Re: [AIS] Vaixella reutilitzable per a festes
Jo tenc un tassons d'aquests, que m'agrada molt i que faig servir per tenir-hi bolígrafs, etc. El tenc de les festes de la Vilanova d'Esporles, de fa un estiu o dos. Fou la primera (i crec que única) vegada que he usat aquest sistema a l'hora de prendre una beguda. Al mateix tassó i ha els angrames de les entitats que organitzaven les festes (Casal de Joves de Tramuntaan, CE La Cadernera, Colla de dimonis Bocs i Focs, El Grop-La revista d'Esporles). També i diu: [EMAIL PROTECTED] vilanover (Esporles) Supòs que parlant amb algú d'aquelles entitats ens podrien dir com s'ho feren per obtenir-ne Fins ara Jaume - Original Message - From: Miquel Àngel Guerrero [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org Sent: Tuesday, May 09, 2006 10:03 AM Subject: [AIS] Vaixella reutilitzable per a festes La reducció de residus hauria d'esser un objectiu constant a les nostres activitats. Sé que existeix (o existia) una vaixella reutilitzable que el Govern o el Consell deixava en préstec per esdeveniments (plats i tassons). El que comprava una beguda se'n duia el tassó deixant un dipòsit que podia recuperar en tornar-lo (o quedar-se el tassó per 1 euro o una cosa així). He intentat obtenir informació a les webs d'aquestes institucions però no he trobat res (tampoc són un exemple de claretat i funcionalitat). He enviat una consulta al Govern però no tenc resposta, al Consell ni tan sols hi ha un formulari ni una adreça de contacte. Sabeu alguna cosa o n'heu emprat mai? Salut Miquel Àngel http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[AIS] Demà divendres, cacerolada per Son Real , a Santa Margalida
GOB --- Demà divendres dia 5 de maig tendrà lloc a Santa Margalida, una cacelorada en contra de camp de golf que es vol fer a Son Real. L'acte començarà a les 9 del vespre a la Plaça de S'Abeurador de Santa Margalida. L'acte organitzat pels Joves per Son Real i la Plataforma Son Real no té Preu, s'emmarca dins la campanya ciutadana que pertén que, a terrenys de l'antiga possessió de Son Real, no se construesqui un complex turístic amb camp de golf, hotel, bars , restaurants, centres comercials... http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [AIS] Acte per a la recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006
Bon dia, Magí, Ara mateix he fet el canvi (l'adreça que he eliminat al servidor era una de mallorcaweb.com). Me pensava que havia fet el canvi fa uns dies. No sé què deguè passar. T'arribarà també el missatge d'alta des del sistema de gestió de AIS, si la cosa ha anat bé. Fins ara ! Jaume - Original Message - From: magí moranta To: Llista de suport a la llengua, al territori i a tot allò que és propi Sent: Monday, May 01, 2006 7:02 PM Subject: Re: [AIS] Acte per a la recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006 Hola Jaume, encara m'arriben els missatges de la llista a la meva adreça antiga. pots fer res al respecte? la nova és: [EMAIL PROTECTED] moltes gràcies ___Magí Moranta MoreyMallorca - Illes Balears Correu particular: [EMAIL PROTECTED]i al MSN Messenger: [EMAIL PROTECTED] - Original Message - From: Jaume Escales i Tous To: ais@araisempre.org Sent: Monday, May 01, 2006 1:06 PM Subject: [AIS] Acte per a la recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006 ACTE PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A PORRERES Dissabte, 6 de maig de 2006 Sala dactes de lEscorxador Passat i present en la memòria històrica del poble de Porreres Presentació de lacte a càrrec de Tomeu Garí, Historiador Memòria dels actes dhomenatge celebrats a Porreres Projecció del muntatge realitzat per Simó Tortella Presentació de lAssociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica A càrrec de Maria Antònia Oliver París (Presidenta) i de Margalida Capellà i Roig (Professora de Dret UIB) Sopar a la fresca Actuació de SArrual Jazz Mort ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA - Porreres - COL·LABORA Ajuntament de Porreres http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[AIS] Autodeterminació pel Sàhara Occidental
Es recullensignatures per exigir de l'ONU la celebració d'una vegada del referendum d'autodeterminacióal Sàhara Occidental. http://www.PetitionOnline.com/sahara/ http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[AIS] Acte per a la recuperació de la Memòria Històrica a Porreres. 6-5-2006
ACTE PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A PORRERES Dissabte, 6 de maig de 2006 Sala dactes de lEscorxador Passat i present en la memòria històrica del poble de Porreres Presentació de lacte a càrrec de Tomeu Garí, Historiador Memòria dels actes dhomenatge celebrats a Porreres Projecció del muntatge realitzat per Simó Tortella Presentació de lAssociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica A càrrec de Maria Antònia Oliver París (Presidenta) i de Margalida Capellà i Roig (Professora de Dret UIB) Sopar a la fresca Actuació de SArrual Jazz Mort ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA - Porreres - COL·LABORA Ajuntament de Porreres Porreres.pdf Description: Adobe PDF document http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[AIS] Memòria Històrica. Acte a Sa Pobla. 27-4-2006
DIJOUS, 27 DABRIL:PRESENTACIÓ DE L "ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A MALLORCA , A CÀRREC DE MARIA ANTÒNIA OLIVER PARÍSCONFERÈNCIES:ELS DRETS DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA, PER MARGALIDA CAPELLÀ ROIG,ELS AFUSELLATS AL FORTI DILLETES EL DIA 11-3-1937 , A CÀRREC DE MANUEL SUÁREZ.A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.Organitza: *ASSOCIACIÓ DE JOVES PINYOL VERMELL*. Sa Pobla, abril 2006MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS- Pàgina web: http://www.memoriadelesilles.org - Per enviar un missatge a totes les companyes i companys: mhib@araisempre.org - Per col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament, etc.: [EMAIL PROTECTED] http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Petició per tal que no es dediqui un carre r a Manuel Fraga a Santiago
Petició per tal que no es concedixi el nom d'un carrer de Santiago al Sr. Manuel Fraga Iribarne (Omple el formulari) Petición para que non se conceda o nome dunha rúa de Santiago ao Sr. Manuel Fraga Iribarne. A ATENCIÓN DO ALCALDE-PRESIDENTE, SR SÁNCHEZ BUGALLO. PRIMEIRO: Recentemente, tiven coñecemento da intención do Sr. Alcalde de Santiago de Compostela, o Sr.D. Sánchez Bugallo, de adicar unha rúa desta cidade ao ex-presidente da Xunta, Sr. D. Manuel Fraga Iribarne. É por este motivo que remito este escrito mediante o cal quero manifestarlle ao Concello e ao seu Alcalde a miña indignación por tal actuación e facerlle constar a miña posición contraria á mesma. SEGUNDO: As razóns que, ao meu modo de ver, descalifican a proposta de atribuir este honor ao Sr. Manuel Fraga Iribarne, son moitas e coñecidas. Poderiamos comezar pola súa etapa como Ministro Franquista, para logo repasar toda a súa actuación á fronte do executivo galego, da cal é un claro exemplo a xestión da crise do Prestige (recordemos que el etaba de caza mentres o petroleiro case embarranca na costa). Existe ademais unha longa lista de comentarios e discursos pronunciados polo Sr. Fraga que ilustran vivamente a súa mentalidade e traxectoria, así como tamén a visión tan peculiar que ten do noso país. Podo citar como exemplo, o Sr. Fraga Iribarne foi responsable da Condena de Alberto Míguez pola publicación da antoloxía bilingüe "El pensamiento político de Castelao" e nunha contestación ao editor J.B Cendrós afirmou: "cataluña foi ocupada por Felipe IV, foi ocupada por Felipe V, que a venceu, foi bombardeada polo Xeneral Espartero, que era un xeneral revolucionario, e ocupamola en 1939 e estamos dipostos a volvela ocupar tantas veces como sexa necesario e para iso estou disposto a coller de novo o fusil. Por consiguente, xa saben vostedes a que atenerse, e aquí teño o mosquete para volvelo a utilizar" TERCEIRO: Considero que para conceder o honor de por o nome dunha persoa a unha rúa, os méritos da mesma teñen que ser indiscutíbeis, e contar co apoio unánime de toda a cidadanía, xa que non pode facerse de costas e enfrontándose a unha grande parte dos veciños e veciñas do Concello. Por todo o exposto e no exercicio do Dereito de Petición, SOLICITO: 1.Que non se lle conceda o nome dunha rúa ao Sr. Manuel Fraga Iribarne. E para que surta os efectos oportunos asino a presente petición. Agardando unha rápida solución, despídese atentamente Asina no formularioe envia este correo aos teus contactos www.movemento.orgRúa Miguel Ferro Caaveiro, 10 - 2º15703 Santiago de Compostela Tel.: 610858850 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] AUTOPISTES? PER QUÈ? Taula rodona. U IB. Dimecres, 5 d'abril de 2006
AUTOPISTES? PER QUÈ?Taula RodonaDimecres, dia 5 dabril a les 12 h., a lAula 1 de ledifici Ramon LlullAmb la participació de representants de la Plataforma No volem autopista dEivissaConvoquen la Facultat de Filosofia i Lletres, la CEPC i el GOBLa UIB analitza el conflicte de les autopistes dEivissaLa Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, la Coordinadora dEstudiants dels Països Catalans (CEPC) i el Grup Balear dOrnitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) convoquen als principals implicats en lenfrontament eivissenc pel model viari.La taula rodona comptarà amb la participació de tres representants de la Plataforma No volem autopista dEivissa: Fanny Tur Riera, Josep Marí Costa i Alejandro Matallana de la Fuente. Sha convidat a defensar els projectes dautopistes en execució a la Hble. Sra Margarita Isabel Cabrer, Consellera dObres Públiques, Habitatge i Transports del Govern de les Illes Balears i a la Hble. Sra. María Estrella Matutes, Consellera dEconomia, Hisenda, Vies i Obres del Consell Insular dEivissa i Formentera. Participarà a la taula rodona el professor de Geografia Dr. MaciàBlázquez, President del GOB Mallorca i moderarà lacte el professor de Geografia Dr. Pere J. Brunet, Vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Presentarà lacte un representat de la CEPC.El conflicte territorial i social eivissenc mereix latenció i lanàlisi acadèmica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Quatre grans projectes viaris comprometen el model territorial eivissenc: les autopistes de Vila a laeroport i Sant Antoni, i les autopistes de ronda de Vila i de Sant Antoni. Què singularitza la geografia eivissenca? Com sexplica lactivisme eivissenc contra la construcció dautopistes?La Universitat es suma al debat convocant als implicats a la taula rodona que es celebrarà dimecres 5 dabril a les 12 h. a laula 1 de ledifici Ramon Llull. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Barceló, Biel. Ara és l'hora i l 'estiu enfora. 26-3-2006. DdB.
Diari de Balears. 26 de març de 2006 Ara és una hora i l'estiu enfora Biel Barceló [...] «CUCARATXES NEGRES». Aquesta setmana s'ha pogut veure per la televisió (per TVE-Balears, no vos penseu!) el millor tall que s'ha pogut escoltar en aquestes illes d'un ciutadà anònim en molt temps. Una dona eivissenca, indignada, qualifica els antidisturbis de «cucaratxes negres». Cada setmana les forces de seguretat carreguen contra els manifestants antiautopistes que proven d'aturar unes màquines empeses per les irregularitats de les expropiacions i unes immenses ganes de fer destrosses al territori. Sens dubte, hi ha moltes cucaratxes negres en aquest malson. I encara n'hi ha que tenen la barra de parlar «dels violentos». Qui són, exactament, els violents? Només cal que vegeu aquest magnífic vídeo a internet: http://youtube.com/watch?v=PSxmlvKb8TU UN EXEMPLE. Per anar de Sant Rafel a Benimussa hi ha un camí pel qual fins fa poc no hi podien circular vehicles de més de 5 tones per eix. Ara, aquest camí està essent destrossat pel trànsit dels camions pesants de les obres de l'autopista. Misteriosament, el senyal que prohibia el pas d'aquests vehicles ha desaparegut. Els activistes tallaren el camí per protestar. I quina va ser la resposta? L'arribada d'una dotació d'antidisturbis enviada pel Delegado fortament equipada. Qui incompleix la llei senyor virrei? Cucaratxes negres! http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Sortida ornitològica a Son Real (Santa M argalida)
GOB-Informació --- Hola a tots i totesAquest proper diumenge dia 26 farem una nova sortida ornitològica:La sortida serà a la finca de Son Real (Santa Margalida, passat Can Picafort) per veure diferents espècies de busquerets (Sylvia balearica, Sylvia melanocephala, Sylvia undata, Sylvia atricapilla). A mes a més seguramemt se veuran altres aucells que tresquen pels pinars i dunes de la zona i ara que tot just ha començat l'entrada dels primers migrants transaharians potser s'en veuran alguns també. S'arribarà fins a la Necrópolis de Son Real i a l'Illot des Porros, on sovint se poden veure aus limícoles. Des de la costa també se poden observar aucells marins.Està previst quedar a les 10 del matí al parking de la finca publica i anar cap a la costa on se dinarà.Serà una sortida molt interessant a una zona molt guapa i dissortadament amenaçada al seu entorn.Per favor confirmau assistència. El guia serà en Rafel Mas.SalutManolo Suárez http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] SMS. Avui, concentració NO AUTOPISTES A EIVISSA. Consolat de Mar. 13:00 h.
Bon dia ! Rebut per SMS: Avui, concentració NO AUTOPISTES A EIVISSA, a les 13:00 h, davant el Consolat de Mar. Palma. PASSA-HO http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] DdB. Els estudiants eivissencs es manifesten avui en contra de les autopistes. DdB. 17-3-2006
Diari de Balears. Divendres, 17 de març de 2006 Els estudiants eivissencs es manifesten avui en contra de les autopistes Els actes de protesta contra les autopistes van en augment. DdB. Palma.Els eivissencs que estudien a Palma es manifestaran avui a la una del migdia davant el Consolat de Mar en contra de la política territorial del Govern balear. Aquest col·lectiu d'estudiants, que s'autoanomena Las viudas de Ibiza, també farà una performance reivindicativa davant la seu de la institució que impulsa la construcció de les autopistes. El lema quefaran servir és: «Jo no, i tu?», acompanyat d'un dibuix amb el senyal d'una autopista retxat.Altres entitats que s'han afegit a la protesta són el GOB, la Plataforma Salvem la Real i les Joventuts Socialistes.A l'horabaixa, a la seu del GOB, al carrer Manuel Sanchís i Guar-ner, l'esmentat col·lectiu eivissenc farà dues conferències explicant la problemàtica que envolta la construcció de les noves vies. Seran a les 17.00 i a les 20.00 hores. Las viudas de Ibiza també passaran un vídeo amb imatges de la feta i mostraran fotografies que han ceditpersones afectades per la construcció. La concentració ha estat promoguda amb pocs dies d'antelació, però els organitzadors hi esperen un alt índex de participació. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] X Jornades Llibertàries. Del 18 al 26 de març de 2006. Ciutat de Mallorca
X Jornades Llibertàries Del 18 al 26 de març de 2006 - Dissabte 18 de març: CONCERT PRO JORNADES LLIBERTÀRIES en el Dia Internacional contra la Guerra i per la Pau, amb les actuacions de JOAN MIQUEL OLIVER, ROCK'N'PRESS i els dj's Txxxus Troll i Alolo (OPP) (Factoria de So / Polígon de Son Llaüt / Santa Maria / 21 hores). - Dilluns 20 de març: LA GLOBALITZACIÓ I EL NOU COLONIALISME: ÀFRICA, EL COLTAN I LES MULTINACIONALS DE TELEFONIA, a càrrec de Jesús Duque Macías, geòleg i llicenciat en Filosofia i Lletres, president de lAssociació de Geòlegs de les Illes Balears (Casa de Cultura / 20 hores). - Dimarts 21 de març: EL REVISIONISME HISTÒRIC I LA DRETA ESPANYOLA: UNA XERRADA-DEBAT SOBRE ELS HISTORIADORS NEOFRANQUISTES (Pio Moa, César Vidal...), a càrrec de Francisco Espinosa Maestre, investigador de memòria històrica i autor, entre daltres, dEl fenómeno revisionista o los fantasmas de la derecha española i de Memoria y olvido sobre la guerra y la represión franquista (Casa de Cultura / 20 hores). - Dimecres 22 de març: LA CORRUPCIÓ POLÍTICA A LES ILLES BALEARS, mesa rodona amb la participació de Jaume Bueno (advocat), Joan Amer (GOB) i Marisa Goñi (periodista), modera Jesus Luis (Casa de Cultura / 20 hores). - Dijous 23 de març: 1936-2006: 70 ANYS DE LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA, a càrrec de Floreal Samitier, secretari general de la Regional de lExterior de la CNT-AIT, de Tolosa (França) (Casa de Cultura / 20 hores). - Divendres 24 de març: RELIGIÓ: INFERN O PARADÍS. REFLEXIÓ SOBRE LA NECESSITAT DE LA RELIGIÓ AL MON D'AVUI, a càrrec dAntonio López Campillo, doctor en Ciències Químiques (Madrid) i en Ciències Físiques (París), investigador científic i economicosocial, presentador de TV i de ràdio, a més de columnista en diversos mitjans de comunicació, és autor de Curso acelerado de Ateismo. Aquesta xerrada-debat semmarca dins la Campanya dApostasia (Casa de Cultura / 20 hores). - Dissabte 25 de març: PRESENTACIÓ DE LA PEL.LÍCULA DOCUMENTAL "INVIERNO EN BAGDAD" sobre la guerra dIraq, de Javier Corcuera; presentació a càrrec de Kaktan, ajudant de realització del documental i traductor iraquià del director. En acabar la pel·lícula i el debat hi haurà sopar vegetarià (Casal Okupat Les Vies / 17 hores). - Diumenge 26 de març: FESTA DE CLOENDA DE LES JORNADES, amb les actuacions de Colomas Band, Uroboros, Lucía Febrero y los Alcantarilleros, i Buffons Teatre (Cafè Lisboa / 21 hores). Adreces dels locals: - Factoria de So: Polígon de Son Llaüt (Santa Maria) - Casa de Cultura: Ramon Llull, 3 (Palma) - Casal Okupat Les Vies: Eusebi Estada, 32 (Palma) - Cafè Lisboa: Sant Magí, 33 (Palma) Ho organitza: ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE [EMAIL PROTECTED] http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Sa Pobla. Actes d'homenatge en el 75 ani versari de la II República
ACTES DHOMENATGEEN EL75 ANIVERSARI DE LA LA II REPÚBLICA TEMPS DE REPÚBLICA - DILLUNS 3 DABRIL: PROJECCIÓ DE LA PEL.LÍCULA LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS A LESPAI-JOVE SA CONGREGACIÓ A LES 21.00 H.- DIJOUS 6 DABRIL: PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL NOSALTRES ELS VENÇUTS I CONFERÈNCIA VIDA SOCIAL I POLÍTICA DURANT LA II REPÚBLICA A MALLORCA I A SA POBLA A CÀRREC DE MATEU MORRO. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.- DIMARTS 11 DABRIL: CONFERÈNCIA VA SER BEN GUAPA AQUELLA REPÚBLICA A CÀRREC DE PEPE GARCÍA.A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.- DIVENDRES 14 DABRIL: ACTE DHOMENATGE ALS REPUBLICANS, RECITAL POÈTIC. A LA PLAÇA DE LA CONCÒRDIA A LES 16.00 H.- DIJOUS 20 DABRIL: CONFERÈNCIA REPÚBLICA I TRANSICIÓ A CÀRREC DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30H.- DIVENDRES 21 DABRIL: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE APROXIMACIÓ AL QUE PASSÀ AMB LA REPÚBLICA POBLE A POBLE A CÀRREC DE DAMIÀ QUETGLAS. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H.- DIJOUS 27 DABRIL: PRESENTACIÓ DE LASSOCIACIÓ DE LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA A MALLORCA A CÀRREC DE MARIA ANTÒNIA OLIVER PARIS I CONFERÈNCIES ELS DRETS DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA PER MARGALIDA CAPELLÀ ROIG I ELS AFUSELLATS AL FORTI DILLETES EL DIA 11-3-1937. A CÀRREC DE MANUEL SUÁREZ. A SA CONGREGACIÓ A LES 20.30 H. Organitza: ASSOCIACIÓ DE JOVES PINYOL VERMELL. Sa Pobla, abril 2006 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Manifestació contra les autopistes i el c iment. 1 d'abril. 17:00 h. Plaça d'Es panya. Ciutat de Mallorca
http://bloc.balearweb.net/post/48/11696 Solidaritat mallorquina amb Eivissa [...] Manifestació unitària el dia 1 d'abril a les 17h a la Plaça d'Espanya. Aquesta manifestació és per protestar contra les autopistes i el model de creixement basat en el ciment. Per tal d'organitzar aquesta manifestació, es convoca una assemblea per dimecres dia 15 a les 20h al Casal Okupat les Vies (Eusebi Estada, n32). Tothom hi està convidat a participar, ja que es vol que sigui una manifestació unitària, popular i sense protagonismes. Es demana als assistents que duguin propostes de pancarta i cartells. Es demana que es faci la màxima difusió possible. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Defensau Eivissa !!!
