=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.583 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
*Invertir i investir*
En espanyol i en català oficial hi ha la paraula /invertir/, que, a més
del significat de posar una cosa en l'ordre o el sentit invers respecte
de l'inicial, té el sentit de col·locar diners o capitals a una empresa
o a un sector de l'economia a fi de treure'n beneficis. Doncs bé, a
aquest darrer significat hi correspon en totes les llengües la paraula
/investir/: anglès /invest/, francès /investir/, portuguès (i gallec)
/investir/, italià /investire/, alemany /investieren/, etc.
Correlativament hi ha nom /investiment/: anglès /investment/, francès
/investissement/, portuguès (i gallec) /investimento/, italià
/investimento/, alemany /Investitionen/; però espanyol /inversión/.
El significat primari de /investir/ és 'posar algú en possessió d'una
jurisdicció, poder, dignitat, càrrec, etc.'. I això prové del llatí
/investire/ (compost de /vestire/), que pren aquest sentit jurídic
durant l'Edat Mitjana. En català medieval /investir/ té entre altres
aquest significat, que també correspon a la variant alterada /envestir/.
I /envestir/ agafa també a l'Edat Mitjana el significat de 'acometre' o
'atacar', possiblement a partir d'un ús militar: primer 'envoltar
estretament' (com un vestit) una fortalesa o un grup de persones
(assetjar), i després 'atacar'. Aquest procés es va operar en italià i
es va exportar al francès i a l'espanyol, però Coromines creu que en
català és una evolució autòctona. També és en italià que /investire/ va
agafar el sentit de col·locar diners en alguna empresa. Aquest
significat ja es documenta el XIV. I de l'italià el nou sentit econòmic
es va escampar modernament a totes les llengües europees, per mediació
de l'anglès /to invest/, que es comença a documentar amb aquest valor en
el segle XVII.
El misteri és l'espanyol /invertir/, amb una erra insòlita, que fa
coincidir el mot amb /invertir/ de /invertere /(compost de /in/ i de
/vertere/), és a dir, canviar la posició o el sentit d'una cosa, una
paraula independent de la que ara ens interessa i que també tenen totes
les llengües (en espanyol i francès aquest /invertir/ es documenta en el
segle XVI). Segons les dades del /Corpus Diacrónico del Español/, les
primeres aparicions d'aquell valor semàntic (econòmic) es produeixen el
segle XVIII, i el primer diccionari acadèmic que el recull és el del
1817 ("hablando de caudales es emplearlos, gastarlos"). D'on ve aquest
/invertir/ espanyol? En principi, pensaríem que de l'italià /investire/,
com passa a totes les llengües, i que en el domini espanyol s'hauria
confós amb /invertir/ (capgirar) i s'hauria produït l'original canvi de
forma.
En català la primera documentació coneguda de /invertir/ és tardana: el
diccionari de Belvitges, Esteve i Juglà (1803), que no defineix la
paraula, però se suposa que només hi té el significat primari. A altres
diccionaris del segle XIX apareixerà després el significat econòmic. Els
diccionaris etimològics catalans, com els espanyols, no separen els dos
sentits de /invertir/, i ens diuen que l'ètim és /invertere/, cosa que,
en principi, no hauríem de creure per al significat econòmic. No vull,
tanmateix, menysprear una dada: Coromines diu que /invertere/ en la
baixa època significava 'baratar, bescanviar' i que "partint d'aquesta
accepció es passà a l'Edat Mitjana a 'esmerçar', 'esmerç' [fi segle
XIII]". I dóna un text de c. 1283: "encara pren En G. de Ribes, en la
ba<l.>lia de Ribes, /inversió/ per sobreredeume, 62 sous". Una insòlita
aparició de /inversió/ en el segle XIII, i amb un significat no clar de
tot; en les altres llengües el mot comença a circular en el segle XVI,
naturalment amb el significat de 'capgirament'. El bot entre el segle
XIII i el XIX és massa gros perquè puguem veure una relació entre els
dos usos.
És difícil, vista la unanimitat de les llengües europees en la forma
/investir/ i l'ús modern del mot en la majoria d'aquestes llengües,
creure que el català /invertir/ sigui autòcton i procedent de
/invertere/. Ni tampoc, segurament, en espanyol. Sempre amb la
predisposició a alterar aquesta visió si altres dades que puguin sorgir
ho aconsellen, crec que es pot considerar que el català /invertir/, en
el sentit econòmic, és un castellanisme modern, que, com tants altres
que aquí hem denunciat, separa el català de la unanimitat de les
llengües europees.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 28 de novembre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/invertir.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
