesa
absurda va durar un o uns quants dies, segons els mitjans. Ara els qui
no continuen amb /grip porcina/ (la premsa en anglès i en alemany
continuen parlant de /swine flu/ i /Schweinegrippe/) en diuen /grip A/,
a partir del nom científic que fa servir l'OMS. Però de grip A n'hi ha
moltes, com la de 1918, que és del mateix tipus que l'actual: A(N1H1).
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 9 de maig de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/grip.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