Feis copypaste i repartiu-ho !!! El 17 de febrer 22.000 persones van sortir al carrer a Eivissa en contra de la construcció de carreteres, autopistes, autovies o com ho vulguin anomenar, de fins a 8 carrils en alguns trams. Les expropiacions no s'estan realitzantdela forma adient,i en alguns casos es fan servir signatures de propietaris falsificades. Itot i això,antidisturbis de la península amb cascs, armilles antibales, porres i pistoles s'enfronten als quals pacíficament resisteixen davant de les excavadores. Volem carreteres segures però no volem 8 rotondes a desnivell (scalextrics), no volem veure més arbres talats (ametllers, oliveres, sabinrs i pins centenaris estan sent assassinats), no volem un túnel a 25 metres de profunditat per a donar entrada i sortida a dues discoteques, no volem 6 carrils en un parc natural i sobretot no volem endeutar-nos durant 30 anys per ala construcciód'una cosa totalment innecessària en una illa amb 100.000 habitants i 450 km quadrats. Les màquines estan enterrant i destrossant restes arqueològiques de gran valor: aqüeductes romans, poblats fenicis,Res elsimporta que no sigui l'enriquiment d'aquells cacics que han tractat i tracten als/lees eivissencs/ques com els seus súbdits, comatitelles que mai s'han l'alçat en la seva contra. Però aixòs'ha acabat, ja no callam més. Per això us necessitam, perquè entre tots es parin les obres i puguem conservar el poc que queda d'aquesta illa màgica i bella que s'està morint. Per tot això us supliquem que envieu un escrit a la Comissió de Peticions de la Unió Europea. Per favor, són 5 minuts. Reexpediu el missatge a tots aquells que cregueu ens poden ajudar.En aquestapàgina...http://www.europarl.eu.int/parliament/public/petition/submit.do?language=ES ... trobareu un formulari. Només cal emplenar-lo amb les vostres dades personals, clicar "sí" a la pregunta de si voleu que la petició sigui examinada públicament, i fer la petició. Per a això s'han d'emplenar dos camps, un de títol i altre de text. Podeu posar el que vulgueu (les peticions són individuals), però us proposem alguna cosa com el queteniu més avall(recordau que heu d'usar una llengua oficial de la UE i el català encara no ho és; en tot cas, podeu enviar la petició en castellà i en català). Feim la còpia en ambdues llengües més avall.Després d'escriure el text només cal clicar en "Enviar" i ja haureu fet la vostra petició. - Versió en català:Títol: Sol·licitud d'investigació sobre la legalitat mediambiental i administrativa dels projectes de construcció d'autovies en la illa d'Eivissa (Balears). Text: En la illa d'Eivissa (Illes Balears) els governs insular i autonòmic estan portant a terme la construcció d'unes autovies absolutament desproporcionades a les característiques físiques de l'illa i malgrat l'oposició d'una gran part de la població. Aquestes obres suposen un gravíssim impacte mediambiental i fins i tot afecten a l'àmbit de protecció d'un parc natural inclòs en diversos catàlegs d'espais de protecció a nivell europeu (per exemple, el RAMSAR), ja que es tracta d'una zona humida de gran valor. A més, moltes de les persones directament afectades per aquestes obres estan manifestant la seva indefensióen veure's despullats dels seus béns sense que s'hagin realitzat correctament els preceptius tràmits d'expropiació i ocupació. Sol·licito que des del Parlament Europeu es realitzin els tràmits necessaris per a demanar als governs balear i insular que paralitzin l'execució d'aquests projectes i siguin substituïts per uns altres molt més respectuosos amb els valors naturals de les zones afectades i molt més proporcionats amb la realitat i les dimensions de la illa d'Eivissa. Així mateix, sol·licito que el Parlament Europeu exigeixi a les administracions implicades que realitzin els possibles casos d'expropiació amb absoluta transparència i seguint escrupolosament totes lespasses que marca la llei per a aquests casos. - Versión en castellano: Título: Solicitud de investigación sobre la legalidad medioambiental iadministrativa de los proyectos de construcción de autovías en la isla deEivissa (Balears).Texto: En la isla de Eivissa (Illes Balears) los gobiernos insular y autonómicoestán llevando a cabo la construcción de unas autovías absolutamentedesproporcionadas a las características físicas de la isla y pese a laoposición de una gran parte de la población. Estas obras suponen ungravísimo impacto medioambiental e incluso afectan al ámbito de protecciónde un parque natural incluido en diversos catálogos de espacios deprotección a nivel europeo (por ejemplo, el RAMSAR), ya que se trata de unazona húmeda de gran valor. Además, muchas de las personas directamenteafectadas por estas obras están manifestando su indefensión al versedespojados de sus bienes sin que se hayan realizado correctamente lospreceptivos trámites de expropiación y ocupación.Solicito que desde el Parlamento Europeo se realicen los trámites necesariospara pedir a los gobiernos balear e
[Ais] Repressió política, justícia i repar ació. La memòria històrica en perspectiva j urídica. Espanya i Amèrica Llatina (1936-20 05)
Repressió política, justícia i reparació. La memòria històrica en perspectiva jurídica. Espanya i Amèrica Llatina (1936-2005) Coordinació: Margalida Capellà i Roig. Doctora en Dret Públic. Professora ajudanta doctora de Dret Internacional Públic de la UIB. David Ginard Féron. Doctor en Història. Professorat Margalida Capellà. Doctora en Dret Públic. Professora ajudanta doctora de Dret Internacional Públic. Universitat de les Illes Balears.David Ginard. Historiador.Marc Carrillo. Professor de Dret Constitucional. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).Pelai Pagès. Historiador. Universitat de Barcelona.Jorge Saborido. Catedràtic dHistòria Contemporània i Econòmica. Universitat de Buenos Aires (Argentina). Dates: del 20 al 24 de febrer de 2006. Lloc: edifici Sa Riera. C/ Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma. Horari: de dilluns a divendres de les 16 a les 20 hores. Durada: 20 hores. Nombre de places: 50. Nombre de crèdits de lliure configuració de la UIB: 2. Nombre de crèdits de formació permanent de professorat: 2. Introducció La veritat, la justícia i la reparació són unes altres víctimes de la guerra que no figuren normalment en el recompte de baixes. Per aconseguir i mantenir la pau, no basta detenir la violència: retornar a la situació anterior a la guerra és pràcticament impossible, sempre hi haurà vencedors i vençuts, víctimes i botxins, gent pobra i gent enriquida amb els negocis de la guerra. La reconciliació entre uns i altres és el repte principal dels processos de pau i de transició democràtica, però la impunitat nés el risc més comú. Aquest curs presenta una aproximació als principis que les Nacions Unides proposen per assolir una pau sostenible basada en el dret a la justícia, a la veritat i a la reparació i a la seva posada en pràctica en diferents contextos històrics i geogràfics i, en especial, a Espanya. Objectius Objectius generals: Exposar i analitzar diferents processos de pau i de transició democràtica atenent els mecanismes adoptats per aconseguir la «reconciliació nacional» donant especial rellevància a lexperiència llatinoamericana. Conèixer les nocions bàsiques del dret a la justícia, a la veritat i a la reparació com a principis bàsics de la lluita contra la impunitat. Objectius específics: Exposar el context històric i jurídic de la postguerra i la transició espanyoles. Situar el procés espanyol en el marc internacional actual de lluita contra la impunitat atenent els principis de veritat, justícia i reparació. Metodologia El curs sestructura en dues parts: una, introductòria, dedicada al marc general i internacional dels processos de pau i de transició democràtica, i una altra, més extensa, sobre els casos americans i lespanyol. Simpartiran vuit sessions conferència de dues hores, es projectaran dos documentals i es faran dues taules rodones. Continguts teòrics i pràctics Dilluns 1a sessió. Els principis de justícia, veritat i reparació en els processos de pau i de transició democràtica: una perspectiva jurídica i internacional. Margalida Capellà. 2a sessió. Història d'impunitat a Amèrica Llatina. Jorge Saborido. Dimarts 1a sessió. Argentina, any 2005. Jorge Saborido.2a sessió. Projecció duna pel·lícula sobre repressió i impunitat a Amèrica Llatina. Presentació i col·loqui. Jorge Saborido. Dimecres 1a sessió. La repressió durant la Guerra Civil. Pelai Pagès.2a sessió. La postguerra: la repressió contra els vençuts i els resistents. David Ginard. Dijous 1a sessió. La legislació repressiva de la dictadura franquista. Marc Carrillo.2a sessió. Memòria i oblit de la Guerra Civil. Pelai Pagès. Divendres 1a sessió. Taula rodona sobre recuperació de la memòria històrica.2a sessió. Projecció de documental i taula rodona de cloenda. Presentació de testimonis de la repressió. Preu de matrículaComunitat universitària i estudiants: 60 Formació permanent de professorat i altres: 90 MATRÍCULA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS- Pàgina web:http://www.memoriadelesilles.org- Per enviar un missatge a totes les companyes i companys: 1. Normalment: mhib@memoriadelesilles.org 2. Si l'anterior falla: [EMAIL PROTECTED] - Per llegir missatges anteriors: 1. Normalment:
[Ais] Manifest. 75 aniversari de la proclamaci ó de la II República
Us remet el Manifest que un grup de persones ha elaborat per commemorar el 75è aniversari de la II República. El grup que porta endavant aquesta iniciativa ha començat a treballar de cara a les celebracions del 14 d'abril. Com que ara no en sé gaire cosa més, ja m'informaré i diré coses. Salutacions cordials Jaume Escales Manifest. 75 aniversari II República.doc Description: MS-Word document http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Conclusions de la reunió informativa de la Campanya d'Apostasia (març 2006 )
Des de Apòstates de Mallroca (31/1/2006): --- Conclusions de la reunió informativa de la Campanya d'Apostasia (març 2006 ) El dimecres 25 de gener un grup d'unes trenta persones, convocades per Internet i per la premsa, es van reunir a la seu de l'Ateneu Llibertari Estel Negre per engegar la Campanya d'Apostasia (març 2006). Després de deixar ben clar que aquesta campanya no estava vinculada a cap grup polític o religiós, sinó que sorgia de la iniciativa un grup de ciutadans i ciutadanes farts de les actituds intransigents de l'Església catòlica, un company va exposar l'entrevista que havia mantingut amb en Joan Darder Brotat, canceller del Bisbat i degà de la Seu, sobre el tema de l'apostasia. Aquest senyor és l'encarregat de recollir i de tramitar les sol·licituds d'apostasia, el seu despatx és a la seu del Bisbat de Mallorca (carrer Seminari, 4 / Telèfon: 971213100) i us atendrà els dilluns, dimecres i divendres de les 11.30 a les 13.30 hores. Les persones que vulguin apostatar només han de presentar-se personalment al Bisbat portant el DNI i una sol·licitud d'apostasia on figuri, com a mínim, la parròquia, la localitat i l'any del baptisme del sol·licitant; les persones que hagin estat batejades fora de Mallorca també ho poden fer. En la reunió va quedar clar que tothom pot fer ús d'aquest dret quan vulgui, encara que és preferible concentrar les declaracions d'apostasia en les dates designades per la campanya, perquè així el gest tingui un ressò més ampli i no quedi en un acte personal i sense difusió mediàtica. De tota manera, seria desitjable que les persones que decideixin apostatar fora dels dies de la campanya informessin de la seva acció a la Campanya d'Apostasia (març 2006) a fi i efecte que aquesta tingui un recompte dels mallorquins apòstates. Segons els organitzadors de la campanya, seria imprescindible crear un clima a favor de l'apostasia, mitjançant cartells, articles en els diaris, cartes al director, etc.; així com la implicació en la proposta de gent coneguda (intel·lectuals, artistes, professors, polítics, etc.) i de col·lectius que d'una o altra manera es veuen afectats pel fanatisme de l'Església catòlica (feministes, gais, docents, etc.). El col·lectiu ha creat una pàgina web que aviat estarà operativa i una adreça electrònica on demanar informació i notificar les incidències de la campanya. Les persones que en vulguin estar informades poden enviar un correu electrònic i seran afegides a la llista de difusió. Us mantindrem informats... Salut i apostasia! www.gratisweb.com/apostasia [EMAIL PROTECTED] http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Jornades sobre la prevenció de la tortura . Barcelona. 3 i 4 de febrer
JORNADES SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA,LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL FACULTATIU CONTRA LA TORTURAI LES RECOMANACIONS DEL RELATOR DE L'ONUAMB L'ASSISTÈNCIA DE THEO VAN BOVEN,EX-RELATOR DE L'ONU SOBRE LA TORTURAORGANITZADES PER LA COORDINADORA PER LA PREVENCIÓ DE LA TORTURAhttp://www.prevenciontortura.org/jornades/barcelona/LLOC: COL·LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONACarrer Mallorca, 283Inscripció gratuïta: [EMAIL PROTECTED]BARCELONA, 3 i 4 DE FEBRER DE 2006 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Jornades sobre la prevenció de la tortura . Barcelona. 3 i 4 de febrer
JORNADES SOBRE LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA, LA IMPLANTACIÓ DEL PROTOCOL FACULTATIU CONTRA LA TORTURA I LES RECOMANACIONS DEL RELATOR DE L'ONU AMB L'ASSISTÈNCIA DE THEO VAN BOVEN, EX-RELATOR DE L'ONU SOBRE LA TORTURA ORGANITZADES PER LA COORDINADORA PER LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA http://www.prevenciontortura.org/jornades/barcelona/ LLOC: COL·LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA Carrer Mallorca, 283 Inscripció gratuïta: [EMAIL PROTECTED] BARCELONA, 3 i 4 DE FEBRER DE 2006 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Menorca salva el Port de Ciutadella
Moltes gràcies. El dic no es podrà fer. El Ministeri de Medi Ambient ha dictaminat en contra de la construcció del dic al port de Ciutadella. Volem donar les gràcies a les 12.839 persones que, com tu, han enviat un mail a la ministra Cristina Narbona demanant que no es concedís la cessió del domini públic per la construcció del dic. Una vegada més, es demostra que la suma constant de petites actuacions pot arribar a fer caure grans despropòsits. Menorca, illa declarada Reserva de la Biosfera, té de nou una oportunitat per demostrar que les coses es poden fer d'altres maneres. Tant de bo que notícies com la d'avui es reprodueixin a altres indrets del malmès litoral mediterrani. Rep una salutació cordial. GOB de MenorcaEl GOB és una associació sense afany lucratiu que promou la defensa dels valors ambientals i l'equilibri entre les activitats humanes i la conservació de la natura. Més informació i possibilitat de col·laboració a www.gobmenorca.com. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] FW: Enquesta
Per si algú encara hi vol dir la seva, ho pot fer a: http://www..puntoradio.com/punto_radio/punto_radio.php Salut i fins ara ! Jaume Escales - Original Message - From: Tolita Oliver To: ais@araisempre.org Sent: Saturday, December 24, 2005 4:19 PM Subject: [Ais] FW: Enquesta L'enquesta de Punt Radio fa la següent pregunta: Consideres a Catalunya una nació? RESULTATS: Sí 13007 No 8280 Votos totales: 21287 http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SANTA CATALINA
Esperam la vostra assistència!! I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SANTA CATALINAEl procés que s'ha donat al llarg de la història en els barris de Palma configurats com a nuclis de població amb unes dinàmiques prou interessants des del punt de vista demogràfic, arquitectònic, etnogràfic, econòmic o cultural, entre d'altres són part del patrimoni dels habitants de la ciutat. Per això, aquestes Jornades, que es celebraran els dies 25 i 26 d'aquest mes, intentaran ser una trobada de reflexió sobre la realitat dels barris ciutadans des de la perspectiva que ens donan el seu passat, present i futur.Actes prevists:Divendres dia 25. Local parroquial de la Immaculada Concepció (Sant Magí).16,00 hores. Obertura de les Jornades i lectura de les següents comunicacions:- MARTORELL, Catalina/ FULLANA, Pere. El Cercle d'Obrers Catòlics de Santa Catalina. Les distintes accions protagonitzades per el Cercle d'Obrers Catòlics, els seus principals actors, el seu naixement i posterior evolució serà objecte d'estudi a aquesta comunicació.- BOGAJO, Álvaro. Educació i política durant la Segona República: Lluís Ferval. Comunicació al voltant d'un cataliner significatiu com a professor i com a membre del Consistori de la Palma del batle Emili Darder.- PALMER, Rafel. Notes històriques sobre l'Església de Sant Magí. Comunicació que versarà sobre la història de l'església de Sant Magí ( el seu origen, les reformes, anècdotes...) i el seu context històric i social.SANTANA, Manel. Moviment associatiu als barris de Palma des de finals del segle XIX fins al 1936. En els darrers decennis del segle XIX i els primers del XX es produïren importants transformacions econòmiques i socials que repercutiren en la fesomia urbana de la ciutat de Palma. La ciutat va créixer, aparegueren nous nuclis de població que posteriorment es consolidaren com a barriades: Santa Catalina, la Soletat, els Hostalets, Sa Vileta o El Terreno, entre d'altres. En cadascun d'aquest espais els nous grups socials emergents (fonamentalment la classe obrera i la burgesia) desenvoluparen un teixit associatiu considerable que estava relacionat amb les seves aspiracions i necessitats de classe.- PUJALTE, Ferran. L'Econòmica. Aquesta comunicació versarà sobre la fàbrica de gas catalinera L'Econòmica des de la seva fundació el 15 de juny de l'any 1900 fins a la seva absorció per part de la Sociedad de Alumbrado por Gas el 1922, que més endavant es fusionaria amb La Palma de Mallorca, Companía Mallorquina de Electricidad per donar lloc a GESA. Dissabte dia 26. 10,00 hores Passeig guiat per Santa Catalina. Sortida des del Montepio de l'Arraval. Es tracta d'una passejada per la barriada i la seva història.11,30 hores. Local parroquial de la Immaculada Concepció (Sant Magí). Lectura de les següents comunicacions:- MARGAIS, Xavier. Notes sobre la repressió al municipi de Palma (juliol 1936- juliol 1937). Aquesta comunicació versarà sobre uns treballs de sistematització relatius a l'estudi de la repressió efectuada per les forces colpistes durant el període que abraça el juliol de 1936 al juliol del 1937.- VAQUER, Pedro Pablo. La protecció de l'arquitectura racionalista a Palma. El cas del cinema Diorama (Establiments). Aquesta comunicació traçarà un recorregut per la poc valorada arquitectura racionalista existent a Palma destacant els seus valors i es centrarà en el cas concret de l'antic cinema d'Establiments. 19,00 hores al local parroquial. Lectura- representació dramàtica de l'obra Sa Pesta, de Pere Capellà ( Mingo Revulgo), a càrrec dels actors Salvador Oliva i Rodo Gener.Sa Pesta va ser una obra escrita per Pere Capellà el 1951 i que es diferencia de les que havia escrit aleshores. Aquesta obra és una comèdia convencional però sota aquesta convencionalitat- no obliden els anys en que fou escrita- es tracta d'una sàtira política al voltant d'una notícia real del moment- la fabricació de la bomba H- esdevenint-se una obra del teatre absurd avant la lettre. Fou un fracàs de públic, que no la va entendre, i va ser prohibida per la censura, que sí la va entendre. Una obra amb dos nivells i amb una actualitat sorprenent.___mhib mailing listmhib@memoriadelesilles.orghttp://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Enquesta a l'ABC: ¿Crees que Catalu nya debe denominarse nación?
De http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=12533 --- Fa dies que l'ABC té un enquesta penjada: http://www.abc.es/encuestas/index.asp?id=983Mode=view i no entenc la manca de publicitat al fòrums i diaris, ja que les respostes a la pregunta "¿Crees que Cataluña debe denominarse nación?" oscilen entre el 89% i el 92% al SÍ. Deuen tenir urticària a tot el cos. O és que la pregunta té trampa i jo no la veig??Si un percentatge tant elevat diu que Catalunya és una nació, perquè tanta escarafalls als mitjans i tantes declaracions dels polítics? http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Enquesta Punto Radio
Companyes i companys ! Els resultats a 0:9 h, de18-10-2005: http://www.puntoradio.com/ ¿Está Vd. de acuerdo con que Cataluña pase a denominarse nación, tal y como propone el nuevo Estatut Sí 11557 No 2785 Votos totales: 14342 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN que Catalu nya NO és una nacnacnacnació
Bon dia a tothom ! Molt interessants me semblen les reflexions dels companys Antoni i Jaume. Personalment, després d'haver estat inmers, haverdiscutit,i haver donat moltes voltes a la qüestió, he anat arribant a una sèrie de conclusions (mai definitives). Pens sobretot que l'adscripció a una o altra visió, o perspectiva, no és una qüestió menor, d'una banda. D'altra banda es veu claramentque és molt difícil determinar quin és el bagatge o la trajectòria personal que porten, dins el món del nacionalisme, a definir-se a cadascú a un costat o l'altre. Hi ha un punt de misteri, en tot això, la veritat. De misteri personal, vull dir. Potser part de l'explicació rau en la manera com cadascú ha arribat al món del nacionalisme, des del seu major o menor grau d'espanyolisme (o d'espanyolitat) anterior. En el meu cas, ja des de ben aviat, en el pas entre l'espanyolisme i el catalanisme, vaig veure i creure la idea que l'adjectiu català no feia referència a Catalunya ni al Principat, sinó al conjunt dels Països Catalans. Vaig acceptar, i accept, tranquilament, que si uns determinats països són catalans, també, i evidentment, ho són les persones que els habiten. La qüestió no és simple. Perquè si reflexions d'aquest tipus en algú poden generar o provocar anticatalanisme, com podria pensar en Toni,en d'altres provoquen precisament el revulsiu que els porta al catalanisme. Per entendre'm a mi, i per fer-me entendre, a mi m'agradavisualitzar el segünt supòsit: si un dia Catalunya s'enfonsés baix la mar i desaparegués amb els seus habitants (és un exemple), aleshores, els Països Catalans seguirien existint, i els eivissencs i porrerencs, posats a dir, seguirien essent gent de cultura i parla catalana. Catalans vull dir. En el meu cas aquesta va ser la idea que me va engrescar, que me va fer obrir els ulls(com aquellque diu)en el sentit que va ser la idea que me va allunyar de l'espanyolisme. La clau de volta. Ni la idea de construir un Estat Balear, ni un millor Estatut, ni la idea de pertànyer a una Mallorca independent, no me varen engrescar mai. Me va engrescar, i encara me fa somiar, la idea d'uns Països Catalans lliures, sobirans, tots ells, però plegats, junts, bastint un espai institucional i comunicacional únic. L'estructura final de l'Estatpot ser confederal, i més que confederal si cal, però jo personalment vull i necessit sobretot la unió política de tota la gent de llengua i cultura catalana. De res no serviria enganar-se. També vull dir que totesles formes d'arribar al sentiment nacional propi, sortint del síndrome d'Estocolm que provoca l'espanyolisme, totes ellessón respectables. I no només això:a més a més tenen el deurede col.laborar entre elles,en la mesura que puguin anar rompent l'estructura centralista/espanyolista/castellanista/carpetovetònica de l'Estat Espanyol. Finalment, només un apunt: en Toni diu, en el seu escrit: En definitiva, internet ens ho ha aclarit: els mallorquins som CAT, catalans de nació lingüística i cultural, però no CT, catalans de territori i nació política. Si tenguéssim paraules distintes per omplir aquestes dues sigles que designen realitats distintes s'hauria acabat la confusió i, segurament, el debat. Arrel d'aquest paràgraf he pensat en una terminologia que vaig sentir, per primer cop, me sembla, a Catalunya Ràdio, en boca d'una filòloga valenciana de la qual no en record el nom, i d'això no fa gaire: ella diferenciava entre catalans (els ciutadans dels Països Catalanns) i catalunyesos (els ciutadans de Catalunya). Li he estat donant voltes, i me sembla una terminologia prou interessant i que ajudaria molt a clarificar les coses. Bé perdonau, com sempre, l'extensió de les meves intervencions ! Salut i una abraçada a tothom! Jaume Escales - Original Message - From: [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org Sent: Monday, October 10, 2005 9:17 PM Subject: Re: [Ais] No només els espanyols OPINEN que Catalunya NO és una nacnacnacnació Bon vespre a tothom!Antoni,Gràcies per llegir i escriure!Només un apunt petitó. El dia que vaig sentir en Damià Pons distingirentre 'nació cultural' i 'nació política' se'm van creuar els ulls. Iencara no me n'he refet de tot...El mateix argument que dones per defensar que no volem ser espanyols 'noens convé' dóna suport a autodenominar-nos catalans. Ens convé. Ens convésaber que feim part d'un grup de més de deu milions de persones, i no pasd'un sol milió enrocat enmig de la mar. Això dóna força. Potser no calanar-ho predicant, però encoratja un munt.Sabent-nos catalans -no dic sentint-nos-hi-, podem defensar millor el fetde ser catalanoparlants (Sóc catalanoparlant perquè sóc català).Finalment, i per tal que no hi hagi discriminació interna - catalans deCatalunya vs. catalans de segona o tercera regional -, ens convé definirCatalunya de forma integradora i no pas excloent, com fan els espanyols(Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona).Lligant des de llengua fins a corònim, podem formular: 'Conversam encatalà
[Ais] Butlletí 'Silenci?'
