In 2021-12-26 17:59, cellus38 via groups.io scrit: > occidental usa apu (quel necun exceptimen un occidentalist recona quam > apud
> plu quande omni lingues queles lu usa fa to in li forme plus! Yo trova «apu» vice «apud» e «plu» vice «plus» bon optiones, samquam «pos» vice «post». Ili fa li lingue un poc plu levi, tendri e clar por omnes, reductente li númere de gruppes de consonantes, quel in Occidental es grand. IALA-Interlingua es un poc plu tendri in ti aspecte (p.e. passate in -va vice -t, future in -á vice -r, etcétera); e Elefen es multissim plu tal, tot intentionalmen. Adplú, li adverbie «plu» possibilita li distintion con «plus» (signe matematic), benque in practica tal nuancie ne es tre util. In Cosmoglotta A 142 (1948-12) hay un response de Berger a un critico, quel have alquant relation a nor tema: ________ In li ultim moment noi recive de Sr Lima, pri quel noi parla in nor chef-articul, li liste del «amputationes» in Occidental, sur queles il funda su condamnation de nor lingue. Éxter -men e -itá, pri queles noi ja respondet, il cita nos li sequent liste (ínter parenteses li parol *complet*, secun li opinion de Sr Lima): avan (avant), mem (mesmo), sol (solo), pos (post), ver (vero), tro (trop), tre (tres), u (où), partu (partout), vu (vous), pri (peri), prim (primo), ancor (ancore, ancora), ci (ici), nor, vor (nostro, vostro), to (isto, esto). Nu! on mey remarcar que li paroles tro, tre, u, partú, vu, ancor, prim, coresponde, in Occidental, just al pronunciation del parol francesi, in quel li finale es mut. Si on nómina to un «amputation», tande, in li projecte de Sr Lima, omni paroles per -ion es anc «amputates» por li Italianes, quel scri e pronuncia -ione con un -e final. Li parol «son» del sam autor es anc un amputate por li Francese quel scri «sont». On vide que li argument ducte nos lontan! «Ver» es li ver radica necessi por ver/itá, ver/it/abil, ver/ificar, ver/ification, «sol» li radica de sol/itá, sol/it/ari, sol/men. Si li Sud-romanic popules es acustomat a un finale -o to ne es un rason por imposir it al altri nationalitás (F. vrai, seul). Que *tre* coincide con li ciffre italian *tre* ne es un rason eliminar it del lingue international, nam li ver radica por 3 es tri, pro tri/plice, tri/angul, tri/angulari, trio, etc. Esque un radica tam international deve esser nu viceat de un italian? Avan ti dozen de exemples citat in un lingue havent 40000 paroles noi es in jure qualificar quam risibilmen exagerat li assertion secun quel nor lingue «ha amputat un númere considerabil (sic!) de paroles neo-latin per maniere a rendir unes ínreconossibil (vermen!), e a vulnerar con li altres li sensibilitá del neo-latinos» (Li usat parol «ferir» de Sr Lima va dupar omni Franceses por queles it significa «frappar» It es amusant constatar que ti «sensibilitate» de un Portugaleso es «vulnerat» pro li supression del mut lítteres de paroles francesi! It sembla nos que noi, quel parla francesi, es plu bon plazzat por sentir e judicar! In omni casu noi considera quam regretabil que tal exagerationes trova se in un brochura quel vole servir li afere del lingue international. ________ Finalmen, un curiositá apropó de «pos»: nam hispan paroles contene mult vocales, su parlatores tende a omisser alqual consonantes ex grupes, specialmen cludet e final. To resoluet li evolution del prefixe «post-» a «pos-», benque li forme «post-» ancor es usat in cert paroles. -- Marcos Cruz http://alinome.net -- ne.alinome.net -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=- Groups.io Links: You receive all messages sent to this group. View/Reply Online (#483): https://groups.io/g/interlingue/message/483 Mute This Topic: https://groups.io/mt/88091989/21656 Group Owner: [email protected] Unsubscribe: https://groups.io/g/interlingue/leave/5161842/21656/2010256328/xyzzy [[email protected]] -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-
