Re: [AIS] Vaixella reutilitzable per a festes

2006-05-09 Por tema Jaume Escales i Tous
Jo tenc un tassons d'aquests, que m'agrada molt i que faig servir per 
tenir-hi bolígrafs, etc.
El tenc de les festes de la Vilanova d'Esporles, de fa un estiu o dos. Fou 
la primera (i crec que única) vegada que he usat aquest sistema a l'hora de 
prendre una beguda.
Al mateix tassó i ha els angrames de les entitats que organitzaven les 
festes (Casal de Joves de Tramuntaan, CE La Cadernera, Colla de dimonis Bocs 
i Focs, El Grop-La revista d'Esporles).

També i diu: [EMAIL PROTECTED] vilanover (Esporles)

Supòs que parlant amb algú d'aquelles entitats ens podrien dir com s'ho 
feren per obtenir-ne

Fins ara

Jaume

- Original Message - 
From: Miquel Àngel Guerrero [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org
Sent: Tuesday, May 09, 2006 10:03 AM
Subject: [AIS] Vaixella reutilitzable per a festes


La reducció de residus hauria d'esser un objectiu constant a les
nostres activitats.

Sé que existeix (o existia) una vaixella reutilitzable que el Govern o
el Consell deixava en préstec per esdeveniments (plats i tassons). El
que comprava una beguda se'n duia el tassó deixant un dipòsit que podia
recuperar en tornar-lo (o quedar-se el tassó per 1 euro o una cosa així).

He intentat obtenir informació a les webs d'aquestes institucions però
no he trobat res (tampoc són un exemple de claretat i funcionalitat). He
enviat una consulta al Govern però no tenc resposta, al Consell ni tan
sols hi ha un formulari ni una adreça de contacte.

Sabeu alguna cosa o n'heu emprat mai?

Salut
Miquel Àngel

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org






http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[AIS] Demà divendres, cacerolada per Son Real , a Santa Margalida

2006-05-04 Por tema Jaume Escales i Tous



GOB
---
Demà divendres dia 5 de maig tendrà lloc a Santa Margalida, una
cacelorada en contra de camp de golf que es vol fer a Son Real. L'acte
començarà a les 9 del vespre a la Plaça de S'Abeurador de Santa
Margalida. L'acte organitzat pels Joves per Son Real i la
Plataforma Son Real no té Preu, s'emmarca dins la campanya ciutadana que pertén
que, a terrenys de l'antiga possessió de Son Real, no se construesqui un complex
turístic amb camp de golf, hotel, bars , restaurants, centres
comercials...

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [AIS] Acte per a la recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006

2006-05-02 Por tema Jaume Escales i Tous



Bon dia, Magí,

Ara mateix he fet el canvi (l'adreça que he
eliminat al servidor era una de mallorcaweb.com). Me pensava que havia fet el
canvi fa uns dies. No sé què deguè passar. 
T'arribarà també el missatge d'alta des del sistema
de gestió de AIS, si la cosa ha anat bé.

Fins ara !

Jaume

  - Original Message - 
  From:
  magí
  moranta 
  To: Llista de suport a la llengua, al territori i
  a tot allò que és propi 
  Sent: Monday, May 01, 2006 7:02 PM
  Subject: Re: [AIS] Acte per a la
  recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006
  
  Hola Jaume,
  
  encara m'arriben els missatges de la llista a la meva
  adreça antiga. pots fer res al respecte?
  la nova és: [EMAIL PROTECTED]
  
  moltes gràcies
  ___Magí Moranta MoreyMallorca - Illes
  Balears
  
  Correu particular: [EMAIL PROTECTED]i al MSN
  Messenger: [EMAIL PROTECTED]
  
  
  
- Original Message - 
From:
Jaume Escales i Tous 
To: ais@araisempre.org 
Sent: Monday, May 01, 2006 1:06
PM
Subject: [AIS] Acte per a la
recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006


ACTE
PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A

PORRERES

Dissabte, 6 de maig de 2006
Sala
d’actes de l’Escorxador

Passat
i present en la memòria històrica del poble de
Porreres
Presentació
de l’acte a càrrec de Tomeu Garí,
Historiador

Memòria dels actes d’homenatge celebrats a
Porreres
Projecció
del muntatge realitzat per Simó Tortella

Presentació
de l’Associació per a la Recuperació
de la Memòria Històrica 
A
càrrec de Maria Antònia Oliver París (Presidenta) i de Margalida Capellà i
Roig (Professora de Dret UIB)

Sopar
a la fresca

Actuació de S’Arrual Jazz Mort



ASSOCIACIÓ
PER A LA RECUPERACIÓ DE LA 
MEMÒRIA
HISTÒRICA DE MALLORCA
- Porreres -


COL·LABORA
Ajuntament
de Porreres



http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
  
  

  http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[AIS] Autodeterminació pel Sàhara Occidental

2006-05-01 Por tema Jaume Escales i Tous



Es recullensignatures per exigir de l'ONU la
celebració d'una vegada del referendum d'autodeterminacióal Sàhara
Occidental.

http://www.PetitionOnline.com/sahara/

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[AIS] Acte per a la recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006

2006-05-01 Por tema Jaume Escales i Tous




ACTE
PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A

PORRERES

Dissabte, 6 de maig de 2006
Sala
d’actes de l’Escorxador

Passat i
present en la memòria històrica del poble de
Porreres
Presentació
de l’acte a càrrec de Tomeu Garí,
Historiador

Memòria dels actes d’homenatge celebrats a
Porreres
Projecció
del muntatge realitzat per Simó Tortella

Presentació
de l’Associació per a la Recuperació de
la Memòria Històrica 
A
càrrec de Maria Antònia Oliver París (Presidenta) i de Margalida Capellà i Roig
(Professora de Dret UIB)

Sopar
a la fresca

Actuació de
S’Arrual Jazz Mort



ASSOCIACIÓ
PER A LA RECUPERACIÓ DE LA 
MEMÒRIA
HISTÒRICA DE MALLORCA
- Porreres - 

COL·LABORA
Ajuntament
de Porreres



Porreres.pdf
Description: Adobe PDF document
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[AIS] Memòria Històrica. Acte a Sa Pobla. 27-4-2006

2006-04-27 Por tema Jaume Escales i Tous



DIJOUS, 27 D’ABRIL:PRESENTACIÓ DE L’ "ASSOCIACIÓ PER A LA
RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A MALLORCA” , A CÀRREC DE MARIA ANTÒNIA
OLIVER PARÍSCONFERÈNCIES:“ELS DRETS DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA
CIVIL I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA”, PER MARGALIDA CAPELLÀ ROIG,“ELS
AFUSELLATS AL FORTI D’ILLETES EL DIA 11-3-1937” , A CÀRREC DE MANUEL
SUÁREZ.A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.Organitza: *ASSOCIACIÓ
DE JOVES PINYOL VERMELL*. Sa Pobla, abril 2006MEMÒRIA HISTÒRICA
DE LES ILLES BALEARS- Pàgina web: http://www.memoriadelesilles.org
- Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
mhib@araisempre.org - Per
col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a rebre'l, per
enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament,
etc.: [EMAIL PROTECTED]

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Petició per tal que no es dediqui un carre r a Manuel Fraga a Santiago

2006-04-13 Por tema Jaume Escales i Tous





Petició per
tal que no es concedixi el nom d'un carrer de Santiago al Sr. Manuel Fraga
Iribarne (Omple el formulari)




Petición
para que non se conceda o nome dunha rúa de Santiago ao Sr. Manuel
Fraga Iribarne.




A ATENCIÓN DO
ALCALDE-PRESIDENTE, SR SÁNCHEZ BUGALLO.

PRIMEIRO:
Recentemente, tiven coñecemento da intención do Sr. Alcalde de Santiago de
Compostela, o Sr.D. Sánchez Bugallo, de adicar unha rúa desta cidade ao
ex-presidente da Xunta, Sr. D. Manuel Fraga Iribarne. É por este
motivo que remito este escrito mediante o cal quero manifestarlle ao Concello e
ao seu Alcalde a miña indignación por tal actuación e facerlle constar a miña
posición contraria á mesma. 

SEGUNDO: As razóns
que, ao meu modo de ver, descalifican a proposta de atribuir este honor ao Sr.
Manuel Fraga Iribarne, son moitas e
coñecidas. Poderiamos comezar pola súa etapa como Ministro Franquista, para logo
repasar toda a súa actuación á fronte do executivo galego, da cal é un claro
exemplo a xestión da crise do Prestige (recordemos que el etaba de caza mentres
o petroleiro case embarranca na costa). Existe ademais unha longa lista de
comentarios e discursos pronunciados polo Sr. Fraga que ilustran vivamente a súa
mentalidade e traxectoria, así como tamén a visión tan peculiar que ten do noso
país. Podo citar como exemplo, o Sr. Fraga Iribarne foi responsable da Condena
de Alberto Míguez pola publicación da
antoloxía bilingüe "El pensamiento político de Castelao" e nunha contestación ao
editor J.B Cendrós afirmou:

  "cataluña foi
  ocupada por Felipe IV, foi ocupada por Felipe V, que a venceu, foi bombardeada
  polo Xeneral Espartero, que era un xeneral revolucionario, e ocupamola en 1939
  e estamos dipostos a volvela ocupar tantas veces como sexa necesario e para
  iso estou disposto a coller de novo o fusil. Por consiguente, xa saben
  vostedes a que atenerse, e aquí teño o mosquete para volvelo a
  utilizar"
TERCEIRO: Considero
que para conceder o honor de por o nome dunha persoa a unha rúa, os
méritos da mesma teñen que ser indiscutíbeis, e contar co apoio unánime de toda
a cidadanía, xa que non pode facerse de costas e enfrontándose a unha grande
parte dos veciños e veciñas do Concello. 

Por todo o exposto e
no exercicio do Dereito de Petición, SOLICITO:

  1.Que non se
  lle conceda o nome dunha rúa ao Sr. Manuel Fraga
  Iribarne.
E para que surta os
efectos oportunos asino a presente petición. 

Agardando unha
rápida solución, despídese atentamente

Asina no
formularioe envia este
correo aos teus contactos





  
  www.movemento.orgRúa
  Miguel Ferro Caaveiro, 10 -
  2º15703 Santiago de Compostela
  Tel.:
  610858850

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] AUTOPISTES? PER QUÈ? Taula rodona. U IB. Dimecres, 5 d'abril de 2006

2006-04-03 Por tema Jaume Escales i Tous




AUTOPISTES? PER 
QUÈ?Taula 
RodonaDimecres, dia 5 d’abril a 
les 12 h., a l’Aula 1 de l’edifici Ramon LlullAmb la participació de 
representants de la Plataforma “No volem autopista” d’EivissaConvoquen 
la Facultat de Filosofia i Lletres, la CEPC i el GOBLa UIB analitza el 
conflicte de les autopistes d’EivissaLa Facultat de Filosofia i 
Lletres de la Universitat de les Illes Balears, la Coordinadora d’Estudiants 
dels Països Catalans (CEPC) i el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la 
Naturalesa (GOB) convoquen als principals implicats en l’enfrontament eivissenc 
pel model viari.La taula rodona comptarà amb la participació de tres 
representants de la Plataforma “No volem autopista” d’Eivissa: Fanny Tur Riera, 
Josep Marí Costa i Alejandro Matallana de la Fuente. S’ha convidat a defensar els 
projectes d’autopistes en execució a la Hble. Sra Margarita Isabel Cabrer, 
Consellera d’Obres Públiques, Habitatge i Transports del Govern de les Illes 
Balears i a la Hble. Sra. María Estrella Matutes, Consellera d’Economia, 
Hisenda, Vies i Obres del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Participarà a la taula rodona 
el professor de Geografia Dr. MaciàBlázquez, President del GOB Mallorca i 
moderarà l’acte el professor de Geografia Dr. Pere J. Brunet, Vicedegà de la 
Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Presentarà l’acte un representat de 
la CEPC.El conflicte territorial i social eivissenc mereix l’atenció i 
l’anàlisi acadèmica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Quatre 
grans projectes viaris comprometen el model territorial eivissenc: les 
autopistes de Vila a l’aeroport i Sant Antoni, i les autopistes de ronda de Vila 
i de Sant Antoni. Què singularitza la geografia 
eivissenca? Com s’explica l’activisme eivissenc contra la construcció 
d’autopistes?La Universitat es suma al debat convocant als implicats a 
la taula rodona que es celebrarà dimecres 5 d’abril a les 12 h. a l’aula 1 de 
l’edifici Ramon Llull.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Barceló, Biel. Ara és l'hora i l 'estiu enfora. 26-3-2006. DdB.

2006-03-26 Por tema Jaume Escales i Tous



Diari de Balears. 26 de març de 2006



Ara és una hora i l'estiu
enfora

Biel
Barceló
[...] «CUCARATXES NEGRES». Aquesta setmana s'ha
pogut veure per la televisió (per TVE-Balears, no vos penseu!) el millor tall
que s'ha pogut escoltar en aquestes illes d'un ciutadà anònim en molt temps. Una
dona eivissenca, indignada, qualifica els antidisturbis de «cucaratxes negres».
Cada setmana les forces de seguretat carreguen contra els manifestants
antiautopistes que proven d'aturar unes màquines empeses per les irregularitats
de les expropiacions i unes immenses ganes de fer destrosses al territori. Sens
dubte, hi ha moltes cucaratxes negres en aquest malson. I encara n'hi ha que
tenen la barra de parlar «dels violentos». Qui són, exactament, els violents?
Només cal que vegeu aquest magnífic vídeo a internet: http://youtube.com/watch?v=PSxmlvKb8TU

UN EXEMPLE. Per anar de Sant Rafel a Benimussa
hi ha un camí pel qual fins fa poc no hi podien circular vehicles de més de 5
tones per eix. Ara, aquest camí està essent destrossat pel trànsit dels camions
pesants de les obres de l'autopista. Misteriosament, el senyal que prohibia el
pas d'aquests vehicles ha desaparegut. Els activistes tallaren el camí per
protestar. I quina va ser la resposta? L'arribada d'una dotació d'antidisturbis
enviada pel Delegado fortament equipada. Qui incompleix la llei senyor virrei?
Cucaratxes negres!

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Sortida ornitològica a Son Real (Santa M argalida)

2006-03-23 Por tema Jaume Escales i Tous



GOB-Informació
---
Hola a tots i totesAquest proper diumenge dia 26 farem una nova
sortida ornitològica:La sortida serà a la finca de Son Real (Santa
Margalida, passat Can Picafort) per veure diferents espècies de busquerets
(Sylvia balearica, Sylvia melanocephala, Sylvia undata, Sylvia
atricapilla). A mes a més seguramemt se veuran altres aucells que
tresquen pels pinars i dunes de la zona i ara que tot just ha començat
l'entrada dels primers migrants transaharians potser s'en veuran alguns
també. S'arribarà fins a la Necrópolis de Son Real i a l'Illot des Porros,
on sovint se poden veure aus limícoles. Des de la costa també se poden
observar aucells marins.Està previst quedar a les 10 del matí al parking
de la finca publica i anar cap a la costa on se dinarà.Serà una sortida
molt interessant a una zona molt guapa i dissortadament amenaçada al seu
entorn.Per favor confirmau assistència. El guia serà en Rafel
Mas.SalutManolo Suárez

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] SMS. Avui, concentració NO AUTOPISTES A EIVISSA. Consolat de Mar. 13:00 h.

2006-03-17 Por tema Jaume Escales i Tous
Bon dia !

Rebut per SMS:

Avui, concentració NO AUTOPISTES A EIVISSA, a les 13:00 h, davant el 
Consolat de Mar. Palma. PASSA-HO 



http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] DdB. Els estudiants eivissencs es manifesten avui en contra de les autopistes. DdB. 17-3-2006

2006-03-17 Por tema Jaume Escales i Tous




Diari de Balears. Divendres, 17 de març de 2006



Els
estudiants eivissencs es
manifesten avui en contra
de les autopistes

Els
actes de protesta contra les autopistes van en augment.
DdB. Palma.Els eivissencs que estudien a Palma es
manifestaran avui a la una del migdia davant el Consolat de Mar en
contra de la política territorial del Govern balear. Aquest col·lectiu
d'estudiants, que s'autoanomena Las viudas de Ibiza, també farà una performance
reivindicativa davant la seu de la institució que impulsa la
construcció de les autopistes. El lema quefaran servir és: «Jo no, i tu?»,
acompanyat d'un dibuix amb el senyal d'una autopista retxat.Altres
entitats que s'han afegit a la protesta són el GOB, la Plataforma Salvem la Real
i les Joventuts Socialistes.A l'horabaixa, a la seu del GOB, al carrer
Manuel Sanchís i Guar-ner, l'esmentat col·lectiu eivissenc farà dues
conferències explicant la problemàtica que envolta la construcció de
les noves vies. Seran a les 17.00 i a les 20.00 hores. Las viudas de Ibiza
també passaran un vídeo amb imatges de la feta i mostraran fotografies
que han ceditpersones afectades per la construcció. La concentració ha
estat promoguda amb pocs dies d'antelació, però els organitzadors
hi esperen un alt índex de participació.

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] X Jornades Llibertàries. Del 18 al 26 de març de 2006. Ciutat de Mallorca

2006-03-17 Por tema Jaume Escales i Tous




X Jornades
Llibertàries
Del 18 al
26 de març de 2006

-
Dissabte 18 de març: CONCERT PRO JORNADES LLIBERTÀRIES en el
Dia Internacional contra la Guerra i per la Pau, amb les actuacions de JOAN MIQUEL OLIVER, ROCK'N'PRESS i els
dj's Txxxus Troll i Alolo (OPP) (Factoria de So / Polígon
de Son Llaüt / Santa Maria / 21 hores).

- Dilluns 20 de març: LA GLOBALITZACIÓ I EL NOU COLONIALISME:
ÀFRICA, EL COLTAN I LES MULTINACIONALS DE TELEFONIA, a càrrec de Jesús Duque Macías, geòleg i llicenciat
en Filosofia i Lletres, president de l’Associació de Geòlegs de les Illes
Balears (Casa de Cultura / 20 hores).

- Dimarts 21 de març: EL
REVISIONISME HISTÒRIC I LA DRETA ESPANYOLA: UNA XERRADA-DEBAT SOBRE ELS
HISTORIADORS NEOFRANQUISTES (Pio Moa, César Vidal...), a càrrec de Francisco Espinosa Maestre,
investigador de memòria històrica i autor, entre d’altres, d’El fenómeno revisionista o los fantasmas de
la derecha española i de Memoria y
olvido sobre la guerra y la represión franquista (Casa de Cultura / 20
hores).
- Dimecres 22 de març: LA
CORRUPCIÓ POLÍTICA A LES ILLES BALEARS, mesa rodona amb la participació
de Jaume Bueno (advocat), Joan Amer (GOB) i Marisa Goñi (periodista), modera Jesus Luis (Casa de Cultura / 20
hores).
- Dijous 23 de març:
1936-2006: 70 ANYS DE
LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA, a càrrec de Floreal Samitier, secretari general de
la Regional de l’Exterior de la CNT-AIT, de Tolosa (França) (Casa de Cultura /
20 hores).

- Divendres 24 de març: RELIGIÓ: INFERN O PARADÍS. REFLEXIÓ SOBRE LA
NECESSITAT DE LA RELIGIÓ AL MON D'AVUI, a càrrec d’Antonio López Campillo, doctor en
Ciències Químiques (Madrid) i en Ciències Físiques (París), investigador
científic i economicosocial, presentador de TV i de ràdio, a més de columnista
en diversos mitjans de comunicació, és autor de Curso acelerado de Ateismo. Aquesta
xerrada-debat s’emmarca dins la Campanya d’Apostasia (Casa de Cultura / 20
hores).

- Dissabte 25 de març: PRESENTACIÓ DE LA PEL.LÍCULA DOCUMENTAL "INVIERNO EN BAGDAD" sobre la guerra
d’Iraq, de Javier Corcuera;
presentació a càrrec de Kaktan,
ajudant de realització del documental i traductor iraquià del director. En
acabar la pel·lícula i el debat hi haurà sopar vegetarià (Casal Okupat Les Vies
/ 17 hores).

- Diumenge 26 de març: FESTA DE CLOENDA DE LES JORNADES, amb
les actuacions de Coloma’s Band,
Uroboros, Lucía Febrero y los Alcantarilleros, i Buffon’s Teatre (Cafè
Lisboa / 21 hores).
Adreces dels
locals:
- Factoria de So: Polígon de Son Llaüt (Santa Maria)
- Casa de Cultura: Ramon Llull, 3 (Palma)
- Casal Okupat Les Vies: Eusebi Estada, 32 (Palma)
- Cafè Lisboa: Sant Magí, 33 (Palma)

Ho organitza: ATENEU LLIBERTARI ESTEL
NEGRE
[EMAIL PROTECTED]



http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Sa Pobla. Actes d'homenatge en el 75 ani versari de la II República

2006-03-15 Por tema Jaume Escales i Tous




ACTES D’HOMENATGEEN EL75 ANIVERSARI DE LA LA II
REPÚBLICA



TEMPS DE REPÚBLICA
-
DILLUNS 3 D’ABRIL: PROJECCIÓ DE LA PEL.LÍCULA “LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS” A
L’ESPAI-JOVE SA CONGREGACIÓ A LES 21.00 H.-
DIJOUS 6 D’ABRIL: PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL “NOSALTRES ELS VENÇUTS” I
CONFERÈNCIA “VIDA SOCIAL I POLÍTICA DURANT LA II REPÚBLICA A MALLORCA I A SA
POBLA” A CÀRREC DE MATEU MORRO. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.-
DIMARTS 11 D’ABRIL: CONFERÈNCIA “VA SER BEN GUAPA AQUELLA REPÚBLICA” A CÀRREC
DE PEPE GARCÍA.A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.-
DIVENDRES 14 D’ABRIL: ACTE D’HOMENATGE ALS REPUBLICANS, RECITAL POÈTIC. A LA
PLAÇA DE LA CONCÒRDIA A LES 16.00 H.-
DIJOUS 20 D’ABRIL: CONFERÈNCIA “REPÚBLICA I TRANSICIӔ A CÀRREC DE MIQUEL
LÓPEZ CRESPÍ. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30H.-
DIVENDRES 21 D’ABRIL: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “APROXIMACIÓ AL QUE PASSÀ AMB LA
REPÚBLICA POBLE A POBLE” A CÀRREC DE DAMIÀ QUETGLAS. A SA CONGREGACIÓ A LES
20.30 H.-
DIJOUS 27 D’ABRIL: PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE “LA RECUPERACIÓ DE LA
MEMÒRIA HISTÒRICA A MALLORCA” A CÀRREC DE MARIA ANTÒNIA OLIVER PARIS I
CONFERÈNCIES “ELS DRETS DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I LA REPRESSIÓ
FRANQUISTA” PER MARGALIDA CAPELLÀ ROIG I “ ELS AFUSELLATS AL FORTI D’ILLETES EL
DIA 11-3-1937.” A CÀRREC DE MANUEL SUÁREZ. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.
Organitza: ASSOCIACIÓ DE JOVES PINYOL VERMELL. Sa Pobla, abril
2006

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Manifestació contra les autopistes i el c iment. 1 d'abril. 17:00 h. Plaça d'Es panya. Ciutat de Mallorca

2006-03-12 Por tema Jaume Escales i Tous



http://bloc.balearweb.net/post/48/11696

Solidaritat mallorquina amb Eivissa

[...] Manifestació unitària el dia 1 d'abril a les 17h a la Plaça
d'Espanya. Aquesta manifestació és per protestar contra les autopistes i el
model de creixement basat en el ciment.
Per tal d'organitzar aquesta manifestació, es convoca una assemblea per
dimecres dia 15 a les 20h al Casal Okupat les Vies (Eusebi Estada, n32).
Tothom hi està convidat a participar, ja que es vol que sigui una
manifestació unitària, popular i sense protagonismes. Es demana als
assistents que duguin propostes de pancarta i cartells.
Es demana que es faci la màxima difusió possible.

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Defensau Eivissa !!!

2006-03-09 Por tema Jaume Escales i Tous



Feis copypaste i repartiu-ho !!! El
17 de febrer 22.000 persones van sortir al carrer a Eivissa en contra de la
construcció de carreteres, autopistes, autovies o com ho vulguin anomenar, de
fins a 8 carrils en alguns trams. Les expropiacions no s'estan
realitzantdela forma adient,i en alguns casos es fan servir
signatures de propietaris falsificades. Itot i això,antidisturbis de
la península amb cascs, armilles antibales, porres i pistoles s'enfronten als
quals pacíficament resisteixen davant de les excavadores. Volem carreteres
segures però no volem 8 rotondes a desnivell (scalextrics), no volem veure més
arbres talats (ametllers, oliveres, sabinrs i pins centenaris estan sent
assassinats), no volem un túnel a 25 metres de profunditat per a donar entrada i
sortida a dues discoteques, no volem 6 carrils en un parc natural i sobretot no
volem endeutar-nos durant 30 anys per ala construcciód'una cosa
totalment innecessària en una illa amb 100.000 habitants i 450 km quadrats. Les
màquines estan enterrant i destrossant restes arqueològiques de gran valor:
aqüeductes romans, poblats fenicis,Res elsimporta que no sigui
l'enriquiment d'aquells cacics que han tractat i tracten als/lees
eivissencs/ques com els seus súbdits, comatitelles que mai s'han
l'alçat en la seva contra. Però aixòs'ha acabat, ja no callam més. Per
això us necessitam, perquè entre tots es parin les obres i puguem conservar el
poc que queda d'aquesta illa màgica i bella que s'està morint. Per tot
això us supliquem que envieu un escrit a la Comissió de Peticions de la Unió
Europea. Per favor, són 5 minuts. Reexpediu el missatge a tots aquells que
cregueu ens poden ajudar.En aquestapàgina...http://www.europarl.eu.int/parliament/public/petition/submit.do?language=ES
... trobareu un formulari. Només cal emplenar-lo amb les
vostres dades personals, clicar "sí" a la pregunta de si voleu que la petició
sigui examinada públicament, i fer la petició. Per a això s'han d'emplenar dos
camps, un de títol i altre de text. Podeu posar el que vulgueu (les peticions
són individuals), però us proposem alguna cosa com el queteniu més
avall(recordau que heu d'usar una llengua oficial de la UE i el català
encara no ho és; en tot cas, podeu enviar la petició en castellà i en català).
Feim la còpia en ambdues llengües més avall.Després d'escriure el text només
cal clicar en "Enviar" i ja haureu fet la vostra petició. 




- Versió en català:Títol: Sol·licitud
d'investigació sobre la legalitat mediambiental i administrativa dels projectes
de construcció d'autovies en la illa d'Eivissa (Balears). Text: En la
illa d'Eivissa (Illes Balears) els governs insular i autonòmic estan portant a
terme la construcció d'unes autovies absolutament desproporcionades a les
característiques físiques de l'illa i malgrat l'oposició d'una gran part de la
població. Aquestes obres suposen un gravíssim impacte mediambiental i fins i tot
afecten a l'àmbit de protecció d'un parc natural inclòs en diversos catàlegs
d'espais de protecció a nivell europeu (per exemple, el RAMSAR), ja que es
tracta d'una zona humida de gran valor. A més, moltes de les persones
directament afectades per aquestes obres estan manifestant la seva
indefensióen veure's despullats dels seus béns sense que s'hagin realitzat
correctament els preceptius tràmits d'expropiació i ocupació. Sol·licito
que des del Parlament Europeu es realitzin els tràmits necessaris per a demanar
als governs balear i insular que paralitzin l'execució d'aquests projectes i
siguin substituïts per uns altres molt més respectuosos amb els valors naturals
de les zones afectades i molt més proporcionats amb la realitat i les dimensions
de la illa d'Eivissa. Així mateix, sol·licito que el
Parlament Europeu exigeixi a les administracions
implicades que realitzin els possibles casos d'expropiació amb absoluta
transparència i seguint escrupolosament totes lespasses que marca la llei
per a aquests casos. 