Title: silenci ubject: Butlletí 'Silenci?' "Silenci?", capítol 149 Diumenge 2 d'octubreA les 21.40 al 33Inocuo Leonor WatlingAnvers "Silenci?" estrena butlletí Coneix abans que ningú els continguts de cada programa, els enllaços a les últimes tendències... i ajuda'ns a descobrir quina és la teva pròpia imatge de silenci. Aquest és un enviament especial, però si vols continuar rebent cada divendres el butlletí, dóna't d'alta ara mateix. UNA IMATGE DE SILENCI Tothom té una imatge de silenci. Envia'ns la teva. Les publicarem a la nostra web i cada setmana n'escollirem una per obrir aquest butlletí. "ABANS DE L'ACCIDENT"Jordi Capdevila (Lleida) Publicitat LEONOR WATLING Publica disc amb Marlango i estrena els qüestionaris d'aquesta temporada. INOCUO El dissenyador més ben rapat de Barcelona ha canviat la cara de Silenci? "Silenci?", capítol 149 Diumenge 2 d'octubreA les 21.40 al 33Inocuo Leonor WatlingAnvers UN PASSEIG PER ANVERS La ciutat que ha vist néixer alguns dels millors dissenyadors de moda europeus. LINKS LaSanta Gallery Galeria La Santa: "All Work No Play Makes Jack a Dull Boy", exposició d'artistes influenciats per la pel·lícula "El Resplandor". Leonor Watling Web oficial de la banda de Leonor Watling. Inocuo Web de l'estudi d'Inocuo amb els seus millors treballs. Si t'ho has perdut, buscan's al 3ALACARTA José Corbacho i "Tapas" Vull rebre / No vull rebre / Vull enviar imatge de silenci / Contacta http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Censura IB3
Sí Eduard, jo estic per Ciutat, i aquí també passa. És una vergonya. Fan lo que volen. Se'n reiuen de tots noltros a la cara. Ja estaria bé fer un escrit de queixa i començar a enviar cap a IB3. Fins ara Jaume Escales - Original Message - From: Eduard Sala Barceló [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org Sent: Monday, September 26, 2005 1:21 PM Subject: [Ais] Censura IB3 Hola, heu vist que quan es retransmiteixen els partits de futbol per les autonòminques (TV3, Canal 9 i IB3) només es pot veure a IB3? No sé si a Palma també passa però a Andratx possen el 33 a sobre del TV3 i el Punt 2 damunt Canal 9, i quan acaba el partit tornen a aparèixer TV3 i Canal 9. És indigninant. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Dia mundial sense cotxes
attachment: DMSCotxes.jpg http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Presentació llibre Mallorca Natura
GOB --- Presentació llibre Mallorca Natura Aquest és el títol del magnífic llibre que s'acaba d'editar, amb textos de Miquel Rayó i fotografies de Sebastià Torrens. Una visió general de la natura de Mallorca, escrita i il·lustrada per dos amics que han demostrat el seu compromís amb la conservació de la nostra natura.La presentació del llibre serà al local del GOB (Carrer Manuel Sanchis Guarner, 10, Palma) aquest DIJOUS a les 19'30h, i a més dels parlaments comptarà amb una projecció d'algunes de les imatges que il·lustren el llibre.Tots hi estam convidats. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Jaume Sastre: El dia que Jaume Matas pe rdi el favor de Madrid s'ha acabat, perquè da rrere no hi ha res. DdB. 11-9-2005
Diari de Balears. Diumenge, 11 de setembre de 2005 «El dia que Jaume Matas perdi el favor de Madrid s'ha acabat, perquè darrere no hi ha res» El cap del Lobby per la Independència, Jaume Sastre, vaticina una desfeta del PP perquè «governa contra els seus votants» J.TORRES.Palma.-Què és el Lobby per la Independència?-És un grup de pressió que té com a objectiu prioritari la independència. -Independència de què?-La independència dels Països Catalans. El Lobby es va crear l'any 1995 per defensar els interessos dels mallorquins. Nosaltres feim un discurs que no és ètnic. Definim foraster com una persona que, al marge de l'origen o llinatges, participa en la colonització espanyola. -Qui teniu al darrere?-La nostra és una organització interclassista que mostra la punta d'un iceberg, Pep Palou i jo, però que compta amb una xarxa de complicitats que ens fa forts. -Com finançau les vostres campanyes, per exemple aquesta que heu fet amb tanques per reclamar el dret de pas pel domini públic?-Els afiliats pagam una quota cada mes i després, per a campanyes concretes, cercam finançament. En aquest cas l'hem aconseguit per subscripció popular, amb abonaments. -Molta gent ha conegut Jaume Sastre i el Lobby pel cas de la piscina, però l'entitat té deu anys. Quines activitats heu impulsat?-Som un grup que ens definim per anar 'en contra de'. Si som nacionalistes és perquè no ens queda altre remei i si som independentistes és perquè no tenim Estat. Si fóssim una societat normal, descolonitzada i tenguéssim un Estat, no seríem nacionalistes ni independentistes. Anam en contra de la gent que ve de fora i ens tracta com un poble colonitzat. Ens hem oposat pacíficament a la Feria de Abril, per exemple, perquè entenem que una Feria subvencionada només es pròpia d'un poble colonitzat. -En el cas de la piscina, actuàreu instigats per algú?-No. La decisió l'hem presa nosaltres. Aquest és un cas similar al de la Feria. Hem triat Pedro J. Ramírez perquè volíem cridar l'atenció de l'opinió pública i ho hem aconseguit. A partir d'aquí s'ha generat un debat interessantíssim sobre la Llei de costes. Ara ja es parla d'altres piscines i és fantàstic. -En la darrera dècada l'Illa ha sofert canvis molt importants a nivell polític, econòmic i social. Vivim en una nova Mallorca?-Si prenem com a referència el darrer segle, comprovam que mai en aquest temps no havíem tengut unes institucions d'autogovern com ara, però, paradoxalment, patim un jacobinisme madrileny brutal. El control de Madrid és bestial i d'aquí surt el PP i Jaume Matas. -Aquesta és la principal diferència entre la situació actual i el canyellisme?-El PP d'ara no té res a veure amb el de Cañellas. En aquell temps el PP d'aquí elegia els seus candidats i tenia un discurs propi. Cañellas era l'arròs brut, d'aquí i popular. Matas és el pàdel, el provincià enlluernat per les modes de Madrid, pel seu cap, que també juga a pàdel. És la submissió, el servilisme. Defuig el contacte amb la gent, fins i tot dels seus votants. Cañellas sabia que sense la seva gent no era res. El dia que Matas perdi el favor de Madrid, s'ha acabat perquè darrere no hi res. -I per què el PP d'aquí perd la independència?-Es produeix un tall generacional. Els Cañellas, Forcades o Verger tenien clar que primer era Mallorca, que les coses s'havien de decidir aquí. Els Matas, Estaràs o Flaquer són més dòcils i provincians, sobretot després de veure que havien tallat el cap al seu referent. A partir d'aquí s'imposa la llibreta blava i Aznar nomena els candidats. Aquesta gent es deu a Madrid i això crea un conflicte d'interessos amb el teixit social i econòmic del PP d'aquí. És qüestió de temps que això peti. -Conflicte d'interessos?-El túnel de Sóller, per exemple, va ser encarregat a una empresa d'aquí. Ara, les autopistes les fan empreses de Madrid. Tot passa per la llotja del Santiago Bernabéu. A qui han posat davant d'IB3? Quina empresa posa el bus turístic de Palma? Una empresa d'Álvarez-Cascos. És que a Mallorca no hi ha empreses per fer-ho? No hi ha periodistes per dirigir la tele o fer els programes? -I si, com deis, cada vegada som més Espanya, té sentit parlar d'independència?-Més que mai. Ens estan fent sentir estrangers dins ca nostra. Jo som optimista i crec que serem independents. El colonialisme genera unes contradiccions internes que acaben provocant el trencament del sistema. A Mallorca hi ha un poder econòmic que necessita controlar l'aeroport, el moll i, prest o tard, es plantarà davant el fet que les carreteres o la televisió les facin els de fora. El colonialisme no s'atura, vol ofegar la colònia, fins que arriba un moment que la gent reacciona. -I el Pacte de Progrés, per què fracassà?-Per manca d'experiència. Ells creien que no es podien endeutar i per això crearen l'ecotaxa. S'haurien d'haver endeutat, cam ha fet Matas, plantar cara a Madrid i posar-se els hotelers al costat. El PP, ara, s'endeuta i diu que no vol apujar imposts. El Pacte s'hauria d'haver enfrontat a Madrid i
[Ais] Bicicletada de Massa Crítica (nou recorr egut)
Des de Massa Crítica... La convocatòria: aquest dijous 1 de setembre, a les 19.30 h en la plaça del Rei En Jaume. Gràcies www.mallorcaweb.net/massacritica tel. 971.207441 Massa Crítica Si ets dels quals utilitzarien la bicicleta si hi hagués carril-bici per a anar al treball o passejar per Palma, però no ho fas de por del tràfic. Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussaments, fums i soroll, però en el teu barri no hi ha carrers per a vianants, zones verdes, ni carril-bici.Si vols que els teus fills puguin jugar en el carrer sense perill de cotxes i carrils bici perquè vagin sols al col·legi. T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense l'aclaparament del trànsit? Anima't i reclama amb nosaltres, veuen a fer un volt amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar. El primer Dijous de cada mes,a la plaça del Rei En Jaume, a les 19.30 h. Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, tant de nens, ancians, adolescents, minusvàlids o adults, no volem que la nostra ciutat sigui un albelló de cotxes http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] L'AJUNTAMENT DE CALVIÀ DENEGA L'ESPAI PER A CELEBRAR EL FESTIVAL COLOR ESPERANÇA
Benvolguts amics, Us informam que davant la petició que l'Associació Veïnal i Cultural de Son Ferrer col·laborant amb la Plataforma SOS Can Vairet ha fetal consistori calvianer, l'Ajuntament de Calvià ens ha fet arribar avui un document firmat pel senyor Anselmo Martín (Coordinador de Participació Ciutadana) on es denega la cesió de l'espai públic de la plaça de la Pinada davant l'escola, l'escenari i materials i l'us de la infraestructura elèctricaper a poder realitzar el Festival Color Esperança. El senyor Anselmo Martín dies enrera quan la Plataforma SOS Can Vairet li manifestà la intenció de fer el concert a la Plaça d'Europa de El Toro va al·legar que per part de l'Ajuntament de Calvià no hi havia cap problema sempre i quan l'Associació de Veïns de El Toro donàs el seu vist-i-plau. I ara, quan havíem aconseguit el vist-i-plau no només de l'Associació de Veïns de El Toro sinó també de l'Associació Veïnal i Cultural de Son Ferrer i endemés aquestaes va oferir a intermediar i sol·licitar l'espai de la Pineda, l'escenari i material i l'ús de la infraestructura elèctricaper a poder realitzar l'activitat lúdico-musical just avui divendres a un dia del concert i deixant-nos sense capacitat per a poder reaccionar arriba el document on l'Ajuntament denega l'espai. Però tranquils que el concert es farà perquè tots els grups quehan decidit participar-hi estan amb nosaltres i volen ajudar-nos a evitar la destrucció d'aquest entorn. I a més a més, tot i que la intenció de l'Ajuntamet no era aquestaens han fet un bon favor perquè el part meteorològic anuncia per diumenge fortes pluges a la zona. Tot i que demà sortirà els mitjans de comunicació la suspensió del concert per part de l'Ajuntament de Calvià us agrairíem que avisàssiu a totes aquelles persones que n'estaven informades. La Plataforma SOS Can Vairet en l'actualitat està duent a terme tots els tràmits necessaris per a poder convertir-seen Associació i poder així sol·licitar per ella mateixa els espais públics i recursos municipals per a la celebració d'esdeveniments d'interés general. Mentrestant i fins que no tinguem tots els papers necessaris volem agrair des d'aquí la col·laboració desinteressada que hem rebut de l'Associació Veïnal i Cultural de Son Ferrer que sempre s'ha caracteritzat per ajudar les noves associacions que es troben en aquest impàs. Salutacions cordials i ànims que entre tots ho aconseguirem! Us mantindrem informats! Plataforma SOS Can Vairet www.soscanvairet.com [EMAIL PROTECTED] http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] FESTIVAL COLOR ESPERANÇA SOS CAN VAIRET
FESTIVAL COLOR ESPERANÇA SOS CAN VAIRET Per tal de conèixer els horaris i els grups que actuaranaquest diumenge dia 21 d'agost de 2005 a Son Ferrer a l'acte organitzat per la Plataforma SOS Can Vairet, pots baixar-te el cartell del Festival Color Esperança a: www.soscanvairet.com NOTA INFORMATIVA: L'actuació de Sexy Sadie començarà a les 20.30 hores envers de les 21.00 hores com us havíem informat. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Els Pets. Llibertat Condicional. Txifon. El evangelio de coyote. Consell. 19-8-2005
Divendres dia 19 dagost a les 00h a Consell (Entrada gratuïta) ELS PETS Llibertat Condicional Txifon El evangelio del coyote http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] coses que cal saber
Totalment d'acord amb tu, Ignasi. I al fil del que comentes, aprofit per fer una reflexió que em va venir al cap ara fa uns mesos: La qüestió ésque en un moment determinat, a les tertúlies d'algunes ràdios de l'Estat, enmig d'alguna polèmica lingüística, es va posar com a de mode de sobte unconsens en un argument que, curiosament, semblava calcat, tant a la COPE com a la SER: consistia a dir que al sí de l'Estat s'havien de poder acomodar totes les nacionalidades i llengües diferents de la castellana, perquè, al cap i a la fi (i aquest és el bessó interessant): todas las lenguas oficiales, tanto el catalán, como el basco, como el gallego, són lenguas españolas. Va ser un argument que me va cridar l'atenció.D'una banda si son todas lenguas españolas és de suposar que haurien de tenir el mateix estatus (per exemple de coneixement obligat dins el seu territori propi, etc.). Però hi ha una reflexió que demostra de manera molt xocant la fal.làcia d'aquest argument, iés aquesta: Què enpodrien dir a l'altra banda de la frontera, del català, seguint el mateix raonament (seguint les fronteres estatals)que el català de Perpinyàest une langue très française?I el mateix del basc? També deu ser el català una llengua molt andorrana, i molt italiana? Amb una paraula,una sarta de mentides i d'arguments tramposospervendre. De vegades ells mateixos en diuen un darrere l'altre. Salut. Jaume Escales - Original Message - From: Ignasi Sivillà Llobet To: ais@araisempre.org Sent: Tuesday, August 16, 2005 9:51 AM Subject: [Ais] coses que cal saber Hem tingut una mica de debat amb un tal Juan López. A partir d'això m'agradaria explicar-vos unes reflexions que de segur ens poden ser útils.En igualtat d'oportunitats, nosaltres hi tenim sempre les de guanyar. Ho explico:L'Estat ha de justificar l'injustificable. Ha de canviar moltes coses de l'història, ha de fer constants manipulacions a coses que són de lògica.Ha de convèncer que els PPCC sempre han estat molt espanyols malgrat la tossuderia de l'història que només ens ensenya que Espanya només ha exercit repressió contra nosaltres. Ha de fer sentir als catalans, per exemple, espanyols, o sigui identificar-los amb els gallecs, amb els extremenys i canaris i en canvi que no s'identifiquin amb els de la Catalunya Nord ja que ells "son francesos". Han d'imposar sentiments contra natura i per això fa falta molt esforç mediàtic.Fer creure als valencians que parlen una altra llengua és realment difícil i recargolat. Per aconseguir-ho necessiten un esforç mediàtic i unidireccional(que no hi pot haver resposta), impressionant.Per convèncer a gent com en Lòpez que el català és un idioma estranger i en canvi l'extremeny no ho és, per convèncer-lo que ell ha de parlar abans l'extremeny que el català, necessita d'un matxacament diari.Per convèncer que si un catalanoparlant (que coneix els dos idiomes) ha de parlar en castellà en un castellanoparlant que coneix els dos idiomes, i que sinó és un maleducat (el que parla l'idioma autòcton), s'han de fer verdaders equilibris. Per tant, una cosa hem de tenir clara. Ells necessiten moltíssims més mitjans d'informació que nosaltres. Si estiguéssim a 50%-50%, tindríem la guerra totalment guanyada. Ni que fos el 70% d'ells contra el 30% nostre. No en tindrien prou en mantenir la mentida.Ara Internet ens ajuda, la informació, els fòrums, etc. és més bidireccional. Es pot respondre a les mentides amb veritats evidents, incontestables.Tot i així no és fàcil convencer a gent que s'ha passat tota la vida creient-se aquestes mentides, a gent que li han inculcat un extravagant patriotisme, però lentament, a mesura d'anar recuperant espais comunicatius es pot anar girant la truita. Ells necessiten massa energia per mantenir tanta supremacia informativa.Fer intel·ligents intervencions als fòrums, recuperar espais informatius, etc, ens ajuda i molt. Ignasi http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Conferència de Josep Massot: La dona a Mallorca durant la Segona República i la Guerr a Civil. 27/7/2005
Des d'ERC-Illes (26-7-2005) --- Conferència de Josep Massot: La dona a Mallorca durant la Segona República i la Guerra Civil Divendres, 27 de juliol,ales 21:00, al Museu del Fang de Sa Cabaneta. Per sopar avisau al 971 722 826 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Ajuda a pagar les multes per l'acció de Costitx contra l'autopista Inca-Manacor
Des del GOB: --- Ahir dimecres dia 1 de juny, les tretze persones multades per l'acció de Costitx, d'octubre de 2003, contra l'autovia Inca-Manacor, varen pagar 300 euros cada una per la sanció imposada per la Delegació de Govern. En total han estat 3.900 euros. La Plataforma Autovia NO ha inciat una campanya d'aportacions populars per recuperar aquesta quantitat i al mateix temps per seguir fent campanya contra aquesta autovia Les aportacions econòmiques s'han de fet efectives a la Libreta d'estalvis de La Caixa. la numeració de la la qual és la següent: 2100 0058 98 0100909474 http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Discriminació al Jutjat de Palma. Eva Torras Miracle. DdB. 28/5/2005
Diari de Balears. Dissabte, 28 de maig de 2005 Cartes al director Discriminació al Jutjat de Palma El passat mes de març, vaig presentar un escrit en català al Jutjat de Palma de Primera Instància per denunciar unes obres de demolició que s'estaven executant devora ca nostra de forma temerària i posant en perill béns i persones. Passats més de dos mesos, m'ha arribat un comunicat del Jutjat en el qual la magistrada jutgessa signant, a més de comunicar-me un defecte de falta d'assistència lletrada i representació processal, m'adverteix del següent: «Desconociendo este tribunal la lengua cooficial de la comunidad, preséntense ulteriores escritos en castellano bajo apercibimiento de inadmisión». L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears afirma, en el seu article tercer, que «La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l'idioma». També la Constitució espanyola reconeix aquest dret en el seu article tercer. La Llei de Normalització Lingüística, al seu article 11, afirma: «Dins l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tots els ciutadans tenen dret a poder dirigir-se a l'Administració de Justícia en la llengua oficial que estimin convenient usar, i no se'ls pot exigir cap classe de traducció [...] Totes les actuacions, documents, escrits, realitzats o redactats en català, són totalment vàlids i eficaços davant els tribunals i els jutjats de les Illes Balears. En tot cas, els interessats tenen dret a ser assabentats en la llengua que elegeixin». Consider que els meus drets com a ciutadana han estat conculcats de forma flagrant i no puc entendre que precisament l'Administració de Justícia em tracti de forma tan injusta, a més d'anticonstitucional. Qui té el deure de vetllar pels meus drets com a ciutadana de Mallorca? Què s'ha de fer per tal que l'Administració de Justícia compleixi els seus deures, de la mateixa manera que tots hi estam obligats? Com podem defensar-nos d'aquestes agressions? Quines mesures s'han de prendre i per part de qui? Eva Torras Miracle. Palma. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] una proposta
Ignasi, me semba interessant la proposta. I, com en tot, només hi veig una cosa: temps i feina. Jo, per abarullat que vagi, sempre que algú me presenta models de carta, els solc enviar. I n'he preparat molts, de models, també, per enviar, quan he tengut temps, per diferents mogudes. Ara mateix no puc fer res més, per la iniciativa, que escriure aquests paraules de suport i d'encoratjament. Si algú prepara el model i el presenta a la llista, me compromet a col.laborar amb la campanya. Salut i fins ara Jaume Escales - Original Message - From: Ignasi Sivillà Llobet To: ais@araisempre.org Sent: Sunday, May 22, 2005 10:50 PM Subject: [Ais] una proposta Primer uns principis bàasics que cal que coneixem.Quan des de qualsevol organisme oficial de l'Estat, des de l'empresa privada, les TV, els homes/dones del temps, etc, escriuen noms de ciutats, per exemple, un pensa que ho fan seguint unes normes.Per exemple, el de posar els noms de les ciutats en l'idioma propi, o sigui posar Zaragoza i Girona (no Gerona). Tot i que és possible que en alguns llocs segueixin unes normes, en general fan alló que més senten, o que més els hi pressiona.En el cas de la llengua de les ciutats, es pot comprobar perfectament.Girona, sempre és GironaLleida, quasi sempre és LleidaPerò...Castelló quasi sempre és CastellónAlacant sempre és AlicanteEivissa sempre és IbizaTot es tracta de la pressió que tinguin. Si reben protestes per escriure Alicante en lloc d'Alacant, al final escriuran Alacant.Diguem que tan els espanyols com els catalans s'adapten relativament a la situació actual. La situació del català a Catalunya, per exemple, la troben excessiva. Massa reivindicació i pretensions pel català. En canvi la situació del català al País Valencià la troben bé. Però si Catalunya i les Illes no existissin, també trobaríen excessives les reivindicacions dels valencians. I així fins a l'extinció total de la llengua.Un dels èxits de l'espanyolització està en el seu radicalisme i intolerència. El "háblame usted cristiano" dit amb mala llet, podia sublevar a quatre militants però a la població en general els feia entrar en una mena de sentit de culpabilitat i assumien de que a un foraster li habien de parlar en foraster perquè sinó era de mal educat.Encara que us pugui semblar contraproduent, res de res. Si acuseu amb menyspreu i mala llet qui us parla, qui escriu castellà, per exemple, pot portar, en un principi, una mica de tensió, però anirant assumint que "no s'ha d'usar el castellà".A la gent no li agrada que la renyin i al final farà alló en que menys la renyin. Si l'home del temps de TVE diu "En Alacant nubarrones negros llegarán" i rep mes d'una trucada de colons alacantins renyant-lo perquè ha de dir Alicante, al cap de poc dirà "En Alicante el tiempo está interesante". Però si rep forces trucades i cartes dient que usi "Alacant" és possible que ho faci.Ara la proposta:A les Balears la ciutat(i Illa) que sempre se la diu en castellà és Eivissa. Si un grup de persones d'Eivissa es dedica a fer un llistat de tot arreu que usen "Ibiza" i els hi va enviant correus electrònics, tracidionals i telefonades dient (en nom d'una entitat, o de particulars..) que usin Eivissa, que molts eivissencs n'estan farts de la suplantació del seu nom, és molt possible que al final moltscanviïn. Només es tracta de tenir un parell de models de text i anar enviant en sèrie.Ah! i fer avaluació de l'abans i el després.Ignasi http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La pèrdua de Mallorca. Joan Riera. DdB. 22/5/2005
Diari de Balears. Diumenge, 22 de maig de 2005 La pèrdua de Mallorca Les Balears es troben en un moment clau. El vell model turístic està quasi exhaurit. La crisi serà duríssima d'aquí a una generació. Tot i que l'Arxipèlag té un Govern formalment lliberal, en realitat aplica receptes econòmiques neokeynesianes com les que posà en pràctica Rooseveelt en els anys 30 amb una fortíssima inversió pública. D'aquesta manera es donava temps a l'empresa privada a recuperar-se del crack del 29, terrible resultat d'una economia especulativa desbocada que en aquells temps enfonsà la productiva. Ara, igual que en els dies de Rooseveelt, es fan autovies, carreteres, metro... Però amb una enorme diferència: la Mallorca del 2005 no és l'Oregon del 1937. Mallorca amida 60 quilòmetres de badia a badia. I les autopistes empetiteixen un país ja de per si minúscul. A sobre, el neokeynesianisme del Consolat no farà desaparèixer l'especulació, sinó que l'augmentarà perquè la locomotora de la construcció haurà de continuar endavant mentre que el sector turístic serà cada cop més dèbil a una illa amb menys encís i superpoblada. I quin serà el futur? Doncs el de totes les economies desenvolupades que al llarg de la història han crescut en demografia i s'han quedat sense territori: l'expansió. Pel camí que ens duen els que governen als empresaris només els queda sortir a fora, invertir-hi els excedents i enviar-hi els tècnics, professionals i treballadors qualificats. Perduda Mallorca, cal cercar-ne de noves. Joan Riera. Periodista. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] (CUP de Terrassa) La llibertat d'en Franki, un compromís de tothom
