=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Estatística*
A la nostra parla hi ha paraules que també tindríem sense la
interferència del castellà, però que amb tota seguretat tindríem amb una
altra forma. Són els castellanismes de forma. Paraules d'orígens
diversos que ens han arribat no directament d'aquests orígens sinó
passant pel castellà, que és una llengua interposada entre la nostra i
la resta de llengües del món. En el seu pas pel castellà sofreixen
alguna alteració de forma i aquesta afaiçona la paraula catalana. Si
agafàssim /xandall/ directament del francès (/chandail/, derivat, per
cert, de /marchand d'ail/, els venedors de llegums de París, que duien
un jersei especial), mai no hauríem fet /xàndal/. Si agafam /Bolonya/ de
l'original, /Bologna/, i no de l'espanyol, mai no direm /Bolònia/. Si
agafam /imam/ de l'original àrab, mai no direm /iman/. Etc.
Totes aquestes paraules defectuoses esmentades i moltes més han estat
ben tractades pels diccionaris. Però n'hi ha un bon caramull que també
tenen defectes de forma que els codificadors del lèxic es veu que no han
detectat. O si els han detectats, no els volen esmenar. Avui en trec un
de claríssim, la paraula /estadística/. Si miram les llengües europees
veurem que a totes la tercera consonant de la paraula és una /t/, no una
/d/: anglès /statistics/, francès /statistique/, italià /statistica/,
portuguès /estatística/, alemany /Statistik/, neerlandès /statistiek/,
noruec /statistikk/, polonès /statystyka/, etc. Només l'espanyol (i el
català) mostra una /d/ (/estadística/). Fins i tot el gallec oficial diu
/estatística/, i també el basc (/estatistika/). Tothom.
Què ha passat aquí? La paraula va ser encunyada per l'economista alemany
G. Achenwall, que la va agafar de l'italià /statista/ 'home d'estat'. La
/Statistik/ que va encunyar Achenwall significava en un principi el
conjunt de coneixements que ha de tenir un home d'estat. De l'alemany la
paraula es va difondre per totes les llengües, cada una de les quals
l'adaptà al seu sistema. En cap llengua no hi havia cap raó per a
alterar la tercera consonant, ni tan sols a les llengües romàniques,
perquè encara que la base del mot sigui la paraula /estat/, com a
cultisme que és, /estatística/ ha de conservar la /t/ interior sense
sonoritzar (com /estatal/). Contra aquest principi, l'espanyol va
aplicar a la paraula la /d/ de /estado/ i en resultà /estadística/.
La cosa degué passar per malla a Pompeu Fabra, i avui tenim un gran
castellanisme incrustat en la nostra parla i en tots els diccionaris. El
mot /estatística/ s'hauria de normalitzar, però per a això hi ha la
dificultat que la majoria dels parlants, disciplinats i obedients, no
volen fer servir un mot que no surt al diccionari. Per això crec que el
diccionari hauria d'incloure la paraula /estatística/, a fi que qui
volgués usar-la ho pogués fer "amb l'ànima neta i la consciència
tranquil·la". Encara que, com a primera passa, entràs a la casa de les
paraules correctes com a mot secundari al costat de /estadística/. Amb
una bona feina per part dels correctors i assessors, si volguessin
fer-la, la cosa podria començar a rutllar.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 3 d'octubre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/estatistica.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