- Versión en castellano:

Título: Solicitud de investigación sobre la
legalidad medioambiental iadministrativa de los proyectos de construcción de
autovías en la isla deEivissa (Balears).Texto: En la isla de Eivissa
(Illes Balears) los gobiernos insular y autonómicoestán llevando a cabo la
construcción de unas autovías absolutamentedesproporcionadas a las
características físicas de la isla y pese a laoposición de una gran parte de
la población. Estas obras suponen ungravísimo impacto medioambiental e
incluso afectan al ámbito de protecciónde un parque natural incluido en
diversos catálogos de espacios deprotección a nivel europeo (por ejemplo, el
RAMSAR), ya que se trata de unazona húmeda de gran valor. Además, muchas de
las personas directamenteafectadas por estas obras están manifestando su
indefensión al versedespojados de sus bienes sin que se hayan realizado
correctamente lospreceptivos trámites de expropiación y
ocupación.Solicito que desde el Parlamento Europeo se realicen los
trámites necesariospara pedir a los gobiernos balear e 

[Ais] Repressió política, justícia i repar ació. La memòria històrica en perspectiva j urídica. Espanya i Amèrica Llatina (1936-20 05)

2006-02-11 Por tema Jaume Escales i Tous






  
  

  
  Repressió política, justícia i reparació. La memòria històrica en
  perspectiva jurídica. Espanya i Amèrica Llatina (1936-2005)
  Coordinació: Margalida Capellà i Roig. Doctora en Dret
  Públic. Professora ajudanta doctora de Dret Internacional Públic de la
  UIB. David Ginard Féron. Doctor en Història. 
  Professorat
  Margalida Capellà. Doctora en Dret Públic. Professora ajudanta
  doctora de Dret Internacional Públic. Universitat de les Illes
  Balears.David Ginard. Historiador.Marc Carrillo. Professor de Dret
  Constitucional. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).Pelai Pagès.
  Historiador. Universitat de Barcelona.Jorge Saborido. Catedràtic
  d’Història Contemporània i Econòmica. Universitat de Buenos Aires
  (Argentina).
  
  Dates: del 20 al 24 de febrer de 2006.
  
  Lloc: edifici Sa Riera. C/ Miquel dels Sants Oliver, 2.
  Palma.
  
  Horari: de dilluns a divendres de les 16 a les 20
  hores.
  
  Durada: 20 hores.
  
  Nombre de places: 50.
  
  Nombre de crèdits de lliure configuració de la UIB:
  2.
  
  Nombre de crèdits de formació permanent de professorat:
  2.
  
  Introducció
  La
  veritat, la justícia i la reparació són unes altres víctimes de la guerra
  que no figuren normalment en el recompte de baixes. Per aconseguir i
  mantenir la pau, no basta detenir la violència: retornar a la situació
  anterior a la guerra és pràcticament impossible, sempre hi haurà vencedors
  i vençuts, víctimes i botxins, gent pobra i gent enriquida amb els negocis
  de la guerra. La reconciliació entre uns i altres és el repte principal
  dels processos de pau i de transició democràtica, però la impunitat n’és
  el risc més comú. 
  
  Aquest
  curs presenta una aproximació als principis que les Nacions Unides
  proposen per assolir una pau sostenible basada en el dret a la justícia, a
  la veritat i a la reparació i a la seva posada en pràctica en diferents
  contextos històrics i geogràfics i, en especial, a Espanya.
  
  Objectius
  Objectius generals:
  Exposar
  i analitzar diferents processos de pau i de transició democràtica atenent
  els mecanismes adoptats per aconseguir la «reconciliació nacional» donant
  especial rellevància a l’experiència llatinoamericana.
  Conèixer
  les nocions bàsiques del dret a la justícia, a la veritat i a la reparació
  com a principis bàsics de la lluita contra la impunitat.
  
  Objectius específics:
  Exposar
  el context històric i jurídic de la postguerra i la transició
  espanyoles.
  Situar
  el procés espanyol en el marc internacional actual de lluita contra la
  impunitat atenent els principis de veritat, justícia i
  reparació.
  
  Metodologia
  El curs
  s’estructura en dues parts: una, introductòria, dedicada al marc general i
  internacional dels processos de pau i de transició democràtica, i una
  altra, més extensa, sobre els casos americans i l’espanyol. S’impartiran
  vuit sessions conferència de dues hores, es projectaran dos documentals i
  es faran dues taules rodones. 
  
  Continguts teòrics i pràctics
  
  Dilluns
  1a
  sessió. Els principis de justícia, veritat i reparació en els processos
  de pau i de transició democràtica: una perspectiva jurídica i
  internacional. Margalida Capellà.
  2a
  sessió. Història d'impunitat a Amèrica Llatina. Jorge
  Saborido.
  Dimarts
  1a sessió.
  Argentina, any 2005. Jorge Saborido.2a sessió. Projecció d’una
  pel·lícula sobre repressió i impunitat a Amèrica Llatina. Presentació i
  col·loqui. Jorge Saborido.
  Dimecres
  1a sessió.
  La repressió durant la Guerra Civil. Pelai Pagès.2a sessió.
  La postguerra: la repressió contra els vençuts i els resistents.
  David Ginard.
  Dijous
  1a
  sessió. La legislació repressiva de la dictadura franquista. Marc
  Carrillo.2a sessió. Memòria i oblit de la Guerra Civil. Pelai
  Pagès.
  Divendres
  1a sessió.
  Taula rodona sobre recuperació de la memòria
  històrica.2a sessió. Projecció de documental i taula rodona de
  cloenda. Presentació de testimonis de la repressió.
  Preu de
  matrículaComunitat universitària i estudiants: 60 €Formació
  permanent de professorat i altres: 90 € 
  MATRÍCULA
  

  
  
  
  
  
  
  
  
  MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES
  BALEARS- Pàgina web:http://www.memoriadelesilles.org- Per enviar un missatge a totes les companyes i
  companys: 1.
  Normalment: mhib@memoriadelesilles.org
  
   2. Si l'anterior falla: [EMAIL PROTECTED]
  - Per llegir missatges
  anteriors:
  1. Normalment: 

[Ais] Manifest. 75 aniversari de la proclamaci ó de la II República

2006-02-06 Por tema Jaume Escales i Tous
Us remet el Manifest que un grup de persones ha elaborat per commemorar el
75è aniversari de la II República. El grup que porta endavant aquesta
iniciativa ha començat a treballar de cara a les celebracions del 14
d'abril. Com que ara no en sé gaire cosa més, ja m'informaré i diré coses.

Salutacions cordials

Jaume Escales


Manifest. 75 aniversari II República.doc
Description: MS-Word document
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Conclusions de la reunió informativa de la Campanya d'Apostasia (març 2006 )

2006-02-01 Por tema Jaume Escales i Tous



Des de Apòstates de Mallroca
(31/1/2006):
---


Conclusions de la reunió informativa de la Campanya
d'Apostasia (març 2006 )

El dimecres 25 de gener un grup d'unes trenta persones,
convocades per Internet i per la premsa, es van reunir a la seu de l'Ateneu
Llibertari Estel Negre per engegar la Campanya d'Apostasia (març 2006). Després
de deixar ben clar que aquesta campanya no estava vinculada a cap grup polític o
religiós, sinó que sorgia de la iniciativa un grup de ciutadans i ciutadanes
farts de les actituds intransigents de l'Església catòlica, un company va
exposar l'entrevista que havia mantingut amb en Joan Darder Brotat, canceller
del Bisbat i degà de la Seu, sobre el tema de l'apostasia. Aquest senyor és
l'encarregat de recollir i de tramitar les sol·licituds d'apostasia, el seu
despatx és a la seu del Bisbat de Mallorca (carrer Seminari, 4 / Telèfon:
971213100) i us atendrà els dilluns,
dimecres i divendres de les 11.30 a
les 13.30 hores. Les persones que
vulguin apostatar només han de presentar-se personalment al Bisbat portant el
DNI i una sol·licitud d'apostasia on figuri, com a mínim, la parròquia, la
localitat i l'any del baptisme del sol·licitant; les persones que hagin estat
batejades fora de Mallorca també ho poden fer. 
 En la reunió va
quedar clar que tothom pot fer ús d'aquest dret quan vulgui, encara que és
preferible concentrar les declaracions d'apostasia en les dates designades per
la campanya, perquè així el gest tingui un ressò més ampli i no quedi en un acte
personal i sense difusió mediàtica. De tota manera, seria desitjable que les
persones que decideixin apostatar fora dels dies de la campanya informessin de
la seva acció a la Campanya d'Apostasia (març 2006) a fi i efecte que aquesta
tingui un recompte dels mallorquins apòstates. 
 Segons els
organitzadors de la campanya, seria imprescindible crear un clima a favor de
l'apostasia, mitjançant cartells, articles en els diaris, cartes al director,
etc.; així com la implicació en la proposta de gent coneguda (intel·lectuals,
artistes, professors, polítics, etc.) i de col·lectius que d'una o altra manera
es veuen afectats pel fanatisme de l'Església catòlica (feministes, gais,
docents, etc.). 
 El col·lectiu ha
creat una pàgina web que aviat estarà operativa i una adreça electrònica on
demanar informació i notificar les incidències de la campanya. Les persones que
en vulguin estar informades poden enviar un correu electrònic i seran afegides a
la llista de difusió. 

Us mantindrem
informats...

Salut i apostasia!

www.gratisweb.com/apostasia


[EMAIL PROTECTED]

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Jornades sobre la prevenció de la tortura . Barcelona. 3 i 4 de febrer

2006-01-30 Por tema Jaume Escales i Tous



JORNADES SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA,LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL
FACULTATIU CONTRA LA TORTURAI LES RECOMANACIONS DEL RELATOR DE
L'ONUAMB L'ASSISTÈNCIA DE THEO VAN BOVEN,EX-RELATOR DE
L'ONU SOBRE LA TORTURAORGANITZADES PER LA COORDINADORA PER LA PREVENCIÓ
DE LA TORTURAhttp://www.prevenciontortura.org/jornades/barcelona/LLOC:
COL·LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONACarrer Mallorca, 283Inscripció gratuïta:
[EMAIL PROTECTED]BARCELONA,
3 i 4 DE FEBRER DE 2006
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Jornades sobre la prevenció de la tortura . Barcelona. 3 i 4 de febrer

2006-01-29 Por tema Jaume Escales i Tous
JORNADES SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA,
LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL FACULTATIU CONTRA LA TORTURA
I LES RECOMANACIONS DEL RELATOR DE L'ONU

AMB L'ASSISTÈNCIA DE THEO VAN BOVEN,
EX­­-RELATOR DE L'ONU SOBRE LA TORTURA

ORGANITZADES PER LA COORDINADORA PER LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA

http://www.prevenciontortura.org/jornades/barcelona/

LLOC: COL·LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA
Carrer Mallorca, 283
Inscripció gratuïta: [EMAIL PROTECTED]

BARCELONA, 3 i 4 DE FEBRER DE 2006



http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Menorca salva el Port de Ciutadella

2006-01-04 Por tema Jaume Escales i Tous



Moltes gràcies.
El dic no es podrà fer.
El
Ministeri de Medi Ambient ha dictaminat en contra de la construcció del dic al
port de Ciutadella. Volem donar les gràcies a les 12.839 persones que, com tu,
han enviat un mail a la ministra Cristina Narbona demanant que no es concedís la
cessió del domini públic per la construcció del dic. Una vegada més, es demostra
que la suma constant de petites actuacions pot arribar a fer caure grans
despropòsits. Menorca, illa declarada Reserva de la Biosfera, té de nou una
oportunitat per demostrar que les coses es poden fer d'altres maneres. Tant de
bo que notícies com la d'avui es reprodueixin a altres indrets del malmès
litoral mediterrani. Rep una salutació cordial.
GOB de
MenorcaEl GOB és una
associació sense afany lucratiu que promou la defensa dels valors ambientals i
l'equilibri entre les activitats humanes i la conservació de la natura. Més
informació i possibilitat de col·laboració a www.gobmenorca.com.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] FW: Enquesta

2005-12-27 Por tema Jaume Escales i Tous



Per si algú encara hi vol dir la seva, ho pot fer
a:

http://www..puntoradio.com/punto_radio/punto_radio.php

Salut i fins ara !

Jaume Escales

  - Original Message - 
  From:
  Tolita Oliver 
  To: ais@araisempre.org 
  Sent: Saturday, December 24, 2005 4:19
  PM
  Subject: [Ais] FW: Enquesta
  
  
  
  L'enquesta de Punt Radio fa la següent pregunta:
  Consideres a Catalunya una nació? RESULTATS:
  
  


  Sí
  
   13007

  No
  
   8280
  
  Votos
  totales: 21287
  
  
  

  http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SANTA CATALINA

2005-11-25 Por tema Jaume Escales i Tous



Esperam la vostra assistència!! I
JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SANTA CATALINAEl procés que s'ha donat
al llarg de la història en els barris de Palma configurats com a nuclis de
població amb unes dinàmiques prou interessants des del punt de vista demogràfic,
arquitectònic, etnogràfic, econòmic o cultural, entre d'altres són part del
patrimoni dels habitants de la ciutat. Per això, aquestes Jornades, que es
celebraran els dies 25 i 26 d'aquest mes, intentaran ser una trobada de reflexió
sobre la realitat dels barris ciutadans des de la perspectiva que ens
donan el seu passat, present i futur.Actes
prevists:Divendres dia 25. Local parroquial de la Immaculada Concepció
(Sant Magí).16,00 hores. Obertura de les Jornades i lectura de les
següents comunicacions:- MARTORELL, Catalina/ FULLANA, Pere. El Cercle
d'Obrers Catòlics de Santa Catalina. Les distintes accions protagonitzades per
el Cercle d'Obrers Catòlics, els seus principals actors, el seu naixement i
posterior evolució serà objecte d'estudi a aquesta comunicació.- BOGAJO,
Álvaro. Educació i política durant la Segona República: Lluís Ferval.
Comunicació al voltant d'un cataliner significatiu com a professor i com a
membre del Consistori de la Palma del batle Emili Darder.- PALMER,
Rafel. Notes històriques sobre l'Església de Sant Magí. Comunicació que versarà
sobre la història de l'església de Sant Magí ( el seu origen, les reformes,
anècdotes...) i el seu context històric i social.SANTANA, Manel.
Moviment associatiu als barris de Palma des de finals del segle XIX fins al
1936. En els darrers decennis del segle XIX i els primers del XX es produïren
importants transformacions econòmiques i socials que repercutiren en la fesomia
urbana de la ciutat de Palma. La ciutat va créixer, aparegueren nous nuclis de
població que posteriorment es consolidaren com a barriades: Santa Catalina, la
Soletat, els Hostalets, Sa Vileta o El Terreno, entre d'altres. En cadascun
d'aquest espais els nous grups socials emergents (fonamentalment la classe
obrera i la burgesia) desenvoluparen un teixit associatiu considerable que
estava relacionat amb les seves aspiracions i necessitats de classe.-
PUJALTE, Ferran. L'Econòmica. Aquesta comunicació versarà sobre la fàbrica de
gas catalinera L'Econòmica des de la seva fundació el 15 de juny de l'any 1900
fins a la seva absorció per part de la Sociedad de Alumbrado por Gas el 1922,
que més endavant es fusionaria amb La Palma de Mallorca, Companía Mallorquina de
Electricidad per donar lloc a GESA. Dissabte dia 26.
10,00 hores Passeig guiat per Santa Catalina. Sortida des del
Montepio de l'Arraval. Es tracta d'una passejada per la barriada i la seva
història.11,30 hores. Local parroquial de la Immaculada Concepció (Sant
Magí). Lectura de les següents comunicacions:- MARGAIS, Xavier. Notes
sobre la repressió al municipi de Palma (juliol 1936- juliol 1937). Aquesta
comunicació versarà sobre uns treballs de sistematització relatius a l'estudi de
la repressió efectuada per les forces colpistes durant el període que abraça el
juliol de 1936 al juliol del 1937.- VAQUER, Pedro Pablo. La protecció de
l'arquitectura racionalista a Palma. El cas del cinema Diorama (Establiments).
Aquesta comunicació traçarà un recorregut per la poc valorada arquitectura
racionalista existent a Palma destacant els seus valors i es centrarà en el cas
concret de l'antic cinema d'Establiments. 19,00 hores al local
parroquial. Lectura- representació dramàtica de l'obra Sa Pesta, de Pere Capellà
( Mingo Revulgo), a càrrec dels actors Salvador Oliva i Rodo Gener.Sa
Pesta va ser una obra escrita per Pere Capellà el 1951 i que es diferencia de
les que havia escrit aleshores. Aquesta obra és una comèdia convencional però
sota aquesta convencionalitat- no obliden els anys en que fou escrita- es tracta
d'una sàtira política al voltant d'una notícia real del moment- la fabricació de
la bomba H- esdevenint-se una obra del teatre absurd avant la lettre. Fou un
fracàs de públic, que no la va entendre, i va ser prohibida per la censura, que
sí la va entendre. Una obra amb dos nivells i amb una actualitat
sorprenent.___mhib mailing
listmhib@memoriadelesilles.orghttp://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Enquesta a l'ABC: ¿Crees que Catalu nya debe denominarse nación?

2005-10-18 Por tema Jaume Escales i Tous



De http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=12533
---
Fa dies que l'ABC té un enquesta penjada: http://www.abc.es/encuestas/index.asp?id=983Mode=view 
 i no entenc la manca de publicitat al fòrums i diaris, ja que les 
respostes a la pregunta "¿Crees que Cataluña debe denominarse nación?" oscilen 
entre el 89% i el 92% al SÍ. Deuen tenir urticària a tot el cos. O és 
que la pregunta té trampa i jo no la veig??Si un 
percentatge tant elevat diu que Catalunya és una nació, perquè tanta escarafalls 
als mitjans i tantes declaracions dels polítics? 
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Enquesta Punto Radio

2005-10-17 Por tema Jaume Escales i Tous



Companyes i companys ! Els resultats a 0:9 h,
de18-10-2005:

http://www.puntoradio.com/



  
  




  
  

  


  ¿Está Vd. de acuerdo con que Cataluña pase a
denominarse nación, tal y como propone el nuevo
Estatut
  


  

  
  
Sí

 11557
  
No

 2785

Votos
totales: 14342
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN que Catalu nya NO és una nacnacnacnació

2005-10-11 Por tema Jaume Escales i Tous



Bon dia a tothom !

 Molt interessants me semblen les
reflexions dels companys Antoni i Jaume. Personalment, després d'haver estat
inmers, haverdiscutit,i haver donat moltes voltes a la qüestió, he
anat arribant a una sèrie de conclusions (mai definitives).
 Pens sobretot que l'adscripció a
una o altra visió, o perspectiva, no és una qüestió menor, d'una
banda.
D'altra banda es veu
claramentque és molt difícil determinar quin és el bagatge o la
trajectòria personal que porten, dins el món del nacionalisme, a definir-se a
cadascú a un costat o l'altre. Hi ha un punt de misteri, en tot això, la
veritat. De misteri personal, vull dir.
 Potser part de l'explicació rau
en la manera com cadascú ha arribat al món del nacionalisme, des del seu major o
menor grau d'espanyolisme (o d'espanyolitat) anterior.
 En el meu cas, ja des de ben
aviat, en el pas entre l'espanyolisme i el catalanisme, vaig veure i creure la
idea que l'adjectiu català no feia referència a Catalunya ni al Principat, sinó
al conjunt dels Països Catalans. Vaig acceptar, i accept, tranquilament, que si
uns determinats països són catalans, també, i evidentment, ho són les persones
que els habiten. 
 La qüestió no és simple. Perquè
si reflexions d'aquest tipus en algú poden generar o provocar anticatalanisme,
com podria pensar en Toni,en d'altres provoquen precisament el revulsiu
que els porta al catalanisme.
 Per entendre'm a mi, i per
fer-me entendre, a mi m'agradavisualitzar el segünt supòsit: si un dia
Catalunya s'enfonsés baix la mar i desaparegués amb els seus habitants (és un
exemple), aleshores, els Països Catalans seguirien existint, i els eivissencs i
porrerencs, posats a dir, seguirien essent gent de cultura i parla catalana.
Catalans vull dir.
 En el meu cas aquesta va ser la
idea que me va engrescar, que me va fer obrir els ulls(com aquellque
diu)en el sentit que va ser la idea que me va allunyar de l'espanyolisme.
La clau de volta. Ni la idea de construir un Estat Balear, ni un millor Estatut,
ni la idea de pertànyer a una Mallorca independent, no me varen engrescar mai.

 Me va engrescar, i encara me fa
somiar, la idea d'uns Països Catalans lliures, sobirans, tots ells, però
plegats, junts, bastint un espai institucional i comunicacional únic.

 L'estructura final de
l'Estatpot ser confederal, i més que confederal si cal, però jo
personalment vull i necessit sobretot la unió política de tota la gent de
llengua i cultura catalana. De res no serviria enganar-se.
També vull dir que
totesles formes d'arribar al sentiment nacional propi, sortint del
síndrome d'Estocolm que provoca l'espanyolisme, totes ellessón
respectables. I no només això:a més a més tenen el deurede
col.laborar entre elles,en la mesura que puguin anar rompent l'estructura
centralista/espanyolista/castellanista/carpetovetònica de l'Estat
Espanyol.
 Finalment, només un
apunt: en Toni diu, en el seu
escrit:

En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els
mallorquins som CAT, catalans de nació lingüística i cultural, però no
CT, catalans de territori i nació política. Si tenguéssim paraules
distintes per omplir aquestes dues sigles que designen realitats
distintes s'hauria acabat la confusió i, segurament, el
debat.

 Arrel d'aquest paràgraf he
pensat en una terminologia que vaig sentir, per primer cop, me sembla, a
Catalunya Ràdio, en boca d'una filòloga valenciana de la qual no en record el
nom, i d'això no fa gaire: ella diferenciava entre catalans
(els ciutadans dels Països Catalanns) i catalunyesos (els
ciutadans de Catalunya). Li he estat donant voltes, i me sembla una terminologia
prou interessant i que ajudaria molt a clarificar les coses.

Bé perdonau, com sempre, l'extensió de les meves
intervencions !

Salut i una abraçada a tothom!

Jaume Escales




- Original Message - 
From: [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org
Sent: Monday, October 10, 2005 9:17 PM
Subject: Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN
que Catalunya NO és una nacnacnacnació
Bon vespre a tothom!Antoni,Gràcies per llegir i
escriure!Només un apunt petitó. El dia que vaig sentir en Damià Pons
distingirentre 'nació cultural' i 'nació política' se'm van creuar els ulls.
Iencara no me n'he refet de tot...El mateix argument que dones per
defensar que no volem ser espanyols 'noens convé' dóna suport a
autodenominar-nos catalans. Ens convé. Ens convésaber que feim part d'un
grup de més de deu milions de persones, i no pasd'un sol milió enrocat enmig
de la mar. Això dóna força. Potser no calanar-ho predicant, però encoratja
un munt.Sabent-nos catalans -no dic sentint-nos-hi-, podem defensar
millor el fetde ser catalanoparlants (Sóc catalanoparlant perquè sóc
català).Finalment, i per tal que no hi hagi discriminació interna -
catalans deCatalunya vs. catalans de segona o tercera regional -, ens convé
definirCatalunya de forma integradora i no pas excloent, com fan els
espanyols(Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona).Lligant des de
llengua fins a corònim, podem formular: 'Conversam encatalà

[Ais] Butlletí 'Silenci?'

2005-10-01 Por tema Jaume Escales i Tous
Title: silenci



ubject: Butlletí 'Silenci?'


  
  


  


  

  "Silenci?", capítol
149 Diumenge 2
d'octubreA les 21.40 al 33Inocuo
Leonor
WatlingAnvers

  

  


  

  

  "Silenci?" estrena
butlletí Coneix abans
que ningú els continguts de cada programa, els enllaços a les
últimes tendències... i ajuda'ns a descobrir quina és la teva pròpia
imatge de silenci. Aquest és un enviament especial, però si
vols continuar rebent cada divendres el butlletí, dóna't d'alta ara mateix.

  

  


  

  
  UNA IMATGE DE
SILENCI Tothom té una
imatge de silenci. Envia'ns la teva. Les publicarem a la nostra
web i cada setmana n'escollirem una per obrir aquest
butlletí. "ABANS DE
L'ACCIDENT"Jordi Capdevila (Lleida)

  


  


  

  

  
Publicitat
  

  


  

  

  LEONOR
WATLING Publica disc amb Marlango i estrena els
qüestionaris d'aquesta temporada.

  

  


  

  

  INOCUO
El dissenyador més ben rapat de Barcelona ha
canviat la cara de Silenci?

  


  


  

  "Silenci?", capítol
149 Diumenge 2
d'octubreA les 21.40 al 33Inocuo
Leonor
WatlingAnvers

  

  


  

  

  UN
PASSEIG PER ANVERS La ciutat que ha vist néixer alguns dels
millors dissenyadors de moda europeus.

  


  


  

  
LINKS
LaSanta
Gallery Galeria La
Santa: "All Work No Play Makes Jack a Dull Boy", exposició
d'artistes influenciats per la pel·lícula "El Resplandor".
Leonor
Watling Web oficial de
la banda de Leonor Watling. Inocuo
Web de l'estudi d'Inocuo amb els
seus millors treballs. 

  

  


  

  
Si t'ho has perdut,
buscan's al 3ALACARTA
José
Corbacho i "Tapas" 

  

  
  
  


  Vull
rebre / No
vull rebre / Vull
enviar imatge de silenci / Contacta
  


http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] Censura IB3

2005-09-26 Por tema Jaume Escales i Tous
Sí Eduard, jo estic per Ciutat, i aquí també passa. És una vergonya. Fan lo
que volen. Se'n reiuen de tots noltros a la cara. Ja estaria bé fer un
escrit de queixa i començar a enviar cap a IB3.

Fins ara

Jaume Escales


- Original Message - 
From: Eduard Sala Barceló [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org
Sent: Monday, September 26, 2005 1:21 PM
Subject: [Ais] Censura IB3


Hola, heu vist que quan es retransmiteixen els partits de futbol per les
autonòminques (TV3, Canal 9 i IB3) només es pot veure a IB3? No sé si a
Palma també passa però a Andratx possen el 33 a sobre del TV3 i el Punt 2
damunt Canal 9, i quan acaba el partit tornen a aparèixer TV3 i Canal 9. És
indigninant.



http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org



http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Dia mundial sense cotxes

2005-09-22 Por tema Jaume Escales i Tous




attachment: DMSCotxes.jpg
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Presentació llibre Mallorca Natura

2005-09-15 Por tema Jaume Escales i Tous



GOB
---
Presentació llibre Mallorca Natura

Aquest és el títol del magnífic llibre que s'acaba d'editar, amb textos
de Miquel Rayó i fotografies de Sebastià Torrens. Una visió general de
la natura de Mallorca, escrita i il·lustrada per dos amics que han
demostrat el seu compromís amb la conservació de la nostra natura.La
presentació del llibre serà al local del GOB (Carrer Manuel Sanchis Guarner,
10, Palma) aquest DIJOUS a les 19'30h, i a més dels parlaments comptarà amb
una projecció d'algunes de les imatges que il·lustren el llibre.Tots
hi estam convidats.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Jaume Sastre: El dia que Jaume Matas pe rdi el favor de Madrid s'ha acabat, perquè da rrere no hi ha res. DdB. 11-9-2005

2005-09-12 Por tema Jaume Escales i Tous



Diari de Balears. Diumenge, 11 de setembre de
2005



«El dia que Jaume Matas perdi
el favor de Madrid s'ha acabat, perquè darrere no hi ha
res» 

El cap del Lobby per la Independència, Jaume Sastre,
vaticina una desfeta del PP perquè «governa contra els seus votants»


J.TORRES.Palma.-Què és el Lobby per la
Independència?-És un grup de pressió que té com a objectiu prioritari la
independència.
-Independència de què?-La independència dels Països Catalans. El
Lobby es va crear l'any 1995 per defensar els interessos dels mallorquins.
Nosaltres feim un discurs que no és ètnic. Definim foraster com una persona que,
al marge de l'origen o llinatges, participa en la colonització espanyola.
-Qui teniu al darrere?-La nostra és una organització
interclassista que mostra la punta d'un iceberg, Pep Palou i jo, però que compta
amb una xarxa de complicitats que ens fa forts.
-Com finançau les vostres campanyes, per exemple aquesta que heu fet amb
tanques per reclamar el dret de pas pel domini públic?-Els afiliats
pagam una quota cada mes i després, per a campanyes concretes, cercam
finançament. En aquest cas l'hem aconseguit per subscripció popular, amb
abonaments.
-Molta gent ha conegut Jaume Sastre i el Lobby pel cas de la piscina, però
l'entitat té deu anys. Quines activitats heu impulsat?-Som un grup que
ens definim per anar 'en contra de'. Si som nacionalistes és perquè no ens queda
altre remei i si som independentistes és perquè no tenim Estat. Si fóssim una
societat normal, descolonitzada i tenguéssim un Estat, no seríem nacionalistes
ni independentistes. Anam en contra de la gent que ve de fora i ens tracta com
un poble colonitzat. Ens hem oposat pacíficament a la Feria de Abril, per
exemple, perquè entenem que una Feria subvencionada només es pròpia d'un poble
colonitzat.
-En el cas de la piscina, actuàreu instigats per algú?-No. La
decisió l'hem presa nosaltres. Aquest és un cas similar al de la Feria. Hem
triat Pedro J. Ramírez perquè volíem cridar l'atenció de l'opinió pública i ho
hem aconseguit. A partir d'aquí s'ha generat un debat interessantíssim sobre la
Llei de costes. Ara ja es parla d'altres piscines i és fantàstic.
-En la darrera dècada l'Illa ha sofert canvis molt importants a nivell
polític, econòmic i social. Vivim en una nova Mallorca?-Si prenem com a
referència el darrer segle, comprovam que mai en aquest temps no havíem tengut
unes institucions d'autogovern com ara, però, paradoxalment, patim un
jacobinisme madrileny brutal. El control de Madrid és bestial i d'aquí surt el
PP i Jaume Matas.
-Aquesta és la principal diferència entre la situació actual i el
canyellisme?-El PP d'ara no té res a veure amb el de Cañellas. En aquell
temps el PP d'aquí elegia els seus candidats i tenia un discurs propi. Cañellas
era l'arròs brut, d'aquí i popular. Matas és el pàdel, el provincià enlluernat
per les modes de Madrid, pel seu cap, que també juga a pàdel. És la submissió,
el servilisme. Defuig el contacte amb la gent, fins i tot dels seus votants.
Cañellas sabia que sense la seva gent no era res. El dia que Matas perdi el
favor de Madrid, s'ha acabat perquè darrere no hi res.
-I per què el PP d'aquí perd la independència?-Es produeix un tall
generacional. Els Cañellas, Forcades o Verger tenien clar que primer era
Mallorca, que les coses s'havien de decidir aquí. Els Matas, Estaràs o Flaquer
són més dòcils i provincians, sobretot després de veure que havien tallat el cap
al seu referent. A partir d'aquí s'imposa la llibreta blava i Aznar nomena els
candidats. Aquesta gent es deu a Madrid i això crea un conflicte d'interessos
amb el teixit social i econòmic del PP d'aquí. És qüestió de temps que això
peti.
-Conflicte d'interessos?-El túnel de Sóller, per exemple, va ser
encarregat a una empresa d'aquí. Ara, les autopistes les fan empreses de Madrid.
Tot passa per la llotja del Santiago Bernabéu. A qui han posat davant d'IB3?
Quina empresa posa el bus turístic de Palma? Una empresa d'Álvarez-Cascos. És
que a Mallorca no hi ha empreses per fer-ho? No hi ha periodistes per dirigir la
tele o fer els programes?
-I si, com deis, cada vegada som més Espanya, té sentit parlar
d'independència?-Més que mai. Ens estan fent sentir estrangers dins ca
nostra. Jo som optimista i crec que serem independents. El colonialisme genera
unes contradiccions internes que acaben provocant el trencament del sistema. A
Mallorca hi ha un poder econòmic que necessita controlar l'aeroport, el moll i,
prest o tard, es plantarà davant el fet que les carreteres o la televisió les
facin els de fora. El colonialisme no s'atura, vol ofegar la colònia, fins que
arriba un moment que la gent reacciona.
-I el Pacte de Progrés, per què fracassà?-Per manca d'experiència.
Ells creien que no es podien endeutar i per això crearen l'ecotaxa. S'haurien
d'haver endeutat, cam ha fet Matas, plantar cara a Madrid i posar-se els
hotelers al costat. El PP, ara, s'endeuta i diu que no vol apujar imposts. El
Pacte s'hauria d'haver enfrontat a Madrid i 

[Ais] Bicicletada de Massa Crítica (nou recorr egut)

2005-08-31 Por tema Jaume Escales i Tous



Des de Massa Crítica...