Encara record les primeres paraules del secretari judicial (crec que era) en aquell judici que es va fer a un company sineuer, aquest estiu, a Inca. L'acusació, com sempre, era desacato a la autoridad; la realitat, en aquest cas, era haver volgut exercir el dret a parlar la llengua del país. Com que això tothom ho sabia, i aposta hi havia un grapat de persones que a títol individual hi érem, per donar-li suport, les primeres paraules del secretari foren, més o menys: Como el juez es de Málaga i no le va a entender hablando en mallorquín, para bien del proceso i para el bien de todos, le agradecería que se expresara usted en castellano, etc., etc. El sentit d'aquestes paraules anava per totes/tots. Les argucias d'aquesta justícia fatxenda són mil i una, a fi de trepijar-nos i riure's de nosaltres. I ho aconsegueixen. Valdria la pena fer un estudi de les formes que tenen de semblar legals, i seguir insultant a la gent. Jo n'he inventariades aquestes dues (ja us les he comentades): - Acusar de desacato, de palabras mal sonantes, de falta de respeto, etc. a la autoridad, si els parles en català. Aquí sempre duen les de guanyar: és la seva paraula contra la teva, i per sistema el jutge els dóna la raó (als números / agents). - Al.legar que no ens entenen; afegir la conya que estam en el nostre dret de parlar la llengua del país, esmentat a continuació les dificultats que això pot suposar per tothom; llegeixi's: possible sentència desfavorable, o més greu encara. Amb això vull dir que m'ho crec, que sigui un abús el cas de'n Franki. Coneguent el pesonal, m'ho crec. La meva solidaritat i ànim ! Salut i fins ara ! Jaume Escales - Original Message - From: Can Pingàs [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org; Subject: [Ais] (CUP de Terrassa) La llibertat d'en Franki, un compromís de tothom Carta d'Opinió LA LLIBERTAT D'EN FRANKI, UN COMPROMÍS DE TOTHOM. Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Terrassa, a 12 de maig de 2005 La sentència que condemna en Franki, veí de Terrassa, a 2 anys i 7 mesos de presó per ultratge a la bandera espanyola, atemptat a l'autoritat, lesions i desordres està a punt de fer-se efectiva. Des de la CUP de Terrassa no podem deixar de recordar que es tracta d'una arbitrarietat més perpetuada per l'estament judicial espanyol. Un estament que està ple d'elements, com el jutge Rovira del Canto, que fan certa l'acusació de que l'estat espanyol és un estat sense dret. L'estat espanyol és un estat sense divisió de poders on la justícia dicta d'acord amb els interessos de l'estat. Persones com el jutge Rovira del Canto, antic fiscal militar, són elements sociològicament franquistes que conformen l'aparell d'estat. Un estat que mai no ha vist depurada la seva policia, justícia o exèrcit d'aquests personatges agraïts al franquisme. L'estat espanyol continua essent avui dia un estat sense les mínimes garanties i drets democràtics, sobretot per a les persones que desitgem canviar la societat i que som membres d'una nació oprimida com la catalana. S'ha difós bastant el seu cas des de les entitats i les persones que ens l'apreciem i estimem. Qui més qui menys a Terrassa es pregunta com pot ser que envïin un jove a presó en un judici en l'acta del qual consta que el policia que l'acusa va declarar que li van passar el seu nom en un paper. Aquest mateix policia va declarar que no podia assegurar que en Franki participés en els fets que se l'imputen. Tanmateix els jutjats de Terrassa i l'Audiència de Barcelona han confirmat la sentència. Ens trobem, que ningú en dubti, davant d'un (altre) cas de persecució política. Persecució política envers una persona compromesa i sensible amb els problemes d'altri. Una persona lluitadora que ha denunciat i ha proposat per a fer de Terrassa una ciutat millor. Les paraules de Bertolt Brecht alertant que en aquestes societats que ens toquen patir, societats d'amnèsia col.lectiva i mercantilització de totes les coses i persones, ningú no està a resguard del poder, són més vàlides que mai. Que poguem canviar-ho és a les nostres mans. Que en Franki no entri a presó, també. CUP de Terrassa www.lliberat.com/cup [EMAIL PROTECTED] 12 de maig de 2005. Terrassa, Països Catalans == Web de la Campanya: http://www.llibertat.com/franki __ Do You Yahoo!? Tired of spam? Yahoo! Mail has the best spam protection around http://mail.yahoo.com http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] L'Audiencia Nacional, capdevantera en l'aplicació de la Justicia Universal a l'Àfrica. 19/5/2005
"L'Audiencia Nacional, capdevantera en l'aplicació de la Justicia Universal a l'Àfrica": conferència amb motiu de l'estimació de la querella presentada pel Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Africa dels Grans Llacs contra alts responsables del govern ruandès. Dijous 19 de maig de 2.005, a les 19'30. Col.legi Advocats. Rambla del Ducs de Palma, 10. PALMA. PONENTS.JORDI PALOU LOVERDOS, Abogat. Representant de les Víctimes Espanyoles i Ruandeses en el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Africa dels Grans Llacs JUAN CARRERO SARALEGUI, President Fundació s'Olivar. President del Fòrum Internacional per L Veritat i la Justícia a l'Africa dels Grans Llacs. PRESENTARA L'ACTE: BERNAT VICENS VICH. President de Drets Humans de Mallorca web www.veritasrwandaforum.org . http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Diari de Balears. Ferran Aguiló
Diari de Balears Jo no tenc cap prova de l'existència d'una conxorxa entre el senyor Grande, promotor dels camps de golf i hotels de luxe a uns terrenys rústics de Son Sardina, i qualque element de l'anomenada classe política, ni la tendré mai. És més, no sé ni si existeix o ha existida mai. Per aquest motiu, he de creure en la clarividència de qualcú que comprà -fa uns cinc anys, segons pròpies declaracions- un improductiu sementer, molt hermós i bucòlic, però una càrrega econòmica per al seu propietari que només en podia gaudir més o menys igual que qualsevol excursionista. Però no en una clarividència qualsevol, d'aquestes que a vegades es cataloguen com a pressentiments propis de la parapsicologia, si no una clara evidència de quins plans reservava el futur a aquells terrenys en el mateix moment que la presidenta deConsell de Mallorca, amb competències plenes sobre carreteres, proposava acostar la Universitat als universitaris motoritzats amb un Segon Cinturó que, més a prop que enfora, barrinava la bucòlica finca i les perspectives de negoci del seu nou propietari. D'aquell temps ençà, l'únic que no s'ha mogut són aquestes expectatives: el projecte de cinturó s'ha allunyat de la UIB, tant que de fer-se ja no tendria l'ús previst; de les entranyes de la terra i del no res -i en aquest zero absolut s'hi inclou el programa electoral dels que ara manen- apareix un metro que, com amb l'AVE per Guadalajara que programà el PP i generà el miracle de tenir una estació al costat d'uns terrenys de la família de la senyora Aguirre (miracle, per inesperat, més gros encara), afegeix valor a uns terrenys de pastura (ja, ja, ja); un hospital com Son Dureta, amb pla de reforma pagat i a punt d'iniciar-se, passa a ser la mare de tots els mals i n'apareix un altre miraculosament situat en el nou eix cap a les bucòliques ovelletes del nou propietari... No em digueu que si no hi ha conxorxa ho sembla.Fins i tot un petit detall afegeix arguments a la sospita: quan per daurar la píndola es parla d'entregar un minicamp de golf a la ciutat, com a agraïment per la multiplicació infinita del valor de les propietats, cap dels nostres representats s'ha atrevit a qüestionar les mides del suposat regal. Amb la manifesta ridiculesa d'aquestes es demostra que ja està tot negociat, que només la seguretat de dirigir-se a una ciutadania estúpida justifica l'esquer tan minso: tanmateix -deuen pensar- per a què posar més terrenys a l'ham si aquests se l'empassen eixut. I tenen raó. Llevat d'aquests habitants de l'aldea gal·la de Son Sardina, que mantenen viva la lluita contra el corcó romà, la majoria de la població encara es creurà la generositat del promotor. La realitat és ben diferent: els generosos som els ciutadans que regalam el nostre paisatge i el de les generacions futures a qualcú que ho comprà a preu d'això, de paisatge, i mos ho torna malbarat i amb peatge. Ferran Aguiló. .[EMAIL PROTECTED] http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Presentació de Vint dies de guerra, de Tomeu Ferrer. 18/5/2005
Des de l'Ateneu Llibertari Estel Negre (13/5/2005): --- L'Ateneu Llibertari Estel Negre es complau a convidar-vos a la presentació de'Vint dies de guerra'de Tomeu FerrerMatinada del 16 d'agost de 1936. Les milícies i les forces regulars dirigides pel capità Alberto Bayo desembarquen a la costa del llevant de Mallorca per restablir la legalitat republicana a l'illa. L'expedició de Bayo acabarà en una retirada i arrossegarà un embogit remolí de sang i venjança. Tomeu Ferrer recull en Vint dies de guerra la crònica veraç i apassionada d'aquells dies terribles basant-se en una extensa investigació i en entrevistes amb testimonis presencials.--La presentació tindrà lloc a la seu de l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2on, Palma) el dimecres 18 de maig de 2005 a les 20 hores.Presentaran l'acte: Antoni Nadal, escriptor, i l'autor del llibre.Us hi esperem! http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] XI Diada per la llengua i lautogovern. Dissabte, 14 de maig de 2005
XI Diada per la llengua i lautogovern Fes sentir la nostra veu! Dissabte, dia 14 de maig de 2005 Ses Voltes de Palma 16.30 hores Fes sentir la nostra veu! Per un ensenyament de qualitat i en catal Per una cultura oberta, integradora i universal Per la convivncia i la interculturalitat Per uns mitjans de comunicaci, democrtics, plurals i en catal Aquests eixos reivindicatius fan referncia a quatre mbits, ensenyament, cultura, interculturalitat i mitjans de comunicaci, que han viscut aquests darrers temps retrocessos importants. Recordem les dificultats dels centres densenyament per pagar les despeses bsiques de funcionament, les mancances infrastructurals que pateix el mn de la cultura, les dificultats que troben els nouvinguts per aprendre la llengua catalana o lincompliment de la Llei de Normalitzaci Lingstica que representa el model de televisi autonmica impulsat pel Govern Matas. La lectura del manifest es dur a terme a les 18.00 hores. OBJECTIUS Entre els objectius que ens proposam des de lObra Cultur! al Balear destaquen: Fer participar gent de totes les edats, duna manera ldica i festiva, en actes a favor de la consecuci del ple autogovern i de la plena normalitat de ls de la llengua prpia de les Illes Balears, la llengua catalana. Dinamitzar milers de persones i convidar-les a participar en accions i campanyes per promoure ls de la llengua catalana. Donar a conixer tot un seguit de grups musicals i daltres expressions culturals que treballen en llengua catalana. Oferir la llengua catalana com un mitj modern i atractiu per a la integraci de les persones nouvingudes a les Illes Balears. FESTA PER LA LLENGUA La Festa per la Llengua denguany comptar amb una variada oferta d activitats ldiques i festives que inclou un ampli apartat dedicat a les actuacions musicals. Comenar amb un cercavila en qu hi participaran diverses colles de cap-grossos i els tamborers de lassocia! ci Albops. Hi haur animaci infantil, es podr gaudir de lactuaci del grup de nova polifonia tradicional catalana de Figueres, De Calaix, que oferiran les seves nacres, tonades de l'Empord... Tampoc no hi faltar a la festa la part de msica tradicional mallorquina: els boleros, fandangos, jotes... de dos dels grups ms destacats daquest mbit: Herbes Dolces i Tramudana. Al mateix temps, hi haur una actuaci castellera conjunta de les dues colles mallorquines, els Castellers de Mallorca i la colla Allots de Llevant i clour la festa el grup de pop-rock Antnia Font. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Els espanyols fan una cosa estranya...
No sé si el següent missatge de'n Toni Nadalus ha arribat a tots. Crec que no. Per enviar missatges a AIS no es pot fer de manera massiva: al "per a" tan sols hi pot haver el destinatari ais@araisempre.org El missatge de'n Toni és el següent:--- Els espanyols fan una cosa extraordinàriament rara: diuen buenos días només durant el matí. Seria més comprensible que durant el matí diguessin buenas mañanas com es fa en anglès (good morning) o en alemany (guten morgen), i això soposàs a buenas tardes i buenas noches. Però no, diuen buenos días i només durant el matí. Els altres idiomes que diuen bon dia com el francès, litalià, el mateix alemany i molts altres diuen bon dia mentre és de dia, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. I això tant si tenen com si no tenen un equivalent del buenas tardes.En català fa molt que va entrar el castellanisme bones tardes, òbviament en plural, i lentrada va anar associada a la reducció del bon dia a la salutació matinal. Un hispanisme que va restar molt arrelat a tota la part del país que va de Pirineus cap avall. Com que la forma plural del castellanisme era massa estrident al costat de les altres fórmules en singular, els descastellanitzadors, en lloc de suprimir simplement el forasterisme i retornar al bon dia tota la seva amplitud, van tenir la lamentable pensada de singularitzar el castellanisme, com si amb aquest maquillatge es fessin la il·lusió que lhavien suprimit. No sé quan va produir-se la invenció de lesguerro bona tarda, però per les informacions que tinc, el va difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de ràdio, de manera que la Corpo ja el va trobar difós. Més endavant, sha escampat pel País Valencià lequivalent bona vesprada, calc semàntic del mateix calibre que lesguerro de nEscamilla, engendrat amb la major bona voluntat però amb clar infortuni. Per sort, a Mallorca no sha inventat ni bon horabaixa ni bon capvespre (que sonarien tan estranys com bon matí), i hom continua ara per dissort amb el tradicional bones tardes. La inefable IB3 ràdio ha adoptat el criteri de fer servir sistemàticament aquesta darrera fórmula. Bona tarda/bona vesprada/bones tardes són, doncs, un perfecte símbol de la funesta tripartició lingüística del país i del fracàs en la construcció d'una llengua nacional.La Universitat de les Illes Balears just ara ha elaborat un llibre destil per als mitjans de comunicació de les Illes, on es formula una proposta que, sens dubte, és la millor, la més genuïna, la que supera la fragmentació i la que tots els partidaris de la llengua comuna hauríem de voler per a tot el país (prou que mhe escarrassat a defensar-la). La proposta és dutilitzar bon dia fins a larribada del vespre, i després passar a la parella bon vespre/bona nit (arribada/comiat). És a dir allò que fan la majoria de llengües europees.Ara sortiran els qui diran que tot això és molt bonic, però allò altre ja està massa implantat. Ja ho sabem, sempre diuen això. Doncs jo faig una crida entusiasta especialment a principatins i valencians a defensar el sistema de salutacions unificador i genuí. Ja ho sabeu: sempre que us diguin bona tarda, responeu amb força i sense vacil·lació amb un llampant i sonor bon dia. El principi és bon dia tot el dia.Ah, i si hem d'intentar guanyar aquesta batalla, http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Primers apunts cronolgics
Benvolgut Ixent, amb el teu perms, inclourem la cronologia que fas arribar a AIS, a la pgina web de MHIB (www.memoriadelesilles.org). I moltes grcies ! Jaume Escales. MHIB. Administraci de la llista. - Original Message - From: Ixent To: ais@araisempre.org Sent: Friday, May 06, 2005 6:15 PM Subject: [Ais] Primers apunts cronolgics www.ixent.org Per a la vostra cronologia aqu va un primer apunt parcial Gener de 1936- Constitut un comit denlla del PSOE,ERB,PCE,UR,PRDF,POUM,JJSS i JJCC 19 de gener de 1936- Intent de miting de Falange Espanyola a Manacor,susps per loposici esquerrana 18 de gener de 1936. Candidats del Front Popular :Alexandre Jaume,Antoni Gomila (PSOE) Jofre i Carreres (ERB) Amer (UR) Febrer de 1936- Fundaci de Falange a Sencelles per 11 membres dirigits per Antonio Bennassar Oliver 1 de mar de 1936- Decret obliga als patrons a readmetre als obrers acomiadats arrel de la revoluci doctubre. Mar de 1936- Fundaci de Falange a Sencelles per 11 membres dirigits per Antonio Bennassar Oliver 14 de mar de 1936- La Direcci General de Seguretat ordena la detenci de la Junta de la FE de las Jons abril de 1936- Detingut el falangista Nstor Gallego Caparrs i empresonat al castell de Sant Carles 9 dabril de 1936- Fundaci de la delegaci de Costitx de Falange Espanyola Maig de 1936- Nstor Gallego,falangista,redactor d"Aqu Estamos" 1 de Maig de 1936- La Falange de Santa Mara es reuneix a lermita de Son Segu: Miguel Colom Capell, s el seu dirigent. 1 de Maig de 1936- ngel Palerm de Formentera participa al Congrs de la CNT de Saragossa 5 de juny de 1936- Atemptat contra la Casa del Poble a Palma 10 de juny de 1936- Creaci d'un Tribunal Especial de responsabilitats poltiques juliol de 1936- Marti Socies,Gurdia Civil de Petra fa empresonar els republicans Maci Galms, Antoni Jard,Enric Sureda, Jaume Batle, Francesc Ramis i Jaume Morei 4 de juliol de 1936- Fundaci de la Falange a Santa Eugnia presidida per Mateo Oliver Vidal 17 de juliol de 1936- Arnau Nigorra Reins comanda una columna de falangistes santanyiners a Palma 19 de juliol de 1936-El Coronell Aurelio Daz de Freijoo resta com a comandant militar en partir Goded 22 de juliol de 1936- Garrido de Oro organitza les columnes militars rebels que recrren Mallorca Agost de 1936- Assassinat Juli Bennsser Mir, metge de Campanet, pels feixistes. Assassinats Josep Bernat Perics i Gabriel Segu Solivelles de Selva pels feixistes Agost de 1936- El lder falangista Hedilla manifesta que cal perseguir el judasme,la massoneria i el separatisme. Agost de 1936- Joaquin Gual de Torrella i Villalonga ,militar franquista, ferit al front de Guipscoa 12 dagost de 1936- Afusellat Manuel Goded Llopis 14 dagost de 1936- Laviaci republicana bombardeja Santa Maria del Cam 24 dagost de 1936- Afusellat Bartomeu Adrover Oliver, pastor de Son Maci a Son Coletes 26 dagost de 1936- Republicans a Son Carri. Leone Gallo,aviador feixista itali arriba a Mallorca i shospeda a lHotel Mediterrani. 29 dagost de 1936- Assassinat Juli Cirer Ferragut, venedor del Nuestra Palabra, pels feixistes al cam dels Reis 30 dagost de 1936- Luis Garcia Ruz cap de les forces doperacions del front de Manacor Setembre de 1936- Francisco Barrado Zorrilla cap superior de la polica de Balears Setembre de 1936-Empresonat Josep Serra Pastor (ERB de Sller), pels feixistes 1 de setembre de 1936- Afusellat Antoni Adrover Caldentei a Son Coletes, manacor 3 de setembre de 1936- Ocupaci de Son Corb pels feixistes 3 de setembre de 1936- Afusellat Joan Mas Verd, batle d Monturi, militant d'Esquerra Republicana, pels feixistes al cementiri de Palma 11 de setembre de 1936- Afusellat Juli Ferragut Coll, de Sencelles, pels feixistes al cementiri de Palma 12 de setembre de 1936- Afusellats Joan Jaume Ramis,Juli Ferragut i Antoni Balaguer (lloritans) al cementiri de Palma 13 de setmbre de 1936- Ocupaci feixista de Cabrera http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Nosaltres els vençuts. La 2. 20:30. 19/4/2005
TVE Balears emet avui, dia 19 d'abril,per La 2, i a les 20.30,el documental "Nosaltres els vençuts. Testimonis de la guerra civil i postguerra a Mallorca (1936-1948)" ! PASSAU-HO !! "Nosaltres els vençuts"és el primer realitzat en Balears sobre aquest tema. En ell,tretze testimonis hi relaten les seves vivències del moment, de la repressió feixista i de la primera postguerra.Segons un comunicatde TVE-Balears, aquesta emissió «restableix la dignitat d'uns homes i dones que, a pesar de les terribles circumstàncies, van lluitar per la llibertat». «Aquest documental es dirigeix contral'amnèsia col·lectiva, i mira cap a endarrere sense rancor, però amb la determinació de contar un passat que va marcar tota una època sense la qual no es pot entendre el present ni construir el futur». "Nosaltres els vençuts", dirigit per Antoni Mª Thomàs i realitzat per Pere Salom, ha estat produït per REC-Produccions en suport digital.Lamúsica és original del compositor mallorquí Miquel Brunet, i l'assessoria històricava a càrrec deDavid Ginard. Es va estrenar en els Cinemes Renoir al juny de 2003 i s'ha projectat en diversos pobles. Aquest reportatge ha estat guardonat amb el premi Rescat de Catalunya. Ésl'únic documental cinematogràfic realitzat en Balears sobre el tema, i conté imatges inèdites d'aquell període bèl·lica la Illa. Els testimonis també relaten la història de les primeres organitzacions clandestines que van lluitar a Mallorca contra el franquisme fins a l'any 1948. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Oferta de treball del GOB (La Trapa)
Des del GOB (18/4/205): --- LLOC DE TREBALL DE RESPONSABLE DE MANTENIMENT DE LA TRAPA Categoria i salari: Responsable de manteniment La Trapa, amb un salari net mensual de 938 euros.Contracte: Dobra i servei. Tres mesos de prova. Jornada completa, incloent dos dissabtes i dos diumenges al mesPerfil:Requisits:*Maneig de maquinària (serra mecànica, desbrossadora,motocultor, tractor...).*Carnet de conduir B*Coneixements orals i escrits de Català i castellà*Experiència demostrable de les tasques a realitzar.*Coneixements ambientalsSe valorarà*Coneixements en manteniment de maquinària.*Coneixement dAnglès/Alemany.*Ser soci del GOB i voluntari de La Trapa.*Els estudis i les titulacions*Experiència en les tasques a realitzarFuncions:*Rehabilitació Arquitectònica*Suport a les tasques de restauració.*Manteniment d'elements arquitectònics restaurats.*Tasques agrícoles*Llaurat i sembra de marjades.*Plantació d'arbres.*Forestal*Tractaments silvícoles.*Producció de planta.*Altres*Tancaments de reixeta.*Barreres de fusta*Control de plagues*Neteja.*Vigilància.*Manteniment de camins*Control i informació als visitantsPRESENTACIÓ DE CURRÍCULUMS: abans de dia 6 de maig, al local del GOB (Manuel Sanchis Guaner, 10) http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Pere Sampol contesta els atacs dels fatxes d'EL (In)MUNDO. www.lobbyperlaindependencia.org. 19/4/2005
De la pàgina del Lobby per la Independència (http://www.lobbyperlaindependencia.org) he trobat molt interessants explicacions de Pere Sampol.Així doncs, la notícia, realment,no eren les paraules de Sampol, sinóels reiterats incomplimentsde la llei per partdels gestors de IB3. Jo demanaria a El Mundo que fos valentiexplicàs en aquest cas els incompliments de la legislació vigent, en concret de laLlei de Normalització Lingüística en els seus articles 28.1, 31.1,i l'article 21.2 del Decret 100/1990 que regula l'ús de les llengües a l'Administració de la CAIB. Enlloc de marejar la perdiu Salut i fins ara! Jaume Escales --- Pere Sampol contesta els atacs dels fatxes d'EL (In)MUNDO Pere Sampol ha estat i és una víctima més dels milers i milers de mallorquines i mallorquines víctimes dels atacs dels fatxes d'EL (In)MUNDO capitanejats per Eduardo Inda, més conegut com "S'Indiot foraster". A continuació reproduïm la carta de Pere Sampol en la qual es defensa de les escomeses d'EL (In)MUNDO. Ja ho sabeu: cap atac sense resposta! Reproduït de www.elmundo.es Sr. Director: «¿Quien se ha creído Sampol para amenazar a la directora general de IB3 por el hecho de ser castellanoparlante y expresarse en idioma español?». Amb aquesta frase començava el comentari editorial d'El Mundo que rubricava la crònica parlamentària titulada: «Sampol a Umbert: 'Si usted vuelve a dirigirse al Parlament en castellano exigiré su dimisión'». Al dia següent, una foto meva amb un peu de foto que em qualifica de comissari polític. Entre i entre els tertulians d'IB3 ràdio i de la COPE em posen blau: «fundamentalista, radical, taliban...», sense que cap d'aquests mitjans s'hagi dignat a demanar la meva versió. Llàstima que aquesta frase sigui mentida. Així de clar. La polèmica sorgeix arran de l'emissió, en la jornada inaugural d'IB3, de la pel·lícula Tardor a Nova York en versió castellana, quan existeix la versió doblada al català. Al respecte, la normativa és clara. L'article 28.1 de la Llei de Normalització Lingüística diu: «El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració Autonòmica o sotmesos a la seva gestió». I afegeix a l'article 31.1: «El Govern de la Comunitat Autònoma potenciarà la producció i exhibició de pel·lícules realitzades, doblades o subtitulades en català d'altres mitjans àudio-visuals i edicions fonogràfiques en llengua catalana». Per si quedava algun dubte el Decret 100/1990 que regula l'ús de les llengües a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estableix a l'article 21.2: «Les emissions de programes radiofònics o televisius patrocinats per la C.A.I.B. s'hauran de fer en llengua catalana». Fou després de citar tota aquesta normativa quan vaig advertir la directora d'IB3 que si seguia infringint-la en el futur ens veuríem obligats a demanar la seva dimissió. I a continuació li vaig llegir l'article 4.1 del mateix Decret: «Els càrrecs de l'Administració de la CAIB s'han d'expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui en raó del seu càrrec», afegint: «Quin temps calcula que necessitarà, senyora Umbert, per poder llegir un discurs de cinc minuts en català?», en al·lusió al discurs inaugural dels estudis d'IB3. En definitiva, El Mundo manipula la meva intervenció, insisteix durant dies, se'n fan ressò altres mitjans, com la ràdio pública de Balears, hi diuen la seva els tertulians monocolors, i el resultat és que qui demana el compliment de la llei és un radical, talibà, fonamentalista, comissari polític... i qui menysprea la nostra llengua i vulnera l'Estatut d'Autonomia i les lleis aprovades pel Parlament és una pobra víctima de la intolerància nacionalista. «Sampol deberia pedir disculpas», finalitza el comentari editorial d'El Mundo. I a Sampol qui li demana disculpes?. I als lectors d'El Mundo, senyor director, qui els demana disculpes? Pere Sampol Mas. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Sarau català i occità aquest divendres per la llengua! . 22/4/2005. Propaganda pel fet !
