=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
*Una d'indis*
Per a denominar els habitants de l'Índia tenim dues paraules. Una és
/hindú/, derivada del persa /hindu-/ (i aquest del sànscrit /sindhu/),
ço és, el nom del riu Indus. Del nom del riu, /Indus/, ve el nom del
país, /Índia/. L'altra paraula és d'arrel llatina i amb un ètim de dues
variants, la forma llatina clàssica /indicus -a -um/, que dóna
l'espanyol i el portuguès /indio/, i la forma llatina més moderna
/indianus/, que dóna el francès /indien/, l'italià i portuguès
/indiano/, l'anglès /indian/ i el català /indià/. A partir de la
pràctica de l'anglès, modernament (cap a final del XVIII) s'ha fet una
especialització entre /hindú/ (sentit religiós) i /indià/ (habitant de
l'Índia), que alguns troben desencertada. Heus ací, en tot cas, per què
tenim les paraules /Índia/ i /indià/, sense hac, i /hindú/ i /hindi/ (la
llengua) amb hac.
En català medieval als habitants i a les coses de l'Índia els
corresponia l'adjectiu /indià/, no /indi/. /Indi/ (del llatí /indicus/)
era només el nom d'un colorant blavós i de la planta de què s'extreu,
que en espanyol, portuguès, francès, anglès i moltes altres llengües es
diu /índigo/ (sense accent fora de les dues primeres) i en italià
/indaco/ (cf. /sindicus/ > /sindaco/).
Quan els europeus van descobrir Amèrica, una sonada confusió va crear un
gran problema lèxic. Pensant que havien arribat a l'Índia, les terres
descobertes es digueren les Índies, i els seus habitants foren designats
amb les mateixes paraules que hem vist en els paràgrafs precedents. En
espanyol, /indios/, en portuguès, també /indios/ (amb la qual cosa en
aquest idioma es diferencien dels /indianos/ de l'Índia), en francès,
/indiens/, en italià, /indiani/ i en anglès, /indians/. Els catalans
hauríem d'haver dit /indians/, i potser ho vam fer així al principi. És
significatiu que el /Gazophylacium catalano-latinum/ de Joan
Lacavalleria (1696), el gran diccionari del XVII, defineix /indi/ com
"certa droga de la India pera fer color de purpura", i res més; i dins
l'entrada /India/ trobam "indià, lo que pertany à la India ò à les
Indies". Però la supeditació a l'espanyol anava fent la seva via, i a la
llengua parlada dels segles de més subordinació sembla que no hi ha
altra cosa que /índio/ (no /indi/), i així és com ho hem sentit sempre
abans de la tímida normalització lingüística dels darrers temps, i així
encara ho diu una gran part de la nostra gent. Per a acabar-ho d'adobar,
l'espanyol, que en un principi també coneixia la forma /indiano/, va fer
una especialització i va diferenciar /indio/ (indígena) i /indiano/ (el
natiu però no originari d'Amèrica i sobretot aquell europeu que en torna
ric, segons els diccionaris espanyols). I els catalans vam seguir
mimèticament aquesta distinció: a la llengua parlada, els /índios/ i els
/indianos/. Talment, si bé /indianos/ són només els catalans que tornen
d'Amèrica més o menys rics.
La catalanització per la porta falsa de la paraula /índio/ en /indi/ no
la va fer, però, Pompeu Fabra. La fan en major o menor mesura la llengua
culta i els diccionaris del XIX. Algun d'aquells diccionaris enregistra
com a sinònims /indi/ i /índio/ (com el de Josep Escrig, 1851) i algun
altre, només /índio/ i /indiano/ (com el d'Antoni Figuera, 1840). El de
Labèrnia, el millor de la centúria, defineix /indi/ com a 'natural de
Índia' i /indià/ com a 'natural de y lo pertanyent a Indias", amb el
sinònim /índio/. Fabra ho va resoldre seguint la línia dels diccionaris
vuitcentistes i espanyols: /indi/ per un costat (habitant de l'Índia o
de les Índies) i /indià/ (natural però no aborigen de les Índies, etc.).
Segurament els diccionaris esmentats i l'existència de /indià/ amb el
significat espanyol el van condicionar. Però /indi/ és una mala
adaptació del castellà /indio/, un castellanisme camuflat, com altres
que s'han catalanitzat amb el pobre procediment de suprimir la /o/ final
(/plàtan/, /tram, casc/, etc.).
Coromines, a l'entrada /indi/ del seu gran diccionari, parla molt de les
indianes (peces de roba) i dels indiots, però no diu un mot sobre l'afer
/indi/indià/. Amb aquests condicionants i mancances s'han fet els
diccionaris actuals. Tant el DIEC com el diccionari d'Enciclopèdia
Catalana consideren que els aborígens d'Amèrica i els ciutadans de
l'Índia són /indis/, i defineixen /indià/ només com a "natural però no
aborigen de les Índies Occidentals" o "que ha residit llarg temps a les
Índies Occidentals i ha tornat al seu poble". Pura còpia de l'espanyol.
És la trista herència d'uns quants segles de subordinació. Amb tot, algú
dirà que la distinció és útil. I també és ver.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 7 de novembre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/indi.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