La convocatòria: aquest dijous 1 de setembre, a les
19.30 h en la plaça del Rei En Jaume. Gràcies 
www.mallorcaweb.net/massacritica
tel. 971.207441 Massa Crítica Si ets
dels quals utilitzarien la bicicleta si hi hagués carril-bici per a anar al
treball o passejar per Palma, però no ho fas de por del tràfic. Si vols
humanitzar els barris, lliures d'embussaments, fums i soroll, però en el teu
barri no hi ha carrers per a vianants, zones verdes, ni carril-bici.Si vols
que els teus fills puguin jugar en el carrer sense perill de cotxes i carrils
bici perquè vagin sols al col·legi. T'agradaria la teva ciutat amb carrers
enjardinats i parcs per on passejar sense l'aclaparament del trànsit?
Anima't i reclama amb nosaltres, veuen a fer un volt amb bicicleta per
Palma. Junts ens farem notar. El primer Dijous de cada mes,a la plaça
del Rei En Jaume, a les 19.30 h. Perquè volem barris democràtics on el
trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, tant de nens, ancians,
adolescents, minusvàlids o adults, no volem que la nostra ciutat sigui un
albelló de cotxes 




http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] L'AJUNTAMENT DE CALVIÀ DENEGA L'ESPAI PER A CELEBRAR EL FESTIVAL COLOR ESPERANÇA

2005-08-20 Por tema Jaume Escales i Tous




Benvolguts amics, 

Us informam que davant la petició que l'Associació Veïnal i Cultural de Son
Ferrer col·laborant amb la Plataforma SOS Can Vairet ha fetal consistori
calvianer, l'Ajuntament de Calvià ens ha fet arribar avui un
document firmat pel senyor Anselmo Martín (Coordinador de Participació
Ciutadana) on es denega la cesió de l'espai públic de la plaça de la
Pinada davant l'escola, l'escenari i materials i l'us de la infraestructura
elèctricaper a poder realitzar el Festival Color Esperança.

El senyor Anselmo Martín dies enrera quan la Plataforma SOS Can Vairet li
manifestà la intenció de fer el concert a la Plaça d'Europa de El Toro va
al·legar que per part de l'Ajuntament de Calvià no hi havia cap problema sempre
i quan l'Associació de Veïns de El Toro donàs el seu vist-i-plau. I ara, quan
havíem aconseguit el vist-i-plau no només de l'Associació de Veïns de El Toro
sinó també de l'Associació Veïnal i Cultural de Son Ferrer i endemés
aquestaes va oferir a intermediar i sol·licitar l'espai de la Pineda,
l'escenari i material i l'ús de la infraestructura elèctricaper a poder
realitzar l'activitat lúdico-musical just avui divendres a un dia del
concert i deixant-nos sense capacitat per a poder reaccionar arriba el
document on l'Ajuntament denega l'espai.
Però tranquils que el concert es farà perquè tots els grups quehan
decidit participar-hi estan amb nosaltres i volen ajudar-nos a evitar la
destrucció d'aquest entorn. I a més a més, tot i que la intenció de l'Ajuntamet
no era aquestaens han fet un bon favor perquè el part meteorològic anuncia
per diumenge fortes pluges a la zona.
Tot i que demà sortirà els mitjans de comunicació la suspensió del
concert per part de l'Ajuntament de Calvià us agrairíem que avisàssiu a
totes aquelles persones que n'estaven informades. 
La Plataforma SOS Can Vairet en l'actualitat està duent a terme tots els
tràmits necessaris per a poder convertir-seen Associació i poder així
sol·licitar per ella mateixa els espais públics i recursos municipals per a la
celebració d'esdeveniments d'interés general. Mentrestant i fins que no tinguem
tots els papers necessaris volem agrair des d'aquí la col·laboració
desinteressada que hem rebut de l'Associació Veïnal i Cultural de Son Ferrer que
sempre s'ha caracteritzat per ajudar les noves associacions que es troben en
aquest impàs.
Salutacions cordials i ànims que entre tots ho aconseguirem!
Us mantindrem informats!
Plataforma SOS Can Vairet
www.soscanvairet.com
[EMAIL PROTECTED]
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] FESTIVAL COLOR ESPERANÇA SOS CAN VAIRET

2005-08-18 Por tema Jaume Escales i Tous





FESTIVAL COLOR ESPERANÇA SOS CAN VAIRET

  
  Per tal de conèixer els horaris i els grups
  que actuaranaquest diumenge dia 21 d'agost de 2005 a Son Ferrer a l'acte
  organitzat per la Plataforma SOS Can Vairet, pots baixar-te el cartell del
  Festival Color Esperança a:

www.soscanvairet.com


NOTA INFORMATIVA: L'actuació de Sexy Sadie
començarà a les 20.30 hores envers de les 21.00 hores com us havíem
informat.

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Els Pets. Llibertat Condicional. Txifon. El evangelio de coyote. Consell. 19-8-2005

2005-08-18 Por tema Jaume Escales i Tous






Divendres dia 19 d’agost a les 00h a Consell
(Entrada gratuïta)
ELS PETS
Llibertat Condicional
Txifon
El evangelio del coyote 
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] coses que cal saber

2005-08-17 Por tema Jaume Escales i Tous



Totalment d'acord amb tu, Ignasi. I al fil del que
comentes, aprofit per fer una reflexió que em va venir al cap ara fa uns
mesos:

La qüestió ésque en un moment determinat, a
les tertúlies d'algunes ràdios de l'Estat, enmig d'alguna polèmica lingüística,
es va posar com a de mode de sobte unconsens en un argument que,
curiosament, semblava calcat, tant a la COPE com a la SER: consistia a dir que
al sí de l'Estat s'havien de poder acomodar totes les nacionalidades i
llengües diferents de la castellana, perquè, al cap i a la fi (i aquest és el
bessó interessant): todas las lenguas oficiales, tanto el catalán,
como el basco, como el gallego, són lenguas españolas.


Va ser un argument que me va cridar
l'atenció.D'una banda si son todas lenguas
españolas és de suposar que haurien de tenir el mateix estatus
(per exemple de coneixement obligat dins el seu territori propi, etc.). Però hi
ha una reflexió que demostra de manera molt xocant la fal.làcia d'aquest
argument, iés aquesta:

Què enpodrien dir a l'altra banda de la
frontera, del català, seguint el mateix raonament (seguint les fronteres
estatals)que el català de Perpinyàest une langue très
française?I el mateix del basc? També deu ser el català una
llengua molt andorrana, i molt italiana?

Amb una paraula,una
sarta de mentides i d'arguments
tramposospervendre. De vegades ells mateixos en diuen un darrere
l'altre.

Salut.

Jaume Escales




- Original Message - 

  From:
  Ignasi
  Sivillà Llobet 
  To: ais@araisempre.org 
  Sent: Tuesday, August 16, 2005 9:51
  AM
  Subject: [Ais] coses que cal saber
  Hem tingut una mica de debat amb un
  tal Juan López. A partir d'això m'agradaria explicar-vos unes reflexions que
  de segur ens poden ser útils.En igualtat d'oportunitats, nosaltres hi
  tenim sempre les de guanyar. Ho explico:L'Estat ha de justificar
  l'injustificable. Ha de canviar moltes coses de l'història, ha de fer
  constants manipulacions a coses que són de lògica.Ha de convèncer que els
  PPCC sempre han estat molt espanyols malgrat la tossuderia de l'història que
  només ens ensenya que Espanya només ha exercit repressió contra nosaltres. Ha
  de fer sentir als catalans, per exemple, espanyols, o sigui identificar-los
  amb els gallecs, amb els extremenys i canaris i en canvi que no s'identifiquin
  amb els de la Catalunya Nord ja que ells "son francesos". Han d'imposar
  sentiments contra natura i per això fa falta molt esforç mediàtic.Fer
  creure als valencians que parlen una altra llengua és realment difícil i
  recargolat. Per aconseguir-ho necessiten un esforç mediàtic i
  unidireccional(que no hi pot haver resposta), impressionant.Per convèncer
  a gent com en Lòpez que el català és un idioma estranger i en canvi
  l'extremeny no ho és, per convèncer-lo que ell ha de parlar abans l'extremeny
  que el català, necessita d'un matxacament diari.Per convèncer que si un
  catalanoparlant (que coneix els dos idiomes) ha de parlar en castellà en un
  castellanoparlant que coneix els dos idiomes, i que sinó és un maleducat (el
  que parla l'idioma autòcton), s'han de fer verdaders equilibris.
  Per tant, una cosa hem de tenir clara. Ells necessiten moltíssims
  més mitjans d'informació que nosaltres. Si estiguéssim a 50%-50%, tindríem la
  guerra totalment guanyada. Ni que fos el 70% d'ells contra el 30% nostre. No
  en tindrien prou en mantenir la mentida.Ara Internet ens ajuda, la
  informació, els fòrums, etc. és més bidireccional. Es pot respondre a les
  mentides amb veritats evidents, incontestables.Tot i així no és fàcil
  convencer a gent que s'ha passat tota la vida creient-se aquestes mentides, a
  gent que li han inculcat un extravagant patriotisme, però lentament, a mesura
  d'anar recuperant espais comunicatius es pot anar girant la truita. Ells
  necessiten massa energia per mantenir tanta supremacia informativa.Fer
  intel·ligents intervencions als fòrums, recuperar espais informatius, etc, ens
  ajuda i molt. Ignasi
  
  

  http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Conferència de Josep Massot: La dona a Mallorca durant la Segona República i la Guerr a Civil. 27/7/2005

2005-07-29 Por tema Jaume Escales i Tous



Des d'ERC-Illes (26-7-2005)
---

Conferència de Josep Massot: 


“La dona a Mallorca durant la Segona República 
i la Guerra Civil “

Divendres, 27 de 
juliol,ales 21:00, al Museu del Fang de Sa Cabaneta.


Per sopar avisau al 971 722 826 

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Ajuda a pagar les multes per l'acció de Costitx contra l'autopista Inca-Manacor

2005-06-03 Por tema Jaume Escales i Tous



Des del GOB:
---

Ahir dimecres dia 1 de juny, les tretze persones multades per l'acció 
de Costitx, d'octubre de 2003, contra l'autovia Inca-Manacor, varen pagar 
300 euros cada una per la sanció imposada per la Delegació de Govern. En 
total han estat 3.900 euros. La Plataforma Autovia NO ha 
inciat una campanya d'aportacions populars per recuperar aquesta quantitat i 
al mateix temps per seguir fent campanya contra aquesta 
autovia Les aportacions econòmiques s'han de fet efectives 
a la Libreta d'estalvis de La Caixa. la numeració de la la qual és la 
següent: 2100 0058 98 
0100909474
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Discriminació al Jutjat de Palma. Eva Torras Miracle. DdB. 28/5/2005

2005-05-30 Por tema Jaume Escales i Tous




Diari de Balears. Dissabte, 28 de maig de 2005


Cartes al director 



Discriminació 
al Jutjat de Palma 

El passat mes de març, vaig presentar un escrit en català al 
Jutjat de Palma de Primera Instància per denunciar unes obres de demolició que 
s'estaven executant devora ca nostra de forma temerària i posant en perill béns 
i persones. 

Passats més de dos mesos, m'ha arribat un comunicat del Jutjat en el qual la 
magistrada jutgessa signant, a més de comunicar-me un defecte de falta 
d'assistència lletrada i representació processal, m'adverteix del següent: 
«Desconociendo este tribunal la lengua cooficial de la comunidad, preséntense 
ulteriores escritos en castellano bajo apercibimiento de inadmisión».
L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears afirma, en el seu article tercer, 
que «La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la 
castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen dret de conèixer-la i 
d'usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l'idioma». També la 
Constitució espanyola reconeix aquest dret en el seu article tercer. La Llei de 
Normalització Lingüística, al seu article 11, afirma: «Dins l'àmbit territorial 
de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tots els ciutadans tenen dret a 
poder dirigir-se a l'Administració de Justícia en la llengua oficial que estimin 
convenient usar, i no se'ls pot exigir cap classe de traducció [...] Totes les 
actuacions, documents, escrits, realitzats o redactats en català, són totalment 
vàlids i eficaços davant els tribunals i els jutjats de les Illes Balears. En 
tot cas, els interessats tenen dret a ser assabentats en la llengua que 
elegeixin».
Consider que els meus drets com a ciutadana han estat conculcats de forma 
flagrant i no puc entendre que precisament l'Administració de Justícia em tracti 
de forma tan injusta, a més d'anticonstitucional.
Qui té el deure de vetllar pels meus drets com a ciutadana de Mallorca? Què 
s'ha de fer per tal que l'Administració de Justícia compleixi els seus deures, 
de la mateixa manera que tots hi estam obligats? Com podem defensar-nos 
d'aquestes agressions? Quines mesures s'han de prendre i per part de qui?
Eva Torras Miracle. Palma.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] una proposta

2005-05-24 Por tema Jaume Escales i Tous



Ignasi, me semba interessant la proposta. I, com en 
tot, només hi veig una cosa: temps i feina. Jo, per abarullat que vagi, sempre 
que algú me presenta models de carta, els solc enviar. I n'he preparat molts, de 
models, també, per enviar, quan he tengut temps, per diferents mogudes. Ara 
mateix no puc fer res més, per la iniciativa, que escriure aquests paraules de 
suport i d'encoratjament. Si algú prepara el model i el presenta a la llista, me 
compromet a col.laborar amb la campanya.

Salut i fins ara

Jaume Escales

- Original Message - 

  From: 
  Ignasi 
  Sivillà Llobet 
  To: ais@araisempre.org 
  Sent: Sunday, May 22, 2005 10:50 PM
  Subject: [Ais] una proposta
  Primer uns principis bàasics que cal 
  que coneixem.Quan des de qualsevol organisme oficial de l'Estat, des 
  de l'empresa privada, les TV, els homes/dones del temps, etc, escriuen noms de 
  ciutats, per exemple, un pensa que ho fan seguint unes normes.Per exemple, 
  el de posar els noms de les ciutats en l'idioma propi, o sigui posar Zaragoza 
  i Girona (no Gerona). Tot i que és possible que en alguns llocs segueixin unes 
  normes, en general fan alló que més senten, o que més els hi pressiona.En 
  el cas de la llengua de les ciutats, es pot comprobar perfectament.Girona, 
  sempre és GironaLleida, quasi sempre és LleidaPerò...Castelló 
  quasi sempre és CastellónAlacant sempre és AlicanteEivissa sempre és 
  IbizaTot es tracta de la pressió que tinguin. Si reben protestes per 
  escriure Alicante en lloc d'Alacant, al final escriuran Alacant.Diguem 
  que tan els espanyols com els catalans s'adapten relativament a la situació 
  actual. La situació del català a Catalunya, per exemple, la troben excessiva. 
  Massa reivindicació i pretensions pel català. En canvi la situació del català 
  al País Valencià la troben bé. Però si Catalunya i les Illes no existissin, 
  també trobaríen excessives les reivindicacions dels valencians. I així fins a 
  l'extinció total de la llengua.Un dels èxits de l'espanyolització està 
  en el seu radicalisme i intolerència. El "háblame usted cristiano" dit amb 
  mala llet, podia sublevar a quatre militants però a la població en general els 
  feia entrar en una mena de sentit de culpabilitat i assumien de que a un 
  foraster li habien de parlar en foraster perquè sinó era de mal 
  educat.Encara que us pugui semblar contraproduent, res de res. Si 
  acuseu amb menyspreu i mala llet qui us parla, qui escriu castellà, per 
  exemple, pot portar, en un principi, una mica de tensió, però anirant assumint 
  que "no s'ha d'usar el castellà".A la gent no li agrada que la renyin 
  i al final farà alló en que menys la renyin. Si l'home del temps de TVE diu 
  "En Alacant nubarrones negros llegarán" i rep mes d'una trucada de colons 
  alacantins renyant-lo perquè ha de dir Alicante, al cap de poc dirà "En 
  Alicante el tiempo está interesante". Però si rep forces trucades i cartes 
  dient que usi "Alacant" és possible que ho faci.Ara la 
  proposta:A les Balears la ciutat(i Illa) que sempre se la diu en 
  castellà és Eivissa. Si un grup de persones d'Eivissa es dedica a fer un 
  llistat de tot arreu que usen "Ibiza" i els hi va enviant correus electrònics, 
  tracidionals i telefonades dient (en nom d'una entitat, o de particulars..) 
  que usin Eivissa, que molts eivissencs n'estan farts de la suplantació del seu 
  nom, és molt possible que al final moltscanviïn. Només es tracta de tenir un 
  parell de models de text i anar enviant en sèrie.Ah! i fer avaluació de 
  l'abans i el després.Ignasi
  
  

  http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] La pèrdua de Mallorca. Joan Riera. DdB. 22/5/2005

2005-05-24 Por tema Jaume Escales i Tous



Diari de Balears. Diumenge, 22 de maig de 
2005



La pèrdua de 
Mallorca 



Les Balears es troben en un moment clau. El vell model turístic està quasi 
exhaurit. La crisi serà duríssima d'aquí a una generació. Tot i que l'Arxipèlag 
té un Govern formalment lliberal, en realitat aplica receptes econòmiques 
neokeynesianes com les que posà en pràctica Rooseveelt en els anys 30 amb una 
fortíssima inversió pública. D'aquesta manera es donava temps a l'empresa 
privada a recuperar-se del crack del 29, terrible resultat d'una economia 
especulativa desbocada que en aquells temps enfonsà la productiva. Ara, igual 
que en els dies de Rooseveelt, es fan autovies, carreteres, metro... Però amb 
una enorme diferència: la Mallorca del 2005 no és l'Oregon del 1937. Mallorca 
amida 60 quilòmetres de badia a badia. I les autopistes empetiteixen un país ja 
de per si minúscul. A sobre, el neokeynesianisme del Consolat no farà 
desaparèixer l'especulació, sinó que l'augmentarà perquè la locomotora de la 
construcció haurà de continuar endavant mentre que el sector turístic serà cada 
cop més dèbil a una illa amb menys encís i superpoblada. I quin serà el futur? 
Doncs el de totes les economies desenvolupades que al llarg de la història han 
crescut en demografia i s'han quedat sense territori: l'expansió. Pel camí que 
ens duen els que governen als empresaris només els queda sortir a fora, 
invertir-hi els excedents i enviar-hi els tècnics, professionals i treballadors 
qualificats. Perduda Mallorca, cal cercar-ne de noves.
Joan Riera. Periodista.





http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] (CUP de Terrassa) La llibertat d'en Franki, un compromís de tothom

2005-05-18 Por tema Jaume Escales i Tous
Encara record les primeres paraules del secretari judicial (crec que era) en
aquell judici que es va fer a un company sineuer, aquest estiu, a Inca.
L'acusació, com sempre, era desacato a la autoridad; la realitat, en
aquest cas, era haver volgut exercir el dret  a parlar la llengua del país.
Com que això tothom ho sabia, i aposta hi havia un grapat de persones que a
títol individual hi érem, per donar-li suport, les primeres paraules del
secretari foren, més o menys: Como el juez es de Málaga i no le va a
entender hablando en mallorquín, para bien del proceso i para el bien de
todos, le agradecería que se expresara usted en castellano, etc., etc. El
sentit d'aquestes paraules anava per totes/tots.
Les argucias d'aquesta justícia fatxenda són mil i una, a fi de
trepijar-nos i riure's de nosaltres. I ho aconsegueixen. Valdria la pena fer
un estudi de les formes que tenen de semblar legals, i seguir insultant a
la gent. Jo n'he inventariades aquestes dues (ja us les he comentades):

- Acusar de desacato, de palabras mal sonantes, de falta de respeto,
etc. a la autoridad, si els parles en català. Aquí sempre duen les de
guanyar: és la seva paraula contra la teva, i per sistema el jutge els dóna
la raó (als números / agents).

- Al.legar que no ens entenen; afegir la conya que estam en el nostre dret
de parlar la llengua del país, esmentat a continuació les dificultats que
això pot suposar per tothom; llegeixi's: possible sentència desfavorable,
o més greu encara.

Amb això vull dir que m'ho crec, que sigui un abús el cas de'n Franki.
Coneguent el pesonal, m'ho crec. La meva solidaritat i ànim !

Salut i fins ara !

Jaume Escales





- Original Message - 
From: Can Pingàs [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org;
Subject: [Ais] (CUP de Terrassa) La llibertat d'en Franki, un compromís de
tothom


 Carta d'Opinió

 LA LLIBERTAT D'EN FRANKI,
 UN COMPROMÍS DE TOTHOM.

 Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de
 Terrassa, a 12 de maig de 2005


 La sentència que condemna en Franki, veí de Terrassa,
 a 2 anys i 7 mesos de presó per ultratge a la
 bandera espanyola, atemptat a l'autoritat, lesions i
 desordres està a punt de fer-se efectiva. Des de la
 CUP de Terrassa no podem deixar de recordar que es
 tracta d'una arbitrarietat més perpetuada per
 l'estament judicial espanyol. Un estament que està ple
 d'elements, com el jutge Rovira del Canto, que fan
 certa l'acusació de que l'estat espanyol és un estat
 sense dret. L'estat espanyol és un estat sense divisió
 de poders on la justícia dicta d'acord amb els
 interessos de l'estat.

 Persones com el jutge Rovira del Canto, antic fiscal
 militar, són elements sociològicament franquistes que
 conformen l'aparell d'estat. Un estat que mai no ha
 vist depurada la seva policia, justícia o exèrcit
 d'aquests personatges agraïts al franquisme. L'estat
 espanyol continua essent avui dia un estat sense les
 mínimes garanties i drets democràtics, sobretot per a
 les persones que desitgem canviar la societat i que
 som membres d'una nació oprimida com la catalana.

 S'ha difós bastant el seu cas des de les entitats i
 les persones que ens l'apreciem i estimem. Qui més qui
 menys a Terrassa es pregunta com pot ser que envïin un
 jove a presó en un judici en l'acta del qual consta
 que el policia que l'acusa va declarar que li van
 passar el seu nom en un paper. Aquest mateix policia
 va declarar que no podia assegurar que en Franki
 participés en els fets que se l'imputen. Tanmateix els
 jutjats de Terrassa i l'Audiència de Barcelona han
 confirmat la sentència.

 Ens trobem, que ningú en dubti, davant d'un (altre)
 cas de persecució política. Persecució política envers
 una persona compromesa i sensible amb els problemes
 d'altri. Una persona lluitadora que ha denunciat i ha
 proposat per a fer de Terrassa una ciutat millor. Les
 paraules de Bertolt Brecht alertant que en aquestes
 societats que ens toquen patir, societats d'amnèsia
 col.lectiva i mercantilització de totes les coses i
 persones, ningú no està a resguard del poder, són més
 vàlides que mai. Que poguem canviar-ho és a les
 nostres mans. Que en Franki no entri a presó, també.


 CUP de Terrassa
 www.lliberat.com/cup
 [EMAIL PROTECTED]
 12 de maig de 2005. Terrassa, Països Catalans

 ==

 Web de la Campanya: http://www.llibertat.com/franki



 __
 Do You Yahoo!?
 Tired of spam?  Yahoo! Mail has the best spam protection around
 http://mail.yahoo.com

 http://www.araisempre.org
 http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org




http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] L'Audiencia Nacional, capdevantera en l'aplicació de la Justicia Universal a l'Àfrica. 19/5/2005

2005-05-18 Por tema Jaume Escales i Tous




"L'Audiencia Nacional, capdevantera en l'aplicació de la Justicia 
Universal a l'Àfrica":
conferència amb motiu de 
l'estimació de la querella presentada pel Fòrum Internacional per a la Veritat i 
la Justícia a l'Africa dels Grans Llacs contra alts responsables del govern 
ruandès.


Dijous 19 de maig de 
2.005, a les 19'30. Col.legi Advocats. Rambla del Ducs de 
Palma, 10. PALMA.





PONENTS.JORDI PALOU 
LOVERDOS, Abogat. Representant de les Víctimes Espanyoles i 
Ruandeses en el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Africa 
dels Grans Llacs

JUAN CARRERO SARALEGUI, President Fundació 
s'Olivar. President del Fòrum Internacional per L Veritat i la Justícia a 
l'Africa dels Grans Llacs.