Nota informativa de Propaganda pel fet! http://www.propaganda-pel-fet.com Especial Sarau català i occità a Cerdanyola Sarau català i occità aquest divendres per la llengua! Plouen Catximbes, Pirat's Sound Sistema i Nux Vomica (Niça) actuaran divendres 22 d'abril a Cerdanyola en un festival gratuït i per la llengua catalana. L'Associació Cultural La Verema organitza aquest divendres un concert reivindicatiu i festiu en defensa del català. Coincidint amb el desè aniversari de la mort d'Ovidi Montllor, s'ha organitzat un concert gratuït previ a Sant Jordi per reclamar l'ús i la defensa de la llengua catalana. Obriran la nit Plouen Catximbes, un dels grups revelació de la passada temporada amb el seu aclamat EP Es veu pluja des de dins, ple de pop i reggae amb lletres tan màgiques com lisèrgiques. Pirat's Sound Sistema pendrà el relleu a la tarima per escalfar la sortida del seu esperat primer àlbum Sants Sistema: el millor reggae, ragga i rap català ens arriba des de Sants amb aquesta explosiva banda que convina a la perfecció la crítica, el sarcasme, la rima i la solidaritat. Tancaran la nit els occitans Nux Vomica que, per primera vegada a l'estat espanyol, infestaran la nit amb el seu enganxós 'trobamuffin': una excel·lent i ballable interpretació de raggamuffin amb incorporacions tradicionals d'Occitània. Des de Niça, la millor manera de cloure un festival de músiques en llengües minoritzades, atacades i, per tant, solidaritzades. Divendres 22 d'abril de 2005 - 22h puntuals i estrictes Carpa del Parc del Turonet - Cerdanyola del Vallès PLOUEN CATXIMBES PIRAT'S SOUND SISTEMA NUX VOMICA Gratuït i amb servei de bar popular! http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La Plataforma pel Parc de les Vies planta tres arbres a Son Fortesa. DdB.11-4-2005
Divendres, dia8 d'abril lespaleres de Cort varen fer desaparèixer tres pins del Parc de Son Fortesa.Però si na Cirer i la seva guarda se pensaven que les coses quedarien així, s'erraven de molt:dos dies després ja hi tornaven a ser, els arbres ! I és que amb una ciutadania com aquesta, tan poc predisposada a ser fotuda, ia pagar el beure,ho tendrà difícil na Cirer, i la seva guarda, perdur a temetant de desbaratcom tenen programat. Enhorabona ! Jaume Escales La Plataforma pel Parc de les Vies planta tres arbres a Son Fortesa L'associació d'afectats reclama que el parc romangui obert C.A. Palma.La Plataforma pel Parc de les Vies va concentrar ahir unes 50 persones dels barris integrats a l'esmentada plataforma per participar en un acte revindicatiu en favor de l'esmentat parc. Durant la jornada, els assistents van plantar tres arbres. «No tenim més remei que acceptar la destrucció de part dels arbres del Parc de Son Fortesa, perquè l'Ajuntament de Palma no ha cercat vies alternatives al lloc escollit perquè serveixi de baixador», al·legaren en un comunicat. Opcions viablesLa Plataforma assegura que «hi havia opcions viables que haguessin protegit les oliveres i altres espècies. Tanmateix, no s'ha atès la nostra al·legació al projecte, ni tan sols han donat resposta». Els arbres que varen arrencar divendres són per a aquesta plataforma un «atemptat innecessari», ja que estaven situats «prou lluny de l'excavació». L'acció reivindicativa i de protesta protagonitzada ahir per cinquanta veïns de les barriades afectades té com a objectiu «remeiar el mal que ja s'ha causat i revindicar que la part més allunyada de l'excavació del soterrament de les vies del tren, sigui per al gaudi i ús dels ciutadans del barri» i també pot «servir de pas per al baixador actual mentre s'estan fent les obres». http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] El jorn dels miserables. Diari de Balears. Divendres, 15 d'abril de 2005
Diari de Balears (15-4-05) El jorn dels miserables Aquells que violaven al·lotes, afusellaven civils i esmicolaven famílies emparant-se en el feixisme naixent de l'Espanya del 36 són els mateixos que es dediquen a destruir els arbres que simbolitzen el record de tot allò que no ha de tornar a passar pus mai més. Encara hi ha, entre nosaltres, subjectes que estarien disposats a matar pel fet que els altres no pensen com ells. Com en el 36, hi ha agitadors periodístics i radiofònics que alimenten la bèstia de l'odi. Les seves paraule són bales que intenten trobar el cor de l'adversari. Però ara som a Europa i ens sentim ciutadans del món civilitzat. No tenim por d'aquesta gent que ja no pot trucar de matinada, però que encara destrossa els valors de la comunitat, com el Bosc de la Memòria, emparant-se en les ombres de la nit. Llàstima d'ells, de la seva covardia, de la seva marginació, del seu rancor. Perquè així no es construeix res, llevat de la seva derrota. El 14 d'abril és i serà el dia de la proclamació de la República espanyola, assassinada en un cop d'Estat sagnant i criminal. Ningú no mourà aquesta data que forma part de la Història, fins i tot, d'aquells que destrossen arbres pensant que també així fan malbé i destrossen vides humanes. Antoni Barceló Molina. Palma. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Agenda dels actes per la República
A l'agenda de la pàgina web de AIS (http://www.araisempre.org/) hi hem intentat anar publicant tots els actes per la República i d'homenatge als republicans. Crec que n'hi ha un grapat més dels que surten a la vostra agenda. És qüestió de repassar-ho, entrant dia per dia. Salut i fins ara! Jaume Escales - Original Message - From: Pau Arranz Morell To: ais@araisempre.org Sent: Monday, April 11, 2005 8:09 PM Subject: [Ais] Agenda dels actes per la República Des de les JERC-Illes us convidam a visitar www.jerc.net/illes i entrar al nostre fòrum. Hi trobareu els actesper la República que es fan arreu de les Illes Balears i Pitiüses. També us agrairíem afegisiu altres actes dels que no en tenguem notícies. Salut republicana, que és la més sana! JERC-Illes Acepta el reto MSN Premium: incluye Antivirus y Firewall de McAffee. Descárgalo y pruébalo 2 meses gratis. http://www.araisempre.orghttp://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] SMS de la Plataforma pel Parc de les Vies. Sembrada de pins, dimecres 13/4/2005
SMS de la Plataforma pel Parc de les Vies: "Demà plantarem tres pins en el Parc de Son Fortesa. A les 12:00 ens farem la foto. Si sou per la zona vos podríeu acostar. Salut." http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Quan les patents oloren a mort. Mario Pena. Noticias.com. 28/3/2005
Quan les patents oloren a mort noticias.com http://breu.bulma.net/?l4656 Mario Pena - (Notícies) - 28/03/2005.A l'Índia s'han aprovat les patents sobre medicaments per ordre de l'OMC. La vida de milers de persones del tercer món depeniadel fet quel'Índia no aprovés aquesta llei. Ara la seva vida penja del capritxós fil de la cobdícia. Moltes vegades ens preguntemquin és el preu real de les coses. En el cas dels medicaments ens sorprenemen descobrir que algú hi guanya, es beneficia de la desgràcia d'uns altres, i això és tan evident que la nova llei queprohibeixa l'Índia la fabricació de medicaments genèrics copiats ha reobert el debat. Això és evident, i que consti que no m'agrada molt aquesta paraula, quan s'acaba d'aprovar en el parlament de Nova Delhi la llei que estableix l'obligatorietat de les patents en els medicaments d'acord amb les regles de l'OMC (Organització Mundial del Comerç).Un altre resultatde la liberalització de l'economia. No ens enganyem, les farmecèutiques no estan aquí per guarir , i prou, sinó per a treure pasta als més desgraciats. Ja era massa que aquests tercermundistes obtinguessin quaranta vegades més barat el medicament que tant ens costa aquí en el món desenvolupat. Llavors, a voltes amb les patents. Bàsicament existeix una patent sobre combinar diversos medicaments en una única pastilla. Com queÍndia no tenia aquesta llei de patents, podia combinar-los sense pagar drets i oferir un medicament més barat, o millor dit, un medicament a un preu més just o més realista. Quaranta vegades menys el preu que tenim aquí, dóna per a medicar a moltes personesmancades dels recursos econòmics del món desenvolupat. I tot això perquè? Doncs pel de sempre, pel diners. Resulta que fa poc una famosa sèrie de televisió que tracta sobre metges i el nom de les quals noesmentaré, va treure a col·lació en un dels seus capítols precisament aquest tema. Que els mateixos medicaments que a EEUU costen 10.000 15.000 euros per persona a l'any, a Índia costen 200 euros. I tot perquè en el món civilitzat es mantenen les patents. Molts sistemes sanitaris empobrits, com el propi espanyol segurament es plantegen el motiu pel qual cal pagar 10.000 euros per alguna cosa que realment costaria 200. És una pregunta lògica, i més lògic és preguntar-se a qui va a parar els altres 9.800 euros? La resposta no pot ser més evident: a les multinacionals posseïdores de les patents, clar, i que a més, casualitat de la vida, són les quals més influeixen en les decisions de l'OMC . Ficant l'invent de patents absurdes com el combinar diversos medicaments distints en una única pastilla,recolzant-se a més en la familiar itendenciosa expressióde qualificar aquesta activitat d'Índia com pirateria, quan el sentit comú i la lògica diuen just el contrari; no només assoleixen les grans companyies justificar els seus preus, sinó que competeixen des d'aquest moment amb aquells que abans tenien el mercat del tercer món copat. No importa, només són tercermundistes els quals moriran o no es podran beneficiar de nous i millors medicaments. Aquests no tenen veu en elsmitjans, veritat? Només se'ls escolta durant breus minuts després d'un tsunami que arrasa 300.000 vides i després se'ls oblida! Només nens, dones, pares, fills i filles i mares els quals moriran gràcies a les grans indústries farmacèutiques i a la seva desinteressada defensa de les patents (perquè al creador cal pagar-li eternament en agraïment a la seva creació, no importa quevisqui a coll de gegants).I en aquest gran exercici d'hipocresia, ni ONUs ni governs mouen un dit i només podem intentar apaivagar el calfred que ens recorre l'espina dorsal i preguntar-nos si seran els senyors directius de l'OMC els qui aniran en persona informant els malalts de SIDA del tercer món que van a morir ja que no són capaços de pagar el preu que ells mateixos estableixen amb les seves lleis liberals. I recordem en aquest punt que no poques fórmules ancestrals han estat patentades per grans indústries farmacèutiques, obligant fins i tot a algunes tribus a pagar pels medicaments que duien usant durant segles... i tot gràcies al gran i lucratiu invent de les patents. Les patents oloren a mort i els qui les defensenme'ls imaginogent que prefereix el diners a tota costa a salvar la seva pròpia ànima de vendre-la a l'exigent dimoni de la cobdícia. Així que quan algú diu que encara que alguna cosasigui molt cara que cal pagar perquè sí, demanem-li: quants d'aquests dinersse'n vanen patents, drets i altres intermediaris innecessaris i absurds? N'hi ha uns pocs que s'embutxaquen tot el diners, ni tan sols són capaços de repartir-lo, ho atresoren en les seves luxoses mansions i avions privats. Jo almenys ja no els admiro, perquèsé el que són. En fi, nous cregueutot el que llegiu. Pot ser que us menteixin. Fins i tot jo puc estar equivocat, però ara com arateniu la llibertat d'informar-vos. S'informin,
[Ais] Avís urgent ! Reenviau-lo per correu i SMS, per favor !
