=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Ara no susa nòmer Pixedis*
En català medieval /haver/ significava /tenir/ (haver dues cases).
/Haver nom Joan/, és a dir, /tenir (per) nom Joan/ era una manera
d'expressar que /Joan/ era el nom d'algú. A Mallorca, una frase com
/aquesta dona ha nom Maria/, per la seva alta freqüència d'ús, tendí
a debilitar la forma verbal /ha/ i a esdevenir /aquesta dona nom
Maria/, en què /nom/ és reinterpretat com una forma verbal de
tercera persona. O a partir de la qüestió /què ha nom aquest nin?/,
pronunciat /qu'ha nom/ i desprès /què nom/, es produí el fenomen. I
automàticament sortí l'infinitiu /nòmer/ (o /nombre/) i tota la
conjugació: /nomia/, /nomerà/ o /nombrà/, /nomi/, /només/, etc. Es
tracta d'un fenomen de creació d'una nova unitat lèxica a partir de
diversos elements lingüístics, per una qüestió de recategorització
d'aquests elements. A Mallorca /nòmer/ és la forma tradicional
d'expressar el fet de tenir un o un altre nom. /Què noms?/ es demana
a alguna persona de qui no es coneix el nom. Darrerament, /què
noms?/ s'ha travessat amb el castellà /cómo te llamas?/ i ha sortit
el monstret /com te noms?/ que diuen totes les criatures i altres de
no tan criatures. Hi ha altres maneres d'expressar la pròpia
denominació de cadascú. També hi ha la fórmula amb el verb /dir/, ja
sigui /em diuen Joan/, /com et diuen?/, o la variant d'aparença
reflexiva i general en el Principat /em dic Anna/, /com et dius?/
Aquesta deu ser forma antiga. Recordem el vers del poeta: "jo só
aquest que em dic Ausiàs March".
Un cas semblant és el que ja succeït amb el verb /usar/. La forma
pronominal de tercera persona, /s'usa/, a Mallorca acabà fonent els
dos elements i esdevenint un /susa/ en què es perd la consciència
del pronom. I apareix el verb /susar/, que significa 'portar-se una
cosa' o 'ser d'ús corrent alguna cosa'. "Ara no susa nòmer Pixedis,
però per ventura tornarà susar". O, fent balanç a final d'any, es
diu "enguany ha susat molt el color negre". I l'àvia diu tota
amoïnada "amb aquest jovent que ara susa estam ben arreglats". La
nova lexicalització del conjunt de verb i pronom s'ha produït
coincidint amb la substitució del verb /usar/ pel castellanisme
/emplear/, cosa que reforça la nova paraula: "Ara ja no susa emplear
pells de moix per fer ximbombes".
Aquests fenòmens de transformació lingüística, sobretot quan són
locals, com els assenyalats, han de rebre un tractament adequat.
Igual que l'omnipresent /sisplau/, que també és una fixació semblant
a les esmentades i també és un fet regional. A l'hora de valorar
aquestes formes cal tenir en compte la realitat de la fixació però
cal no perdre de vista la perspectiva global de la llengua i el pes
de la tradició culta. L'Alcover-Moll diu que /susar/ és incorrecte.
Jo no diria tant: pot ser útil en alguns contextos, igual que
/nòmer/ i altres casos semblants (si es vol reflectir fidelment un
tipus de llengua no hi ha més remei que escriure /torna susar/; la
forma /es torna a usar/ és una altra cosa), però el llenguatge de to
neutre i general ha d'allunyar-se d'aquestes construccions.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 17 d'octubre de 2009.
Tots els articles <http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