PRESENTARA L'ACTE: BERNAT VICENS VICH. 
President de Drets Humans de Mallorca


web www.veritasrwandaforum.org 
. 
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Diari de Balears. Ferran Aguiló

2005-05-18 Por tema Jaume Escales i Tous



Diari de Balears

Jo no tenc cap prova de l'existència d'una conxorxa entre el senyor Grande, 
promotor dels camps de golf i hotels de luxe a uns terrenys rústics de Son 
Sardina, i qualque element de l'anomenada classe política, ni la tendré mai. És 
més, no sé ni si existeix o ha existida mai. Per aquest motiu, he de creure en 
la clarividència de qualcú que comprà -fa uns cinc anys, segons pròpies 
declaracions- un improductiu sementer, molt hermós i bucòlic, però una càrrega 
econòmica per al seu propietari que només en podia gaudir més o menys igual que 
qualsevol excursionista. Però no en una clarividència qualsevol, d'aquestes que 
a vegades es cataloguen com a pressentiments propis de la parapsicologia, si no 
una clara evidència de quins plans reservava el futur a aquells terrenys en el 
mateix moment que la presidenta deConsell de Mallorca, amb competències plenes 
sobre carreteres, proposava acostar la Universitat als universitaris motoritzats 
amb un Segon Cinturó que, més a prop que enfora, barrinava la bucòlica finca i 
les perspectives de negoci del seu nou propietari. D'aquell temps ençà, l'únic 
que no s'ha mogut són aquestes expectatives: el projecte de cinturó s'ha 
allunyat de la UIB, tant que de fer-se ja no tendria l'ús previst; de les 
entranyes de la terra i del no res -i en aquest zero absolut s'hi inclou el 
programa electoral dels que ara manen- apareix un metro que, com amb l'AVE per 
Guadalajara que programà el PP i generà el miracle de tenir una estació al 
costat d'uns terrenys de la família de la senyora Aguirre (miracle, per 
inesperat, més gros encara), afegeix valor a uns terrenys de pastura (ja, ja, 
ja); un hospital com Son Dureta, amb pla de reforma pagat i a punt d'iniciar-se, 
passa a ser la mare de tots els mals i n'apareix un altre miraculosament situat 
en el nou eix cap a les bucòliques ovelletes del nou propietari... No em digueu 
que si no hi ha conxorxa ho sembla.Fins i tot un petit detall afegeix 
arguments a la sospita: quan per daurar la píndola es parla d'entregar un 
minicamp de golf a la ciutat, com a agraïment per la multiplicació infinita del 
valor de les propietats, cap dels nostres representats s'ha atrevit a qüestionar 
les mides del suposat regal. Amb la manifesta ridiculesa d'aquestes es demostra 
que ja està tot negociat, que només la seguretat de dirigir-se a una ciutadania 
estúpida justifica l'esquer tan minso: tanmateix -deuen pensar- per a què posar 
més terrenys a l'ham si aquests se l'empassen eixut. I tenen raó. Llevat 
d'aquests habitants de l'aldea gal·la de Son Sardina, que mantenen viva la 
lluita contra el corcó romà, la majoria de la població encara es creurà la 
generositat del promotor. La realitat és ben diferent: els generosos som els 
ciutadans que regalam el nostre paisatge i el de les generacions futures a 
qualcú que ho comprà a preu d'això, de paisatge, i mos ho torna malbarat i amb 
peatge.
Ferran Aguiló. .[EMAIL PROTECTED]
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Presentació de Vint dies de guerra, de Tomeu Ferrer. 18/5/2005

2005-05-13 Por tema Jaume Escales i Tous



Des de l'Ateneu Llibertari Estel Negre (13/5/2005):
---
L'Ateneu Llibertari Estel Negre es complau a convidar-vos a la presentació 
de'Vint dies de guerra'de Tomeu 
FerrerMatinada 
del 16 d'agost de 1936. Les milícies i les forces regulars dirigides pel 
capità Alberto Bayo desembarquen a la costa del llevant de Mallorca per 
restablir la legalitat republicana a l'illa. L'expedició de Bayo acabarà en 
una retirada i arrossegarà un embogit remolí de sang i venjança. Tomeu 
Ferrer recull en Vint dies de guerra la crònica veraç i apassionada 
d'aquells dies terribles basant-se en una extensa investigació i en 
entrevistes amb testimonis 
presencials.--La 
presentació tindrà lloc a la seu de l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau 
Reial, 9, 2on, Palma) el dimecres 18 de maig de 2005 a les 20 
hores.Presentaran l'acte: Antoni Nadal, escriptor, i l'autor del 
llibre.Us hi esperem!
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] XI Diada per la llengua i lautogovern. Dissabte, 14 de maig de 2005

2005-05-13 Por tema Jaume Escales i Tous
XI Diada per la llengua i lautogovern
Fes sentir la nostra veu!
Dissabte, dia 14 de maig de 2005
Ses Voltes de Palma
16.30 hores
Fes sentir la nostra veu!

Per un ensenyament de qualitat i en catal
Per una cultura oberta, integradora i universal
Per la convivncia i la interculturalitat
Per uns mitjans de comunicaci, democrtics, plurals i en catal

Aquests eixos reivindicatius fan referncia a quatre mbits, ensenyament,
cultura, interculturalitat i mitjans de comunicaci, que han viscut aquests
darrers temps retrocessos importants. Recordem les dificultats dels centres
densenyament per pagar les despeses bsiques de funcionament, les mancances
infrastructurals que pateix el mn de la cultura, les dificultats que troben
els nouvinguts per aprendre la llengua catalana o lincompliment de la Llei
de Normalitzaci Lingstica que representa el model de televisi 
autonmica
impulsat pel Govern Matas.

La lectura del manifest es dur a terme a les 18.00 hores.

OBJECTIUS

Entre els objectius que ens proposam des de lObra Cultur! al Balear
destaquen:

 Fer participar gent de totes les edats, duna manera ldica i festiva, en
actes a favor de la consecuci del ple autogovern i de la plena normalitat
de ls de la llengua prpia de les Illes Balears, la llengua catalana.
 Dinamitzar milers de persones i convidar-les a participar en accions i
campanyes per promoure ls de la llengua catalana.
 Donar a conixer tot un seguit de grups musicals i daltres expressions
culturals que treballen en llengua catalana.
 Oferir la llengua catalana com un mitj modern i atractiu per a la
integraci de les persones nouvingudes a les Illes Balears.

FESTA PER LA LLENGUA

La Festa per la Llengua denguany comptar amb una variada oferta d
activitats ldiques i festives que inclou un ampli apartat dedicat a les
actuacions musicals. Comenar amb un cercavila en qu hi participaran
diverses colles de cap-grossos i els tamborers de lassocia! ci Albops.
Hi haur animaci infantil, es podr gaudir de lactuaci del grup de nova
polifonia tradicional catalana de Figueres, De Calaix, que oferiran les
seves nacres, tonades de l'Empord...
Tampoc no hi faltar a la festa la part de msica tradicional mallorquina:
els boleros, fandangos, jotes... de dos dels grups ms destacats daquest
mbit: Herbes Dolces i Tramudana. Al mateix temps, hi haur una actuaci
castellera conjunta de les dues colles mallorquines, els Castellers de
Mallorca i la colla Allots de Llevant i clour la festa el grup de pop-rock
Antnia Font.


http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Els espanyols fan una cosa estranya...

2005-05-11 Por tema Jaume Escales i Tous





No sé 
si el següent missatge de'n Toni Nadalus ha arribat a tots. Crec que no. 
Per enviar missatges a AIS no es pot fer de manera massiva: al "per a" tan sols 
hi pot haver el destinatari ais@araisempre.org El missatge de'n 
Toni és el següent:---
Els espanyols fan una cosa extraordinàriament rara: diuen 
buenos días només durant el matí. Seria més comprensible que 
durant el matí diguessin buenas 
mañanas –com es fa en anglès (good morning) o en 
alemany (guten morgen), i 
això s’oposàs a buenas tardes i buenas noches. Però no, diuen buenos días i només durant el matí. Els altres idiomes que diuen bon dia –com el francès, l’italià, el mateix alemany i molts altres– diuen bon dia mentre és de dia, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. I això tant si tenen com si no tenen un equivalent del buenas 
tardes.En català fa molt que va entrar el castellanisme bones tardes, òbviament en plural, i l’entrada va anar associada a la reducció del bon dia a la salutació matinal. Un hispanisme 
que va restar molt arrelat a 
tota la part del país que va de Pirineus cap avall. Com que la forma plural del 
castellanisme era massa 
estrident al costat de les 
altres fórmules en singular, 
els descastellanitzadors, en 
lloc de suprimir simplement 
el forasterisme i retornar al bon dia tota la 
seva amplitud, van tenir la 
lamentable pensada de “singularitzar” el castellanisme, com si amb aquest maquillatge es fessin la il·lusió que l’havien suprimit. No 
sé quan va produir-se la 
invenció de l’esguerro bona 
tarda, però per 
les informacions que tinc, 
el va difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de ràdio, de manera que la Corpo 
ja el va trobar difós. Més endavant, s’ha escampat pel País Valencià l’equivalent bona vesprada, 
calc semàntic del mateix calibre que l’esguerro de n’Escamilla, engendrat amb la major bona voluntat però amb clar infortuni. Per sort, a Mallorca no s’ha 
“inventat” ni bon horabaixa ni 
bon capvespre (que 
sonarien tan estranys com bon matí), i hom continua –ara per dissort– amb el tradicional bones tardes. La inefable IB3 ràdio ha adoptat el criteri de fer servir sistemàticament aquesta darrera 
fórmula. Bona tarda/bona vesprada/bones tardes són, 
doncs, un perfecte símbol de la funesta tripartició 
lingüística del país i del fracàs en la construcció d'una llengua nacional.La Universitat de les Illes Balears just ara ha elaborat un llibre d’estil per als mitjans de comunicació de les 
Illes, on es formula una 
proposta que, sens dubte, és la millor, la més genuïna, la que supera la fragmentació i la que tots els partidaris de la llengua comuna hauríem de voler per a tot el país (prou que m’he escarrassat a defensar-la). La 
proposta és d’utilitzar 
bon dia fins a l’arribada del vespre, i 
després passar a la parella 
bon vespre/bona nit (arribada/comiat). 
És a dir allò que fan la majoria de llengües europees.Ara sortiran els qui diran que tot això és molt bonic, però allò altre ja està “massa implantat”. Ja ho sabem, sempre diuen això. Doncs jo faig una crida entusiasta especialment a principatins i 
valencians a defensar el 
sistema de salutacions unificador i genuí. Ja ho sabeu: sempre que us diguin bona 
tarda, responeu amb força i sense vacil·lació amb un llampant i sonor bon dia. El principi és “bon dia tot el dia”.Ah, i si hem d'intentar guanyar aquesta batalla, 

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] Primers apunts cronolgics

2005-05-06 Por tema Jaume Escales i Tous



Benvolgut Ixent, amb el teu perms, inclourem la 
cronologia que fas arribar a AIS, a la pgina web de MHIB (www.memoriadelesilles.org). I moltes 
grcies !

Jaume Escales.
MHIB. Administraci de la llista.


  - Original Message - 
  From: 
  Ixent 
  To: ais@araisempre.org 
  Sent: Friday, May 06, 2005 6:15 PM
  Subject: [Ais] Primers apunts 
  cronolgics
  
  
  www.ixent.org
  
  Per a la vostra cronologia aqu va un primer apunt 
  parcial
  Gener de 1936- Constitut un comit denlla 
  del PSOE,ERB,PCE,UR,PRDF,POUM,JJSS i JJCC
  
  19 de gener de 1936- Intent de miting de 
  Falange Espanyola a Manacor,susps per loposici esquerrana
  18 de gener de 1936. Candidats del Front 
  Popular :Alexandre Jaume,Antoni Gomila (PSOE) Jofre i Carreres (ERB) Amer 
  (UR)
  Febrer de 1936- Fundaci de Falange a 
  Sencelles per 11 membres dirigits per Antonio Bennassar Oliver
  1 de mar de 1936- Decret obliga als patrons 
  a readmetre als obrers acomiadats arrel de la revoluci doctubre.
  Mar de 1936- Fundaci de Falange a Sencelles 
  per 11 membres dirigits per Antonio Bennassar Oliver
  14 de mar de 1936- La Direcci General de 
  Seguretat ordena la detenci de la Junta de la FE de las Jons
  abril de 1936- Detingut el falangista Nstor 
  Gallego Caparrs i empresonat al castell de Sant Carles
  9 dabril de 1936- Fundaci de la delegaci 
  de Costitx de Falange Espanyola
  Maig de 1936- Nstor 
  Gallego,falangista,redactor d"Aqu Estamos"
  1 de Maig de 1936- La Falange de Santa Mara 
  es reuneix a lermita de Son Segu: Miguel Colom Capell, s el seu 
  dirigent.
  1 de Maig de 1936- ngel Palerm de Formentera 
  participa al Congrs de la CNT de Saragossa
  5 de juny de 1936- Atemptat contra la Casa 
  del Poble a Palma
  10 de juny de 1936- Creaci d'un Tribunal 
  Especial de responsabilitats poltiques
  juliol de 1936- Marti Socies,Gurdia Civil de 
  Petra fa empresonar els republicans Maci Galms, Antoni Jard,Enric Sureda, 
  Jaume Batle, Francesc Ramis i Jaume Morei
  4 de juliol de 1936- Fundaci de la Falange a 
  Santa Eugnia presidida per Mateo Oliver Vidal
  17 de juliol de 1936- Arnau Nigorra Reins 
  comanda una columna de falangistes santanyiners a Palma
  19 de juliol de 1936-El Coronell Aurelio Daz de Freijoo resta 
  com a comandant militar en partir Goded
  22 de juliol de 1936- Garrido de Oro 
  organitza les columnes militars rebels que recrren Mallorca
  Agost de 1936- Assassinat Juli Bennsser 
  Mir, metge de Campanet, pels feixistes. Assassinats Josep Bernat Perics i 
  Gabriel Segu Solivelles de Selva pels feixistes
  Agost de 1936- El lder falangista Hedilla 
  manifesta que cal perseguir el judasme,la massoneria i el 
  separatisme.
  Agost de 1936- Joaquin Gual de Torrella i 
  Villalonga ,militar franquista, ferit al front de Guipscoa
  12 dagost de 1936- Afusellat Manuel Goded 
  Llopis
  14 dagost de 1936- Laviaci republicana 
  bombardeja Santa Maria del Cam
  24 dagost de 1936- Afusellat Bartomeu 
  Adrover Oliver, pastor de Son Maci a Son Coletes
  26 dagost de 1936- Republicans a Son Carri. 
  Leone Gallo,aviador feixista itali arriba a Mallorca i shospeda a lHotel 
  Mediterrani.
  29 dagost de 1936- Assassinat Juli Cirer 
  Ferragut, venedor del Nuestra Palabra, pels feixistes al cam dels 
  Reis
  30 dagost de 1936- Luis Garcia Ruz cap de 
  les forces doperacions del front de Manacor
  Setembre de 1936- Francisco Barrado Zorrilla 
  cap superior de la polica de Balears
  Setembre de 1936-Empresonat Josep Serra 
  Pastor (ERB de Sller), pels feixistes
  1 de setembre de 1936- Afusellat Antoni 
  Adrover Caldentei a Son Coletes, manacor
  3 de setembre de 1936- Ocupaci de Son Corb 
  pels feixistes
  3 de setembre de 1936- Afusellat Joan Mas 
  Verd, batle d Monturi, militant d'Esquerra Republicana, pels feixistes al 
  cementiri de Palma
  11 de setembre de 1936- Afusellat Juli 
  Ferragut Coll, de Sencelles, pels feixistes al cementiri de Palma
  12 de setembre de 1936- Afusellats Joan Jaume 
  Ramis,Juli Ferragut i Antoni Balaguer (lloritans) al cementiri de 
  Palma
  13 de setmbre de 1936- Ocupaci feixista de 
  Cabrera
  
  

  http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Nosaltres els vençuts. La 2. 20:30. 19/4/2005

2005-04-19 Por tema Jaume Escales i Tous



TVE Balears emet avui, dia 19 
d'abril,per La 2, i a les 20.30,el documental "Nosaltres els 
vençuts. Testimonis de la guerra civil i postguerra a Mallorca (1936-1948)" 
!

PASSAU-HO !!
"Nosaltres els vençuts"és el primer realitzat en Balears 
sobre aquest tema. En ell,tretze testimonis hi relaten les seves vivències 
del moment, de la repressió feixista i de la primera postguerra.Segons 
un comunicatde TVE-Balears, aquesta emissió «restableix la dignitat d'uns 
homes i dones que, a pesar de les terribles circumstàncies, van lluitar per la 
llibertat». «Aquest documental es dirigeix contral'amnèsia 
col·lectiva, i mira cap a endarrere sense rancor, però amb la determinació de 
contar un passat que va marcar tota una època sense la qual no es pot entendre 
el present ni construir el futur». 
"Nosaltres els vençuts", dirigit per Antoni Mª 
Thomàs i realitzat per Pere Salom, ha estat produït per REC-Produccions en 
suport digital.Lamúsica és original del compositor mallorquí Miquel 
Brunet, i l'assessoria històricava a càrrec deDavid Ginard. Es va 
estrenar en els Cinemes Renoir al juny de 2003 i s'ha projectat en diversos 
pobles. Aquest reportatge ha estat guardonat amb el premi Rescat de 
Catalunya. Ésl'únic documental cinematogràfic realitzat en Balears 
sobre el tema, i conté imatges inèdites d'aquell període bèl·lica la Illa. 
Els testimonis també relaten la història de les primeres organitzacions 
clandestines que van lluitar a Mallorca contra el franquisme fins a l'any 1948. 

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Oferta de treball del GOB (La Trapa)

2005-04-19 Por tema Jaume Escales i Tous



Des del GOB 
(18/4/205):
---
LLOC DE TREBALL DE RESPONSABLE DE 
MANTENIMENT DE LA TRAPA
Categoria i salari: Responsable de manteniment 
La Trapa, amb un salari net mensual de 938 euros.Contracte: D’obra i servei. 
Tres mesos de prova. Jornada completa, incloent dos dissabtes i dos diumenges al 
mesPerfil:Requisits:*Maneig de 
maquinària (serra mecànica, desbrossadora,motocultor, tractor...).*Carnet de 
conduir B*Coneixements orals i escrits de Català i castellà*Experiència 
demostrable de les tasques a realitzar.*Coneixements ambientalsSe 
valorarà*Coneixements en manteniment de maquinària.*Coneixement 
d’Anglès/Alemany.*Ser soci del GOB i voluntari de La Trapa.*Els estudis 
i les titulacions*Experiència en les tasques a 
realitzarFuncions:*Rehabilitació Arquitectònica*Suport a 
les tasques de restauració.*Manteniment d'elements arquitectònics 
restaurats.*Tasques agrícoles*Llaurat i sembra de 
marjades.*Plantació d'arbres.*Forestal*Tractaments 
silvícoles.*Producció de planta.*Altres*Tancaments de 
reixeta.*Barreres de fusta*Control de 
plagues*Neteja.*Vigilància.*Manteniment de camins*Control i 
informació als visitantsPRESENTACIÓ DE CURRÍCULUMS: abans de dia 6 de 
maig, al local del GOB (Manuel Sanchis Guaner, 
10)
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Pere Sampol contesta els atacs dels fatxes d'EL (In)MUNDO. www.lobbyperlaindependencia.org. 19/4/2005

2005-04-19 Por tema Jaume Escales i Tous




De la pàgina del Lobby per 
la Independència (http://www.lobbyperlaindependencia.org) 
he trobat molt interessants explicacions de Pere Sampol.Així doncs, la 
notícia, realment,no eren les paraules de Sampol, sinóels 
reiterats incomplimentsde la llei per partdels gestors de 
IB3. Jo demanaria 
a El Mundo que fos valentiexplicàs en aquest cas els incompliments 
de la legislació vigent, en concret de laLlei de Normalització Lingüística 
en els seus articles 28.1, 31.1,i l'article 
21.2 del Decret 100/1990 que regula l'ús de les llengües a l'Administració de la 
CAIB. Enlloc de marejar la perdiu
Salut i fins ara!
Jaume Escales
---
Pere Sampol 
contesta els atacs dels fatxes d'EL (In)MUNDO
Pere Sampol ha estat i és una 
víctima més dels milers i milers de mallorquines i mallorquines víctimes dels 
atacs dels fatxes d'EL (In)MUNDO capitanejats per Eduardo Inda, 
més conegut com "S'Indiot foraster". A continuació reproduïm la 
carta de Pere Sampol en la qual es defensa de les escomeses 
d'EL (In)MUNDO. Ja ho sabeu: cap atac sense resposta!
Reproduït de www.elmundo.es
Sr. Director:
«¿Quien se ha creído Sampol para amenazar a la directora general de IB3 por 
el hecho de ser castellanoparlante y expresarse en idioma español?». Amb aquesta 
frase començava el comentari editorial d'El Mundo que rubricava la crònica 
parlamentària titulada: «Sampol a Umbert: 'Si usted vuelve a dirigirse al 
Parlament en castellano exigiré su dimisión'». Al dia següent, una foto meva amb 
un peu de foto que em qualifica de comissari polític. Entre i entre els 
tertulians d'IB3 ràdio i de la COPE em posen blau: «fundamentalista, radical, 
taliban...», sense que cap d'aquests mitjans s'hagi dignat a demanar la meva 
versió. Llàstima que aquesta frase sigui mentida. Així de clar. 
La polèmica sorgeix arran de l'emissió, en la jornada inaugural d'IB3, de la 
pel·lícula Tardor a Nova York en versió castellana, quan existeix la versió 
doblada al català. Al respecte, la normativa és clara. L'article 28.1 de la Llei 
de Normalització Lingüística diu: «El català ha de ser la llengua usual en 
emissores de ràdio i televisió i en altres mitjans de comunicació social de 
titularitat de l'Administració Autonòmica o sotmesos a la seva gestió». I 
afegeix a l'article 31.1: «El Govern de la Comunitat Autònoma potenciarà la 
producció i exhibició de pel·lícules realitzades, doblades o subtitulades en 
català d'altres mitjans àudio-visuals i edicions fonogràfiques en llengua 
catalana». Per si quedava algun dubte el Decret 100/1990 que regula l'ús de les 
llengües a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 
estableix a l'article 21.2: «Les emissions de programes radiofònics o televisius 
patrocinats per la C.A.I.B. s'hauran de fer en llengua catalana». Fou després de 
citar tota aquesta normativa quan vaig advertir la directora d'IB3 que si seguia 
infringint-la en el futur ens veuríem obligats a demanar la seva dimissió. I a 
continuació li vaig llegir l'article 4.1 del mateix Decret: «Els càrrecs de 
l'Administració de la CAIB s'han d'expressar normalment en català en els actes 
públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui en raó 
del seu càrrec», afegint: «Quin temps calcula que necessitarà, senyora Umbert, 
per poder llegir un discurs de cinc minuts en català?», en al·lusió al discurs 
inaugural dels estudis d'IB3. 
En definitiva, El Mundo manipula la meva intervenció, insisteix durant dies, 
se'n fan ressò altres mitjans, com la ràdio pública de Balears, hi diuen la seva 
els tertulians monocolors, i el resultat és que qui demana el compliment de la 
llei és un radical, talibà, fonamentalista, comissari polític... i qui menysprea 
la nostra llengua i vulnera l'Estatut d'Autonomia i les lleis aprovades pel 
Parlament és una pobra víctima de la intolerància nacionalista. 
«Sampol deberia pedir disculpas», finalitza el comentari editorial d'El 
Mundo. I a Sampol qui li demana disculpes?. I als lectors d'El Mundo, senyor 
director, qui els demana disculpes? 
Pere Sampol Mas.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Sarau català i occità aquest divendres per la llengua! . 22/4/2005. Propaganda pel fet !

2005-04-19 Por tema Jaume Escales i Tous
Nota informativa de Propaganda pel fet!
http://www.propaganda-pel-fet.com

Especial Sarau català i occità a Cerdanyola

Sarau català i occità aquest divendres per la llengua!

Plouen Catximbes, Pirat's Sound Sistema i Nux Vomica (Niça) actuaran
divendres 22 d'abril a Cerdanyola en un festival gratuït i per la llengua
catalana.

L'Associació Cultural La Verema organitza aquest divendres un concert
reivindicatiu i festiu en defensa del català. Coincidint amb el desè
aniversari de la mort d'Ovidi Montllor, s'ha organitzat un concert gratuït
previ a Sant Jordi per reclamar l'ús i la defensa de la llengua catalana.

Obriran la nit Plouen Catximbes, un dels grups revelació de la passada
temporada amb el seu aclamat EP Es veu pluja des de dins, ple de pop i
reggae amb lletres tan màgiques com lisèrgiques. Pirat's Sound Sistema
pendrà el relleu a la tarima per escalfar la sortida del seu esperat primer
àlbum Sants Sistema: el millor reggae, ragga i rap català ens arriba des
de Sants amb aquesta explosiva banda que convina a la perfecció la crítica,
el sarcasme, la rima i la solidaritat. Tancaran la nit els occitans Nux
Vomica que, per primera vegada a l'estat espanyol, infestaran la nit amb el
seu enganxós 'trobamuffin': una excel·lent i ballable interpretació de
raggamuffin amb incorporacions tradicionals d'Occitània. Des de Niça, la
millor manera de cloure un festival de músiques en llengües minoritzades,
atacades i, per tant, solidaritzades.

Divendres 22 d'abril de 2005 - 22h puntuals i estrictes
Carpa del Parc del
Turonet - Cerdanyola del Vallès
PLOUEN CATXIMBES
PIRAT'S SOUND SISTEMA
NUX VOMICA
Gratuït i amb servei de bar popular!




http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] La Plataforma pel Parc de les Vies planta tres arbres a Son Fortesa. DdB.11-4-2005

2005-04-16 Por tema Jaume Escales i Tous



Divendres, dia8 d'abril lespaleres de 
Cort varen fer desaparèixer tres pins del Parc de Son Fortesa.Però si na 
Cirer i la seva guarda se pensaven que les coses quedarien així, s'erraven de 
molt:dos dies després ja hi tornaven a ser, els arbres !
I és que amb una ciutadania com aquesta, tan poc 
predisposada a ser fotuda, ia pagar el beure,ho tendrà difícil na 
Cirer, i la seva guarda, perdur a temetant de desbaratcom 
tenen programat.
Enhorabona !

Jaume Escales





La Plataforma pel Parc de les 
Vies planta tres arbres a Son Fortesa 
L'associació d'afectats reclama que el parc romangui 
obert


C.A. Palma.La Plataforma pel Parc de les Vies va concentrar ahir 
unes 50 persones dels barris integrats a l'esmentada plataforma per participar 
en un acte revindicatiu en favor de l'esmentat parc. Durant la jornada, els 
assistents van plantar tres arbres.
«No tenim més remei que acceptar la destrucció de part dels arbres del Parc 
de Son Fortesa, perquè l'Ajuntament de Palma no ha cercat vies alternatives al 
lloc escollit perquè serveixi de baixador», al·legaren en un comunicat.
Opcions viablesLa Plataforma assegura que «hi havia opcions 
viables que haguessin protegit les oliveres i altres espècies. Tanmateix, no 
s'ha atès la nostra al·legació al projecte, ni tan sols han donat resposta».
Els arbres que varen arrencar divendres són per a aquesta plataforma un 
«atemptat innecessari», ja que estaven situats «prou lluny de l'excavació».
L'acció reivindicativa i de protesta protagonitzada ahir per cinquanta veïns 
de les barriades afectades té com a objectiu «remeiar el mal que ja s'ha causat 
i revindicar que la part més allunyada de l'excavació del soterrament de les 
vies del tren, sigui per al gaudi i ús dels ciutadans del barri» i també pot 
«servir de pas per al baixador actual mentre s'estan fent les obres».

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] El jorn dels miserables. Diari de Balears. Divendres, 15 d'abril de 2005

2005-04-16 Por tema Jaume Escales i Tous




Diari de Balears 
(15-4-05)
El jorn dels miserables 


Aquells que violaven al·lotes, afusellaven civils i esmicolaven famílies 
emparant-se en el feixisme naixent de l'Espanya del 36 són els mateixos que es 
dediquen a destruir els arbres que simbolitzen el record de tot allò que no ha 
de tornar a passar pus mai més.
Encara hi ha, entre nosaltres, subjectes que estarien disposats a matar pel 
fet que els altres no pensen com ells. Com en el 36, hi ha agitadors 
periodístics i radiofònics que alimenten la bèstia de l'odi. Les seves paraule 
són bales que intenten trobar el cor de l'adversari. Però ara som a Europa i ens 
sentim ciutadans del món civilitzat. No tenim por d'aquesta gent que ja no pot 
trucar de matinada, però que encara destrossa els valors de la comunitat, com el 
Bosc de la Memòria, emparant-se en les ombres de la nit.
Llàstima d'ells, de la seva covardia, de la seva marginació, del seu rancor. 
Perquè així no es construeix res, llevat de la seva derrota. El 14 d'abril és i 
serà el dia de la proclamació de la República espanyola, assassinada en un cop 
d'Estat sagnant i criminal. Ningú no mourà aquesta data que forma part de la 
Història, fins i tot, d'aquells que destrossen arbres pensant que també així fan 
malbé i destrossen vides humanes.
Antoni Barceló Molina. Palma.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] Agenda dels actes per la República

2005-04-12 Por tema Jaume Escales i Tous



A l'agenda de la pàgina web de AIS (http://www.araisempre.org/) hi hem 
intentat anar publicant tots els actes per la República i d'homenatge als 
republicans. Crec que n'hi ha un grapat més dels que surten a la vostra agenda. 
És qüestió de repassar-ho, entrant dia per dia.

Salut i fins ara!

Jaume Escales


  - Original Message - 
  From: 
  Pau Arranz Morell 
  To: ais@araisempre.org 
  Sent: Monday, April 11, 2005 8:09 
PM
  Subject: [Ais] Agenda dels actes per la 
  República
  
  
  Des de les JERC-Illes us convidam a visitar www.jerc.net/illes i entrar al nostre 
  fòrum. Hi trobareu els actesper la República que es fan arreu de les 
  Illes Balears i Pitiüses. També us agrairíem afegisiu altres actes dels que no 
  en tenguem notícies. 
  