Amigues i amics, des de la Plataforma pel Parc de les Vies estan reclamant suport urgent, avui,a tothom que pugui. A mi m'acaba d'arribar el missatge, per mòbil: L' Ajuntament de Palma vol arrabassar els arbres del Parc de Son Fortesa. Hem d'aturar-lo. Concentració avui dia 6 d'abril 20:30 al Parc de Son Fortesa Per favor, reenviau el missatge per tots els mitjans, i mirau de ser-hi. Salut ! Jaume Escales http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Abril de República 2005. Actes d'homenatge als republicans. Pollença. 4-29 d'abril
Amigues i amics, el servidor no suporta la imatge del tríptic dels actes "Abril de República 2005. Actes d'homenatge als republicans",a Pollença. Així com he pogut hedigitalitzat les imatges. Alguna cosa deu quedar incorrecte, encara.A veure si us arriba. No oblideu reenviar aquest missatge, arreu. Salut i fins ara Jaume Escales ABRIL DE REPÚBLICA 2005 Actes d'homenatge als republicans En esta celda indecente que el destino me dio el juez me comunicó: tu tienes pena de muerte. En este, inmundo -il.legible" que parece una despensa estuvo Martín Vicens "El Bonjesús de Pollenca" (Paraules que deixà escrites Martí Vicenç a les parets de la seva cel.la) Organitzen: INICIATIVA CIUTADANA PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA (PSM-EN) -ESQUERRAUNIDA DE LES ILLES BALEARS (IU) - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC) - PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE) Col.lobaren: CLUB POLLENCA JARDINERÍALLUÍS CARSI INAUGURACIÓ MONOLITS RECITAL POÈTIC CONFERÈNCIES TAULA RODONA Cine Club Koulechov BELLE ÉPOQUE Dilluns, 4 d'abril a les 20.30 h. En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya. Conferència LA CONFEDERACIÓ DURANT LA SEGONA REPÚBLICA per AlbertHerranz. Divendres, 8 d'abril a les 20.30 h. En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya. Conferència VIDA CULTURAL I MOVIMENTS SOCIALS (SEGONA REPÚBLICA) Per Mateu Morro i Merce Divendres, 15 d'abril a les 20.30 h. En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya. Inauguració dels monolits A LA MEMORIA DELS REPUBLICANS OBLIGATS A FER TREBALLS FORÇATS Dijous, 14 d'abril a les 17.00h. Carretera de la Talaia, Formentor. Acte d'homenatge als republicans i ofrena floral Dijous, 14 d'abril a les 18.30 h. Plaça dels seglars. Recital poètic a càrrec de JOSEP MUNTANER, FRANCESCA PALOU, M. VICTORIA SECALL Cine Club Koulechov LAS HURDES, TIERRA SIN PAN EMILI DARDER Dilluns, 18 d'abril a les 20.30 fi. En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya. Conferència LES FOSSES DE FRANCO per Ferran Tarongí Divendres, 22 d'abril a les 20.30 h. En el Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya. Taula rodona TRENCANT LES REIXES DE LA MEMORIA (2a República, Guerra Civil, Estat de la Oüestió) per Ferrari Tarongí Hi intervindran ARNAU COMPANY - DAVID GINARD DAMIÀ QUETGLAS - PERE SALAS Moderador PEP VILCHES Divendres, 29 d'abril a les 20.30 h. En el Club Pollença. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARSPàgina web:http://www.memoriadelesilles.orgPer enviar un missatge a totes les companyes i companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles@www.softcatala.net Per consultar una agenda d'actes previstos:http://www.araisempre.orgPer deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes defuncionament:[EMAIL PROTECTED] http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Campanya den defensa de Son Real
Des del GOB: --- Dins de la campanya en defensa de la possessió de Son Real (Santa Margalida), la Plataforma ha organitzat una sèrie d'actes:- divendres dia 8 d'abril: xerrada-debat sobre "Com pot afectar el camp de golf als valors paisatgístics, ambientals i històrics?" a sa Rectoria de Santa Margalida a partit d eles 21 h. Hi participaran: Nofre Rullan (professor degeogrdfia de la UIB i expert del GOB en ordenació del territori), Guillem Rosselló Bordoy (arqueòleg, doctor en història i ex-director dle Muesu de Mallorca) i un membre de la Plataforma Son Real no té preu.- diumenge dia 10 d'abril: Excursió, guiada per Gaspar Valero, a Son Real, a fi de conèxier els valors històric i arqueològics de Son Real. Hem quedat a les 10,30 a la platja de son Bauló o a les 9,30 a Palma, a la Plaça del Tub, per pujar en autorcar. Si estau interessats en apuntar-vos. heu de telefonar al GOB (971-496060). Places limitades.Ho organitza. Plataforma "Son Real no té preu" http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Rebuig al projecte de fer quatre carrils a Jacint Verdaguer. DdB. 3/4/2005
Diari de Balears. Diumenge, 3 d'abril de 2005 Més de 350 pancartes rebutgen el projecte de fer quatre carrils a Jacint Verdaguer Els veïns afectats les exhibeixen en finestres i balcons de la zona DdB. Palma.La Plataforma pel Parc de les Vies, integrada per veïns de les barriades properes a les vies del tren d'Inca, prosseguí ahir la seva campanya per aconseguir que el carrer Jacint Verdaguer es converteixi en un parc. L'Ajuntament de Palma vol construir en aquesta via un gran bulevard amb dos carrils per a cada sentit aprofitant el soterrament de les vies del tren. La plataforma, que arreplega ciutadans de Son Fortesa, Son Oliva, Son Costa, Els Hostalets, el Capitol i Marquès de Fontsanta, ja ha venut 350 pancartes que es poden veure penjades als balcons i a les finestres de les sis barriades afectades pel projecte. Així mateix, ha editat prop de 15.000 fullets informatius que repartirà entre els domicilis i en els actes informatius que es convoquin. Sota el lema «El parc de les vies és una alternativa possible i tenim temps per aconseguir-lo», representants del col·lectiu veïnal instal·laren ahir una taula informativa per recollir signatures en contra del projecte que promou l'equip de Catalina Cirer i informar-ne els ciutadans de les característiques. La taula, que s'instal·la cada dissabte al parc de la Fertilitzadora, s'ha convertit en un punt de trobada. El col·lectiu es considera enganat pel PP, ja que el programa de les eleccions de maig de 2003 incloïa la promesa de fer un parc i una zona verda de passeig. Malgrat això, la tranquil·litat d'aquests barris es veu amenaçada pel renou i la contaminació que es derivaran del projecte viari. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Un milió per minut, per Tomeu Martí. DdB. 2/5/2005
Diari de Balears. Dissabte, 2 d'abril de 2005 Un milió per minut El passat 10 de març, i en resposta a unes assenyades declaracions del president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, en les quals afirmava que les Balears formen part de la comunitat nacional catalana, l'actual inquilí del Consolat de Mar expressà un íntim desig seu com si fos una realitat inamovible: «a Balears estam orgullosos de ser espanyols». Més enllà de l'obvietat que els illencs mai no hem bravejat de res que tenguem i menys encara de res que siguem, ens crida l'atenció que una tan passional declaració surti d'algú que, d'una altra cosa no, però de números se suposa que sí en sap fer. Que un mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer es senti emocionalment orgullós de ser espanyol només es pot explicar des de la psicologia a través de l'anomenada síndrome d'Estocolm. Per als que tenguin nocions d'economia només se'ls pot aplicar allò de «banyuts i pagar el beure». Des de fa anys, les forces nacionalistes dels Països Catalans denuncien la sagnia econòmica a què estam sotmesos per part de l'Estat espanyol. I amb la nova conjuntura política a l'estat espanyol, s'ha aconseguit reobrir el debat sobre les balances fiscals. En definició dels professors d'economia Jordi Pons i Ramon Tremosa, la balança fiscal entre un territori i l'estat «és la diferència entre el que l'Administració central i la Seguretat Social recapten en impostos en aquest territori i el que hi gasten i inverteixen». Idò bé, les estimacions més recents relatives a les balances fiscals dels territoris dels Països Catalans varen ser calculades per al període 1995-2002 per la Fundación de las Cajas de Ahorros (FUNCAS). Segons aquests estudi, fet amb el criteri anomenat «de benefici» (hi ha un altre criteri per calcular les balances fiscals, anomenat «de flux monetari», que encara ofereix unes dades més escandaloses) per imputar les despeses, l'any 2002, Catalunya tenia un dèficit fiscal amb l'Estat equivalent al 7'6% del seu Producte Interior Brut; el País Valencià del 2'4% i les Illes Balears, del 15'5%. La resta de comunitats, exceptuant les basques i alguna altra, tenen un saldo positiu. Les Illes Balears són la comunitat que, percentualment, més doblers aporta a les arques de l'estat i la que en percep menys en concepte d'inversions i serveis. Som els que tenim la balança fiscal més desfavorable. Dubt que hi hagi a Europa cap altre cas semblant, on l'estat «pentini» més d'un 15 per cent del PIB a una comunitat. El tracte que té Espanya a les Illes Balears és un tracte colonial. Dit en pessetes, que és com ens entenem més, significa que cada any, els habitants de les Illes Balears, haguem nascut on haguem nascut i ens sentim orgullosos de ser espanyols o empegueïts de no haver estat capaços d'enviar a porgar fum els nostres explotadors, enviam a Madrid prop d'1'4 bilions de pessetes (8.435 milions d'euros), dels quals 514.000 milions de pessetes no tornen. O sia que, segons el criteri de FUNCAS, cada any ens roben 514.000 milions de pessetes. O si ho preferiu, cada dia perdem 1.408 milions de pessetes. O si vos ho estimau més, ens foten 59 milions de pessetes cada hora. O un milió de pessetes cada minut. Això és el que ens costa la broma anomenada Espanya: perdre (que vol dir deixar d'invertir en el nostre benestar col·lectiu, en la nostra qualitat de vida, en l'educació dels nostres infants, en serveis sanitaris...) 6.000 euros cada minut. Aquesta és l'ofrena dels ciutadans de les Balears a un estat que políticament ens ignora, culturalment ens amaga, econòmicament ens desagna i socialment ens escarneix. P.S: Si heu arribat fins aquí vol dir que haureu dedicat uns cinc minuts a la lectura de l'article. En aquest temps, més de 30.000 euros han volat cap a Madrid i no retornaran. Tomeu Martí. Periodista. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Hola, Ignasi. Un exemple personal
Benvingut a la llista, Ignasi ! Totes les idees que puguis aportar seran benvingudes, evidentment! Per això estam. Calen idees, i cal feina. T'explic un exemple d'experiència personal: Jo, ara fa ja més d'un any, vaig tenir la idea de recuperar els decàlegs del catalonoparlant i del castellanoparlant, editats per la Generalitat de Catalunya i difosos els anys 80 per l'Obra Cultural Balear, a les Illes Balears. El seu autor és el professor Tilbert D. Stegmann. En tenia un exemplar vell, ja en paper groc. Record que el dia que me va venir laidea al cap, amargat de veure la castellanització creixent el meu país (i sense enFranco, eh!) vaig pegarun bot del llit per retrobar-lo, entre caixes i capetes antigues.El vaig trobar, elvaig modificar, aferrant amb lletresnoves impreses, els canvis, iadaptant el text per Mallorca, per Menorca i per Evissa i Formentera. En vaig començar a fer fotocòpies, i en vaig començar a repartir arreu, a Mallorca.A cases i cotxes, edificis oficials, tendes, escoles, etc. De pura desesperació. Finalmentvaigexplica la cosa aquesta llista, i algunagentes va afegir a l'acció de repartir-ne pel seu compte. Una cosa que vaig afegir al text era: feis-ne còpies i repartiu-ne Amb alguna gent de la llista finsi i tot hem quedat de vegades per fer repart. Un particular, que té accés a una impremta, a preu barat,en va fer moltíssimes còpies, en color i tot, amb un nou disseny. Un sindicat de l'ensenyament de les Illes en va assumir la difusió. Un dels administradors de AISva trobar bona idea penjar-los permanentment a la pàgina web de AIS. Els pots llegir a http://www.araisempre.org/documents.htm. En diverses ocasions la premsa s'ha fet ressò que algú estava repartint aquest material, al carrer. Als que repartia (i repartesc) personalmentvaig decidir incloure, al decàlegs, una referència a www.araisempre.org, per tal de retroalimentar l'acció, que diguem, per fer circuit. Calen idees, i cal feina. I si no la fem nosaltres no la farà ningú. Quan semblava que la tasca de normalització lingüística estava superada ("No te mosseguis la llengua", etc.) i abandonada la mobilització estrictament personal perquè l'administració semblava que se'n feia càrrec (Govern Balear) i organitzacions fortes i de prestigi (OCB), igual. Quan semblava que ens salvàvem ha vingut el desastre i panorama actual. A Mallorca, la gent que viu a pobles, no se n'adona. Però a ciutats com Palma... De vegades posa més trist l'actitud desegons quins mallorquins envers la llengua, que no la de l'argentí de torn, acabat d'arribar... A mi me mou la desesperació. Ja no confii en res més. Salut Jaume Escales i Tous - Original Message - From: "Ignasi Sivillà Llobet" [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org Sent: Wednesday, March 30, 2005 10:22 PM Subject: [Ais] hola Em pre-presento un xic: Una persona, membre d'aquesta llista, em va invitar a entrar i aqui estic. La raó principal és la de que tinc idees de militància per la llengua que es podrien portar a terme. Això és una llista de correu però no sé fins a quin punt, entre vosaltres, existeixen reunions presencials i activisme fora d'internet. En tot cas, les meves propostes, si us semblen bé, les aniré fent per aquesta llista. Físicament no estic al costat mateix. Hauria de nedar força i ja no tinc edat per arribar-hi(moltes vegades la distància de punta a punta de la piscina d'en Pedro J). Sóc del Principat. Ignasi http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Machacando a Carod, per Ferran Monegal
Machacando a Carod Ferran MonegalEstá realizando estos días Pecado original --programa de risas y chascarrillos que emite cada noche Tele 5-- una especie de investigación bufa sobre la vida y orígenes de Carod-Rovira, padres y abuelos incluidos. La miniserie no ha terminado todavía. Partiendo de una biografía falsa que circula por internet, este programa dice pretender esclarecer la verdad de la vida del político. Y al grito de "detrás de ese rostro pétreo y lleno de pelos se esconde una posible doble identidad", han procedido al asunto. ¡Ah!, es para echarse a temblar, amigos míos. Desplazados a tierras de Aragón --Mainar, Villar de los Navarros, Cerveruela, Zaragoza...--, han confeccionado un engrudo de declaraciones de vecinos, y nos han pintado un mosaico de opiniones sobre el padre de Carod, don Apeles Carod, entre las que hemos oído: "Fue chófer de Negrín y le pasó a Francia, pero volvió y se hizo de Franco y de comunión diaria", "fue el sucesor de Serrano Súñer en la Junta de Obras del puerto de Cambrils", "estuvo en la División Azul, allí le hirieron y por eso le dieron un estanco", y aliñaban visualmente el conjunto con fotos de Carod de cuando era pequeñito, vídeos recientes del político en la Generalitat, y viejas grabaciones de Franco en Hendaya con Hitler, junto a sonoros mensajes que decían: "¿De dónde salen las ideas nacionalistas de Carod-Rovira?", o esta otra, que también impresiona mucho: "El pasado chaquetero de los Carod, dentro de unos momentos, ¡al descubierto!". O sea, el impacto priva. Hombre, siempre hemos defendido que la tele practique la sana mordida a los políticos. Para que espabilen como servidores públicos. Pero esto es otro asunto. Más que investigación, estamos ante la tramposa técnica del totum revolutum. Lo falso, lo verídico y lo inverosímil, en un mismo pack televisivo. Ni siquiera el humor aquí es excusa: más que producir risa, el ejercicio resulta detestablemente triste. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] No accepteu el contacte soniacambrils@hotmail.com ! És un virus
En[EMAIL PROTECTED]he escrit: --- És urgent!! Digues a tots els contactes que tinguis a la teva llista que NO acceptin el contacte [EMAIL PROTECTED] És un virus que formateja el teu ordinador i el dels teus contactes i si ells ho accepten llavors ho agafaràs al teu també. Fes un "copiar y pegar" i envia-ho.És urgent!! http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] El PP vol vetar la retransmissió del concert Salvem la Real per TVE
VILAWEB. Dissabte, 26 de març de 2005 http://www.vilaweb.com/www/mallorca/ El PP vol vetar la retransmissió del concert Salvem la Real per TVE 'TVE, com a televisió pública, ha de ser imparcial i objectiva'. Amb aquests arguments el Partit Popular insular al·legà dimecres una convocatòria del consell de TVE per impedir la retransmissió de la gala Salvem la Real. Televisió Espanyola a les Balears té previst fer un programa especial el proper dilluns a les 20.00 hores per La2, basat en la gala celebrada dilluns en la que participaren nombrosos artistes i escriptors com Lluis Llach, Maria del Mar Bonet, Miquela Lladó, Damià Timoner i Carles Rebassa entre d'altres. El caràcter reivindicatiu de la vetlada celebrada a l'Auditòrium de Palma i organitzada per la plataforma «Salvem La Real» ha fet reaccionar el grup popular prenent una mesura ha sorprès a tots els partits polítics de l'oposició, així com als responsables de l'organització de l'esdeveniment. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] PP i PSOE estudien incloure el deure de conèixer el català al futur Estatut. DdB. 24/5/2005
Diari de Balears. 24 de març de 2005 PP i PSOE estudien incloure el deure de conèixer el català al futur Estatut La proposta lingüística, feta pel PSM, marca el debat de la reforma en el Parlament El Parlament balear haurà de decidir si el nou Estatut inclou el deure d'entendre el català. R. GALLEGO. Palma.El Partit Popular i el PSIB-PSOE estudiaran la proposta del PSM d'incloure al futur Estatut d'Autonomia el deure de conèixer la llengua catalana. Així ho expressaren a la darrera reunió de la ponència parlamentària sobre la reforma de la norma. La redacció que suggereixen els nacionalistes per l'article 3.1 de l'Estatut preveu que «la llengua catalana és la pròpia i oficial de les Illes». A l'apartat número 2 estableix que «tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears tenen el dret d'usar-la i el deure de conèixer-la» El PSM completa l'esmentat precepte amb dues recomanacions més: «el català serà la llengua d'ús a les institucions i administracions públiques de les Illes Balears» i «les institucions garantiran l'ús formal i oficial de la llengua catalana i prendran les mesures necessàries per assegurar-se el coneixement i l'ús a tots els àmbits de la societat». Esquerra Unida-Els Verds s'afegí a la redacció exposada i Unió Mallorquina, a pesar d'estar d'acord, considera que la «situació actual fa més prudent mantenir l'actual redactat». En la qüestió del «deure», l'Estatut vigent diu el següent: «tots tenen el dret de conèixer i usar el català i ningú podrà ser discriminat per causa de l'idioma». A la mateixa reunió de la ponència, que va tenir lloc el passat dijous, els distints grups debateren sobre la denominació de «nacionalitat històrica», proposada pel comitè d'experts. En aquest sentit, tots estaren d'acord en icorporar-la, excepte el PSIB-PSOE, que mostrà algunes reticències i anuncià que ho estudiarà. Pel que fa a l'article 1, on està inclòs aquesta definició, l'única discrepància, plantejada pel PSM, es referia a si s'havia d'incloure el reconeixement que fa la Constitució del dret a l'autogovern de les Illes. Els nacionalistes opinen que aquest dret «no ha de ser avalat» per la Carta Magna, perquè és «innat». Aquesta qüestió va quedar sense concretar. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears, per Joana Lluïsa Mascaró
RACÓ CATALÀ Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03 La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears Per Joana Lluïsa Mascaró, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears. El president Matas ens va sorprendre en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no shavia preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més limporta. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar a escoltar. Quan es negociaven les transferències de Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés, de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar, al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el cost específic que suposa linsularitat, lincrement de població des l any del cens en què es basen les transferències. També li explicaven que shavia de tenir en compte lestacionalitat i la necessitat dincrementar les plantilles a lestiu per fer front a lincrement de demanda. Cap daquests arguments no foren escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren les més minses de tot lEstat. El Govern del Pacte els hagué dacceptar quasi sota xantatge, si em permeten lexpressió. El Sr. Matas, actual portador de lestendard de la causa, sestimà més que no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de Progrés. El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual conseller dEducació, i la senyora Castillo, actual consellera de Salut, realitzaren una anàlisi de loferta econòmica del Govern del senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era suficient i generosa. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de 2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari públic. Va costar que el partit popular assumís públicament (en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el finançament, i el desembre de 2003 el conseller dHisenda, Ramis dAyreflor, ja reconeixia que estaven obligats a demanar més doblers, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren lobligació. I aquest no ha estat lúnic ajornament. Des que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat pública a les Illes Balears, sha ajornat la posada en marxa del Pla sociosanitari; lexcusa és que shavia de revisar, la realitat és que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o dinstitucions que no són les més adients. Shan ajornat moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta. La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo de Santos (actual regidor dUrbanisme de Palma, també del partit popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el 2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada lexcusa era que volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de lexistent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions deuros ha costat el solar de Son Espases). Amb lajornament es multiplica també el cost de construcció, sincrementa el nombre de pacients desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), sens parla de privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant una millora del sistema sanitari públic. Aquests dies hem vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els governants no escolten les seves peticions podran acudir als tribunals a
[Ais] La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears, per Joana Lluïsa Mascaró
RACÓ CATALÀ Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03 La sanitat, el finançament i la memòria del Partit Popular a les Balears Per Joana Lluïsa Mascaró, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears. El president Matas ens va sorprendre en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no shavia preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més limporta. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar a escoltar. Quan es negociaven les transferències de Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés, de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar, al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el cost específic que suposa linsularitat, lincrement de població des l any del cens en què es basen les transferències. També li explicaven que shavia de tenir en compte lestacionalitat i la necessitat dincrementar les plantilles a lestiu per fer front a lincrement de demanda. Cap daquests arguments no foren escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren les més minses de tot lEstat. El Govern del Pacte els hagué dacceptar quasi sota xantatge, si em permeten lexpressió. El Sr. Matas, actual portador de lestendard de la causa, sestimà més que no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de Progrés. El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual conseller dEducació, i la senyora Castillo, actual consellera de Salut, realitzaren una anàlisi de loferta econòmica del Govern del senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era suficient i generosa. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de 2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari públic. Va costar que el partit popular assumís públicament (en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el finançament, i el desembre de 2003 el conseller dHisenda, Ramis dAyreflor, ja reconeixia que estaven obligats a demanar més doblers, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren lobligació. I aquest no ha estat lúnic ajornament. Des que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat pública a les Illes Balears, sha ajornat la posada en marxa del Pla sociosanitari; lexcusa és que shavia de revisar, la realitat és que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o dinstitucions que no són les més adients. Shan ajornat moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta. La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo de Santos (actual regidor dUrbanisme de Palma, també del partit popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el 2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada lexcusa era que volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de lexistent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions deuros ha costat el solar de Son Espases). Amb lajornament es multiplica també el cost de construcció, sincrementa el nombre de pacients desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), sens parla de privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant una millora del sistema sanitari públic. Aquests dies hem vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els governants no escolten les seves peticions podran acudir als tribunals a
