=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Amb bones paraules
El veí i el veïnat
/Veí/ és una paraula que pot ser adjectiu o substantiu. Com a
adjectiu significa 'pròxim, que és a prop', i avui s'aplica a
entitats físiques (/estats veïns/, /cases veïnes/), però antigament
s'aplicava a qualsevol cosa, material i immaterial («la mort ab gran
pena me era vehina», és a dir, pròxima, diu el Tirant). Com a
substantiu, /veí/ significa o bé la persona que viu molt a prop,
sovint al costat («val més un bon veí que un mal parent»), o bé la
persona que habita en una determinada vila, llogaret o àrea urbana
(/els veïns de Petra/, /l'associació de veïns/).
/Veí/ procedeix del llatí /vecinus/, dissimilació de /vicinus/, i
aquest és un derivat de /vicus/ (poble, llogaret). El llatí
/vicinus/ també era alhora un adjectiu i un nom, amb els mateixos
valors que els del català actual. L'adjectiu, amb el significat de
'pròxim' en general, es conserva en l'italià /vicino/ («la casa è
molto vicina al mare»).
/Vicinus/, o /vecinus/, dóna en català dues formes: la que avui és
general, /veí/, i una forma en què es conserva la /c/ llatina
transformada, /vesí/, avui viva a part de les Balears i en alguna
comarca del Principat. Sembla que en català antic hi havia les dues
formes, i a partir d'aquí /veí/ anà ocupant la major part de l'espai
i /vesí/ restà com a minoritària. Pel que fa a Mallorca, ja al
principi de l'època catalana veiem un Llull que escriu /veí/ (o
/vehí/) i un Turmeda que escriu /vesí/. Sembla, però, que la forma
/vesí/ és la que va quedar com a predominant. Avui és la que usen
normalment a Menorca i a les Pitiüses. A Mallorca, un temps enrere
també era general l'ús de /vesí/, paraula que encara es pot sentir
en alguns pobles. El que ha passat a Mallorca és que /veïnat/ ha
ocupat ---usurpat diu Coromines--- el lloc de /vesí/. Per què i com?
En la llengua general ja se sap que /veïnat/ significa el conjunt de
veïns d'un poble, barri o carrer («Amb aquests crits despertaràs tot
el veïnat»), o bé un conjunt de cases que formen una petita entitat
de població. Aquesta paraula ve del llatí /vicinatus/, amb el mateix
significat i, òbviament, derivat de /vicinus/. Em fa la impressió
que el /veïnat/ mallorquí ('veí') ha vingut per una altra via:
sembla que de l'adjectiu /veïnat/, relacionat amb el verb /veïnar/,
'tenir relacions de veïnatge'. La substitució hauria començat per
aquest ús adjectiu (/una casa veïnada/, /una possessió veïnada/), i
després l'adjectiu hauria passat al valor substantiu, primer aplicat
als veïns pròxims (/els meus veïnats/) i després als veïns com a
conjunt de residents (/l'associació de veïnats/). De fet, hi ha
llocs on només s'empra /veïnat/ en el primer sentit i es conserva
/vesins/ per al segon. El diccionari d'Antoni Figuera (1840)
interessant pel caràcter descriptiu del català mallorquí de l'època,
registra /vesí/ (amb tots els sentits) i /veynâd/ (definit com a
'immediat, prop, al costat'), alhora que consigna /vehí/ en un
apèndix "de termes mallorquins antiquats ... per a entendre el poeta
llemosí Ausias March". També inclou els castellanismes /vesindari/ i
/vesindat/, que el lexicògraf percebia com a paraules catalanes normals.
Naturalment, qui vulgui que digui /veïnat/ amb el significat de
'veí', però una altra cosa hem de propugnar per als registres
formals i neutres, de tipus informatiu o expositiu, dels mitjans de
comunicació i àmbits semblants. Aquests àmbits han d'aspirar a
construir una llengua basada en la voluntat d'unitat i confluència
de les diferents varietats territorials, objectiu que s'assoleix
renunciant cadascú a les alteracions que hagin separat el propi
parlar dels usos generals. Una llengua, a més, clara i precisa, en
què hi hagi les mínimes possibilitats de confusió i dreçada amb la
idea que el destinatari potencial del missatge és tota la comunitat
lingüística. Aquí els veïns són els veïns, i el veïnat és el conjunt
de veïns.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 19 de desembre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/veins.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