  Salut republicana, que és la més sana!
  
  JERC-Illes
  
  Acepta el reto MSN Premium: incluye Antivirus y Firewall de McAffee. Descárgalo y 
  pruébalo 2 meses gratis. 
  
  

  http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] SMS de la Plataforma pel Parc de les Vies. Sembrada de pins, dimecres 13/4/2005

2005-04-12 Por tema Jaume Escales i Tous



SMS de la Plataforma pel Parc de les 
Vies:

"Demà plantarem tres pins en el Parc de Son 
Fortesa. A les 12:00 ens farem la foto. Si sou per la zona vos podríeu acostar. 
Salut."
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Quan les patents oloren a mort. Mario Pena. Noticias.com. 28/3/2005

2005-04-10 Por tema Jaume Escales i Tous



Quan les patents oloren a 
mort

noticias.com 

http://breu.bulma.net/?l4656
Mario Pena - (Notícies) - 28/03/2005.A 
l'Índia s'han aprovat les patents sobre medicaments per ordre de l'OMC. La 
vida de milers de persones del tercer món depeniadel fet quel'Índia 
no aprovés aquesta llei. Ara la seva vida penja del capritxós fil de la 
cobdícia. 
Moltes vegades ens preguntemquin és el preu 
real de les coses. En el cas dels medicaments ens sorprenemen descobrir 
que algú hi guanya, es beneficia de la desgràcia d'uns altres, i això és tan 
evident que la nova llei queprohibeixa l'Índia la fabricació de 
medicaments genèrics copiats ha reobert el debat. 
Això és evident, i que consti que no m'agrada molt 
aquesta paraula, quan s'acaba d'aprovar en el parlament de Nova Delhi la llei 
que estableix l'obligatorietat de les patents en els medicaments d'acord amb les 
regles de l'OMC (Organització Mundial del Comerç).Un altre 
resultatde la “liberalització” de l'economia. No ens enganyem, les 
farmecèutiques no estan aquí per “guarir” , i prou, sinó per a treure pasta als 
més desgraciats. Ja era massa que aquests tercermundistes obtinguessin quaranta 
vegades més barat el medicament que tant ens costa aquí en el món 
“desenvolupat”. Llavors, a voltes amb les patents. Bàsicament existeix 
una patent sobre combinar diversos medicaments en una única pastilla. Com 
queÍndia no tenia aquesta llei de patents, podia combinar-los sense pagar 
“drets” i oferir un medicament més barat, o millor dit, un medicament a un preu 
més just o més realista. Quaranta vegades menys el preu que tenim aquí, dóna per 
a medicar a moltes personesmancades dels recursos econòmics del món 
“desenvolupat”. I tot això perquè? Doncs pel de sempre, pel diners. 
Resulta que fa poc una famosa sèrie de televisió que tracta sobre metges i el 
nom de les quals noesmentaré, va treure a col·lació en un dels seus 
capítols precisament aquest tema. Que els mateixos medicaments que a EEUU costen 
10.000 – 15.000 euros per persona a l'any, a Índia costen 200 euros. I tot 
perquè en el món “civilitzat” es mantenen les patents. Molts sistemes sanitaris 
empobrits, com el propi espanyol segurament es plantegen el motiu pel qual cal 
pagar 10.000 euros per alguna cosa que realment costaria 200. És una pregunta 
lògica, i més lògic és preguntar-se a qui va a parar els altres 9.800 euros? La 
resposta no pot ser més evident: a les multinacionals posseïdores de les 
patents, clar, i que a més, casualitat de la vida, són les quals més influeixen 
en les decisions de l'OMC . Ficant l'invent de patents absurdes com el 
combinar diversos medicaments distints en una única pastilla,recolzant-se 
a més en la familiar itendenciosa expressióde qualificar aquesta 
activitat d'Índia com “pirateria”, quan el sentit comú i la lògica diuen just el 
contrari; no només assoleixen les grans companyies justificar els seus preus, 
sinó que competeixen des d'aquest moment amb aquells que abans tenien el mercat 
del tercer món copat. No importa, només són tercermundistes els quals moriran o 
no es podran beneficiar de nous i millors medicaments. Aquests no tenen veu en 
elsmitjans, veritat? Només se'ls escolta durant breus minuts després d'un 
tsunami que arrasa 300.000 vides i després se'ls oblida! Només nens, 
dones, pares, fills i filles i mares els quals moriran gràcies a les grans 
indústries farmacèutiques i a “la seva desinteressada” defensa de les patents 
(perquè al creador cal pagar-li eternament en agraïment a la seva creació, no 
importa quevisqui a coll de gegants).I en aquest gran exercici 
d'hipocresia, ni ONUs ni governs mouen un dit i només podem intentar apaivagar 
el calfred que ens recorre l'espina dorsal i preguntar-nos si seran els senyors 
directius de l'OMC els qui aniran en persona informant els malalts de SIDA del 
tercer món que van a morir ja que no són capaços de pagar el preu que ells 
mateixos estableixen amb les seves lleis liberals. I recordem en aquest punt que 
no poques fórmules ancestrals han estat “patentades” per grans indústries 
farmacèutiques, obligant fins i tot a algunes tribus a pagar pels medicaments 
que duien usant durant segles... i tot gràcies al gran i lucratiu invent de les 
patents. 
Les patents oloren a mort i els qui les 
defensenme'ls imaginogent que prefereix el diners a tota costa a 
salvar la seva pròpia ànima de vendre-la a l'exigent dimoni de la cobdícia. 
Així que quan algú diu que encara que alguna cosasigui molt cara 
que cal pagar perquè sí, demanem-li: quants d'aquests dinersse'n 
vanen patents, drets i altres intermediaris innecessaris i absurds? N'hi 
ha uns pocs que s'embutxaquen tot el diners, ni tan sols són capaços de 
repartir-lo, ho atresoren en les seves luxoses mansions i avions privats. Jo 
almenys ja no els admiro, perquèsé el que són. En fi, nous 
cregueutot el que llegiu. Pot ser que us menteixin. Fins i tot jo puc 
estar equivocat, però ara com arateniu la llibertat d'informar-vos. 
S'informin, 

[Ais] Avís urgent ! Reenviau-lo per correu i SMS, per favor !

2005-04-06 Por tema Jaume Escales i Tous



Amigues i amics, des de la Plataforma pel 
Parc de les Vies estan reclamant suport urgent, avui,a tothom que 
pugui. A mi m'acaba d'arribar el missatge, per mòbil:

L' Ajuntament de Palma vol 
arrabassar els arbres del Parc de Son Fortesa. Hem d'aturar-lo. 
Concentració avui dia 6 d'abril 20:30 al Parc de Son Fortesa

Per favor, reenviau el missatge per tots els 
mitjans, i mirau de ser-hi. 

Salut !

Jaume Escales
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Abril de República 2005. Actes d'homenatge als republicans. Pollença. 4-29 d'abril

2005-04-06 Por tema Jaume Escales i Tous





Amigues i amics, el servidor no suporta la imatge del tríptic 
dels actes "Abril de República 2005. Actes d'homenatge als republicans",a 
Pollença. Així com he pogut hedigitalitzat les imatges. Alguna cosa deu 
quedar incorrecte, encara.A veure si us arriba. No oblideu reenviar aquest 
missatge, arreu.
Salut i fins ara
Jaume Escales




ABRIL DE REPÚBLICA 
2005
Actes d'homenatge
als republicans

En esta celda indecente que el destino me dio el juez me 
comunicó:
tu tienes pena de muerte.
En este, inmundo -il.legible"
que parece una despensa estuvo Martín Vicens
"El Bonjesús de Pollenca"
(Paraules que deixà escrites Martí Vicenç a 
les parets de la seva cel.la)
Organitzen:
INICIATIVA CIUTADANA
PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA (PSM-EN) -ESQUERRAUNIDA DE LES ILLES BALEARS 
(IU) - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC) - PARTIT 
SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE)
Col.lobaren:
CLUB POLLENCA
JARDINERÍALLUÍS CARSI

INAUGURACIÓ 
MONOLITS
RECITAL POÈTIC
CONFERÈNCIES
TAULA RODONA




Cine Club Koulechov BELLE ÉPOQUE
Dilluns, 4 d'abril a les 20.30 h.
En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya.




Conferència
LA CONFEDERACIÓ DURANT LA SEGONA
REPÚBLICA per 
AlbertHerranz.
Divendres, 8 d'abril a les 20.30 h.
En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya.




Conferència VIDA CULTURAL I MOVIMENTS SOCIALS
(SEGONA REPÚBLICA) Per Mateu Morro i 
Merce
Divendres, 15 d'abril a les 20.30 h.
En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya.




Inauguració dels monolits
A LA MEMORIA DELS REPUBLICANS OBLIGATS A FER TREBALLS 
FORÇATS
Dijous, 14 d'abril a les 17.00h. Carretera de la Talaia, 
Formentor.




Acte d'homenatge als republicans 
i
ofrena floral
Dijous, 14 d'abril a les 18.30 h. Plaça dels 
seglars.
Recital poètic a càrrec de JOSEP MUNTANER, FRANCESCA 
PALOU, M. VICTORIA SECALL




Cine Club Koulechov 
LAS HURDES, TIERRA SIN PAN 
EMILI DARDER
Dilluns, 18 d'abril a les 20.30 fi.
En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya.




Conferència
LES FOSSES DE FRANCO per Ferran Tarongí
Divendres, 22 d'abril a les 20.30 h.
En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya.




Taula rodona TRENCANT LES REIXES DE LA MEMORIA
(2a República, Guerra Civil, Estat de la Oüestió) per Ferrari 
Tarongí
Hi intervindran
ARNAU COMPANY - DAVID GINARD DAMIÀ QUETGLAS - PERE SALAS
Moderador
PEP VILCHES
Divendres, 29 d'abril a les 20.30 h. En el Club 
Pollença.
 



MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES 
BALEARSPàgina web:http://www.memoriadelesilles.orgPer enviar un missatge a totes les companyes i 
companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges 
anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles@www.softcatala.net 

Per consultar una 
agenda d'actes previstos:http://www.araisempre.orgPer deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, 
per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes 
defuncionament:[EMAIL PROTECTED]
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Campanya den defensa de Son Real

2005-04-05 Por tema Jaume Escales i Tous



Des del GOB:
---

Dins de la campanya en defensa de la possessió de Son Real 
(Santa Margalida), la Plataforma ha organitzat una sèrie 
d'actes:- divendres dia 8 d'abril: xerrada-debat sobre 
"Com pot afectar el camp de golf als valors paisatgístics, ambientals i 
històrics?" a sa Rectoria de Santa Margalida a partit d eles 21 h. 
Hi participaran: Nofre Rullan (professor degeogrdfia de la UIB i expert del 
GOB en ordenació del territori), Guillem Rosselló Bordoy (arqueòleg, doctor 
en història i ex-director dle Muesu de Mallorca) i un membre de la 
Plataforma Son Real no té preu.- diumenge dia 10 
d'abril: Excursió, guiada per Gaspar Valero, a Son Real, a fi de 
conèxier els valors històric i arqueològics de Son Real. Hem quedat a 
les 10,30 a la platja de son Bauló o a les 9,30 a Palma, a la Plaça del Tub, 
per pujar en autorcar. Si estau interessats en apuntar-vos. heu de telefonar 
al GOB (971-496060). Places limitades.Ho organitza. Plataforma 
"Son Real no té preu"
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Rebuig al projecte de fer quatre carrils a Jacint Verdaguer. DdB. 3/4/2005

2005-04-03 Por tema Jaume Escales i Tous




Diari de Balears. Diumenge, 3 d'abril de 2005



Més de 350 
pancartes rebutgen el projecte de fer quatre carrils a Jacint 
Verdaguer 
Els veïns afectats les exhibeixen en finestres i balcons 
de la zona

DdB. Palma.La Plataforma pel Parc de les Vies, integrada 
per veïns de les barriades properes a les vies del tren d'Inca, prosseguí ahir 
la seva campanya per aconseguir que el carrer Jacint Verdaguer es converteixi en 
un parc. L'Ajuntament de Palma vol construir en aquesta via un gran bulevard amb 
dos carrils per a cada sentit aprofitant el soterrament de les vies del 
tren.
La plataforma, que arreplega ciutadans de Son Fortesa, Son Oliva, Son Costa, 
Els Hostalets, el Capitol i Marquès de Fontsanta, ja ha venut 350 pancartes que 
es poden veure penjades als balcons i a les finestres de les sis barriades 
afectades pel projecte. Així mateix, ha editat prop de 15.000 fullets 
informatius que repartirà entre els domicilis i en els actes informatius que es 
convoquin.
Sota el lema «El parc de les vies és una alternativa possible i tenim temps 
per aconseguir-lo», representants del col·lectiu veïnal instal·laren ahir una 
taula informativa per recollir signatures en contra del projecte que promou 
l'equip de Catalina Cirer i informar-ne els ciutadans de les característiques. 
La taula, que s'instal·la cada dissabte al parc de la Fertilitzadora, s'ha 
convertit en un punt de trobada. El col·lectiu es considera enganat pel PP, ja 
que el programa de les eleccions de maig de 2003 incloïa la promesa de fer un 
parc i una zona verda de passeig. Malgrat això, la tranquil·litat d'aquests 
barris es veu amenaçada pel renou i la contaminació que es derivaran del 
projecte viari.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Un milió per minut, per Tomeu Martí. DdB. 2/5/2005

2005-04-02 Por tema Jaume Escales i Tous



Diari de Balears. Dissabte, 2 d'abril de 2005



Un milió per minut 



El passat 10 de març, i en resposta a unes assenyades declaracions del 
president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, en les quals afirmava 
que les Balears formen part de la comunitat nacional catalana, l'actual inquilí 
del Consolat de Mar expressà un íntim desig seu com si fos una realitat 
inamovible: «a Balears estam orgullosos de ser espanyols».
Més enllà de l'obvietat que els illencs mai no hem bravejat de res que 
tenguem i menys encara de res que siguem, ens crida l'atenció que una tan 
passional declaració surti d'algú que, d'una altra cosa no, però de números se 
suposa que sí en sap fer. Que un mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer es 
senti emocionalment orgullós de ser espanyol només es pot explicar des de la 
psicologia a través de l'anomenada síndrome d'Estocolm. Per als que tenguin 
nocions d'economia només se'ls pot aplicar allò de «banyuts i pagar el 
beure».
Des de fa anys, les forces nacionalistes dels Països Catalans denuncien la 
sagnia econòmica a què estam sotmesos per part de l'Estat espanyol. I amb la 
nova conjuntura política a l'estat espanyol, s'ha aconseguit reobrir el debat 
sobre les balances fiscals.
En definició dels professors d'economia Jordi Pons i Ramon Tremosa, la 
balança fiscal entre un territori i l'estat «és la diferència entre el que 
l'Administració central i la Seguretat Social recapten en impostos en aquest 
territori i el que hi gasten i inverteixen».
Idò bé, les estimacions més recents relatives a les balances fiscals dels 
territoris dels Països Catalans varen ser calculades per al període 1995-2002 
per la Fundación de las Cajas de Ahorros (FUNCAS). Segons aquests estudi, fet 
amb el criteri anomenat «de benefici» (hi ha un altre criteri per calcular les 
balances fiscals, anomenat «de flux monetari», que encara ofereix unes dades més 
escandaloses) per imputar les despeses, l'any 2002, Catalunya tenia un dèficit 
fiscal amb l'Estat equivalent al 7'6% del seu Producte Interior Brut; el País 
Valencià del 2'4% i les Illes Balears, del 15'5%. La resta de comunitats, 
exceptuant les basques i alguna altra, tenen un saldo positiu.
Les Illes Balears són la comunitat que, percentualment, més doblers aporta a 
les arques de l'estat i la que en percep menys en concepte d'inversions i 
serveis. Som els que tenim la balança fiscal més desfavorable. Dubt que hi hagi 
a Europa cap altre cas semblant, on l'estat «pentini» més d'un 15 per cent del 
PIB a una comunitat. El tracte que té Espanya a les Illes Balears és un tracte 
colonial.
Dit en pessetes, que és com ens entenem més, significa que cada any, els 
habitants de les Illes Balears, haguem nascut on haguem nascut i ens sentim 
orgullosos de ser espanyols o empegueïts de no haver estat capaços d'enviar a 
porgar fum els nostres explotadors, enviam a Madrid prop d'1'4 bilions de 
pessetes (8.435 milions d'euros), dels quals 514.000 milions de pessetes no 
tornen. O sia que, segons el criteri de FUNCAS, cada any ens roben 514.000 
milions de pessetes. O si ho preferiu, cada dia perdem 1.408 milions de 
pessetes. O si vos ho estimau més, ens foten 59 milions de pessetes cada hora. O 
un milió de pessetes cada minut. Això és el que ens costa la broma anomenada 
Espanya: perdre (que vol dir deixar d'invertir en el nostre benestar col·lectiu, 
en la nostra qualitat de vida, en l'educació dels nostres infants, en serveis 
sanitaris...) 6.000 euros cada minut. Aquesta és l'ofrena dels ciutadans de les 
Balears a un estat que políticament ens ignora, culturalment ens amaga, 
econòmicament ens desagna i socialment ens escarneix.
P.S: Si heu arribat fins aquí vol dir que haureu dedicat uns cinc minuts a la 
lectura de l'article. En aquest temps, més de 30.000 euros han volat cap a 
Madrid i no retornaran.
Tomeu Martí. Periodista.

http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Hola, Ignasi. Un exemple personal

2005-04-01 Por tema Jaume Escales i Tous



Benvingut a la llista, Ignasi !
Totes les idees que puguis aportar seran 
benvingudes, evidentment! Per això estam. Calen idees, i cal feina.
T'explic un exemple d'experiència 
personal:
Jo, ara fa ja més d'un any, vaig tenir la idea de 
recuperar els decàlegs del catalonoparlant i del castellanoparlant, editats per 
la Generalitat de Catalunya i difosos els anys 80 per l'Obra Cultural Balear, a 
les Illes Balears. El seu autor és el professor Tilbert D. Stegmann. En tenia un 
exemplar vell, ja en paper groc. Record que el dia que me va venir laidea 
al cap, amargat de veure la castellanització creixent el meu país (i sense 
enFranco, eh!) vaig pegarun bot del llit per retrobar-lo, entre 
caixes i capetes antigues.El vaig trobar, elvaig modificar, aferrant 
amb lletresnoves impreses, els canvis, iadaptant el text per 
Mallorca, per Menorca i per Evissa i Formentera. En vaig començar a fer 
fotocòpies, i en vaig començar a repartir arreu, a Mallorca.A cases i 
cotxes, edificis oficials, tendes, escoles, etc. De pura 
desesperació.
Finalmentvaigexplica la cosa aquesta 
llista, i algunagentes va afegir a l'acció de repartir-ne pel seu 
compte. Una cosa que vaig afegir al text era: feis-ne còpies i 
repartiu-ne Amb alguna gent de la llista finsi i tot hem quedat de vegades 
per fer repart. Un particular, que té accés a una impremta, a preu 
barat,en va fer moltíssimes còpies, en color i tot, amb un nou disseny. Un 
sindicat de l'ensenyament de les Illes en va assumir la difusió. Un dels 
administradors de AISva trobar bona idea penjar-los permanentment a la 
pàgina web de AIS. Els pots llegir a http://www.araisempre.org/documents.htm. En diverses ocasions la premsa s'ha fet ressò que algú estava 
repartint aquest material, al carrer. 
Als que repartia (i repartesc) 
personalmentvaig decidir incloure, al decàlegs, una referència a www.araisempre.org, per tal de 
retroalimentar l'acció, que diguem, per fer circuit. 
Calen idees, i cal feina. I si no la fem nosaltres 
no la farà ningú. 
Quan semblava que la tasca de normalització 
lingüística estava superada ("No te mosseguis la llengua", etc.) i abandonada la 
mobilització estrictament personal perquè l'administració semblava que se'n feia 
càrrec (Govern Balear) i organitzacions fortes i de prestigi (OCB), igual. Quan 
semblava que ens salvàvem ha vingut el desastre i panorama actual. A Mallorca, 
la gent que viu a pobles, no se n'adona. Però a ciutats com Palma... 

De vegades posa més trist l'actitud desegons 
quins mallorquins envers la llengua, que no la de l'argentí de torn, acabat 
d'arribar... A mi me mou la desesperació. Ja no confii en res més.

Salut 

Jaume Escales i Tous





- Original Message - 
From: "Ignasi Sivillà Llobet" [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org
Sent: Wednesday, March 30, 2005 10:22 
PM
Subject: [Ais] hola
 Em pre-presento un xic:  Una persona, membre 
d'aquesta llista, em va invitar a entrar i aqui  estic. La raó principal 
és la de que tinc idees de militància per la  llengua que es podrien 
portar a terme. Això és una llista de correu però no sé fins a quin 
punt, entre  vosaltres, existeixen reunions presencials i activisme fora 
d'internet. En tot cas, les meves propostes, si us semblen bé, les aniré 
fent per  aquesta llista. Físicament no estic al costat mateix. Hauria 
de nedar  força i ja no tinc edat per arribar-hi(moltes vegades la 
distància de  punta a punta de la piscina d'en Pedro J). Sóc del 
Principat.  Ignasi 
http://www.araisempre.org 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org  
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Machacando a Carod, per Ferran Monegal

2005-04-01 Por tema Jaume Escales i Tous



Machacando a Carod 

Ferran MonegalEstá 
realizando estos días Pecado original --programa de risas y chascarrillos 
que emite cada noche Tele 5-- una especie de investigación bufa sobre la vida y 
orígenes de Carod-Rovira, padres y abuelos incluidos. La miniserie no ha 
terminado todavía. Partiendo de una biografía falsa que circula por internet, 
este programa dice pretender esclarecer la verdad de la vida del político. Y al 
grito de "detrás de ese rostro pétreo y lleno de pelos se esconde una posible 
doble identidad", han procedido al asunto. ¡Ah!, es para echarse a temblar, 
amigos míos. Desplazados a tierras de Aragón --Mainar, Villar de los Navarros, 
Cerveruela, Zaragoza...--, han confeccionado un engrudo de declaraciones de 
vecinos, y nos han pintado un mosaico de opiniones sobre el padre de 
Carod, don Apeles Carod, entre las que hemos oído: "Fue chófer 
de Negrín y le pasó a Francia, pero volvió y se hizo de Franco y de comunión 
diaria", "fue el sucesor de Serrano Súñer en la Junta de Obras del puerto de 
Cambrils", "estuvo en la División Azul, allí le hirieron y por eso le dieron un 
estanco", y aliñaban visualmente el conjunto con fotos de Carod de 
cuando era pequeñito, vídeos recientes del político en la Generalitat, y viejas 
grabaciones de Franco en Hendaya con Hitler, junto a sonoros 
mensajes que decían: "¿De dónde salen las ideas nacionalistas de 
Carod-Rovira?", o esta otra, que también impresiona mucho: "El pasado 
chaquetero de los Carod, dentro de unos momentos, ¡al descubierto!". O sea, 
el impacto priva. Hombre, siempre hemos defendido que la tele practique la sana 
mordida a los políticos. Para que espabilen como servidores públicos. Pero esto 
es otro asunto. Más que investigación, estamos ante la tramposa técnica del 
totum revolutum. Lo falso, lo verídico y lo inverosímil, en un mismo 
pack televisivo. Ni siquiera el humor aquí es excusa: más que producir 
risa, el ejercicio resulta detestablemente 
triste.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] No accepteu el contacte soniacambrils@hotmail.com ! És un virus

2005-03-28 Por tema Jaume Escales i Tous



En[EMAIL PROTECTED]he escrit:
---

És urgent!! Digues a tots els contactes que tinguis a la teva llista 
que NO acceptin el contacte [EMAIL PROTECTED] És un 
virus que formateja el teu ordinador i el dels teus contactes i si ells ho 
accepten llavors ho agafaràs al teu també. Fes un "copiar y pegar" i 
envia-ho.És urgent!! 
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] El PP vol vetar la retransmissió del concert Salvem la Real per TVE

2005-03-25 Por tema Jaume Escales i Tous



VILAWEB. Dissabte, 26 de març de 2005
http://www.vilaweb.com/www/mallorca/

El PP vol vetar la retransmissió del concert Salvem la Real per 
TVE 'TVE, com a televisió pública, ha de ser imparcial 
i objectiva'. Amb aquests arguments el Partit Popular insular al·legà dimecres 
una convocatòria del consell de TVE per impedir la retransmissió de la gala 
Salvem la Real. Televisió Espanyola a les Balears té previst fer un programa 
especial el proper dilluns a les 20.00 hores per La2, basat en la gala celebrada 
dilluns en la que participaren nombrosos artistes i escriptors com Lluis Llach, 
Maria del Mar Bonet, Miquela Lladó, Damià Timoner i Carles Rebassa entre 
d'altres. El caràcter reivindicatiu de la vetlada celebrada a l'Auditòrium 
de Palma i organitzada per la plataforma «Salvem La Real» ha fet reaccionar el 
grup popular prenent una mesura ha sorprès a tots els partits polítics de 
l'oposició, així com als responsables de l'organització de 
l'esdeveniment.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] PP i PSOE estudien incloure el deure de conèixer el català al futur Estatut. DdB. 24/5/2005

2005-03-24 Por tema Jaume Escales i Tous



Diari de Balears. 24 de març de 
2005
PP i PSOE estudien incloure el deure de 
conèixer el català al futur Estatut 
La proposta lingüística, feta pel PSM, marca el 
debat de la reforma en el Parlament

  
  

  

  

  El Parlament balear 
haurà de decidir si el nou Estatut inclou el deure d'entendre el 
català.

R. GALLEGO. Palma.El Partit Popular i el PSIB-PSOE estudiaran la 
proposta del PSM d'incloure al futur Estatut d'Autonomia el deure de conèixer la 
llengua catalana. Així ho expressaren a la darrera reunió de la ponència 
parlamentària sobre la reforma de la norma.
La redacció que suggereixen els nacionalistes per l'article 3.1 de l'Estatut 
preveu que «la llengua catalana és la pròpia i oficial de les Illes». A 
l'apartat número 2 estableix que «tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes 
Balears tenen el dret d'usar-la i el deure de conèixer-la»
El PSM completa l'esmentat precepte amb dues recomanacions més: «el català 
serà la llengua d'ús a les institucions i administracions públiques de les Illes 
Balears» i «les institucions garantiran l'ús formal i oficial de la llengua 
catalana i prendran les mesures necessàries per assegurar-se el coneixement i 
l'ús a tots els àmbits de la societat».
Esquerra Unida-Els Verds s'afegí a la redacció exposada i Unió Mallorquina, a 
pesar d'estar d'acord, considera que la «situació actual fa més prudent mantenir 
l'actual redactat». En la qüestió del «deure», l'Estatut vigent diu el següent: 
«tots tenen el dret de conèixer i usar el català i ningú podrà ser discriminat 
per causa de l'idioma».
A la mateixa reunió de la ponència, que va tenir lloc el passat dijous, els 
distints grups debateren sobre la denominació de «nacionalitat històrica», 
proposada pel comitè d'experts. En aquest sentit, tots estaren d'acord en 
icorporar-la, excepte el PSIB-PSOE, que mostrà algunes reticències i anuncià que 
ho estudiarà.
Pel que fa a l'article 1, on està inclòs aquesta definició, l'única 
discrepància, plantejada pel PSM, es referia a si s'havia d'incloure el 
reconeixement que fa la Constitució del dret a l'autogovern de les Illes. Els 
nacionalistes opinen que aquest dret «no ha de ser avalat» per la Carta Magna, 
perquè és «innat». Aquesta qüestió va quedar sense concretar.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears, per Joana Lluïsa Mascaró

2005-03-23 Por tema Jaume Escales i Tous





  
  

  RACÓ CATALÀ
  
  Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03
   La sanitat, el 
  finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears 
  

  


  

  
  Per Joana Lluïsa 
  Mascaró, diputada del PSM 
  al Parlament de 
  les Illes Balears. 
  