[Ais] Discriminació, per Jaume Valentí. DdB. 22/3/2005
Diari de Balears. Dimarts, 22 de març de 2005 Cartes al director Discriminació Sr. director: Amb una mica de retard vull manifestar la meva solidaritat i la de tota la meva família amb Maria de Lluc Mayol, que dies enrere va patir un indignant episodi de discriminació lingüística quan va voler fer ús del seu dret constitucional de parlar en català a uns agents de la Policia Nacional. Ella mateixa ho va explicar a la premsa i tothom en pot treure conclusions. Ja em sembla prou serrealista armar tot aquest rebombori de cridar la Policia pel fet d'entrar un inofensiu canet a una botiga quan ella en tot moment va donar mostres de voler col·laborar. No em puc estar de demanar-me: si s'hagués tractat d'un assumpte realment important, qui haurien cridat? La Brunete? Els marines? O per ventura el Setè de Cavalleria? Em va semblar especialment greu que un dels agents es negàs a identificar-se i a dir-li on s'enduien el seu company. El canvi negatiu d'actitud per part dels agents quan ella va parlar en català és mal d'entendre. Era una simple dificultat de comprensió lingüística o es tractava de qualque cosa més? Es pensaren els agents que ella malparlava d'ells perque no l'acabaven d'entendre? Si és així, estam ben arreglats! Cada estiu em pas hores a les nostres platges de blanca arena, envoltat d'un fotimer de persones que parlen llengües que no entenc, i encara no he pensat mai que malparlin de mi. En tot cas pens que, si qualcú no entén una llengua, el que ha de fer és demanar que li parlin a poc a poc, més clar, etc. però sempre amb bones paraules. El que pens que no es pot fer és mostrar agressivitat ni males maneres. Si això ho fa un ciutadà anònim és certament lamentable, però si ho fa un agent de Policia és un simple cas d'abús d'autoritat. Casos com aquest em fan pensar que, per a algunes persones, el problema no és si entenen o no una llengua; vull dir que segons elles, el simple fet de sentir parlar en català a prop seu ja és, en si mateix, motiu d'incomoditat o d'ofensa. No sé, es com si fos una espècie d'urticària, com aquell renouet constant però gairebé imperceptible del motor de la gelera que sols notes en el moment que deixa d'empipar, o quan un està de males perquè l'aire està una mica carregat o simplement perquè som a dimarts i fa mal dia... Fa poc temps, en relació amb un altre cas semblant, el delegat del Govern senyor Ramon Socias, animava els mallorquins a fer servir la seva llengua amb les Forces de l'ordre i instava aquestes a col·laborar per a fer efectiu l'exercici d'aquest dret... Serà que el senyor Socias ens anima a «ofendre» les Forces de l'ordre? En fi, crec que m'estic embullant, ho deixarem fer per a un altre dia. Jaume Valentí Aguiló. Marratxí. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Escenaris de la República i la Guerra Civil. Bunyola. 17/4/2005
Amigues i amics, dins les activitats del Tercer Cicle "Conèixer Bunyola", organitzat per el Col.lectiu Cultural Es Castellet, hi ha prevista la realització d'un itinerari pels escenaris de la República i la Guerrra Civil a Bunyola. Aquest itinerari tindrà lloc el diumenge, 17. La trobada és a les 9:30 a l'estació del tren de Bunyola, i el final devers les 12:00 h. al cementeri. Per apuntar-vos-hi, heu de telefonar al 656 570 267o escriure a [EMAIL PROTECTED]. Teniu temps fins quatre dies abans de cada activitat. El preu és d'un euro i de franc per als socis del Col.lectiu Cultural Sitja. Més avall faig còpia del contingut del full informatiu, on podeu pegar una ulladaa la restade les activitats. Si algú vol, li puc enviar el full complet digitalitzat, amb les fotografies (Basta que m'ho demani a [EMAIL PROTECTED]) Salut i fins ara ! Jaume Escales TERCER CICLE CONÉIXER BUNYOLA ACTIVITATS D'ABRIL A JULIOL DE 2005Col.lectiu cultural Sitja Es Castellet PROJECCIONS LES NOSTRES POSSESSIONS: IMATGES I PARAULES (II) (SON TERRASSA, CALS CAPELLERS, LA FONT SECA I CALS REÍS) Divendres, 1 d'abril de 2005A les 20:30 h. Teatre de la Casa de Cultura de Bunyola TOTS ELS COLORS DE BUNYOLA(ENTORN, ARQUITECTURA I GENT)Projectada per primera vegada a la cloenda de les II Jornades d'Estudis Locals de BunyolaDivendres, 17 de juny de 2005A les 20:30 h. Teatre de la Casa de Cultura de Bunyola ITINERARIS ESCENARIS DE LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL A BUNYOLA Diumenge, 17 d'abril de 2005 Trobada a les 9:30 h. a l'estació del tren Final devers les 12:00 h. al cementeri --- L'ESGLÉSIA, ELS RACONS DESCONEGUTS Dissabte, 14 de maig de 2005 Trobada a les 10:00 h. davant el portal major Final devers les 13:00 h. Amb la col.laboració de la parròquia de Sant Mateu --- LES NOSTRES POSSESSIONSBARCELONA: LES CASES VELLES I LA FONT Dissabte, 23 de juliol de 2005 Trobada a les 9:30 h. a l'aparcament de Can Gual Final devers les 13:00 h. Per apuntar-vos-hi, heu de telefonar al 656 570 267o escriure a [EMAIL PROTECTED]. Teniu temps fins quatre dies abans de cada activitat. Preu: 1 euro. De franc per als socis del Col-lectiu Cultural Sitja.Agraïm la col.laboració de la parròquia de Sant Mateu i delsgermans Homar Pons, propietaris de Barcelona.Les projeccions son actes públics i gratuïts. Actes organitzats per: Es Castellet C. del Pare Bartomeu Caputxí, 6 07110- Bunyola Tel. 656 570 267 Amb la col'laboració de: AJUNTAMENT DE BUNYOLARegidoria d'Educació i Cultura PUBLICACIONS DEL COL'LECTIU CULTURAL SITJA Cada dos mesos, la revista de Bunyola Núm. 15 (marg-abril 2005) a la venda Feis-vos soci del Col.lectiu Cultural Sitja osubscriptor d' es Castellet i rebreu la revistaa ca vostra LAHISTÒRIA CRIMINAL DE BUNYOLA Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient (segles XVI-XIX) De Tomàs Vibot Pròleg d'Àlex VolneyNúm. 2 de la col.lecció Papers i Treballs Ja a la venda http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Contracte per la sobirania política dels Països de Llengua Catalana
Llista ARA I SEMPRE - AIS Des d'ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País Valencià) (15/3/2005): --- [publiquem a continuació el "CONTRACTE PER LA SOBIRANIA POLÍTICA DELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANA" que va ser aprovat en el Congrés per la Sobirania dels Països Catalans celebrat a Barcelona el passat 5 de març com ja vam publicar en http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna/message/1195 on donaven també ressó de l'aprovació d'una resolució per la supressió de la barrera del 5% al País Valencià.El document que ara publiquem, "El Contracte", és la concreció de les distintes sensibilitats que es van manifestar en el Congrés i la seua redacció reflecteix certes contradiccions producte de les discussions sobre la nostra realitat que es van votar. Entenem que és un avanç cap un acostament a la realitat de les diverses situacions polítiques dels Països de Llengua Catalana. En aquest sentit fins i tot la ponència que va presentar Carles Castellanos, des de la seua concepció de nació de tots els territoris, plantejava la sobirania de les distintes regions històriques i la necessitat d'estructures federals polítiques; en el seu apartat 2.2 va dir:"2.2 El procés d'avanç col·lectiu cap a la independència.Elements necessaris en el pas de la consciència cultural a la consciència política. Cal que tinguin lloc, entre d'altres processos de maduració:-La consciència del caràcter de poder d'ocupació que exerceix l'Estat (els Estats)-L'autoreconeixement nacional, consciència de pertànyer a una comunitat nacional específica.Existeix actualment la necessitat d'un debat entorn d'aquest segon element. Cal partir, però, de dos fonaments: del reforçament de la consciència de formar una col·lectivitat cultural-nacional; i del reconeixement del dret d'autodeterminació de les diferents regions històriques en el sentit de respectar el dret de lliure associació, en els projectes polítics de futur. Aquestes consideracions reclamen l'estructuració de caràcter federatiu de les organitzacions socials i polítiques dels Països Catalans"] CONTRACTE PER LA SOBIRANIA POLÍTICA DELS PAÏSOS DE LLENGUA CATALANAEls qui subscrivim aquest CONTRACTE, Ciutadans i ciutadanes de diversa ideologia i diverses tendències polítiques, reunits amb motiu de la primera sessió del Congrés per a la Sobirania dels Països Catalans,CONSCIENTS de pertànyer a la nació estesa per Andorra, les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya i formada al llarg d'un procés històric de més de mil anys, del qual hanresultat la llengua i la cultura que ens constitueixen;ENTENENT que cap victòria militar ni cap acció repressiva i violenta no poden legitimar la despossessió de la sobirania nacional que el Regne d'Espanya i la República Francesa han exercit del segle XVII ençà respecte als diversos Països Catalans;ENTENENT que cap procés immigratori induït políticament o no no pot legitimar tampoc la imposició d'unes llengües i unes cultures d'estat, alienes a la realitat nacional dels Països Catalans;ENTENENT que és totalment just i legítim, i és un deure, que els ciutadans de tots els nostres països ens unim per aconseguir la devolució de la plena sobirania política segrestada pel Regne d'Espanya i per la República Francesa,CONVENIM A DECLARAR,1r. Que l'única manera de resoldre els contenciosos entre països que no sigui l'ús de la violència és l'ús del dret, i la base del dret dels pobles és el dret d'autodeterminació. La democràcia entre els pobles es basa en l'exercici permanent del dret d'autodeterminació, així com la democràcia entre les persones es basa en l'exercici permanent del sufragi universal. 2n. Que mentre l'Estat espanyol i el francès no reconeguin els Països Catalans com una realitat nacional amb el dret inherent d'autodeterminació, les relacions entre els Països Catalans iEspanya i França són unes relacions de dominació. 3r. Que, per als Països Catalans, l'Estat espanyol i el francès són uns estats antidemocràtics i la Constitució espanyola i la francesa són, per als catalans, valencians i balears unes constitucionsantidemocràtiques. No es pot parlar, doncs, des de cap dels nostres països de "restabliment democràtic", ni d'"enfortiment democràtic", ni d'"estat democràtic" referint-se a Espanya, ni de "república democràtica" referint-se a França, perquè els ciutadans dels nostres països hi tenen reconeguts uns certs drets democràtics només com a espanyols o com a francesos, és a dir, si renuncien a ser i a viure políticament com a balears, valencians i catalans. 4t. Que la primera tasca dels partits i dels líders polítics i de les institucions polítiques dels nostres països és denunciar permanentment, davant l'Estat espanyol i el francès i davanttotes les instàncies internacionals, la situació antidemocràtica i la dominació que pateixen els Països Catalans a mans d'Espanya i de França i exigir d'aquestes el reconeixement de la
[Ais] Macroconcert. Per la cultura en català! Palau Sant Jordi. 23-3-2005
Llista ARA I SEMPRE - AIS RACÓ CATALÀ: A la venda les entrades del macroconcert de Sant Jordi Dimecres, 16 de març a les 16:08Informa: Joan Espectacles i Esports La Comissió 23 d'Abril ha posat ja a la venda les entrades del macroconcert de Sant Jordi. Des de dilluns passat 13 de març es poden adquirir ja les prop de 20.000 entrades per a l'espectacle, que es celebrarà el proper 23 d'abril al Palau Sant Jordi a partir de dos quarts de vuit del vespre, a través del servei Servicaixa, de "la Caixa". El cost de les entrades serà de 13,99 euros si es compren de manera anticipada pel Servicaixa i 14,50 a taquilla. Amb el Carnet Jove, hi haurà un 15% de descompte.El concert, que té per lema "Vine al Sant Jordi! Per la cultura en català!", reunirà al Sant Jordi set intèrprets i grups de reconegut prestigi, com Lluís Llach, Dept, Feliu Ventura, Quimi Portet, Lax'n'Busto, Obrint Pas, Mesclat i La Carrau. La idea sorgeix de la constatació que la música en català no compta actualment amb prous espais on desenvolupar-se, motiu que ha portat a diverses entitats, integrades en la Comissió 23 d'Abril, a promoure aquesta iniciativa. La Comissió la formen la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià, però està oberta a altres entitats cíviques, polítiques i sindicals, que podran adherir-se a la iniciativa i al manifest que es llegirà el 23 d'abril en el transcurs del concert. La web 23abril.org, que estarà activa a partir de la setmana que ve, donarà periòdicament més informació de l'acte.Per més informació:- Ignasi Termes (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) 93 415 90 02- Francesc Reverté (Plataforma per la Llengua) 93 321 18 03- Mabel Mas (Òmnium Cultural) 93 319 80 50 ·Comissió 23 d'Abril·Lluís Llach·Dept·Feliu Ventura·Quimi Portet·Lax'n'Busto·Obrint Pas·Mesclat·La Carrau·Plataforma per la Llengua·Òmnium Cultural·Coordinadora d'Associacions per la Llengua·Acció Cultural del País Valencià·23abril.org· Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La Ruta de la Vergonya. Dissabte, 19 de mar de 2005
Llista ARA I SEMPRE - AIS D I S S A B T E 1 9 D E M A R La Ruta de la Vergonya Un recorregut amb autobs per la Palma franquista (carrers, places, monuments...) amb aturades als camps de concentraci i presons on es va exercir la repressi ms ferotge. Ens acompanyaran supervivents de la tortura franquista i historiadors S o r t i d a : P l a a d e C o r t ( 1 0 h o r e s ) ( 5 ) Un passeig per la ciutat de Palma amb un mnim de coneixement histric suposa avui dia un exercici empeguedor. Oficials i soldats feixistes, monuments als cados por la patria i fins i tot el Generalsimo mateix omplen els carrers de la nostra ciutat. Emper, qui busqui referncies a les vctimes de la repressi sistemtica que el franquisme mallorqu va aplicar sense pietat ho tindr molt ms difcil... gaireb no existeixen. De tot aix hem de concloure que: AVUI PALMA FA HOMENATGE ALS BOTXINS I SOBLIDA DE LES VCTIMES Els diferents batles que han anat ocupant el crrec a Cort, ja siguin del PSOE o del PP, han demostrat no tenir una clara voluntat de posar fi a aquesta injustcia histrica. Sho impedeixen els seus compromisos signats en una Transici que ens van vendre com a exemplar, per que va servir per garantir la impunitat dels responsables de desenes de milers dassassinats i de desaparicions i loblit de les seves vctimes. Un pacte, firmat tamb pel PCE i els sindicats denominats majoritaris, sota el lema de no reobrir unes ferides que, per a molts, mai no es van tancar i que seguiran obertes mentre pous i cunetes segueixin albergant les fosses comunes daquells que es van oposar a la nit feixista. Avui, 19 de mar de 2005, gaireb setanta anys desprs del comenament de la repressi a Mallorca i trenta anys ms de la mort del seu responsable mxim, ens veiem obligats a posar en marxa aquesta Ruta de la Vergonya per exigir a lAjuntament de Palma que posi fi a aquesta infmia i per reivindicar la memria de tots aquells que van pagar un alt preu per creure que altra societat era possible. --- s imprescindible que abans compreu el tiquet (5 euros, i amb el dinar, 10 euros) Llocs de venda: CIUTAT Signe Llibres Bar Lrien Llibreria la Rosa als Llavis ALGAIDA S'Acadmia Caf-Concert MONTURI Bar restaurant S'hort d'es Pont --- Ho organitza: Ateneu Llibertari Memria Histrica de les Illes Balears (www.memoriadelesilles.org) Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Compten bé els vots a l'enquesta de El Mundo ?
Llista ARA I SEMPRE - AIS A veure, Guillem, si no passa també a la inversa: que votant al NO, s'acumul.li al SÍ. Si se constata aquest embull ja no sé què he de pensar... Una cosa que se m'ocorr, és que ells (El Mundo) en un moment determinat, si veuen que creix massa l'opció que no els agrada, fan la inversió dels pols , a fi d'anar sumant a la cistella pròpia. Així sempre poden dir que s'ha comptabilitzat el vot, que tothom ha pogut votar. Per posar en marxa aquest entremat han de partir d'una idea prèvia: que la majoria de gent no anirà a mirar on ha anat a para el seu vot, cosa que només es pot saber, efectivament, si s'ha pres la precaució de veure quina és la situació abans d'emetre el propi vot. Salut i fins ara, bona gent Jaume Escales - Original Message - From: Guillem Àngel Llabrés To: ais@araisempre.org Sent: Sunday, March 13, 2005 6:50 PM Subject: [Ais] Compten bé els vots a l'enquesta de El Mundo ? Llista ARA I SEMPRE - AIS He vist que no, perquè votant a SI s'ha acumulat al NO. El marcador estava en SI (281) i el NO (274). Quan he votat els marcadors ha estat de SI (281) i el NO (275). Ara ja està en SI 50%(281) NO 50%(276) Salut, guillemangel llabres Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.orgPer a enviar correus a la llista: ais@araisempre.orgPer a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] La Ruta de la Vergonya. Dissabte, 19 de mar de 2005
Llista ARA I SEMPRE - AIS D I S S A B T E 1 9 D E M A R La Ruta de la Vergonya Un recorregut amb autobs per la Palma franquista (carrers, places, monuments...)amb aturades als camps de concentraci i presons on es va exercir la repressi ms ferotge.Ens acompanyaran supervivents de la tortura franquista i historiadors S o r t i d a : P l a a d e C o r t ( 1 0 h o r e s ) ( 5 ) Un passeig per la ciutat de Palma amb un mnim de coneixement histric suposa avui dia un exercici empeguedor. Oficials i soldats feixistes, monuments als cados por la patria i fins i tot el Generalsimo mateix omplen els carrers de la nostra ciutat. Emper, qui busqui referncies a lesvctimes de la repressi sistemtica que el franquisme mallorqu va aplicar sense pietat ho tindr molt ms difcil... gaireb no existeixen. De tot aix hem de concloure que: AVUI PALMA FA HOMENATGE ALSBOTXINS I SOBLIDA DE LES VCTIMES Els diferents batles que han anat ocupant el crrec a Cort, ja siguin del PSOE o del PP, han demostrat no tenir una clara voluntat de posar fi a aquesta injustcia histrica. Sho impedeixen els seus compromisos signats en una Transici que ens van vendre com a exemplar, per que va servir per garantir la impunitat dels responsables de desenes de milers dassassinats i de desaparicions i loblit de les seves vctimes. Un pacte, firmat tamb pel PCE i els sindicats denominats majoritaris, sota el lema de no reobrir unes ferides que, per a molts, mai no es van tancar i que seguiran obertes mentre pous i cunetes segueixin albergant les fosses comunes daquells que es van oposar a la nit feixista. Avui, 19 de mar de 2005, gaireb setanta anys desprs del comenament de la repressi a Mallorca i trenta anys ms de la mort del seu responsable mxim, ens veiem obligats a posar en marxa aquesta Ruta de la Vergonya per exigir a lAjuntament de Palma que posi fi a aquesta infmia i per reivindicar la memria de tots aquells que van pagar un alt preu per creure que altra societat era possible. --- s imprescindible que abans compreu el tiquet (5 euros, i amb el dinar, 10 euros) Llocs de venda: CIUTAT Signe Llibres Bar Lrien Llibreria laRosa als Llavis ALGAIDA S'Acadmia Caf-Concert MONTURI Bar restaurant S'hort d'es Pont --- Ho organitza: Ateneu Llibertari Memria Histrica de les Illes Balears (www.memoriadelesilles.org) Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] IX Jornades Llibertàries. Ciutat de Mallorca
Llista ARA I SEMPRE - AIS Amigues i amics, si voleu veure el programa complet de les IX Jornades Llibertàries, i sense distorsions: http://totmallorca.net/pdf/estelnegre150.pdf IX Jornades LLibertàriesDel 12 al 20 de març de 2005Ciutat de MallorcaD I L L U N S 1 4 D E M A R Ç 11-M: Mentira de Estado Presentació del llibre del mateix a càrrec del seu autor, el periodista Pepe Rodríguez Casa de Cultura (20 hores) D I M A R T S 1 5 D E M A R Ç 1977: Salvem sa Dragonera!2005: Salvem ses Illes!Taula rodona: Ecologisme i acció directaC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s ) D I M E C R E S 1 6 D E M A R Ç Repressió al movimentantiglobalitzacióProjecció del vídeo Tessalònica 03 i debat,ggamb la participació dels activistes antiglobalització Fernando Pérez i Mar RodríguezC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s ) D I J O U S 1 7 D E M A R Ç La resistència llibertàriaal castrismeXerrada a càrrec dOctavi Alberola, membre dels GALSICC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s ) D I V E N D R E S 1 8 D E M A R Ç El cas Granado i DelgadoOctavi Alberola ens parlarà dels esforços per recuperar la memòria dels anarquistesGranado i Delgado, executats pel règim franquistaC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s ) D I S S A B T E 1 9 D E M A R Ç La Ruta de la VergonyaUn recorregut amb autobús per la Palma franquista (carrers, places, monuments...)amb aturades als camps de concentració i presons on es va exercir la repressió més ferotge.Ens acompanyaran supervivents de la tortura franquista i historiadorsS o r t i d a : P l a ç a d e C o r t ( 1 0 h o r e s ) ( 5 ) D I U M E N G E 2 0 D E MA R Ç Festa de cloendaTeatre, folk celta, pop-rock, jazz, gaiteiros...C a f è T e a t r e A i r e ( 2 1 h o r e s )E n t r a d a l l i u r e Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Protesta contra TVE per la sèrie Memoria de España
Llista ARA I SEMPRE - AIS Des de la "Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica": ---Os agradeceríamos que copiarais en un correo electrónico el texto en negrita y lo remitierais a Televisión Española para protestar por el contenido de la serie Memoria de España, que practicó un revisionismo de baja intensidad para eludir la responsabilidad de Franco en el inicio de la guerra civil. Escribir a este email:[EMAIL PROTECTED] (También os pedimos que enviéis este mensaje a vuestras listas de correo para que la protesta crezca y tenga más efecto)Carta la TVELos días 1 y 8 de marzo Televisión Española emitió los capítulos de la serie "Memoria de España", dedicados a la Segunda República, la guerra civil y la dictadura franquista. El contenido de los mismos puede calificarse de un revisionismo de baja intensidad. Entre los diversos ejemplos la frase de que entre los dos bandos existió una idéntica represión (textual). Según el último recuento de víctimas, elaborado por los historiadores Francisco Espinosa y Francisco Moreno, la represión ejercida por los republicanos causó 37.000 muertes y la ejercida por las fuerzas franquistas estaba contabilizada por ahora en 110.000 muertes, a lo que habría que añadirle la represión en numerosas provincias ocupadas por los franquistas (Galicia, Castilla-León, etc, ) que todavía no han sido estudiadas debidamente. A eso, la serie asesorada por Fernando García de Cortazar, lo califica de idéntica represión. En la nota de prensa emitida por TVE para anunciar a los medios de comunicación la emisión del capítulo de la guerra civil se dice lo siguiente:La II República tiene prisa por cambiar el rumbo de la historia y construir una sociedad moderna y democrática. Ni la impaciencia de las masas revolucionarias ni la nostalgia de los monárquicos habrían de permitírselo. En opinión del historiador Fernando García de Cortazar, las profundas contradicciones de la sociedad en aquella época desembocan en la Guerra Civil española.Decir que las "profundas contradicciones desembocaron en la guerra civil" es una forma de eludir la responsabilidad que tuvieron los miliares que acompañaron al general Franco en su golpe de estado, que fue la verdadera causa de la guerra. Y eso no se nombra en la nota de prensa.Cuando se trató el tema de la represión republicana aparecieron imágenes de numerosos cadáveres en el Cuartel de la Montaña, mientras los militares franquistas se paseaban pacíficamente tomando las ciudades. También se narró detalladamente (para las dos horas que se dedicaron a todo ese periodo) la represión padecida por la Iglesia católica, sin contextualizar ni hablar de la participación que tuvo la citada institución en la muerte de miles de civiles republicanos. En cuanto al capítulo dedicado al franquismo; se narró levemente la represión de la posguerra sin hablar de casos concretos (miles de asesinatos extrajudiciales, mujeres rapadas y humilladas públicamente, etc, ) y no se habló de todas las ventajas sociales que tuvieron los familiares de los muertos franquistas: becas de estudios, puestos en la administración, puntos en las oposiciones, etc, El resto del capítulo se centró en el desarrollo económico para construir la legitimidad de la dictadura en el acceso a una relativa sociedad de consumo.Por todo ello quiero manifestar mi protesta ante un ente financiado por todos los españoles y solicitar algún tipo de reparación pública que establezca una versión real de los acontecimientos. Nombre:DNI: Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Fora son! Tothom a votar!
