Yo vole tener me a un plane plus principal: Si it existe international vocubules quel es ben conosset, quam vez tande it es sat discussibil ca un prototypal forme quam in interlingua ”vice” es preferibi - e yo save que vice existe in occidental ma con un altri signification - nam auxilinngues habe un tendentie propagar regular formes quam exeada quande lu quo in internationalmen vide es exit - quel internationalmen es plus regular! O mem li fact que occidental usa apu (quel necun exceptimen un occidentalist recona quam apud o li exemple de parade: plu quande omni lingues queles lu usa fa to in li forme plus! E to es estranie quande on considera vocabules quel es fat plus international quam palazze - quel es sage e li ja dit vez!
> 26 dec. 2021 kl. 17:43 skrev Marcos Cruz <[email protected]>: > > In 2021-12-20 10:45, Sen scrit: > >> Tal formation quam "exeada" es natural in Hispan, Portugal e Italian: >> salida, saída e uscita. Probabilmen to esset li chef rason por usar >> suffix "ada", it es natural. > > O on ne trovat un melior option ex li propri remedies del lingue e > comensat usar ti formes. > > Pro to ti casu choca me, it sembla me special. > >> Occ ne es Esperanto, noi ne posse crear paroles simplicmen pro logica >> de affixes, noi deve considerar li natural usation de paroles. > > Jes, naturalmen. Ma si un parol sat international hay, on mey questionar > se ca it es regularisabil per interni remedies, sen grand deformation o > altri problemas. > > Por exemple, lass nos imaginar que hispan "sonrisa" es tre > international. Esque ti sol vell esser un suficent condition por usar it > vice li regulari "subride"? O italian "arrivederci" vice "a revidentie"? > > Ultra li argument del natural usation in altri lingues, noi have anc ti > del internationalitá, secun quel "exit", quem Kjell ha proposit, vell > esser un option melior quam "exeada". > > Un casu interessant es "prisonero" (usat 19 vezes in Cosmoglotta), vice > "prisonario" (usat 4 vezes). Li duesim usa un sufixe plu apt, sin perdir > li internationalitá, e quem dunc yo trova preferibil. > > In Cosmoglotta A 132 (1946-12) hay un recension del libre «On the Choice > of a Common Language» de Sr. Heinz Jacob, in ti témpore secretario del > Ido-Uniono, quel contene ti interessant extracte pri li flexibilitá del > afixes in Occidental: > > De Wahl departet del complet parol international, analisante it e > definiente su elementes. Il devet in consequentie admisser un plu > grand númere de afixes e definir tis-ci necessimen in maniere mult plu > líber por posser covrir li numerosi functiones queles ili plena. > Inversmen il adoptet un o pluri afixes por expresser li sam notion > (-ario, -ero, -ist vell dever esser interchangeabil in li sense de > profession, sam quam -or por li agente). Por evitar li combination de > un radica con li fals afixe (dentero vice dentist, secretist vice > secretario) il fide al conossentie del parolformes international e al > formation per via de analogie. > >> Talmen paroles "exeada" e "intrada" es li max natural por Occ. > > Alor, teoricmen ili aperte li via a un nov signification de "-ada", i.e. > li precis loc in quel o tra quel on fa un "(litt) action in (brevi) > durada", tande creante un manca de precision in alqual contextus, i.e. > loc o action?: > > Yo pensa pri li intrada e li exeada. > > Yo questiona me ca ti usation de "-ada" es util por altri casus, ma yo > ne rememora altri paroles con tal dualitá. Alquí save? > > -- > Marcos Cruz > http://alinome.net > > > -- > ne.alinome.net > > > > > -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=- Groups.io Links: You receive all messages sent to this group. View/Reply Online (#481): https://groups.io/g/interlingue/message/481 Mute This Topic: https://groups.io/mt/87855401/21656 Group Owner: [email protected] Unsubscribe: https://groups.io/g/interlingue/leave/5161842/21656/2010256328/xyzzy [[email protected]] -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-