  

  

  


   El president Matas ens va sorprendre 
en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no s’havia 
preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més 
l’importa. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas 
utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes 
Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar 
a escoltar. Quan es negociaven les transferències de 
Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés, 
de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i 
professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar, 
al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el 
cost específic que suposa l’insularitat, l’increment de població des 
l’ any del cens en què es basen les transferències. També li 
explicaven que s’havia de tenir en compte l’estacionalitat i la 
necessitat d’incrementar les plantilles a l’estiu per fer front a 
l’increment de demanda. Cap d’aquests arguments no foren 
escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren 
les més minses de tot l’Estat. El Govern del Pacte els hagué 
d’acceptar quasi sota xantatge, si em permeten l’expressió. El Sr. 
Matas, actual portador de l’estendard de la causa, s’estimà més que 
no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de 
Progrés. El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual 
conseller d’Educació, i la senyora Castillo, actual consellera de 
Salut, realitzaren una anàlisi de l’oferta econòmica del Govern del 
senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era “suficient i 
generosa”. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de 
2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de 
les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari 
públic. Va costar que el partit popular assumís públicament 
(en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el 
finançament, i el desembre de 2003 el conseller d’Hisenda, Ramis 
d’Ayreflor, ja reconeixia que estaven “obligats a demanar més 
doblers”, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho 
arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren 
“l’obligació”. I aquest no ha estat l’únic ajornament. Des 
que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat 
pública a les Illes Balears, s’ha ajornat la posada en marxa del Pla 
sociosanitari; l’excusa és que s’havia de revisar, la realitat és 
que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els 
pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o 
d’institucions que no són les més adients. S’han ajornat 
moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta. 
La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son 
Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo 
de Santos (actual regidor d’Urbanisme de Palma, també del partit 
popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el 
2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada l’excusa era que 
volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de 
Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de 
l’existent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions d’euros ha 
costat el solar de Son Espases). Amb l’ajornament es multiplica 
també el cost de construcció, s’incrementa el nombre de pacients 
desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), se’ns parla de 
privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant 
una millora del sistema sanitari públic. Aquests dies hem 
vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades 
pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més 
finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida 
judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els 
governants no escolten les seves peticions podran acudir als 
tribunals a 

[Ais] La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears, per Joana Lluïsa Mascaró

2005-03-23 Por tema Jaume Escales i Tous





  
  

  RACÓ CATALÀ
  
  Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03
   La sanitat, el 
  finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears 
  

  


  

  
  Per Joana Lluïsa 
  Mascaró, diputada del PSM 
  al Parlament de 
  les Illes Balears. 
  

  

  

  


   El president Matas ens va sorprendre 
en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no s’havia 
preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més 
l’importa. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas 
utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes 
Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar 
a escoltar. Quan es negociaven les transferències de 
Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés, 
de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i 
professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar, 
al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el 
cost específic que suposa l’insularitat, l’increment de població des 
l’ any del cens en què es basen les transferències. També li 
explicaven que s’havia de tenir en compte l’estacionalitat i la 
necessitat d’incrementar les plantilles a l’estiu per fer front a 
l’increment de demanda. Cap d’aquests arguments no foren 
escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren 
les més minses de tot l’Estat. El Govern del Pacte els hagué 
d’acceptar quasi sota xantatge, si em permeten l’expressió. El Sr. 
Matas, actual portador de l’estendard de la causa, s’estimà més que 
no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de 
Progrés. El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual 
conseller d’Educació, i la senyora Castillo, actual consellera de 
Salut, realitzaren una anàlisi de l’oferta econòmica del Govern del 
senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era “suficient i 
generosa”. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de 
2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de 
les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari 
públic. Va costar que el partit popular assumís públicament 
(en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el 
finançament, i el desembre de 2003 el conseller d’Hisenda, Ramis 
d’Ayreflor, ja reconeixia que estaven “obligats a demanar més 
doblers”, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho 
arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren 
“l’obligació”. I aquest no ha estat l’únic ajornament. Des 
que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat 
pública a les Illes Balears, s’ha ajornat la posada en marxa del Pla 
sociosanitari; l’excusa és que s’havia de revisar, la realitat és 
que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els 
pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o 
d’institucions que no són les més adients. S’han ajornat 
moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta. 
La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son 
Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo 
de Santos (actual regidor d’Urbanisme de Palma, també del partit 
popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el 
2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada l’excusa era que 
volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de 
Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de 
l’existent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions d’euros ha 
costat el solar de Son Espases). Amb l’ajornament es multiplica 
també el cost de construcció, s’incrementa el nombre de pacients 
desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), se’ns parla de 
privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant 
una millora del sistema sanitari públic. Aquests dies hem 
vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades 
pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més 
finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida 
judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els 
governants no escolten les seves peticions podran acudir als 
tribunals a 

[Ais] Discriminació, per Jaume Valentí. DdB. 22/3/2005

2005-03-22 Por tema Jaume Escales i Tous




Diari de Balears. Dimarts, 22 de març de 2005



Cartes al director 



Discriminació 


Sr. director:
Amb una mica de retard vull manifestar la meva solidaritat i la de tota la 
meva família amb Maria de Lluc Mayol, que dies enrere va patir un indignant 
episodi de discriminació lingüística quan va voler fer ús del seu dret 
constitucional de parlar en català a uns agents de la Policia Nacional. Ella 
mateixa ho va explicar a la premsa i tothom en pot treure conclusions. Ja em 
sembla prou serrealista armar tot aquest rebombori de cridar la Policia pel fet 
d'entrar un inofensiu canet a una botiga quan ella en tot moment va donar 
mostres de voler col·laborar. No em puc estar de demanar-me: si s'hagués tractat 
d'un assumpte realment important, qui haurien cridat? La Brunete? Els marines? O 
per ventura el Setè de Cavalleria?
Em va semblar especialment greu que un dels agents es negàs a identificar-se 
i a dir-li on s'enduien el seu company. El canvi negatiu d'actitud per part dels 
agents quan ella va parlar en català és mal d'entendre. Era una simple 
dificultat de comprensió lingüística o es tractava de qualque cosa més? Es 
pensaren els agents que ella malparlava d'ells perque no l'acabaven d'entendre? 
Si és així, estam ben arreglats! Cada estiu em pas hores a les nostres platges 
de blanca arena, envoltat d'un fotimer de persones que parlen llengües que no 
entenc, i encara no he pensat mai que malparlin de mi. En tot cas pens que, si 
qualcú no entén una llengua, el que ha de fer és demanar que li parlin a poc a 
poc, més clar, etc. però sempre amb bones paraules. El que pens que no es pot 
fer és mostrar agressivitat ni males maneres. Si això ho fa un ciutadà anònim és 
certament lamentable, però si ho fa un agent de Policia és un simple cas d'abús 
d'autoritat.
Casos com aquest em fan pensar que, per a algunes persones, el problema no és 
si entenen o no una llengua; vull dir que segons elles, el simple fet de sentir 
parlar en català a prop seu ja és, en si mateix, motiu d'incomoditat o d'ofensa. 
No sé, es com si fos una espècie d'urticària, com aquell renouet constant però 
gairebé imperceptible del motor de la gelera que sols notes en el moment que 
deixa d'empipar, o quan un està de males perquè l'aire està una mica carregat o 
simplement perquè som a dimarts i fa mal dia... Fa poc temps, en relació amb un 
altre cas semblant, el delegat del Govern senyor Ramon Socias, animava els 
mallorquins a fer servir la seva llengua amb les Forces de l'ordre i instava 
aquestes a col·laborar per a fer efectiu l'exercici d'aquest dret... Serà que el 
senyor Socias ens anima a «ofendre» les Forces de l'ordre? En fi, crec que 
m'estic embullant, ho deixarem fer per a un altre dia.
Jaume Valentí Aguiló. Marratxí.
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Escenaris de la República i la Guerra Civil. Bunyola. 17/4/2005

2005-03-22 Por tema Jaume Escales i Tous




Amigues i amics, dins les activitats del Tercer 
Cicle "Conèixer Bunyola", organitzat per el Col.lectiu Cultural Es 
Castellet, hi ha prevista la realització d'un itinerari 
pels escenaris de la República i la Guerrra Civil a Bunyola. 
Aquest itinerari tindrà lloc el diumenge, 17. La trobada és a les 9:30 a 
l'estació del tren de Bunyola, i el final devers les 12:00 h. al 
cementeri. Per apuntar-vos-hi, heu de telefonar al 656 570 267o 
escriure a [EMAIL PROTECTED]. 
Teniu temps fins quatre dies abans de cada activitat. El preu és d'un euro i de 
franc per als socis del Col.lectiu Cultural Sitja.

Més avall faig còpia del contingut del full 
informatiu, on podeu pegar una ulladaa la restade les activitats. Si 
algú vol, li puc enviar el full complet digitalitzat, amb les fotografies (Basta 
que m'ho demani a [EMAIL PROTECTED]) 


Salut i fins ara !

Jaume Escales





TERCER CICLE 
CONÉIXER BUNYOLA
ACTIVITATS D'ABRIL A JULIOL DE 
2005Col.lectiu cultural 
Sitja

Es Castellet




PROJECCIONS
LES NOSTRES POSSESSIONS:
IMATGES I PARAULES (II)
(SON TERRASSA, CALS CAPELLERS, LA FONT SECA I CALS REÍS)
Divendres, 1 d'abril de 2005A les 20:30 h. 

Teatre de la Casa de Cultura de Bunyola

TOTS ELS COLORS DE BUNYOLA(ENTORN, ARQUITECTURA I GENT)Projectada 
per primera vegada a la cloenda de les II Jornades d'Estudis Locals de 
BunyolaDivendres, 17 de juny de 2005A les 20:30 h. Teatre de la Casa de 
Cultura de Bunyola





ITINERARIS
ESCENARIS DE LA REPÚBLICA I LA 
GUERRA CIVIL A BUNYOLA
Diumenge, 17 d'abril de 
2005
Trobada a les 9:30 h. a l'estació 
del tren
Final devers les 12:00 h. al 
cementeri

---
L'ESGLÉSIA, ELS RACONS 
DESCONEGUTS
Dissabte, 14 de maig de 2005
Trobada a les 10:00 h. davant el portal major
Final devers les 13:00 h. 

Amb la col.laboració de la parròquia de Sant Mateu

---
LES NOSTRES POSSESSIONSBARCELONA: LES CASES VELLES I LA 
FONT
Dissabte, 23 de juliol de 2005
Trobada a les 9:30 h. a l'aparcament de Can Gual

Final devers les 13:00 h.
Per apuntar-vos-hi, heu de telefonar al 656 
570 267o escriure a [EMAIL PROTECTED].
Teniu temps fins quatre dies abans de cada 
activitat.
Preu: 1 euro. De franc per als socis del 
Col-lectiu Cultural Sitja.Agraïm la col.laboració de la parròquia de Sant 
Mateu i delsgermans Homar Pons, propietaris de Barcelona.Les projeccions 
son actes públics i gratuïts.



Actes organitzats per:
Es Castellet
C. del Pare Bartomeu Caputxí, 6 07110- Bunyola Tel. 656 570 
267
Amb la col'laboració de:
AJUNTAMENT DE BUNYOLARegidoria d'Educació i Cultura




PUBLICACIONS DEL COL'LECTIU CULTURAL SITJA
Cada dos mesos, la revista de Bunyola 

Núm. 15 (marg-abril 2005) a la venda 
Feis-vos soci del Col.lectiu Cultural Sitja osubscriptor d' es 
Castellet i rebreu la revistaa ca vostra
LAHISTÒRIA CRIMINAL DE BUNYOLA
Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i 
Orient
(segles XVI-XIX)

De Tomàs Vibot
Pròleg d'Àlex VolneyNúm. 2 de la col.lecció Papers i Treballs 

Ja a la venda
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Contracte per la sobirania política dels Països de Llengua Catalana

2005-03-17 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



Des d'ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País 
Valencià) (15/3/2005):
---
[publiquem a continuació el "CONTRACTE PER LA 
SOBIRANIA POLÍTICA DELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA" que va ser aprovat 
en el Congrés per la Sobirania dels Països Catalans celebrat a Barcelona el 
passat 5 de març com ja vam publicar en http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna/message/1195 on donaven també ressó de l'aprovació d'una resolució per la 
supressió de la barrera del 5% al País Valencià.El document que ara 
publiquem, "El Contracte", és la concreció de les distintes sensibilitats que es 
van manifestar en el Congrés i la seua redacció reflecteix certes contradiccions 
producte de les discussions sobre la nostra realitat que es van votar. Entenem 
que és un avanç cap un acostament a la realitat de les diverses situacions 
polítiques dels Països de Llengua Catalana. En aquest sentit fins i tot la 
ponència que va presentar Carles Castellanos, des de la seua concepció de nació 
de tots els territoris, plantejava la sobirania de les distintes regions 
històriques i la necessitat d'estructures federals polítiques; en el seu apartat 
2.2 va dir:"2.2 El procés d'avanç col·lectiu cap a la 
independència.Elements necessaris en el pas de la consciència cultural a la 
consciència política. Cal que tinguin lloc, entre d'altres processos de 
maduració:-La consciència del caràcter de poder d'ocupació que exerceix 
l'Estat (els Estats)-L'autoreconeixement nacional, consciència de pertànyer 
a una comunitat nacional específica.Existeix actualment la necessitat d'un 
debat entorn d'aquest segon element. Cal partir, però, de dos fonaments: del 
reforçament de la consciència de formar una col·lectivitat cultural-nacional; i 
del reconeixement del dret d'autodeterminació de les diferents regions 
històriques en el sentit de respectar el dret de lliure associació, en els 
projectes polítics de futur. Aquestes consideracions reclamen l'estructuració de 
caràcter federatiu de les organitzacions socials i polítiques dels Països 
Catalans"] 
CONTRACTE PER LA SOBIRANIA POLÍTICA DELS PAÏSOS DE LLENGUA 
CATALANAEls qui subscrivim aquest CONTRACTE, Ciutadans i 
ciutadanes de diversa ideologia i diverses tendències polítiques, reunits amb 
motiu de la primera sessió del Congrés per a la Sobirania dels Països 
Catalans,CONSCIENTS de pertànyer a la nació estesa per Andorra, les 
Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya i formada al llarg 
d'un procés històric de més de mil anys, del qual hanresultat la llengua i la 
cultura que ens constitueixen;ENTENENT que cap victòria militar ni cap 
acció repressiva i violenta no poden legitimar la despossessió de la sobirania 
nacional que el Regne d'Espanya i la República Francesa han exercit del segle 
XVII ençà respecte als diversos Països Catalans;ENTENENT que cap procés 
immigratori –induït políticament o no– no pot legitimar tampoc la imposició 
d'unes llengües i unes cultures d'estat, alienes a la realitat nacional dels 
Països Catalans;ENTENENT que és totalment just i legítim, i és un deure, 
que els ciutadans de tots els nostres països ens unim per aconseguir la 
devolució de la plena sobirania política segrestada pel Regne d'Espanya i per la 
República Francesa,CONVENIM A DECLARAR,1r. Que 
l'única manera de resoldre els contenciosos entre països que no sigui l'ús de la 
violència és l'ús del dret, i la base del dret dels pobles és el dret 
d'autodeterminació. La democràcia entre els pobles es basa en l'exercici 
permanent del dret d'autodeterminació, així com la democràcia entre les persones 
es basa en l'exercici permanent del sufragi universal.
2n. Que mentre l'Estat espanyol i el francès no reconeguin els Països 
Catalans com una realitat nacional amb el dret inherent d'autodeterminació, les 
relacions entre els Països Catalans iEspanya i França són unes relacions de 
dominació.
3r. Que, per als Països Catalans, l'Estat espanyol i el francès són uns 
estats antidemocràtics i la Constitució espanyola i la francesa són, per als 
catalans, valencians i balears unes constitucionsantidemocràtiques. No es pot 
parlar, doncs, des de cap dels nostres països de "restabliment democràtic", ni 
d'"enfortiment democràtic", ni d'"estat democràtic" referint-se a Espanya, ni de 
"república democràtica" referint-se a França, perquè els ciutadans dels nostres 
països hi tenen reconeguts uns certs drets democràtics només com a espanyols o 
com a francesos, és a dir, si renuncien a ser i a viure políticament com a 
balears, valencians i catalans.
4t. Que la primera tasca dels partits i dels líders polítics i de les 
institucions polítiques dels nostres països és denunciar permanentment, davant 
l'Estat espanyol i el francès i davanttotes les instàncies internacionals, la 
situació antidemocràtica i la dominació que pateixen els Països Catalans a mans 
d'Espanya i de França i exigir d'aquestes el reconeixement de la 

[Ais] Macroconcert. Per la cultura en català! Palau Sant Jordi. 23-3-2005

2005-03-16 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS





  
  

  RACÓ CATALÀ:
  
  A la venda 
  les entrades del macroconcert de Sant Jordi 
  
  

  


  
Dimecres, 
  16 de març a les 16:08Informa: Joan
Espectacles i Esports
  

  

  


  La Comissió 23 
d'Abril ha posat ja a la venda les 
entrades del macroconcert de Sant Jordi. Des de dilluns passat 13 de 
març es poden adquirir ja les prop de 20.000 entrades per a 
l'espectacle, que es celebrarà el proper 23 d'abril al Palau Sant 
Jordi a partir de dos quarts de vuit del vespre, a través del servei 
Servicaixa, de "la Caixa". El cost de les entrades serà de 13,99 
euros si es compren de manera anticipada pel Servicaixa i 14,50 a 
taquilla. Amb el Carnet Jove, hi haurà un 15% de 
descompte.El concert, que té per lema "Vine al Sant Jordi! Per la cultura en 
català!", reunirà al Sant Jordi set intèrprets i grups de 
reconegut prestigi, com Lluís 
Llach, Dept, Feliu 
Ventura, Quimi 
Portet, Lax'n'Busto, Obrint 
Pas, Mesclat i La 
Carrau. La idea sorgeix de la 
constatació que la música en català no compta actualment amb prous 
espais on desenvolupar-se, motiu que ha portat a diverses entitats, 
integrades en la Comissió 23 d'Abril, a promoure aquesta iniciativa. 
La Comissió la formen la Plataforma per la Llengua, Òmnium 
Cultural, la Coordinadora 
d'Associacions per la Llengua i 
Acció 
Cultural del País Valencià, però està 
oberta a altres entitats cíviques, polítiques i sindicals, que 
podran adherir-se a la iniciativa i al manifest que es llegirà el 23 
d'abril en el transcurs del concert. La web 23abril.org, que estarà 
activa a partir de la setmana que ve, donarà periòdicament més 
informació de l'acte.Per més informació:- Ignasi 
Termes (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) 93 415 90 
02- Francesc Reverté (Plataforma per la Llengua) 93 
321 18 03- Mabel Mas (Òmnium Cultural) 93 319 80 50 
  
  

  
  

  

·Comissió 23 
  d'Abril·Lluís Llach·Dept·Feliu Ventura·Quimi Portet·Lax'n'Busto·Obrint Pas·Mesclat·La Carrau·Plataforma per la Llengua·Òmnium Cultural·Coordinadora d'Associacions per la 
  Llengua·Acció Cultural del País 
  Valencià·23abril.org·

  

  


  
  
  
Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] La Ruta de la Vergonya. Dissabte, 19 de mar de 2005

2005-03-15 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
D I S S A B T E  1 9  D E M A R 

La Ruta de la Vergonya

Un recorregut amb autobs per la Palma franquista (carrers, places,
monuments...)
amb aturades als camps de concentraci i presons on es va exercir la
repressi ms ferotge.
Ens acompanyaran supervivents de la tortura franquista i historiadors

S o r t i d a : P l a  a  d e  C o r t ( 1 0 h o r e s ) ( 5  )

Un passeig per la ciutat de Palma amb un mnim de coneixement histric
suposa avui dia un exercici empeguedor. Oficials i soldats feixistes,
monuments als cados por la patria i fins i tot el Generalsimo mateix
omplen els carrers de la nostra ciutat. Emper, qui busqui referncies a les
vctimes de la repressi sistemtica que el franquisme mallorqu va aplicar
sense pietat ho tindr molt ms difcil... gaireb no existeixen. De tot
aix hem de concloure que:

AVUI PALMA FA HOMENATGE ALS
BOTXINS I SOBLIDA DE LES VCTIMES

Els diferents batles que han anat ocupant el crrec a Cort, ja siguin del
PSOE o del PP, han demostrat no tenir una clara voluntat de posar fi a
aquesta injustcia histrica. Sho impedeixen els seus compromisos signats
en una Transici que ens van vendre com a exemplar, per que va servir per
garantir la impunitat dels responsables de desenes de milers dassassinats i
de desaparicions i loblit de les seves vctimes. Un pacte, firmat tamb pel
PCE i els sindicats denominats majoritaris, sota el lema de no reobrir
unes ferides que, per a molts, mai no es van tancar i que seguiran obertes
mentre pous i cunetes segueixin albergant les fosses comunes daquells que
es van oposar a la nit feixista.

Avui, 19 de mar de 2005, gaireb setanta anys desprs del comenament de la
repressi a Mallorca i trenta anys ms de la mort del seu responsable mxim,
ens veiem obligats a posar en marxa aquesta Ruta de la Vergonya per exigir a
lAjuntament de Palma que posi fi a aquesta infmia i per reivindicar la
memria de tots aquells que van pagar un alt preu per creure que altra
societat era possible.

---

s imprescindible que abans compreu el tiquet (5 euros, i amb el dinar, 10
euros)

Llocs de venda:

CIUTAT

Signe Llibres
Bar Lrien
Llibreria la Rosa als Llavis

ALGAIDA

S'Acadmia Caf-Concert

MONTURI

Bar restaurant S'hort d'es Pont
---

Ho organitza:

Ateneu Llibertari
Memria Histrica de les Illes Balears
(www.memoriadelesilles.org)


Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] Compten bé els vots a l'enquesta de El Mundo ?

2005-03-14 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



A veure, Guillem, si no passa també a la inversa: 
que votant al NO, s'acumul.li al SÍ. Si se constata aquest embull ja no sé què 
he de pensar... Una cosa que se m'ocorr, és que ells (El Mundo) en un moment 
determinat, si veuen que creix massa l'opció que no els agrada, fan la 
inversió dels pols , a fi d'anar sumant a la cistella pròpia. Així 
sempre poden dir que s'ha comptabilitzat el vot, que tothom ha pogut votar. Per 
posar en marxa aquest entremat han de partir d'una idea prèvia: que la majoria 
de gent no anirà a mirar on ha anat a para el seu vot, cosa que només es pot 
saber, efectivament, si s'ha pres la precaució de veure quina és la situació 
abans d'emetre el propi vot.

Salut i fins ara, bona gent

Jaume Escales

  - Original Message - 
  From: 
  Guillem 
  Àngel Llabrés 
  To: ais@araisempre.org 
  Sent: Sunday, March 13, 2005 6:50 
PM
  Subject: [Ais] Compten bé els vots a 
  l'enquesta de El Mundo ?
  Llista ARA I SEMPRE - AIS
  
  

  
  
  

  He vist que no, 
  perquè votant a SI s'ha acumulat al NO. El marcador estava en SI (281) i el NO 
  (274). Quan he votat els marcadors ha estat de SI (281) i el NO (275). Ara ja 
  està en 
  
  


  SI 
50%(281)
  NO 
50%(276)
  
  Salut,
  
  guillemangel 
  llabres
  
  

  Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.orgPer a enviar 
  correus a la llista: ais@araisempre.orgPer a subscriure's, donar-se d'alta 
  o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] La Ruta de la Vergonya. Dissabte, 19 de mar de 2005

2005-03-14 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



D I S S A B T E 1 9 D E M A R 

La Ruta 
de la Vergonya
Un recorregut amb autobs per la Palma 
franquista (carrers, places, monuments...)amb aturades als camps de 
concentraci i presons on es va exercir la repressi ms ferotge.Ens 
acompanyaran supervivents de la tortura franquista i historiadors
S o r t i d a : P l a  a d 
e C o r t ( 1 0 h o r e s ) ( 5  )

Un passeig per la ciutat de Palma amb un mnim de 
coneixement histric suposa avui dia un exercici empeguedor. Oficials i soldats 
feixistes, monuments als cados por la patria i fins i tot el Generalsimo 
mateix omplen els carrers de la nostra ciutat. Emper, qui busqui referncies a 
lesvctimes de la repressi sistemtica que el franquisme mallorqu va 
aplicar sense pietat ho tindr molt ms difcil... gaireb no existeixen. De tot 
aix hem de concloure que:
AVUI PALMA FA HOMENATGE ALSBOTXINS I 
SOBLIDA DE LES VCTIMES
Els diferents batles que han anat ocupant el 
crrec a Cort, ja siguin del PSOE o del PP, han demostrat no tenir una clara 
voluntat de posar fi a aquesta injustcia histrica. Sho impedeixen els seus 
compromisos signats en una Transici que ens van vendre com a exemplar, per 
que va servir per garantir la impunitat dels responsables de desenes de milers 
dassassinats i de desaparicions i loblit de les seves vctimes. Un pacte, 
firmat tamb pel PCE i els sindicats denominats majoritaris, sota el lema de 
no reobrir unes ferides que, per a molts, mai no es van tancar i que seguiran 
obertes mentre pous i cunetes segueixin albergant les fosses comunes daquells 
que es van oposar a la nit feixista.
Avui, 19 de mar 
de 2005, gaireb setanta anys desprs del comenament de la repressi a Mallorca 
i trenta anys ms de la mort del seu responsable mxim, ens veiem obligats a 
posar en marxa aquesta Ruta de la Vergonya per exigir a lAjuntament de Palma 
que posi fi a aquesta infmia i per reivindicar la memria de tots aquells que 
van pagar un alt preu per creure que altra societat era possible.

---

s imprescindible que abans compreu el 
tiquet (5 euros, i amb el dinar, 10 euros)

Llocs de venda:

CIUTAT

Signe Llibres
Bar Lrien
Llibreria laRosa als Llavis

ALGAIDA

S'Acadmia Caf-Concert

MONTURI

Bar restaurant S'hort d'es Pont
---

Ho organitza:

Ateneu Llibertari
Memria Histrica de les Illes Balears
(www.memoriadelesilles.org) 

Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] IX Jornades Llibertàries. Ciutat de Mallorca

2005-03-14 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



Amigues i amics, si voleu veure el programa complet 
de les IX Jornades Llibertàries, i sense distorsions:

http://totmallorca.net/pdf/estelnegre150.pdf



IX Jornades LLibertàriesDel 12 al 
20 de març de 2005Ciutat de MallorcaD I L L U N 
S 1 4 D E M A R Ç

11-M: Mentira de Estado
Presentació del llibre del mateix a càrrec del seu 
autor, el periodista Pepe Rodríguez
Casa de Cultura (20 hores)
D I M A R T S 1 5 D E M A R 
Ç

1977: Salvem sa Dragonera!2005: Salvem ses 
Illes!Taula rodona: Ecologisme i acció directaC a s a d e C u l t u r a 
( 2 0 h o r e s )

D I M E C R E S 1 6 D E M A R 
Ç
Repressió al 
movimentantiglobalitzacióProjecció del vídeo Tessalònica 03 i 
debat,ggamb la participació dels activistes antiglobalització Fernando Pérez 
i Mar RodríguezC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

D I J O U S 1 7 D E M A R 
Ç
La resistència 
llibertàriaal castrismeXerrada a càrrec d’Octavi Alberola, membre dels 
GALSICC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

D I V E N D R E S 1 8 D E M A R 
Ç
El cas Granado i 
DelgadoOctavi Alberola ens parlarà dels esforços per recuperar la memòria 
dels anarquistesGranado i Delgado, executats pel règim franquistaC a s a 
d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

D I S S A B T E 1 9 D E M A R 
Ç
La Ruta de la VergonyaUn 
recorregut amb autobús per la Palma franquista (carrers, places, 
monuments...)amb aturades als camps de concentració i presons on es va 
exercir la repressió més ferotge.Ens acompanyaran supervivents de la tortura 
franquista i historiadorsS o r t i d a : P l a ç a d e C o r t ( 1 0 h o r e 
s ) ( 5 € )

D I U M E N G E 2 0 D E MA R 
Ç
Festa de cloendaTeatre, folk celta, 
pop-rock, jazz, gaiteiros...C a f è T e a t r e A i r e ( 2 1 h o r e s 
)E n t r a d a l l i u r e
Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Protesta contra TVE per la sèrie Memoria de España

2005-03-14 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



Des de la "Asociación para la Recuperación de la 
Memoria Histórica":
---Os agradeceríamos que copiarais en un correo 
electrónico el texto en negrita y lo remitierais a Televisión Española para 
protestar por el contenido de la serie “Memoria de España”, que practicó un 
revisionismo de baja intensidad para eludir la responsabilidad de Franco en el 
inicio de la guerra civil. Escribir a este email:[EMAIL PROTECTED] (También os 
pedimos que enviéis este mensaje a vuestras listas de correo para que la 
protesta crezca y tenga más efecto)Carta la 
TVELos días 1 y 8 de marzo Televisión Española emitió los 
capítulos de la serie "Memoria de España", dedicados a la Segunda República, la 
guerra civil y la dictadura franquista. El contenido de los mismos puede 
calificarse de un revisionismo de baja intensidad. Entre los diversos ejemplos 
la frase de que entre los dos bandos existió una “idéntica represión” (textual). 
Según el último recuento de víctimas, elaborado por los historiadores Francisco 
Espinosa y Francisco Moreno, la represión ejercida por los republicanos causó 
37.000 muertes y la ejercida por las fuerzas franquistas estaba contabilizada 
por ahora en 110.000 muertes, a lo que habría que añadirle la represión en 
numerosas provincias ocupadas por los franquistas (Galicia, Castilla-León, 
etc,…) que todavía no han sido estudiadas debidamente. A eso, la serie asesorada 
por Fernando García de Cortazar, lo califica de “idéntica represión”. 
En la nota de prensa emitida por TVE para anunciar a los medios de 
comunicación la emisión del capítulo de la guerra civil se dice lo 
siguiente:“La II República tiene prisa por cambiar el rumbo de la 
historia y construir una sociedad moderna y democrática. Ni la impaciencia de 
las masas revolucionarias ni la nostalgia de los monárquicos habrían de 
permitírselo. En opinión del historiador Fernando García de Cortazar, las 
profundas contradicciones de la sociedad en aquella época desembocan en la 
Guerra Civil española.”Decir que las "profundas contradicciones 
desembocaron en la guerra civil" es una forma de eludir la responsabilidad que 
tuvieron los miliares que acompañaron al general Franco en su golpe de estado, 
que fue la verdadera causa de la guerra. Y eso no se nombra en la nota de 
prensa.Cuando se trató el tema de la represión republicana 
aparecieron imágenes de numerosos cadáveres en el Cuartel de la Montaña, 
mientras los militares franquistas se paseaban pacíficamente tomando las 
ciudades. También se narró detalladamente (para las dos horas que se dedicaron a 
todo ese periodo) la represión padecida por la Iglesia católica, sin 
contextualizar ni hablar de la participación que tuvo la citada institución en 
la muerte de miles de civiles republicanos. En cuanto al capítulo 
dedicado al franquismo; se narró levemente la represión de la posguerra sin 
hablar de casos concretos (miles de asesinatos extrajudiciales, mujeres rapadas 
y humilladas públicamente, etc,…) y no se habló de todas las ventajas sociales 
que tuvieron los familiares de los muertos franquistas: becas de estudios, 
puestos en la administración, puntos en las oposiciones, etc,… El resto del 
capítulo se centró en el desarrollo económico para construir la legitimidad de 
la dictadura en el acceso a una relativa sociedad de consumo.Por 
todo ello quiero manifestar mi protesta ante un ente financiado por todos los 
españoles y solicitar algún tipo de reparación pública que establezca una 
versión real de los acontecimientos.
Nombre:DNI:
Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

Re: [Ais] Fora son! Tothom a votar!

