=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Una llengua que no està vaccinada*
En espanyol hi ha el sufix /-uno/, que serveix per a formar
adjectius i que és bastant productiu. Molt aplicat a arrels de
paraules que designen animals, però també a altres arrels. Hi ha
/caballuno/, /conejuno/, /gatuno/, /lobuno/, /ovejuno/, /perruno/ i
moltes més, i també /frailuno/, /hembruno/, /hombruno/, /machuno/ i
/moruno/. Òbviament, també /vacuno/ (/ganado/ /vacuno/). El català
no té aquest sufix (ni cap altra llengua romànica), i l'únic mot del
diccionari que el porta (/morú/) és un simple castellanisme. Així,
doncs, si algú diu /bestiar vacú/ utilitza un castellanisme que, a
més, no és als diccionaris. Els adjectius corresponents a aquesta
espècie animal són /vaccí/ (del llatí /vaccinus/, derivat de
/vacca/), que s'usa molt poc, i /boví/, que és el que s'usa
normalment en el llenguatge de la ramaderia.
El DIEC inclou l'adjectiu /vacum/ (/bestiar vacum/), que crec que és
un error i una mala còpia de /ganado vacuno/. /Vacum/ és un
substantiu, no un adjectiu, que vol dir 'un conjunt de vaques'. Aquí
hi ha un sufix (/-um/), moderadament productiu en català, que forma
noms col·lectius, referits a animals o a altres éssers amb valor
despectiu: /vacum/, /cabrum/, /patatum/, /greixum/, /pixum/,
/capellanum/, /frarum/ o /forasterum/. Però no és aconsellable dir
/bestiar vacum/ per /bestiar boví/.
Ja podeu suposar que la paraula /vacuna/ és un gran castellanisme, i
que en lloc seu caldria dir /vaccí/. Ja ho va defensar amb arguments
clars Lluís Marquet en un article a /Serra d'Or/ l'octubre de 1991.
Vegem-ho. Hi ha una malaltia infecciosa dels bòvids i dels èquids
que en anglès es diu /cow-pox/ o /horse-pox/ respectivament (en
francès /vaccine/, en espanyol /viruela bovina/), el virus de la
qual, semblant al de la pigota o verola humana, produeix un vaccí
que immunitza l'home contra aquesta darrera malaltia. El 1798 el
científic anglès Edward Jenner, experimentador amb aquestes
pràctiques, va publicar /An Inquiry into the Cause and Effects of
the Variolae Vaccinae/, on encunyava el terme científic /variola
vaccina/ (variola o verola de les vaques) per a referir-se al
cow-pox. D'aquí va sortir el terme /vaccí/, aplicat inicialment a la
substància que immunitzava contra la pigota, que es difongué
ràpidament en les diverses llengües europees (anglès /vaccine/,
francès /vaccin/, italià /vaccino/, portuguès amb el gallec oficial
/vacina/, romanès /vaccin/, neerlandès /vaccin/, noruec /vaksine/,
esperanto /vakcino/, etc.). Només l'espanyol s'aparta d'aquesta
pràctica, atès que aquest idioma disposa, com hem dit, de l'adjectiu
peculiar /vacuno/, que, convertit en substantiu i en forma femenina,
va ser adoptat com a terme científic en lloc de l'universal /vaccí/.
De /vaccí/ surt el verb /vaccinar/, també present en la majoria de
llengües europees (angl. /to/ /vaccinate/, francès /vacciner/,
italià /vaccinare/, portuguès /vacinar/, etc.); i el nom
/vaccinació/ (anglès i francès /vaccination/, italià /vaccinazione/,
portuguès /vacinaç//ão/, etc.). L'espanyol, en canvi, diu /vacunar/
i /vacunación/.
Fabra va cometre l'error d'incloure en el seu diccionari /vacuna/,
/vacunar/ i /vacunació/ com a mots principals i considerar /vaccí/,
/vaccinar/ i /vaccinació/ com a sinònims secundaris. El DIEC ha
invertit la preferència, cosa que és una passa endavant. Però cal
demanar-se com s'explica que, si els mots preferents són els genuïns
i universals, els mitjans de comunicació i les institucions facin
servir de manera pràcticament exclusiva les formes castellanitzants?
/Vacuna/, /vacunar/ i /vacunació/ són castellanismes vergonyosos,
com tants d'hispanismes del mateix calibre, marca de l'esclau que
mostra la nostra profunda subordinació lingüística i cultural. De
fet, hauríem de dir que és una vergonya que aquestes paraules siguin
als diccionaris i que la majoria dels correctors no les eliminin
sense contemplacions.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 10 d'octubre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/vaccinar.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
