=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
              www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================




   *Amb bones paraules*

   *Que els pronoms febles continuïn febles*

   A Mallorca i a Menorca ---poc a les Pitiüses--- un dels trets típics
   del parlar col·loquial és l'accentuació dels pronoms postposats al
   verb, dits també enclítics. En lloc de /míra-la/ es diu /mira-là/,
   en què el pronom es fa amb vocal neutra tònica. En lloc de /fér-ho/
   i /anàr-hi/ es diu /fer-hó/ i /anar-hí/. Si el pronom queda reduït a
   una forma sense vocal, com a /mira'l/, llavors s'accentua la darrera
   vocal del verb (/mirà'l/, amb vocal neutra), cosa que, per analogia,
   produeix en alguns llocs /mirà-la/ o /mirà-les/, sempre amb neutra
   tònica. Si són dos els pronoms enclítics, se sol accentuar el segon
   (/donau-la-mè/, /posau-vos-hí/), però de la mateixa manera que
   alguns diuen /mirà-la/, també n'hi ha que diuen /donau-mè-la/ i,
   evidentment, /donau-mè'l/. A les Pitiüses, com deia, el fenomen és
   reduït i es limita a desplaçar l'accent en els casos en què queda un
   conjunt esdrúixol (/miràr-la/, /aixecàu-vos/, però /coneixèr-les/,
   /mira-mós/; /donàu-me'l/ però /donau-me-là/). Segurament, aquest ús
   actual eivissenc, degut a la necessitat d'esquivar una estructura
   esdrúixola, va ser un primer estadi a les altres dues illes, on el
   desplaçament es va fer després absolut.

   En els llocs on la vocal neutra tònica ha passat a /e/ oberta
   (Binissalem, Maó, etc.) la vocal (/a/ o /e/) accentuada es fa /e/
   oberta (/acosta-mè'l/ o /acosta'l-mè/, /coneixer-sè/ o ---a Maó---
   /coneixet-sè/, amb assimilació consonàntica). Això mostra que el
   desplaçament de l'accent és anterior al canvi en la pronúncia de la
   vocal. Però a Sóller, en què la /o/ àtona ha esdevingut /u/, no es
   diu /fer-hó/ sinó /fer-hú/, cosa que indica que el canvi vocàlic és
   previ al desplaçament de l'accent, un desplaçament produït a l'Edat
   Moderna.

   Una conseqüència curiosa d'aquest fenomen és una greu alteració en
   una part del sistema per acció de l'analogia. Les formes /casà't/ o
   /preparà't/ (pronunciau la /a/ accentuada com a vocal neutra o /e/
   oberta) originen per simetria /vestí't /('vesteix-te'), /bullí'l/
   ('bull-lo'), /fregí'm un ou/ ('fregeix-me un ou') o /construï-lí/
   /un galliner/ (/construeix-li/ /un galliner/). Un canvi que fa les
   expressions difícilment comprensibles per als catalans de fora de
   les Illes. Igual que els canvis que combinen desplaçament de
   l'accent i assimilació consonàntica (/acosta'ts-hí/, ço és,
   'acosta'ls-hi') i ja no diguem altres deturpacions com /nem-mon-nós/
   ('anem-nos-en', sentit a Menorca).

   Francesc de B. Moll, a la /Gramàtica catalana/ de 1968, estableix
   que «En els verbs que van seguits de pronoms personals dèbils, s'ha
   de considerar carregat l'accent damunt la mateixa síl·laba del verb
   que seria tònica si no dugués pronom; cal evitar, doncs, el
   dialectalisme mallorquí i menorquí que consisteix a transportar
   l'accent al pronom dèbil o a la darrera síl·laba del verb.» I tot
   seguit posa uns exemples de pronúncia /dialectal/ i pronúncia
   /literària/ (estàndard en la terminologia actual). Després de Moll,
   molts de planificadors de la llengua hem recomanat sistemàticament
   que se segueixi la norma de l'il·lustre filòleg. La darrera mostra
   és el criteri fixat per la Universitat de les Illes Balears per als
   registres formals dels mitjans de comunicació orals o audiovisuals
   de les Illes, primordialment IB3, criteri que estableix que en
   aquests registres formals mai no s'ha de col·locar l'accent fora del
   seu lloc natural. Val a dir que cal lamentar que aquest criteri ---i
   altres--- no és seguit com convindria fer-ho. Molts de locutors no
   en fan el més mínim cas, i és una llàstima, perquè en pateix les
   conseqüències la construcció del model de llengua pública que amb
   esforç entre molts portam a terme. Un model de llengua que no es pot
   permetre ni la vulgaritat ni la pèrdua de claredat i comprensió
   immediata per tothom.

   Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
   del /Diari de Balears/, el dia 2 de gener de 2010.

   http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/pronoms_febles.html


   <http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html>




~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
                    Diccitionari
          http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>

-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------


Responder a