2005-03-11 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
A votar tothom s'ha dit ! Que no decaigui ! A l'enquesta de l'ABC perdem de
15,16 contra 84,4. Anau a votar!:  www.abc.es

L'enquesta de El Confidencial ja ha canviat.

A El Mundo ja guanyam, emperò ha de ser golejada: ara, 54 a favor, 46 en
contra.

Fins ara



- Original Message - 
From: [EMAIL PROTECTED]
To: Ais ais@araisempre.org
Sent: Friday, March 11, 2005 7:04 PM
Subject: [Ais] Fora son! Tothom a votar!


Llista ARA I SEMPRE - AIS







 Amics i amigues,
 a hores d'ara, 11 de març, a les 18 hores, ja estam empatats a
 l'enquesta d'EL (In)MUNDO amb 50% a favor del Sí i un 50% a favor
 del No i ja guanyam d'un vot: 101 (Sí) i 102 (NO).

 Ja ho sabeu! Feis córrer la veu.Tothom a votar.

 D'altra banda l'enquesta sobre el català, el basc i el gallec al
 Congrés de Madrid que el diari digital dirigit pel periodista d'EL (In)
 MUNDO, Jesús Cacho, www.elconfidencial.com està col.lapsat per
 l'allau de vots. També www.abc.es fa una enquesta sobre el mateix
 tema i sembla que està col.lapsada perquè no mostra els resultats
 en pantalla. Permet votar però no dóna els resultats. Però bé, en
 qualsevol cas convé anar igualment a votar.

 En fi, com veis amb tanta moguda, qui s'avorreix és perquè vol.

 Jaume



 ERC-Mallorca [EMAIL PROTECTED] va dir:

 
  --=_NextPart_001_00F9_01C5263E.2DBB3AC0
  Content-Type: text/plain;
  charset=Windows-1252
  Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
 
  =BFDebe dimitir el jefe del Consejo de Estado por pedir que se
 meta a =
  Baleares
  en la =ABcomunidad nacional catalana=BB?=20
 
  Avui 11 de mar=E7 guanya el s=ED per 39 a 26 (60%-40%).
 Podeu anar a =
  votar a
 
  http://www.elmundo-eldia.com/
 
 
S=F3lo los independentistas de ERC respaldan el 'patinazo' del =
  presidente del Consejo de Estado
Los socialistas no quieren que la reforma constitucional vaya tan
 =
  lejos y atribuyen la pol=E9mica a un =ABmalentendido=BB El PSM
 no =
  defiende la =ABuni=F3n pol=EDtica=BB de Catalu=F1a, Baleares y
 Valencia
 
=20
   A D E M A S=20
 El jurista Jos=E9 Luis Requero cree que Rubio
=
  ha comprometido a la instituci=F3n
  =20
Volver a illes_balears =20
Imprimir =20
=20
  =20
=20
 
 
 
M. A. RUIZ
 
PALMA.- S=F3lo el PSM y Esquerra Republicana de Catalunya
 (ERC) =
  aplaudieron ayer la propuesta de Rubio Llorente para pretender
 que la =
  reforma de la Carta Magna coloque a Baleares dentro de una
 hipot=E9tica =
  =ABcomunidad nacional=BB catalana. Frente a la indignaci=F3n
 del PP, los =
  socialistas respiraron aliviados al comprobar que el presidente del
 =
  Consejo de Estado daba marcha atr=E1s a su ocurrencia.
 
Fernando Rubio. El portavoz del PP en el Consell de Mallorca
 cree que =
  Rubio Llorente =ABdebe abandonar el cargo inmediatamente
 porque ha =
  perdido toda credibilidad=BB. Rubio considera =ABpeligroso para
 la =
  democracia, la estabilidad y la unidad de Espa=F1a=BB que el
 presidente =
  del m=E1ximo =F3rgano consultivo, al que cabe exigir
 imparcialidad, =
  =ABhaga planteamientos pol=EDticos y partidistas al dictado de
 una =
  minor=EDa radical debido a las hipotecas del Gobierno de
 Zapatero. Los =
  mallorquines=BB, se=F1al=F3 Rubio, =ABtenemos v=EDnculos =
  ling=FC=EDsticos comunes con Catalu=F1a, pero tenemos nuestra
 propia =
  cultura e historia=BB.
 
Miquel Mestre. El secretario de organizaci=F3n del PSIB-PSOE =
  consider=F3 innecesario modificar el art=EDculo 2 de la
 Constituci=F3n =
  como propon=EDa Rubio Llorente, cuyas declaraciones atribuy=F3
 a un =
  =ABmalentendido=BB. En su opini=F3n, lo importante es que la
 reforma de =
  los distintos Estatutos de Autonom=EDa con el m=E1ximo
 consenso y desde =
  el respeto a la singularidad de cada territorio=BB, dijo en =
  declaraciones a Europa Press, =ABno creo que debamos ir m=E1s
 all=E1. =
  Nuestra visi=F3n de Espa=F1a es plural, con respeto absoluto a la
 =
  Constituci=F3n=BB.
 
Pere Sampol. El portavoz del PSM defendi=F3 a Rubio Llorente
 pues, a =
  su juicio, =ABsus palabras han huido de la asfixia de los cuatro
 a=F1os =
  anteriores del Gobierno del PP, donde hab=EDa una ortodoxia que
 =
  defend=EDa el pensamiento =FAnico y uniforme. Sampol
 defendi=F3 que =
  Baleares, Catalu=F1a y Valencia comparten =ABuna lengua y una
 cultura, e =
  incluso un paso bajo una instituci=F3n de gobierno com=FAn, la
 Corona de =
  Arag=F3n=BB. Pero ello no implica, agreg=F3, defender la unidad
 =
  pol=EDtica de las tres Comunidades aut=F3nomas.
 
Javier Rodrigo de Santos. El teniente de alcalde de Urbanismo
 de Palma =
  afirm=F3 que los ciudadanos de esta ciudad no se sienten
 miembros de una =
  =ABcomunidad nacional catalana. Tenemos muchos lazos que nos
 unen con =
  

[Ais] Rubio Llorente. La premsa catalana no destaca la notícia

2005-03-11 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



ANNA (Agència de Notícies Alternativa del 
País Valencià)

La premsa catalana no destaca la 
notícia Levante-EMV, Valencia
Les declaracions del 
president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, en les que va parlar 
d'una «comunitat nacional catalana» que inclou «almenys tres comunitats 
autònomes» van obtenir ahir un ampli ressò en la premsa valenciana. Els 
programes radiofònics d'àmbit estatal emesos en la mateixa nit del dimecres, 
hores després de la conferència de Rubio Llorente en el Fórum Europa, també es 
van fer ressó de la notícia. No obstant, la premsa catalana va relegar 
ahir aquest assumpte a pàgines interiors, on, a més, tampoc es va donar un 
tractament destacable. Ni La Vanguardia, ni El Periòdico de Catalunya ni el 
diari Avui van portar l'assumpte a les seues portades. Els tres rotatius de 
referència a Catalunya van optar, així mateix, per no editorialitzar sobre les 
opinions del president del Consell d'Estat, ni sobre la terminologia emprada. En 
la citada conferència, Rubio Llorente es va mostrar partidari de substituir el 
terme «nacionalitat històrica» per «comunitat nacional» per ser «ens que no es 
corresponen amb cap territori concret». La Vanguardia, en la seua pàgina 28, la 
setzena de la secció Política, donava conta del següent titular: «Rubio Llorente 
parla d'una comunitat nacional catalana amb tres autonomies». La informació, a 
tres falses columnes, estava il·lustrada amb una fotografia Rubio Llorente 
durant la conferència. El Periòdico oferia la informació en la pàgina 18, la 
tercera de Política, a tres columnes i amb una fotografia del ponent durant la 
conferència oferta al fòrum d'Europa Press. «Rubio Llorente qualifica els Països 
Catalans de comunitat nacional», era el titular del rotatiu de Zeta. En aqueixa 
mateixa línia titulava el diari Avui: «Llorente equipara comunitat nacional amb 
els Països Catalans i Euskal Herria». En aquest cas s'apuntava en el 
subtítol que el «govern valencià» censurava la proposta, igual que PSOE i 
PP.
Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Recital poètic. Casasses, Mir i Rodríguez-Castelló a la Fac. de Filosofia. València

2005-03-09 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS



Des de ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País 
Valencià)
---
Recital poèticDIJOUS 10 DE MARÇ A LES 
12.30VESTÍBUL DE LA FACULTAT DE FILOSOFIA. Avinguda Blasco 
Ibáñez."...la veu dels poetes contra el silenci dels 
poderosos..."-Enric CASASSAS, Barcelona-Pep 
MIR, Mislata-Manel RODRÍGUEZ-CASTELLÓ, 
Alcoi-Mateu d'AIGUASPARSA, BenimacletOrganitza: 
CEPC (Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans)Col·labora: ACR 
Constantí Llombart¬¬-Enric 
Casassas (Barcelona 1951) Poeta. La seva obra mostra 
influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, 
passant pel Renaixement i el Barroc). És autor de La cosa aquella (1982, 
premi Crítica Serra d'Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de 
poesia catalana, 1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles 
Riba 1995), D'equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), 
Coltells (1998), Plaça Raspall:poema en set cants (1998, premi Ciutat de 
Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Que dormim 
(2002)-Pep Mir (Mislata 1956)Poeta. La seua obra: 
Viure no és necessari,navegar sí.1986;Gènesi del seny.1987; He vist 
Diògenes que esbocinava el bol.1989;L'Hagia Sophia 
(novel·la).1995;Poemes de cal Paradís. 1999;El mim del mag. 
2000;Èsser per a l'Èsser (XVIé Premi "Festa 
d'Elx")2001;Crides[4]d'Independència amb un exordi i un elogi 
d'exili.2001.-Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi) 
Poeta.La seua obra:Esbós d'un cos.1973; La ciutat del 
tràngol.1979;De foc i danses. 1987;L'acrobata dels ponts. 
1989;Erosions. 1994;Humus. 2003;Música del sentit (tria personal 
1978-1999).2002.Recentment l'han atorgat el VII Premi Maria Mercè Marçal pel 
seu llibre"Lletra per a un àlbum", que publicarà properament l'editorial 
Pagès de Lleida.



Aquesta notícia la podeu llegir en:http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna/message/1196
Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Provincianisme a IB3. Bernat Joan i Marí. DdB, 4/5/2005

2005-03-08 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
Visita el nou fòrum: http://www.araisempre.org/forum


Diari de Balears.Divendres, 4de març de 
2005

Provincianisme a IB3

Per Bernat Joan i Marí
He llegit diverses dades desastroses, encara que aparentment només 
siguin sintomátiques, sobre la posada en mansa d'IB3. El fet que siguin 
desastroses no vol dir en absolut que no fossin plenament esperades. Consider 
desastres, per exemple, que na María Umbert, la flamant directora de l'ens 
públic, en un dia tan assenyalat com el primer de març, Diada de les Illes 
Balears, amolli un discurs inaugural —solemnitat com poques—en espanyol. Que no 
es tracta d'una televisió autonòmica? Que no l'hem de considerar la nostra? Que 
no s'ha fet al servei de la gent de les illes Balears? Ido! A què ve això del 
discurs en la llengua forània? Sobre el tema em venen al cap dues explicacions: 
la primera, no tan terrible, seria que la senyora Umbert és ultra espanyolista i 
considera que tot allò que siga de la formalitat de la celebració del Dia de les 
Balears s'ha de fer en la llengua de l'Imperi. Aquesta no seria tan terrible 
perquè voldria dir que el seu ús de l'espanyol correspondria a una tria 
ideològica, i no a cap mena de complex d'inferioritat. És possible, emperò, que 
la senyora Umbert escollís la llengua de Cervantes perquè hi havia alguns 
convidats que la tenien com a pròpia i que havien vengut de les Espanyes. En 
aquest cas, l'actuació hauria set encara més terrible, perquè hauria estat 
moguda no per les idees pures i dures (per molt diferents que siguin de les 
nostres), sinó pel complex d'inferioritat, per la falsa consideració de respecte 
i per prejudicis com el que ens diu que «fa més educat parlar espanyol en una 
ocasió com aquesta. Un altre detall que ens ha de posar en guàrdia: a IB3 
passaran les pel.lícules (els films) doblats a l'espanyol, mentre no existeixi 
un doblatge en la «variant de les illes Balears». Deixant de banda el mal costum 
de doblar els films en comptes de subtitular-los (preservant així la població de 
sentir les cintes en la llengua original i, per tant, d'acostumar-se a la 
pluralitat lingüística, ni que sigui via televisivo-auricular), als 
formenterers, menorquins i eivissenes se'ns ha d'encendre un llumet vermell per 
això de la variant lingüística de les Balears. Quina és, aquesta variant 
lingüística? La de Mallorca? Fins i tot les persones no gaire versades en 
coneixements geolingüístics saben que el català que es parla ales Pitiüses 
s'assembla més, fonèticament, al de Girona que no al de Mallorca. I que el 
nostre vocabulari, en molts aspectes, coincideix més amb el del País Valencià 
que no amb el de la resta de les Illes Balears. Com s'ho faran per doblar-nos 
pel.lícules en la variant baleàrica? O passarà com a València, on la «variant 
valenciana» sembla que és, habitualment, l'espanyol?El tercer detall 
terrible ens el forneixen la colleta d'amics mesetaris del Partit Popular que en 
Matas i companyia ens porten a les Balears a fer els seus programes de 
televisió. Si algú vol tenir una idea de la colonització cultural que sofreixen 
les nostres illes, que es miri el projecte d'IB3, els col.laboradors, els que hi 
tendran programes, i ja en tendrà un tast més que suficient. Persones que no 
parlen català (en cap de les Beues variants, la mallorquína melosa), que no 
coneixen la societat de les illes Balears (si no és per passejar-se per alguna 
platja o per algun club del nostre arxipèlag), que no estan familiaritzats per 
res amb la cultura que ens és pròpia, tendran programa de manera regular a la 
nostra televisió autonòmica. Colonialisme pur i dur, fomentat pels indígenes que 
volen mostrar-se com a bons al.lots davant la metròpoli.Atenent a aquests 
paradigrmes mentals, no puc entendre que gent com en Pere Rotger s'atreveixin a 
dir que les Illes Balears necessiten un millor finançament, o que l'Estat 
espanyol ens hauria de tenir més en compte, o que hem de fer tal o qual 
reivindicació davant el govern d'Espanya? Per l'amor de Déu! Qui se'ns pot 
prendre seriosament, després d'un muntatge com el que acabam de 
comentar?
Bernat Joan i Marí, eurodiputat per ERC
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org

[Ais] Una dona denuncia que la Policia la va obligar a parlar en castellà

2005-03-06 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Amigues i amics. Ja hi tornam a ser ! 
Quan encara és fresc el tracte insultant dispensat a n'en Toni Mestre i n'en 
Jaume Coll ( i segur que n'hi ha molts més dels quals mai en sabrem el nom), ara 
li ha tocat a na Maria Lluc Mayol. Ràbia, ràbia i ràbia. On són les promeses 
de'n Ramon Socies? No havia ell donat ordres explícites a la policia de l'Estat 
i Guàdia Civil, a les seves ordres,per ser respectuosos amb qui se'ls 
adrecés en català? No s'havia compromés, el senyor Delegat del Govern de 
l'Estat, amb la ciutadania, després de les darreres mobilitzacions? I ara, què 
podem fer? Demanar la seva dimissió? Com és possible que funcionaris de l'Estat 
despreciien a la gent per parlar la llengua del país, se'n riguin, la 
vexin?
Ja només se m'ocorr que és urgent demanar la desaparació 
de la "Policia Nacional" i de la "Guardia Civil". Quina falta ens fa una policia 
que fa por? Joés que noels vull veure ni en pintura. No els vull. Me 
fan por. No vaig tranquil pel carrer sabent que me'ls puc trobar. 
Si algú coneix a na Maria Lluc, li podríeu dir que aquí 
trobarà suport. Li podríeu parlar d'aquesta llista. 

Salut, una abraçada, i fins ara!





Diari de Balears. Diumenge, 6 de març de 
2005
Una dona denuncia que la 
Policia la va obligar a parlar en castellà 
Afirma que els agents es mostraren agressius quan emprà 
el català

LL. LORENZO. Palma. Maria Lluc Mayol Colom 
denunciarà davant els jutjats el tracte vexatori rebut pel simple fet 
d'expressar-se en català arran d'un incident que es produí en un magatzem de 
Palma. El motiu: un ca de la seva propietat. Maria Lluc i el seu company, 
holandès, foren convidats a abandonar l'establiment pel guàrdia jurat quan 
deixaren en terra l'animal que duien en braços, un ca maltès de quatre quilos. 
Tot seguit, el vigilant de seguretat avisà la Policia Nacional i els fets es 
precipitaren quan l'home no els pogué mostrar la seva documentació i decidiren 
traslladar-lo a la comissaria. 
Llavors, segons el relat de Mayol, fins que no demanà en castellà on se 
l'enduien la Policia es negà a contestar-li. Hi ha la circumstància que Mayol és 
professora de català i que fa feina en el programa d'immersió lingüística per a 
estudiants estrangers a les escoles. Assegurà que «jo sé fer-me entendre davant 
alumnes que no parlen llengües romàniques, com els xinesos i els búlgars, però 
quan demanava als policies on s'havien enduit el meu company, em contestaven en 
castellà ‘no la entiendo’». 
El colofó de la història fou la citació judicial que reberen Mayol i el seu 
company arran de la denúncia per «desobediència a l'autoritat». La professora 
informà aquest diari que «posarem una denúncia pel tracte rebut, per abús 
d'autoritat i per haver-me fet canviar de llengua per obtenir una informació». 
Així mateix, en volen donar compte al delegat del Govern, Ramon Socias, tot i 
saber que «les seves directrius per als agents són que ens permetin parlar en 
català». 
En opinió de la professora, el problema és que «vaig tenir la sensació que se 
sentien ofesos mentre els parlava en català. Es demanaven entre ells si ho feia 
per mala fe o per caparrudesa. No els volia ofendre, perquè sempre hi parl amb 
tothom». 
Mayol recordà també que els fets succeïren en una botiga d'articles esportius 
a Son Moix amb motiu del ca, que ella duia en braços: «El vaig deixar un moment 
en terra perquè havia d'agafar una cosa amb les dues mans. El guàrdia jurat ho 
va veure i ens va demanar que sortíssim de la tenda; jo vaig tornar a agafar el 
ca i li vaig assegurar que no el deixaria més, però ell va insistir que ens 
n'havíem d'anar. Vaig intentar parlar amb ell, però no em va voler escoltar i va 
dir que telefonaria a la Policia». 
Afirmà que quan hi arribaren els agents i els parlà en català, l'actitud 
policíaca passà «de descortesa i tosca a grossera i agressiva» i fou insultada i 
treta de la botiga «amb una força desproporcionada». La docent confessà que se 
sentí «astorada, indignada, impotent...» pels fets, que li produïren insomni, i 
recorda que els agents no es volgueren identificar.

___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


Re: [Ais] Zona Roja. Resposta de Televisió de Catalunya

2005-03-05 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Ara seria interesssant, també,que, abans de 
l'emissió del documental, féssim arribar als amics un missatge SMS, del tipus 
PASSA-HO, recordant l'hora de l'emissió. 

Endavant, que la victòria és nostra!

Jaume Escales


  - Original Message - 
  From: 
  MA 
  Reinés 
  To: Llista de suport a la llengua 
  ; al territori i 
  a tot allò que és propi 
  Sent: Friday, March 04, 2005 7:10 
PM
  Subject: Re: [Ais] Zona Roja. Resposta de 
  Televisió de Catalunya
  Llista ARA I SEMPRE - AIS_ 
  
  

  
  
  

  La unió fa la força, a jo també m'han contestat 
  de TV3 per dir-me que repetiran els 2 reportatges.
  Endavant!
  
  

  ___Agenda i plana web: 
  http://www.araisempre.orgPer a 
  enviar correus a la llista: ais@araisempre.orgPer a subscriure's, 
  donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Zona Roja. Resposta de Televisió de Catalunya

2005-03-04 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_



Amigues i amics, dissabte dia 26 de febrer, vaig 
escriure a Televisió de Catalunya per queixar-me de la pèrdua del senyal a 
l'hora de visualitzar el programa a Zona Roja. Més avall faig còpia de part de 
l'escrit que els vaig enviar (1), i de la resposta que m'acaba d'arribar, ara 
mateix, divendres 4 de març, a les 12:39 (2) 

Jaume Escales




(1)
Benvolgudes companyes i companys de Televisió de 
Catalunya. El dimecres passat hi hagué dificultats, a les Illes Balears, per 
visualitzar el documental Zona Roja. Faig còpia, a continuació,d'un 
missatge enviat a la lque vaig enciar a la lista de correu de Memòria Històrica 
de les Illes Balears, per talde posar en coneixement vostre les 
circumstàncies del que es va succeir
---



Amigues i amics, 

1. Quan es va perdre el senyal del C 33, dimecres 23, passades les 
21:30,me vaig indignar per molts de motius:per les esperances que 
teníem dipositades en el programa, perquè molts dels membres de MHIB hi hem 
col.laborat, perquè l'emissió d'un programa com aquest era una fita històrica. 


Per moltes companys i companys deMemòria Històrica de lesIlles 
Balears (MHIB)aquest programa ja era un poc nostre...i ens l'han robat, 
descaradament.Jo me sent insultat i vexat, encara, i estic empegueït de 
fer part d'una societat que produeix, a marxes 
forçades,governantsdel "nivell"necessari per fer coses 
així.

Memòria Històrica voleu? ELLS LA TENEN MÉS CLARA QUE NINGÚ, LA MEMÒRIA. HO 
SABEN BÉ DE QUINS ACTESSE VOLEN FERCÒMPLICES.

I hem de suposar que aquests mateixos gestionaran IB3d'una altra 
manera? Suposem...que vol dir: ja t'ho creuràs!

2. Na M.A. Reinés ha escrit: Jo el vaig veure a traves d'ONO. Vull 
pensar que és una trista casualitat, perquè sinó seria massa fort

És que és massa fort! I més fort serà encara si cap 
partit ni cap mitjà de comunicació no se'n fa ressò o ho denuncia ! No trobau 
que ja basta que hagin de ser personatges individuals que hagin de donar la cara 
i s'exposin?

3. Minuts després de començada l'emissió vaig ajudar difondre el següent 
missatge SMS:

Molt probablement, censura del Govern Balear contra el C 33, per Zona 
Roja, ara mateix

Al llarg de la nit vaig tenir l'oportunitat de parlaramb diverses 
persones indignades per la mateixa qüestió. Una d'aquestes persones fins i tot 
ja havia telefonat als estudis de Televisió de Catalunya, i me sembla recordar 
queli diguerenque no era el primer que telefonava.

4. Finalment, hi ha precedents, sobre censura per mitjà de la interrupció 
sobtada del senyal del Canal 33 i/o de TV3,amigues i amics.Com dia 
en Marçal, ja l'anterior dimecres, durant el programa, es va perdre el sò. 

(...)

Salutacions cordials

Jaume Escales





(2) RESPOSTA DE TELEVISIÓ DE 
CATALUNYA



Benvolgut senyor,

Gràcies pel seu missatge i el seu interès. Som conscients 
de les qüestions que ens exposa al seu missatge i per tant hem actuat en 
conseqüència.

Així, 
Televisió de Catalunya tornarà a oferir els dos últims capítols emesos els dies 
23 de febrer i 2 de març pel 33 de la sèrie documental històrica “Zona roja”. I 
ho farà els dies 7 i 14, per TV3, després de l’”Entre línies”, a les 00.15, a fi 
que es pugui veure a les Illes Balears.

Per 
informar tothom d'aquest fet, hem tramés una nota de premsa a tots els mitjans 
en la qual especifiquem que "la decisió s’ha pres després de rebre un gran 
nombre de sol·licituds de telespectadors de les Balears que, a causa de la 
posada en marxa del nou canal autonòmic que emet per la freqüència on fins ara 
se sintonitzava el 33, s’han quedat sense poder veure aquests dos capítols on 
s’analitza la guerra civil a les Illes".

Satisfem, així, la seva demanda, tot esforçant-nos per 
millorar tant com podem el nostre servei públic de 
televisió.

Som conscients que el fet de sintonitzar Televisió de 
Catalunya des de les Illes Balears correspon a una voluntat especial de 
seguiment de les nostres emissions i ens sentim enormement honorats per aquesta 
atenció. Per aquest motiu, hem aconseguit que el Govern balear hagi reassignat 
les freqüències necessàries per a la recepció normal de totes les nostres 
emissions a les Illes, de manera que la situació torna a la normalitat; només 
cal resintonitzar el televisor d'acord amb les dades del quadre que figura més 
avall. 

Agraïts pel seu interès, els saludo molt 
atentament.

Televisió de 
Catalunya
Departament d’Estudis i Atenció a 
l’Espectador
Gabriel Jaraba




Vegeu el quadre vigent de canals i cobertures de TV3 i 
K3/33 a les Illes Balears, per a que pugueu resintonitzar, si s'escau, el nostre 
senyal:



Centre emissor 
Canal antic 
Canal actual 
Programa 
Població principal

ALFABIA  
51  
34  
K3/33  
Palma de Mallorca
ANDRATX  
44  
26  
K3/33  
 
Andratx
CALA ST, VICENÇ
MALLORCA 
 
40  
54  
K3/33  
Cala St. Vicenç
deMallorca
MONT TORO 
31  
45  
K3/33  
Maó
POLLENÇA 
 
35  
59  
K3/33  
Alcudia
POLLENÇA II 
28  
49  
K

[Ais] Enciclopèdia de Menorca, presentació del darrer volum, dedicat a Història de l'Art

2005-03-01 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_



Des de la Universitat de les Illes 
Balears:--- Presentació del 
darrer volum de l'Enciclopèdia de Menorca dedicat a Història de 
l'ArtL’acte tendrà lloc el proper dilluns 7 de març a les 12 hores a 
l’Aula de Graus de l’Edifici Ramon Llull.
Hi assistiran:la Vicerectora de 
Projecció Cultural, Dra. Francisca Lladó Pol,el director de 
l’Enciclopèdia de Menorca, senyor Miquel Vidal,la senyora 
Cristina Andreu Adame i el senyor Guillem Sintes Espasa, dos dels autors del 
volum.
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Zona Roja al C 33, a les 22:00 h - Emili Darder a TVE (2/3/2005)

2005-03-01 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_



Dues notícies del Diari de Balears 
(1/3/2005):

1ª:
"CANAL 33. Membres del 
col.lectiu Memòria Històrica de les Illes Balears -(MHIB)- han sol.licitat a 
Televisió de Catalunya que es plantegi la reemissió del primer dels dos capítols 
del documental Zona Roja, dedicats a la Guerra Civil a Mallorca, i que 
molts de telespectadors no pogueren veure perquè IB3 ocupà la freqüència del 
Canal 33, pel qual s'emetien. El centre territorial de TVE també s'ha ofert a 
Televisió de Catalunya per emetre aquest capítol, i els Joves d'Esquerra 
Nacionalista han aconseguit que Televisió de Catalunya es comprometi a fer-los 
arribar, a més, el capítol anterior i el d'avui dimecres".

