=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Rellonejador*
Em consulten si la paraula espanyola /rejoneador/ té com a
equivalent català /rellonejador/. La paraula pot semblar una broma,
però el fet és que el Termcat l'any 2001 va "normalitzar" aquest
terme, igual que /rellonejar/ i /relloneig/. Costa de dir! El mateix
dia la mateixa institució "normalitzava" una altra perla
terminològica del mateix domini: /noveller/. Després d'això, el
diccionari d'Enciclopèdia Catalana donava entrada a les dues
paraules. Es veu que els termes aprovats pel Termcat són acceptats
immediatament a Enciclopèdia Catalana ---com el llastimós /bloc/ (és
a dir, /blog/)---, sense esperar ni tan sols un temps prudent per a
veure si quallen o no i si la Secció Filològica els confirma.
Em sembla tot un gran error. Crec que tot el lèxic dels toros s'ha
de mantenir en tota la seva més pura forma espanyola, com a realitat
espanyola que és. Fer-ho així és una manera de marcar distàncies
respecte del bàrbar espectacle. En canvi, traduir aquesta
terminologia sembla una manera d'integrar la barbaritat en les
nostres vides. Per tant, crec que en català hem de dir /rejoneador/,
/rejoneo/, igual que /torero/, /corrida/, /banderilla/, /burladero/,
/novillero/ i/ tutti quanti/. Ben igual que fan totes les llengües
de les societats civilitzades que no es diverteixen de manera
incivilitzada.
Dit això, /rellonejador/ i /noveller/ serveixen per a il·lustrar el
funcionament del calc amb tota la seva nuesa i quasi diria
extravagància. Només faltava traduir /banderilla/ per /bandereta/.
Pel que fa al primer mot, en espanyol la cosa és senzilla:
/rejoneador/ (i /rejoneo/) és un derivat de /rejonear/, aquest és un
derivat de /rejón/ i aquest és un derivat de /reja/. El calc en
sèrie parteix de la creença que /rejón/ en català és /relló/, i
llavors es calca /rejonear/ per /rellonejar/ (i /rejoneo/ per
/relloneig/) i finalment es calca /rejoneador/ per /rellonejador/.
La paraula /relló/ (que si fos d'ús popular a Mallorca,
pronunciaríem /reió/) la tenim documentada en català medieval. Ramon
Muntaner, quan descriu les armes dels almogàvers, parla de les
llances, la part inferior de les quals es diu /aristol/ i la part
superior, /relló/. El relló és la punta de ferro de la llança. Deu
tractar-se d'un derivat diminutiu (diverses vegades hem parlat dels
diminutius en /--ó/) de /rella/, atesa la semblança d'aquesta
virolla de la llança i la rella de l'arada romana, tot i que podria
ser només una continuació del /regula/ llatí (barra de ferro) que
trobam en algun significat secundari de /rella/. O potser un derivat
de /rell/, forma masculinitzada de /rella/, que també apareix alguna
vegada.
En espanyol veig que /rejón/ sembla un derivat de /reja/, però
potser amb camins semàntics diferents. Si és un derivat autòcton (si
no és pres d'una altra llengua) hauria de tenir valor augmentatiu,
valor que correspon normalment al sufix castellà /--ón/. La rella de
l'arada en castellà també es diu /rejón/, clarament augmentatiu. I
en castellà es diu /rejón/ d'una arma blanca semblant a un punyal o
ganivet. El 1713 Felip V promulga una pragmàtica prohibint "el uso e
los puñales o cuchillos... llamados rejones". No és gens clar,
doncs, que el /rejón/ castellà sigui un equivalent del /relló/ de
Muntaner. Cap a final del segle XVI o començament del XVII a les
lluites amb els bous (que a l'Edat Mitjana eren a cavall, fetes per
cavallers i com a entrenament per a la guerra) se substitueix la
llança per una nova peça que es diu /rejón/, que a l'extrem porta
una fulla d'acer tallant. És a dir, el /rejón/ passa de ser un
punyal a significar tota una arma formada per una gran asta de fusta
que té el punyal a l'extrem. I d'això el Termcat en diu /relló/.
Quant al /novillero/, cal dir que el /novillo/ no té en català
altres noms que l'occidental /jònec/ i el sintagma /bou jove/ (el
vedell és massa criatura). El calc "ben fet" hauria estat
/joneguer/, però, a part de tenir la "tara" de partir d'un mot no
gaire viu a la capital, se separava més del castellà que el
/noveller/, i, per tant, el ridícul era també més gran. És clar que
sempre es pot defensar el calc amb la noció de /bou novell /(o /toro
novell/), paral·lela a tantes altres coses novelles. Sempre hi ha
una manera de salvar la pell. A la calcada del Termcat només li
falta la /novellada/ ---descartada la /jonegada/---, que va quedar
en /correguda de toros novells/.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 23 de maig de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/rellonejador.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
