=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
                www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================




   *Amb bones paraules*

   * La comunitat*

   És curiós que un dels castellanismes tradicionals a Mallorca, que és
   una illa, és ---o era--- la paraula /isla/, pronunciada, a més,
   /il·la/. És a dir que /illa/ ha estat un mot inusitat en el parlar
   corrent dels mallorquins, fins que l'escola o vés a saber qui ens
   feren avinent que vivíem en una /il·la/. I és que els mallorquins
   només tenim una sola i única manera de referir-nos a la nostra
   terra: Mallorca i res més que Mallorca. Mai no se sentí en llengua
   popular /la nostra illa/ o /aquesta illa/ o /l'illa/. Amb /Mallorca/
   estava dit tot, el nom de la terra i amb ell l'expressió de l'emoció
   de fer-ne part. Poc importava si era una illa o un continent: era la
   terra dels mallorquins, amb un sol nom, Mallorca.

   El mateix podem dir de les altres illes de l'arxipèlag, que en temps
   de normalitat nacional tenien cada una d'elles les seves
   institucions de govern i la seva vida pròpia. Fins que el Govern
   espanyol, després d'arrasar aquella normalitat, ens ficà a tots dins
   la /província de Balears/, una freda entitat administrativa que molt
   poc tenia a veure amb els sentiments identitaris dels illencs.
   Aquests van continuar dient al seu petit país /Mallorca/, /Menorca/,
   /Eivissa/ o /Formentera/. En el parlar corrent de la majoria de la
   gent no hi havia necessitat de referir-se al conjunt. /Baleares/,
   sempre en castellà i sense article, era el nom oficialesc  i escrit
   de la província, de manera que fins a les darreres fornades
   d'illencs, quan hom s'ha hagut de referir a la "província", ho ha
   fet emprant el nom en castellà (i sense article): "ha quedat
   /campeón/ de /Baleares/" diuen encara alguns, referint-se a un
   esportista o a un concurs de races canines. Més inaudit encara en la
   parla normal de la gent era l'adjectiu o gentilici /balear/,
   exclusiu dels registres oficinescos. És clar que la província,
   encara que lluny dels sentiments, era una realitat, i en èpoques
   pre-autonòmiques no era estrany sentir a dir /la nostra província/,
   en boca d'algun provincià pretesament més versat en geografia que
   els altres. Avui seria sorprenent aquesta expressió, tot i que no fa
   gaire encara he tingut l'avinentesa de ser sorprès sentint-la, i tot
   i que no hem cessat encara de ser una província, com ens ho recorden
   els nombrosos formularis que emplenam contínuament.

   Ara alguns mitjans de comunicació ens bombarden ---com és que aquest
   verb no és al DIEC?--- amb l'expressió /la nostra comunitat/, o
   simplement /la comunitat/, un bombardament que en alguns moments
   arriba a ser realment enutjós. Que si hi ha un pla per a millorar
   les carreteres de /la comunitat/, que si es va penjar no sé on la
   bandera de /la comunitat/, que si s'han declarat tants de casos de
   grip a /la comunitat/, i així. El nou context político-administratiu
   ha generat aquest subproducte, substitut del més antic /la (nostra)
   província/. Parlar de /la comunitat/ no és dir res que no sigui ver,
   perquè ho som, una comunitat autònoma (i una província), però si
   aspiram a ser alguna cosa més, no estaria malament que no ens
   rabejàssim tant en la poquesa.

   A Catalunya i al País Basc no sentireu tal rebaixament, almenys en
   els mitjans de comunicació públics i entre la classe política,
   potser amb alguna excepció que cau de tant en tant. Aquí hauríem de
   fer igual i emprar el nom propi amb tota regularitat i amb tota
   dignitat. Cal tenir cura de l'estil i dels llibres d'estil. Les
   Illes Balears són les Illes Balears i sempre s'han de dir així, o
   /les Illes/ en els contextos escaients. I cada illa pel seu nom. No
   sigui cosa que un dia d'aquests algun placer de Campos o de la Pobla
   es trobi amb un client que li demani si les cebes que té a la parada
   són de /la comunitat/.

   Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
   del /Diari de Balears/, el dia 30 de maig de 2009.

   Tots els articles <http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html>

   http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/comunitat.html




~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
           Optimot, consultes lingüístiques
              http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>

-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------


Responder a