2ª.
"DOCUMENTAL. 
TVE a les Balears emetrà demà dimecres un 
documental sobre el darrer batle republicà de Palma, Emili Darder. Així, es vol 
afegir al actes d'homenatge al metge i intel.lectual afusellat el 24 de febrer 
del 1937 per les tropes franquistes. El reportatge tractarà de les diferents 
etapes en la vida de Darder, que simbolitzà l'esperit de la II República a 
Mallorca".

Així doncs, preparem tots el vídeo, demà, i diguem-ho a tothom:

1r) Per veure siamb pressió ciutadana hem aconseguit, per 
demà,la reemissió del Zona Roja del dimecres, dia 23.

i 2n) Per enregistrar el documental sobre Emili Darder, que és un treball 
que val molt la pena.

Així, la següent passa haurà de ser reivindicar que IB3 inclogui dins la 
seva programació tota aquesta sèrie de documentals, i que es dediqui a 
promocionar la producció detreballs sobre la nostra història recent.

Salut i fins ara.

Jaume Escales



___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] IB3, una televisió a la valenciana

2005-03-01 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Amigues i amics, un 
company me passa el següent article (no en conec ara 
mateix la font; ja li demanaré), que és força clarificador de la situació, de 
l'aspetede la criatura...Déu meu, quin panorama més trist que ens 
espera...

IB3, una televisió a la 
valencianaLa cadena autonàmica balear neix l'1 de maigg amb la 
graella privatitzada i una programació que combina el catala i el 
castellàANDREU MANRESAIB3 es el nom de la cosa 
autonòmica: la Televisió de les Illes Balears que naixerà formalment l'l de 
març, emperò omplirà la pantalla amb graella plena el proper setembre. Costarà 
més de 40 milions d'euros el primer any, una càrrega de poc menys de 40 
euross per habitant. IB3 es un servei públic per definició, però no té cuines ni 
cuiners, sols xefs i maîtrres, perquè es un canal fet a mida. Té tota la 
producció privatitzada, externalitzada, encomanada: notícies i programes. 
Els 70 directius esperen generar feina per a 600 persones, al periodisme i la 
indústria.La nova televisió balear exhibeix el darrer model del PP, amb 
parla bilingüe, castellà i català, d'aires i continguts a la valenciana, 
tipus Canal 9. L'exdirector i conseller de TV-3 Enric Canalsha estat 
central assessor forà de la màquina audiovisuali de la tria dels equips 
d'IB3. La TV-3 actual ha venut a IB3 la tecnologia informàtica dels 
informatius."Es un projecte de caràcter estratégic que reforçarà la cohesió 
territorial i les senyes d'identitat", expliquen els papers de l'ens públic 
controlat de cap a peus pel Govern de Balears, del PP. Rajarà "el bilingüisme 
natural" a la població, on es ressalta que el 40% es immigrant. Els alemanys i 
anglesos tindran dos informatius al dia. Els noticiaris i espais infantils si 
que seran en la llengua pròpia, el catala amb varietats locals. Els films doblts 
a Barcelona i València no es faran servir: s'emetran directament en 
castellà.IB3 volia les mateixes freqüències de TV-3 a l'arxipèlag, emperè 
finalment just seran desplaçades les del 33. Quan comenci la Lliga de futbol es 
vol fer tapar —enfosquir— les retransmissions de fútbol de TV-3 —i les de Canal 
9 i de La 2— per adreçar el públic a la nova pantalla autonòmica.Dit i 
fet, aquesta televisió aflora estructurada sense unallei pròpia: 
s'actualitzà per urgència la norma que el PP mai no desenvolupà en dues dècades, 
els nomenaments dels directius han estat governamentals, sense pas previ pel 
Parlament ni donar joc o consens, en res, a l'oposició."Es PP3, neix 
absolutament partidista", digué dimarts al Parlament la diputada del PSOE 
Pilar Costa. "Fan una televisió per massacrar l'oposició", blasmà un altre 
diputat socialista, Antonio Diéguez. La vicepresidenta Rosa Estaràs, del PP, 
replicà, vindicà Alfredo Urdaci, atacà l'esquerra perquè "exigeix adhesions 
ideològiques inquebrantables als professionals". Estaràs explicà casos a les 
televisions de Catalunya, Andalusia i Castella, on diu que els socialistes no 
han fet el que prediquen. Un Consell de l'Audiovisual no es 
farà.Un esbart de professionals de la corda política o de la confiança del 
president balear, Jaume Matas, ocupa el pont de direcció, control i la 
pantalla d'IB3. Els periodistes que dirigien els gabinets de premsa del PP i de 
Matas son nombrosos: la directora general d'IB3, María Umbert, fou la cap de 
gabinet de la Presidència; el sotsdirector es Germà Ventayol, qui fou cap de 
premsa a Palma de Matas quan era ministre de Medi Ambientabans cap de 
comunicació del grup parlamentari del PP. La directora de relacions 
institucionals es Àngela Seguí, una locutora que era cap de premsa d'un ens 
social de Mallorca del PP i fou la speaker dels mítings electorals del partit. 
Una altra locutora que col.labora amb el PP, Kica Ramis, dirigirà la ràdio IB3, 
ajudada per Antelm Pujol, qui era cap de premsa d'Unió Mallorquina, ara 
sòcia de la dreta.La coordinadora d'IB3 es Victoria de Miguel que 
treballava a premsa de Presidència. José María Castro, que ve 
d'Antena 3 i Onda Cero, es el cap d'informatius, el que dictarà "la línia 
editorial". Pilar Molla, que fou cap de premsa de Matas en l'etapa de 
ministre, es la sotsdirectora d'informatius. Així mateix, un altre excap de 
premsa del Govern de José María Aznar, Juan Manuel Martínez, es el corresponsal 
a Madrid. Fou ajudant d'Ana Pastor, abans de Celia Villalobos, i excap de 
premsa del PP de Catalunya. Carles Hernández, excap de premsa del PP de 
Balears i experiodista de TVE, durà un programa central. Estrelles: 
Carlos Dávila farà l'anàlisi política, María de la Pau Janer farà cultura i 
Fernando Schwartz, un rnagazín de la mà d'El Mundo TV: dos espais en castellà i 
un en llengua nadiua.La factoria externa dels informatius està en mans 
de Javier Mato, cappare de les notícies i de la tria de professionals que 
abastaran IB3, juntament amb altres excaps de comunicació del PP, entre 
ells un home fet a la ràdio, Rafael Porcel. Mato fou director general i 

[Ais] IB3, una televisió a la valenciana

2005-03-01 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Amigues i amics, un 
company me passa el següent article (no en conec ara 
mateix la font; ja li demanaré), que és força clarificador de la situació, de 
l'aspetede la criatura...Déu meu, quin panorama més trist que ens 
espera...

IB3, una televisió a la 
valencianaLa cadena autonàmica balear neix l'1 de maigg amb la 
graella privatitzada i una programació que combina el catala i el 
castellàANDREU MANRESAIB3 es el nom de la cosa 
autonòmica: la Televisió de les Illes Balears que naixerà formalment l'l de 
març, emperò omplirà la pantalla amb graella plena el proper setembre. Costarà 
més de 40 milions d'euros el primer any, una càrrega de poc menys de 40 
euross per habitant. IB3 es un servei públic per definició, però no té cuines ni 
cuiners, sols xefs i maîtrres, perquè es un canal fet a mida. Té tota la 
producció privatitzada, externalitzada, encomanada: notícies i programes. 
Els 70 directius esperen generar feina per a 600 persones, al periodisme i la 
indústria.La nova televisió balear exhibeix el darrer model del PP, amb 
parla bilingüe, castellà i català, d'aires i continguts a la valenciana, 
tipus Canal 9. L'exdirector i conseller de TV-3 Enric Canalsha estat 
central assessor forà de la màquina audiovisuali de la tria dels equips 
d'IB3. La TV-3 actual ha venut a IB3 la tecnologia informàtica dels 
informatius."Es un projecte de caràcter estratégic que reforçarà la cohesió 
territorial i les senyes d'identitat", expliquen els papers de l'ens públic 
controlat de cap a peus pel Govern de Balears, del PP. Rajarà "el bilingüisme 
natural" a la població, on es ressalta que el 40% es immigrant. Els alemanys i 
anglesos tindran dos informatius al dia. Els noticiaris i espais infantils si 
que seran en la llengua pròpia, el catala amb varietats locals. Els films doblts 
a Barcelona i València no es faran servir: s'emetran directament en 
castellà.IB3 volia les mateixes freqüències de TV-3 a l'arxipèlag, emperè 
finalment just seran desplaçades les del 33. Quan comenci la Lliga de futbol es 
vol fer tapar —enfosquir— les retransmissions de fútbol de TV-3 —i les de Canal 
9 i de La 2— per adreçar el públic a la nova pantalla autonòmica.Dit i 
fet, aquesta televisió aflora estructurada sense unallei pròpia: 
s'actualitzà per urgència la norma que el PP mai no desenvolupà en dues dècades, 
els nomenaments dels directius han estat governamentals, sense pas previ pel 
Parlament ni donar joc o consens, en res, a l'oposició."Es PP3, neix 
absolutament partidista", digué dimarts al Parlament la diputada del PSOE 
Pilar Costa. "Fan una televisió per massacrar l'oposició", blasmà un altre 
diputat socialista, Antonio Diéguez. La vicepresidenta Rosa Estaràs, del PP, 
replicà, vindicà Alfredo Urdaci, atacà l'esquerra perquè "exigeix adhesions 
ideològiques inquebrantables als professionals". Estaràs explicà casos a les 
televisions de Catalunya, Andalusia i Castella, on diu que els socialistes no 
han fet el que prediquen. Un Consell de l'Audiovisual no es 
farà.Un esbart de professionals de la corda política o de la confiança del 
president balear, Jaume Matas, ocupa el pont de direcció, control i la 
pantalla d'IB3. Els periodistes que dirigien els gabinets de premsa del PP i de 
Matas son nombrosos: la directora general d'IB3, María Umbert, fou la cap de 
gabinet de la Presidència; el sotsdirector es Germà Ventayol, qui fou cap de 
premsa a Palma de Matas quan era ministre de Medi Ambientabans cap de 
comunicació del grup parlamentari del PP. La directora de relacions 
institucionals es Àngela Seguí, una locutora que era cap de premsa d'un ens 
social de Mallorca del PP i fou la speaker dels mítings electorals del partit. 
Una altra locutora que col.labora amb el PP, Kica Ramis, dirigirà la ràdio IB3, 
ajudada per Antelm Pujol, qui era cap de premsa d'Unió Mallorquina, ara 
sòcia de la dreta.La coordinadora d'IB3 es Victoria de Miguel que 
treballava a premsa de Presidència. José María Castro, que ve 
d'Antena 3 i Onda Cero, es el cap d'informatius, el que dictarà "la línia 
editorial". Pilar Molla, que fou cap de premsa de Matas en l'etapa de 
ministre, es la sotsdirectora d'informatius. Així mateix, un altre excap de 
premsa del Govern de José María Aznar, Juan Manuel Martínez, es el corresponsal 
a Madrid. Fou ajudant d'Ana Pastor, abans de Celia Villalobos, i excap de 
premsa del PP de Catalunya. Carles Hernández, excap de premsa del PP de 
Balears i experiodista de TVE, durà un programa central. Estrelles: 
Carlos Dávila farà l'anàlisi política, María de la Pau Janer farà cultura i 
Fernando Schwartz, un rnagazín de la mà d'El Mundo TV: dos espais en castellà i 
un en llengua nadiua.La factoria externa dels informatius està en mans 
de Javier Mato, cappare de les notícies i de la tria de professionals que 
abastaran IB3, juntament amb altres excaps de comunicació del PP, entre 
ells un home fet a la ràdio, Rafael Porcel. Mato fou director general i 

[Ais] La pàgina web de AIS ja és activa

2005-02-27 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Amigues i amics de AIS,la nostra pàgina ja 
funciona. En conjunt ha estat més de 24 hores inactiva. Esperem que no es torni 
a produir una interrupció d'aquesta durada. Als administradors ens han dit que 
la causa eren tasques de manteniment.

Fins ara.

Jaume Escales
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


Re: [Ais] atac a TotMallorca?

2005-02-26 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_
Amigues i amics, i Jaume: amb la pàgina web de Ara i Sempre
(http://www.araisempre.org) passa el mateix. Almanco jo no hi puc entrar,
també des d'avui dematí.
Els administradors encara no ens hem posat en contacte per parlar-ne. A
veure què podem fer.

Una abraçada

Jaume Escales

- Original Message - 
From: [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org
Sent: Saturday, February 26, 2005 12:03 PM
Subject: [Ais] atac a TotMallorca?


 Llista ARA I SEMPRE - AIS
 _
 salutacions,

 esper que sigui culpa meva però la qüestió és que http://totmallorca.net
 no funciona.

 no m'estranyaria que d'aquí a una estona aparegués qualsevol engendre
 nazi, o una tribarrada gonella, o readrecés a l'opus o al vaticà, vés a
 saber.

 si algú ha mirat d'entrar-hi dissabte dematí, disculpau les molèsties.

 salut!

 jaume

 ___
 Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
 Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
 Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa:
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org




___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Zona Roja i la censura

2005-02-25 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_




Amigues i amics, 

1. Quan es va perdre el senyal del C 33, dimecres 23, passades les 
21:30,me vaig indignar per molts de motius:per les esperances que 
teníem dipositades en el programa, perquè molts dels membres de MHIB hi hem 
col.laborat, perquè l'emissió d'un programa com aquest era una fita històrica. 


Per moltes companys i companys deMemòria Històrica de lesIlles 
Balears (MHIB)aquest programa ja era un poc nostre...i ens l'han robat, 
descaradament.Jo me sent insultat i vexat, encara, i estic empegueït de 
fer part d'una societat que produeix, a marxes 
forçades,governantsdel "nivell"necessari per fer coses 
així.

Memòria Històrica voleu? ELLS LA TENEN MÉS CLARA QUE NINGÚ, LA MEMÒRIA. HO 
SABEN BÉ DE QUINS ACTESSE VOLEN FERCÒMPLICES.

I hem de suposar que aquests mateixos gestionaran IB3d'una altra 
manera? Suposem...que vol dir: ja t'ho creuràs!

2. Na M.A. Reinés ha escrit: Jo el vaig veure a traves d'ONO. Vull 
pensar que és una trista casualitat, perquè sinó seria massa fort

És que és massa fort! I més fort serà encara si cap 
partit ni cap mitjà de comunicació no se'n fa ressò o ho denuncia ! No trobau 
que ja basta que hagin de ser personatges individuals que hagin de donar la cara 
i s'exposin?

3. Minuts després de començada l'emissió vaig ajudar difondre el següent 
missatge SMS:

Molt probablement, censura del Govern Balear contra el C 33, per Zona 
Roja, ara mateix

Al llarg de la nit vaig tenir l'oportunitat de parlaramb diverses 
persones indignades per la mateixa qüestió. Una d'aquestes persones fins i tot 
ja havia telefonat als estudis de Televisió de Catalunya, i me sembla recordar 
queli diguerenque no era el primer que telefonava.

4. Finalment, hi ha precedents, sobre censura per mitjà de la interrupció 
sobtada del senyal del Canal 33 i/o de TV3,amigues i amics.Com dia 
en Marçal, ja l'anterior dimecres, durant el programa, es va perdre el sò. 

Un altre exemple: dia 9 de juliol de 2004 vaig enviar missatge de més avalla la bústia 
electrònica del programa "Catalunya Nit", de Catalunya Ràdio. (El missatge ja 
l'havia enviat abans a AIS). Us en faig la còpia, més avall. 

Salut, una abraçada, i fins ara!

Jaume Escales





MOLT 
URGENT!!

Amics de Catalunya Nit, el senyal de 
televisió de TV3 ha estat interferit, a les Illes Balearsavui vespre quan 
es donava la notícia del viatge de Matas al Telenotíces Vespre. Estic molt 
preocupat. Per favor, feu-ne ressò. Aquest és el relat dels fets que he 
enviat als meus amics. 

Amigues i amics, 


 Quan ha passat no m'ho podia creure. El 
cas ha estat el següent:estava vegent el telenotícies nit de 
TV3d'avui, divendres, 9 de juliol, i quan ha arribat l'hora de 
donar la notícia sobre en Matas i el seu viatge a Rússia...el sò s'ha 
desbaratat, el senyal arribava com a borrós, i només de manera molt 
dificultosa es podia sentir el que es deia...No m'ho podia creure. Altres 
vegades, altres dies, en circumstàncies semblants, quan la notícia era 
comprometedora pel govern del Partit Popular de les Illes, ja havia comprovat 
que la imatge es feia borrosa, el sò s'enfosquia. Sempre havia pensat que eren 
manies meves, o almanco me'n quedava el dubte. Però avui ho he vist clar de cop. 
Hi havia un germà amb jo i li he dit:"Ara veuràs com la 
resta d'emissores es veuen perfectament!". Quan ho hem comprovat, ràpidament, 
així ha estat. I després li he dit: ´"Ara veuràs que quan acabi la notícia d'en 
Mates", el sò tornarà". I efectivament.
 
Immeditatament,he esbrinat quin era el número de telefon de TV3, i quan he 
parlat amb ells, amb Barcelona, sabeu què m'han dit? Que no era la 
primera ni la segona persona que telefonava per la mateixa qüestió, que ja 
erenvàries les persones que havien s'havien posat en contacte amb els 
estudis de TV3, i només havien passat 4 o 5 minuts des de l'emissió del 
reportatge. El telefoninsta m'ha dit, a més a més que ell, des 
de Barcelona, ho havia sentit tot perfectament. Diu que es pot fer una 
reclamació a partir del dilluns. Jo li he demanat si era el 
Govern Balear qui controlava el senyal dels repetidors d'Alfàbia. No m'ho ha 
sabut dir. Emperò no cal ser molt llest per veure el que està passant. 
Si no vaig malament un dels acords darrers entre en Matas i enMaragall 
incloïa la cessió del control dels repetidors de Voltor al Govern Balear. 


És indignant! És insultant! Me sent insultat! Se'n riuen 
de nosaltres a la cara! Aqueixa gent són capaços de tot!Ens ho volen fer 
empassar tot(sobre el viatge), i a sobreinterferir les 
notícies...I llavors encara diran que és 
determinat partit qui manipula i que envia missatges i no sé què punyetes! No sé 
com no els cau la cara de vergonya!

Quina altra sortida ens resta als ciutadans, més que 
dir-mos-ho, collons!! 

Per favor, bona gent, passau aquest missatge 
!!

Jaume
 

___
Agenda i plana web: http:/

[Ais] Cort retrà homenatge oficial a Emili Darder

2005-02-23 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


De la llista de Memòria Històrica de les Illes 
Balears (www.memoriadelesilles.org):
---
Diari de Balears. 23 de febrer de 
2005
Ciutat de Mallorca





Cort retrà 
homenatge oficial a Emili Darder 
Dia 2 de març es recordarà la figura del batle amb motiu 
del seu afusellament ara fa 68 anys

GUILLEM MAS. Palma.L'Ajuntament de Palma retrà un 
homenatge al batle republicà Emili Dardrer i Cànaves, amb motiu del 68è 
aniversari de la seva mort. Aquest, doncs, serà el seu primer reconeixement 
institucional, després que fos nomenat fill il·lustre el 1996.
A proposta del PSM, dimecres dia 2 de març, a les 20 hores i al 
saló de plens, es recordarà la figura de l'home que fou afusellat el 24 de 
febrer de 1937, després d'un judici sumaríssim, fruit de les tràgiques 
circumstàncies de la Guerra Civil espanyola.
Pere Muñoz, portaveu del PSM, destacà la importància d'aquest 
acte. «Darder fou l'impulsor des de la batlia de Palma de les primeres escoletes 
municipals, com també d'un Pla municipal de Sanitat, entre altres realitzacions 
en el terreny de la cultura».
Pel nacionalista, «l'homenatge esmena un deute històric que tenia 
l'Ajuntament cap a un dels seus fills il·lustres».
L'acte consistirà en la projecció d'un vídeo commemoratiu i en 
una conferència, que impartirà l'historiador Arnau Company, sobre la seva figura 
i el context històric en què s'ha d'emmarcar la seva vida política.
Des del PSM s'ha felicitat l'equip de govern per impulsar aquesta 
iniciativa, que ha estat possible gràcies a l'acord d'abstenció dels 
nacionalistes en els pressuposts municipals.
Emili Darder (Palma, 1895-1937) fou Llicenciat en Medicina i 
Cirurgia per la Universitat de València el 1915. El 1932 fundà Acció Republicana 
de Mallorca, que el 1934 fou el nucli d'Esquerra Republicana Balear. El 1933 fou 
elegit batle de Palma i impulsà polítiques culturals i sanitàries. Quan el 1936 
esclatà la Guerra Civil, fou detingut i empresonat, i morí afusellat el 24 de 
febrer de 1937 al cementeri de Palma.

MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARSPàgina web:http://www.memoriadelesilles.orgPer enviar un missatge a totes les companyes i 
companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles%40www.softcatala.netPer consultar una agenda d'actes 
previstos:http://www.araisempre.orgPer deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, 
per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes 
defuncionament:[EMAIL PROTECTED]
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] El desembarcament de Bayo. ZONA ROJA. C 33. Dimecres, 23/2/2005

2005-02-22 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_




  
  

  


  
ZONA ROJA - CAPÍTOL 
7

CANAL 33

Dimecres, 23/2/2005

L'expedició 
Bayo
  

  


  
"Zona roja" obre aquest nou capítol fent referència a la història 
de les Illes amb la crònica d'una expedició marítima. Al 
principi d'agost del 1936, una flota comandada pel capità Alberto 
Bayo surt del port de Barcelona amb la intenció d'alliberar les 
illes d'Eivissa, Formentera i Mallorca, que han caigut en poder del 
militars revoltats. Menorca és l'excepció i es manté fidel a la 
República. A aquest contingent de milicians s'hi afegeixen altres 
forces que surten de València sota el comandament del capità 
Uribarry. L'expedició Bayo agrupa milicians de signe polític 
divers. L'expedició desembarca a Porto Cristo amb l'esperit que 
caracteritza els primers dies de la guerra a la zona republicana. 
Els milicians lluiten aferrissadament per establir un cap de pont. 
En aquest capítol s'exposen els motius d'aquesta expedició i les 
dificultats que troba per acomplir l'objectiu principal: alliberar 
les Balears del 
feixisme.
http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=120086746

--MEMÒRIA 
HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Pàgina web:http://www.memoriadelesilles.org 
Per enviar un missatge a 
totes les companyes i companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles%40www.softcatala.net 
Per consultar una agenda 
d'actes previstos:http://www.araisempre.org 
Per deixar de rebre el 
correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes 
defuncionament:[EMAIL PROTECTED]
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Homenatge a Emili Darder. Diumenge, 27/2/2005

2005-02-22 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_



De la llista de 
Memòria Històrica de les Illes Balears:
---
Homenatge a 
Emili Darder, el pròxim diumenge 27 de febrerUn any més ERC recordarà la figura d'Emili 
Darder, darrer batle republicà de Palma, en l'aniversari del seu 
assassinat a mans dels feixistes, que va tenir lloc el 24 de febrer de 1937. 
L'acte es durà a terme el diumenge 27 de febrer, a les 12 h, al 
cementiri de Palma, allà on Emili Darder, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni 
Mateu i Antoni Ques foren afussellats. Enguany participaran a l'acte el 
president d'Esquerra a Palma Alexandre Seguí i David Ginard, 
historiador especialitzat en història contemporània, que ens farà conèixer més 
de prop el polític i metge que fou Emili Darder.


--MEMÒRIA 
HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Pàgina web:http://www.memoriadelesilles.org 
Per enviar un missatge a 
totes les companyes i companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles%40www.softcatala.net 
Per consultar una agenda 
d'actes previstos:http://www.araisempre.org 
Per deixar de rebre el 
correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes 
defuncionament:[EMAIL PROTECTED]
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] BALEARS FA CIÈNCIA. Els dissabtes, de 13 a 14 h. Al 98.8 de la FM

2005-02-18 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Companyes, companys, no sé si coneixeu un programa 
que s'emet per la ràdio, tots els dissabtes, i que es diu BALEARS FA 
CIÈNCIA.Realment valla pena. Com diuen a la seva pàgina web (
http://www.balearsfaciencia.com/) 
és unprograma innovador i diferent, i s'emet de13 a 14 hores, 
al 98.8 de la FM.
Devora la manca d'oferta cultural, científica, 
formativa, etc.a través dels mitjans, aquesta és realment una excepció 
sorprenent. Jo el vaig descobrir fa uns mesos.

Fins ara.

Jaume Escales
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


Re: [Ais] Gentilicis

2005-02-17 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_
A mi me sembla que ciutadans és la més acceptable.

Fins ara.

- Original Message - 
From: Fanny Marí [EMAIL PROTECTED]
To: Llista de suport a la llengua, al territori, a tot allo que es propi.
ais@araisempre.org
Sent: Wednesday, February 16, 2005 8:43 PM
Subject: Re: [Ais] Gentilicis


Llista ARA I SEMPRE - AIS
_
Ai, si... M'havia deixat el més important!

 Llista ARA I SEMPRE - AIS
 _
 llonguets?
 Llista ARA I SEMPRE - AIS
 _Una pregunteta: Com es diuen els habitants de
 Palma?
 Ciutadans? Palmencs? Palmers? Palmenys? Palmetans?...?

 Salut
 Fanny


 ___
 Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
 Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
 Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa:
 http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org



 ___
 Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
 Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
 Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa:
 http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org



___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa:
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org



___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


[Ais] Curset de monitoratge del debat lingüístic. STEI. 4 i 5 de març. Cala Millor

2005-02-15 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_


Des de l'STEI:
---
Curset de monitoratge del debat 
lingüístic

Lloc: Auditori de Sa Màniga de Cala 
Millor (Sant Llorenç des Cardessar)Dies: 4 i 5 de 
març
- Dia 4 de març de 21 h fins les 24 h. i 30 m. (els qui 
quedin a l’hotel poden arribar a partir de les 20 h.)
- Dia 5 de març de les 8 h. i 45 m. fins les 14 h. i 15 m. 
i de les 15 h. i 45 m. fins les 20 h. i 30 m. ( els qui vulguin quedar a 
l’hotel fins el diumenge horabaixa podran fer-ho)Crèdits de formació de 
professorat: 1,5Preu del curset: general 15 
eurosafiliats 
a l’STEI-i 10 
eurosestudiants 
i aturats 6 eurosPreu de l’estada a l’hotel en pensió completa a partir del 
sopar del divendres per aquells a qui interessi fer ús d’aqueix 
servei: 1 dia  
euros2 
dies .. euros Característiques del curset: 

- S’organitzarà en quatre blocs temàtics (la unitat de la llengua, la 
persecució política de la llengua, la Identitat i la seua problemàtica, la 
Declaració Universal dels Drets Lingüístics) i, dins cada un es repartirà 
un material, es farà una projecció i/o una exposició per part d’un ponent 
i es muntarà un simulacre de debat concret on apareguin els arguments i 
els contraarguments que solen donar-se en tal tipus de debat.- També hi 
haurà una taula rodona sobre prejudicis lingüístics i tècniques per a canvi 
d’hàbits d’ús lingüístic. Més 
informació a www.stei-i.org
___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


Re: [Ais] Resposta del Govern de les Illes Balears a una queixa.L'enteneu?

2005-02-15 Por tema Jaume Escales i Tous
Llista ARA I SEMPRE - AIS
_
Amic Tomtortell, i si el text els arriba en anglès? En quina llengua ho
publicaran aleshores? La saben, llarga, llarga, llarga... Jo voldria ser la
meitat de viu i reputa que ells. Tot m'aniria millor. Segur.

Una abraçada

- Original Message - 
From: Tomtortell [EMAIL PROTECTED]
To: ais@araisempre.org
Sent: Monday, February 14, 2005 5:05 PM
Subject: [Ais] Resposta del Govern de les Illes Balears a una
queixa.L'enteneu?



___
Agenda i plana web: http://www.araisempre.org
Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org
Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: 
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org


  1   2   3   >