Llista ARA I SEMPRE - AIS A votar tothom s'ha dit ! Que no decaigui ! A l'enquesta de l'ABC perdem de 15,16 contra 84,4. Anau a votar!: www.abc.es L'enquesta de El Confidencial ja ha canviat. A El Mundo ja guanyam, emperò ha de ser golejada: ara, 54 a favor, 46 en contra. Fins ara - Original Message - From: [EMAIL PROTECTED] To: Ais ais@araisempre.org Sent: Friday, March 11, 2005 7:04 PM Subject: [Ais] Fora son! Tothom a votar! Llista ARA I SEMPRE - AIS Amics i amigues, a hores d'ara, 11 de març, a les 18 hores, ja estam empatats a l'enquesta d'EL (In)MUNDO amb 50% a favor del Sí i un 50% a favor del No i ja guanyam d'un vot: 101 (Sí) i 102 (NO). Ja ho sabeu! Feis córrer la veu.Tothom a votar. D'altra banda l'enquesta sobre el català, el basc i el gallec al Congrés de Madrid que el diari digital dirigit pel periodista d'EL (In) MUNDO, Jesús Cacho, www.elconfidencial.com està col.lapsat per l'allau de vots. També www.abc.es fa una enquesta sobre el mateix tema i sembla que està col.lapsada perquè no mostra els resultats en pantalla. Permet votar però no dóna els resultats. Però bé, en qualsevol cas convé anar igualment a votar. En fi, com veis amb tanta moguda, qui s'avorreix és perquè vol. Jaume ERC-Mallorca [EMAIL PROTECTED] va dir: --=_NextPart_001_00F9_01C5263E.2DBB3AC0 Content-Type: text/plain; charset=Windows-1252 Content-Transfer-Encoding: quoted-printable =BFDebe dimitir el jefe del Consejo de Estado por pedir que se meta a = Baleares en la =ABcomunidad nacional catalana=BB?=20 Avui 11 de mar=E7 guanya el s=ED per 39 a 26 (60%-40%). Podeu anar a = votar a http://www.elmundo-eldia.com/ S=F3lo los independentistas de ERC respaldan el 'patinazo' del = presidente del Consejo de Estado Los socialistas no quieren que la reforma constitucional vaya tan = lejos y atribuyen la pol=E9mica a un =ABmalentendido=BB El PSM no = defiende la =ABuni=F3n pol=EDtica=BB de Catalu=F1a, Baleares y Valencia =20 A D E M A S=20 El jurista Jos=E9 Luis Requero cree que Rubio = ha comprometido a la instituci=F3n =20 Volver a illes_balears =20 Imprimir =20 =20 =20 =20 M. A. RUIZ PALMA.- S=F3lo el PSM y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) = aplaudieron ayer la propuesta de Rubio Llorente para pretender que la = reforma de la Carta Magna coloque a Baleares dentro de una hipot=E9tica = =ABcomunidad nacional=BB catalana. Frente a la indignaci=F3n del PP, los = socialistas respiraron aliviados al comprobar que el presidente del = Consejo de Estado daba marcha atr=E1s a su ocurrencia. Fernando Rubio. El portavoz del PP en el Consell de Mallorca cree que = Rubio Llorente =ABdebe abandonar el cargo inmediatamente porque ha = perdido toda credibilidad=BB. Rubio considera =ABpeligroso para la = democracia, la estabilidad y la unidad de Espa=F1a=BB que el presidente = del m=E1ximo =F3rgano consultivo, al que cabe exigir imparcialidad, = =ABhaga planteamientos pol=EDticos y partidistas al dictado de una = minor=EDa radical debido a las hipotecas del Gobierno de Zapatero. Los = mallorquines=BB, se=F1al=F3 Rubio, =ABtenemos v=EDnculos = ling=FC=EDsticos comunes con Catalu=F1a, pero tenemos nuestra propia = cultura e historia=BB. Miquel Mestre. El secretario de organizaci=F3n del PSIB-PSOE = consider=F3 innecesario modificar el art=EDculo 2 de la Constituci=F3n = como propon=EDa Rubio Llorente, cuyas declaraciones atribuy=F3 a un = =ABmalentendido=BB. En su opini=F3n, lo importante es que la reforma de = los distintos Estatutos de Autonom=EDa con el m=E1ximo consenso y desde = el respeto a la singularidad de cada territorio=BB, dijo en = declaraciones a Europa Press, =ABno creo que debamos ir m=E1s all=E1. = Nuestra visi=F3n de Espa=F1a es plural, con respeto absoluto a la = Constituci=F3n=BB. Pere Sampol. El portavoz del PSM defendi=F3 a Rubio Llorente pues, a = su juicio, =ABsus palabras han huido de la asfixia de los cuatro a=F1os = anteriores del Gobierno del PP, donde hab=EDa una ortodoxia que = defend=EDa el pensamiento =FAnico y uniforme. Sampol defendi=F3 que = Baleares, Catalu=F1a y Valencia comparten =ABuna lengua y una cultura, e = incluso un paso bajo una instituci=F3n de gobierno com=FAn, la Corona de = Arag=F3n=BB. Pero ello no implica, agreg=F3, defender la unidad = pol=EDtica de las tres Comunidades aut=F3nomas. Javier Rodrigo de Santos. El teniente de alcalde de Urbanismo de Palma = afirm=F3 que los ciudadanos de esta ciudad no se sienten miembros de una = =ABcomunidad nacional catalana. Tenemos muchos lazos que nos unen con =
[Ais] Rubio Llorente. La premsa catalana no destaca la notícia
Llista ARA I SEMPRE - AIS ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País Valencià) La premsa catalana no destaca la notícia Levante-EMV, Valencia Les declaracions del president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, en les que va parlar d'una «comunitat nacional catalana» que inclou «almenys tres comunitats autònomes» van obtenir ahir un ampli ressò en la premsa valenciana. Els programes radiofònics d'àmbit estatal emesos en la mateixa nit del dimecres, hores després de la conferència de Rubio Llorente en el Fórum Europa, també es van fer ressó de la notícia. No obstant, la premsa catalana va relegar ahir aquest assumpte a pàgines interiors, on, a més, tampoc es va donar un tractament destacable. Ni La Vanguardia, ni El Periòdico de Catalunya ni el diari Avui van portar l'assumpte a les seues portades. Els tres rotatius de referència a Catalunya van optar, així mateix, per no editorialitzar sobre les opinions del president del Consell d'Estat, ni sobre la terminologia emprada. En la citada conferència, Rubio Llorente es va mostrar partidari de substituir el terme «nacionalitat històrica» per «comunitat nacional» per ser «ens que no es corresponen amb cap territori concret». La Vanguardia, en la seua pàgina 28, la setzena de la secció Política, donava conta del següent titular: «Rubio Llorente parla d'una comunitat nacional catalana amb tres autonomies». La informació, a tres falses columnes, estava il·lustrada amb una fotografia Rubio Llorente durant la conferència. El Periòdico oferia la informació en la pàgina 18, la tercera de Política, a tres columnes i amb una fotografia del ponent durant la conferència oferta al fòrum d'Europa Press. «Rubio Llorente qualifica els Països Catalans de comunitat nacional», era el titular del rotatiu de Zeta. En aqueixa mateixa línia titulava el diari Avui: «Llorente equipara comunitat nacional amb els Països Catalans i Euskal Herria». En aquest cas s'apuntava en el subtítol que el «govern valencià» censurava la proposta, igual que PSOE i PP. Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Recital poètic. Casasses, Mir i Rodríguez-Castelló a la Fac. de Filosofia. València
Llista ARA I SEMPRE - AIS Des de ANNA (Agència de Notícies Alternativa del País Valencià) --- Recital poèticDIJOUS 10 DE MARÇ A LES 12.30VESTÍBUL DE LA FACULTAT DE FILOSOFIA. Avinguda Blasco Ibáñez."...la veu dels poetes contra el silenci dels poderosos..."-Enric CASASSAS, Barcelona-Pep MIR, Mislata-Manel RODRÍGUEZ-CASTELLÓ, Alcoi-Mateu d'AIGUASPARSA, BenimacletOrganitza: CEPC (Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans)Col·labora: ACR Constantí Llombart¬¬-Enric Casassas (Barcelona 1951) Poeta. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc). És autor de La cosa aquella (1982, premi Crítica Serra d'Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de poesia catalana, 1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), D'equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Coltells (1998), Plaça Raspall:poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Que dormim (2002)-Pep Mir (Mislata 1956)Poeta. La seua obra: Viure no és necessari,navegar sí.1986;Gènesi del seny.1987; He vist Diògenes que esbocinava el bol.1989;L'Hagia Sophia (novel·la).1995;Poemes de cal Paradís. 1999;El mim del mag. 2000;Èsser per a l'Èsser (XVIé Premi "Festa d'Elx")2001;Crides[4]d'Independència amb un exordi i un elogi d'exili.2001.-Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi) Poeta.La seua obra:Esbós d'un cos.1973; La ciutat del tràngol.1979;De foc i danses. 1987;L'acrobata dels ponts. 1989;Erosions. 1994;Humus. 2003;Música del sentit (tria personal 1978-1999).2002.Recentment l'han atorgat el VII Premi Maria Mercè Marçal pel seu llibre"Lletra per a un àlbum", que publicarà properament l'editorial Pagès de Lleida. Aquesta notícia la podeu llegir en:http://es.groups.yahoo.com/group/agenciaanna/message/1196 Agenda, plana web i fòrum: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Provincianisme a IB3. Bernat Joan i Marí. DdB, 4/5/2005
Llista ARA I SEMPRE - AIS Visita el nou fòrum: http://www.araisempre.org/forum Diari de Balears.Divendres, 4de març de 2005 Provincianisme a IB3 Per Bernat Joan i Marí He llegit diverses dades desastroses, encara que aparentment només siguin sintomátiques, sobre la posada en mansa d'IB3. El fet que siguin desastroses no vol dir en absolut que no fossin plenament esperades. Consider desastres, per exemple, que na María Umbert, la flamant directora de l'ens públic, en un dia tan assenyalat com el primer de març, Diada de les Illes Balears, amolli un discurs inaugural solemnitat com poquesen espanyol. Que no es tracta d'una televisió autonòmica? Que no l'hem de considerar la nostra? Que no s'ha fet al servei de la gent de les illes Balears? Ido! A què ve això del discurs en la llengua forània? Sobre el tema em venen al cap dues explicacions: la primera, no tan terrible, seria que la senyora Umbert és ultra espanyolista i considera que tot allò que siga de la formalitat de la celebració del Dia de les Balears s'ha de fer en la llengua de l'Imperi. Aquesta no seria tan terrible perquè voldria dir que el seu ús de l'espanyol correspondria a una tria ideològica, i no a cap mena de complex d'inferioritat. És possible, emperò, que la senyora Umbert escollís la llengua de Cervantes perquè hi havia alguns convidats que la tenien com a pròpia i que havien vengut de les Espanyes. En aquest cas, l'actuació hauria set encara més terrible, perquè hauria estat moguda no per les idees pures i dures (per molt diferents que siguin de les nostres), sinó pel complex d'inferioritat, per la falsa consideració de respecte i per prejudicis com el que ens diu que «fa més educat parlar espanyol en una ocasió com aquesta. Un altre detall que ens ha de posar en guàrdia: a IB3 passaran les pel.lícules (els films) doblats a l'espanyol, mentre no existeixi un doblatge en la «variant de les illes Balears». Deixant de banda el mal costum de doblar els films en comptes de subtitular-los (preservant així la població de sentir les cintes en la llengua original i, per tant, d'acostumar-se a la pluralitat lingüística, ni que sigui via televisivo-auricular), als formenterers, menorquins i eivissenes se'ns ha d'encendre un llumet vermell per això de la variant lingüística de les Balears. Quina és, aquesta variant lingüística? La de Mallorca? Fins i tot les persones no gaire versades en coneixements geolingüístics saben que el català que es parla ales Pitiüses s'assembla més, fonèticament, al de Girona que no al de Mallorca. I que el nostre vocabulari, en molts aspectes, coincideix més amb el del País Valencià que no amb el de la resta de les Illes Balears. Com s'ho faran per doblar-nos pel.lícules en la variant baleàrica? O passarà com a València, on la «variant valenciana» sembla que és, habitualment, l'espanyol?El tercer detall terrible ens el forneixen la colleta d'amics mesetaris del Partit Popular que en Matas i companyia ens porten a les Balears a fer els seus programes de televisió. Si algú vol tenir una idea de la colonització cultural que sofreixen les nostres illes, que es miri el projecte d'IB3, els col.laboradors, els que hi tendran programes, i ja en tendrà un tast més que suficient. Persones que no parlen català (en cap de les Beues variants, la mallorquína melosa), que no coneixen la societat de les illes Balears (si no és per passejar-se per alguna platja o per algun club del nostre arxipèlag), que no estan familiaritzats per res amb la cultura que ens és pròpia, tendran programa de manera regular a la nostra televisió autonòmica. Colonialisme pur i dur, fomentat pels indígenes que volen mostrar-se com a bons al.lots davant la metròpoli.Atenent a aquests paradigrmes mentals, no puc entendre que gent com en Pere Rotger s'atreveixin a dir que les Illes Balears necessiten un millor finançament, o que l'Estat espanyol ens hauria de tenir més en compte, o que hem de fer tal o qual reivindicació davant el govern d'Espanya? Per l'amor de Déu! Qui se'ns pot prendre seriosament, després d'un muntatge com el que acabam de comentar? Bernat Joan i Marí, eurodiputat per ERC Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Una dona denuncia que la Policia la va obligar a parlar en castellà
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics. Ja hi tornam a ser ! Quan encara és fresc el tracte insultant dispensat a n'en Toni Mestre i n'en Jaume Coll ( i segur que n'hi ha molts més dels quals mai en sabrem el nom), ara li ha tocat a na Maria Lluc Mayol. Ràbia, ràbia i ràbia. On són les promeses de'n Ramon Socies? No havia ell donat ordres explícites a la policia de l'Estat i Guàdia Civil, a les seves ordres,per ser respectuosos amb qui se'ls adrecés en català? No s'havia compromés, el senyor Delegat del Govern de l'Estat, amb la ciutadania, després de les darreres mobilitzacions? I ara, què podem fer? Demanar la seva dimissió? Com és possible que funcionaris de l'Estat despreciien a la gent per parlar la llengua del país, se'n riguin, la vexin? Ja només se m'ocorr que és urgent demanar la desaparació de la "Policia Nacional" i de la "Guardia Civil". Quina falta ens fa una policia que fa por? Joés que noels vull veure ni en pintura. No els vull. Me fan por. No vaig tranquil pel carrer sabent que me'ls puc trobar. Si algú coneix a na Maria Lluc, li podríeu dir que aquí trobarà suport. Li podríeu parlar d'aquesta llista. Salut, una abraçada, i fins ara! Diari de Balears. Diumenge, 6 de març de 2005 Una dona denuncia que la Policia la va obligar a parlar en castellà Afirma que els agents es mostraren agressius quan emprà el català LL. LORENZO. Palma. Maria Lluc Mayol Colom denunciarà davant els jutjats el tracte vexatori rebut pel simple fet d'expressar-se en català arran d'un incident que es produí en un magatzem de Palma. El motiu: un ca de la seva propietat. Maria Lluc i el seu company, holandès, foren convidats a abandonar l'establiment pel guàrdia jurat quan deixaren en terra l'animal que duien en braços, un ca maltès de quatre quilos. Tot seguit, el vigilant de seguretat avisà la Policia Nacional i els fets es precipitaren quan l'home no els pogué mostrar la seva documentació i decidiren traslladar-lo a la comissaria. Llavors, segons el relat de Mayol, fins que no demanà en castellà on se l'enduien la Policia es negà a contestar-li. Hi ha la circumstància que Mayol és professora de català i que fa feina en el programa d'immersió lingüística per a estudiants estrangers a les escoles. Assegurà que «jo sé fer-me entendre davant alumnes que no parlen llengües romàniques, com els xinesos i els búlgars, però quan demanava als policies on s'havien enduit el meu company, em contestaven en castellà no la entiendo». El colofó de la història fou la citació judicial que reberen Mayol i el seu company arran de la denúncia per «desobediència a l'autoritat». La professora informà aquest diari que «posarem una denúncia pel tracte rebut, per abús d'autoritat i per haver-me fet canviar de llengua per obtenir una informació». Així mateix, en volen donar compte al delegat del Govern, Ramon Socias, tot i saber que «les seves directrius per als agents són que ens permetin parlar en català». En opinió de la professora, el problema és que «vaig tenir la sensació que se sentien ofesos mentre els parlava en català. Es demanaven entre ells si ho feia per mala fe o per caparrudesa. No els volia ofendre, perquè sempre hi parl amb tothom». Mayol recordà també que els fets succeïren en una botiga d'articles esportius a Son Moix amb motiu del ca, que ella duia en braços: «El vaig deixar un moment en terra perquè havia d'agafar una cosa amb les dues mans. El guàrdia jurat ho va veure i ens va demanar que sortíssim de la tenda; jo vaig tornar a agafar el ca i li vaig assegurar que no el deixaria més, però ell va insistir que ens n'havíem d'anar. Vaig intentar parlar amb ell, però no em va voler escoltar i va dir que telefonaria a la Policia». Afirmà que quan hi arribaren els agents i els parlà en català, l'actitud policíaca passà «de descortesa i tosca a grossera i agressiva» i fou insultada i treta de la botiga «amb una força desproporcionada». La docent confessà que se sentí «astorada, indignada, impotent...» pels fets, que li produïren insomni, i recorda que els agents no es volgueren identificar. ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Zona Roja. Resposta de Televisió de Catalunya
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Ara seria interesssant, també,que, abans de l'emissió del documental, féssim arribar als amics un missatge SMS, del tipus PASSA-HO, recordant l'hora de l'emissió. Endavant, que la victòria és nostra! Jaume Escales - Original Message - From: MA Reinés To: Llista de suport a la llengua ; al territori i a tot allò que és propi Sent: Friday, March 04, 2005 7:10 PM Subject: Re: [Ais] Zona Roja. Resposta de Televisió de Catalunya Llista ARA I SEMPRE - AIS_ La unió fa la força, a jo també m'han contestat de TV3 per dir-me que repetiran els 2 reportatges. Endavant! ___Agenda i plana web: http://www.araisempre.orgPer a enviar correus a la llista: ais@araisempre.orgPer a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Zona Roja. Resposta de Televisió de Catalunya
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics, dissabte dia 26 de febrer, vaig escriure a Televisió de Catalunya per queixar-me de la pèrdua del senyal a l'hora de visualitzar el programa a Zona Roja. Més avall faig còpia de part de l'escrit que els vaig enviar (1), i de la resposta que m'acaba d'arribar, ara mateix, divendres 4 de març, a les 12:39 (2) Jaume Escales (1) Benvolgudes companyes i companys de Televisió de Catalunya. El dimecres passat hi hagué dificultats, a les Illes Balears, per visualitzar el documental Zona Roja. Faig còpia, a continuació,d'un missatge enviat a la lque vaig enciar a la lista de correu de Memòria Històrica de les Illes Balears, per talde posar en coneixement vostre les circumstàncies del que es va succeir --- Amigues i amics, 1. Quan es va perdre el senyal del C 33, dimecres 23, passades les 21:30,me vaig indignar per molts de motius:per les esperances que teníem dipositades en el programa, perquè molts dels membres de MHIB hi hem col.laborat, perquè l'emissió d'un programa com aquest era una fita històrica. Per moltes companys i companys deMemòria Històrica de lesIlles Balears (MHIB)aquest programa ja era un poc nostre...i ens l'han robat, descaradament.Jo me sent insultat i vexat, encara, i estic empegueït de fer part d'una societat que produeix, a marxes forçades,governantsdel "nivell"necessari per fer coses així. Memòria Històrica voleu? ELLS LA TENEN MÉS CLARA QUE NINGÚ, LA MEMÒRIA. HO SABEN BÉ DE QUINS ACTESSE VOLEN FERCÒMPLICES. I hem de suposar que aquests mateixos gestionaran IB3d'una altra manera? Suposem...que vol dir: ja t'ho creuràs! 2. Na M.A. Reinés ha escrit: Jo el vaig veure a traves d'ONO. Vull pensar que és una trista casualitat, perquè sinó seria massa fort És que és massa fort! I més fort serà encara si cap partit ni cap mitjà de comunicació no se'n fa ressò o ho denuncia ! No trobau que ja basta que hagin de ser personatges individuals que hagin de donar la cara i s'exposin? 3. Minuts després de començada l'emissió vaig ajudar difondre el següent missatge SMS: Molt probablement, censura del Govern Balear contra el C 33, per Zona Roja, ara mateix Al llarg de la nit vaig tenir l'oportunitat de parlaramb diverses persones indignades per la mateixa qüestió. Una d'aquestes persones fins i tot ja havia telefonat als estudis de Televisió de Catalunya, i me sembla recordar queli diguerenque no era el primer que telefonava. 4. Finalment, hi ha precedents, sobre censura per mitjà de la interrupció sobtada del senyal del Canal 33 i/o de TV3,amigues i amics.Com dia en Marçal, ja l'anterior dimecres, durant el programa, es va perdre el sò. (...) Salutacions cordials Jaume Escales (2) RESPOSTA DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA Benvolgut senyor, Gràcies pel seu missatge i el seu interès. Som conscients de les qüestions que ens exposa al seu missatge i per tant hem actuat en conseqüència. Així, Televisió de Catalunya tornarà a oferir els dos últims capítols emesos els dies 23 de febrer i 2 de març pel 33 de la sèrie documental històrica Zona roja. I ho farà els dies 7 i 14, per TV3, després de lEntre línies, a les 00.15, a fi que es pugui veure a les Illes Balears. Per informar tothom d'aquest fet, hem tramés una nota de premsa a tots els mitjans en la qual especifiquem que "la decisió sha pres després de rebre un gran nombre de sol·licituds de telespectadors de les Balears que, a causa de la posada en marxa del nou canal autonòmic que emet per la freqüència on fins ara se sintonitzava el 33, shan quedat sense poder veure aquests dos capítols on sanalitza la guerra civil a les Illes". Satisfem, així, la seva demanda, tot esforçant-nos per millorar tant com podem el nostre servei públic de televisió. Som conscients que el fet de sintonitzar Televisió de Catalunya des de les Illes Balears correspon a una voluntat especial de seguiment de les nostres emissions i ens sentim enormement honorats per aquesta atenció. Per aquest motiu, hem aconseguit que el Govern balear hagi reassignat les freqüències necessàries per a la recepció normal de totes les nostres emissions a les Illes, de manera que la situació torna a la normalitat; només cal resintonitzar el televisor d'acord amb les dades del quadre que figura més avall. Agraïts pel seu interès, els saludo molt atentament. Televisió de Catalunya Departament dEstudis i Atenció a lEspectador Gabriel Jaraba Vegeu el quadre vigent de canals i cobertures de TV3 i K3/33 a les Illes Balears, per a que pugueu resintonitzar, si s'escau, el nostre senyal: Centre emissor Canal antic Canal actual Programa Població principal ALFABIA 51 34 K3/33 Palma de Mallorca ANDRATX 44 26 K3/33 Andratx CALA ST, VICENÇ MALLORCA 40 54 K3/33 Cala St. Vicenç deMallorca MONT TORO 31 45 K3/33 Maó POLLENÇA 35 59 K3/33 Alcudia POLLENÇA II 28 49 K
[Ais] Enciclopèdia de Menorca, presentació del darrer volum, dedicat a Història de l'Art
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Des de la Universitat de les Illes Balears:--- Presentació del darrer volum de l'Enciclopèdia de Menorca dedicat a Història de l'ArtLacte tendrà lloc el proper dilluns 7 de març a les 12 hores a lAula de Graus de lEdifici Ramon Llull. Hi assistiran:la Vicerectora de Projecció Cultural, Dra. Francisca Lladó Pol,el director de lEnciclopèdia de Menorca, senyor Miquel Vidal,la senyora Cristina Andreu Adame i el senyor Guillem Sintes Espasa, dos dels autors del volum. ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Zona Roja al C 33, a les 22:00 h - Emili Darder a TVE (2/3/2005)
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Dues notícies del Diari de Balears (1/3/2005): 1ª: "CANAL 33. Membres del col.lectiu Memòria Històrica de les Illes Balears -(MHIB)- han sol.licitat a Televisió de Catalunya que es plantegi la reemissió del primer dels dos capítols del documental Zona Roja, dedicats a la Guerra Civil a Mallorca, i que molts de telespectadors no pogueren veure perquè IB3 ocupà la freqüència del Canal 33, pel qual s'emetien. El centre territorial de TVE també s'ha ofert a Televisió de Catalunya per emetre aquest capítol, i els Joves d'Esquerra Nacionalista han aconseguit que Televisió de Catalunya es comprometi a fer-los arribar, a més, el capítol anterior i el d'avui dimecres". 2ª. "DOCUMENTAL. TVE a les Balears emetrà demà dimecres un documental sobre el darrer batle republicà de Palma, Emili Darder. Així, es vol afegir al actes d'homenatge al metge i intel.lectual afusellat el 24 de febrer del 1937 per les tropes franquistes. El reportatge tractarà de les diferents etapes en la vida de Darder, que simbolitzà l'esperit de la II República a Mallorca". Així doncs, preparem tots el vídeo, demà, i diguem-ho a tothom: 1r) Per veure siamb pressió ciutadana hem aconseguit, per demà,la reemissió del Zona Roja del dimecres, dia 23. i 2n) Per enregistrar el documental sobre Emili Darder, que és un treball que val molt la pena. Així, la següent passa haurà de ser reivindicar que IB3 inclogui dins la seva programació tota aquesta sèrie de documentals, i que es dediqui a promocionar la producció detreballs sobre la nostra història recent. Salut i fins ara. Jaume Escales ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] IB3, una televisió a la valenciana
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics, un company me passa el següent article (no en conec ara mateix la font; ja li demanaré), que és força clarificador de la situació, de l'aspetede la criatura...Déu meu, quin panorama més trist que ens espera... IB3, una televisió a la valencianaLa cadena autonàmica balear neix l'1 de maigg amb la graella privatitzada i una programació que combina el catala i el castellàANDREU MANRESAIB3 es el nom de la cosa autonòmica: la Televisió de les Illes Balears que naixerà formalment l'l de març, emperò omplirà la pantalla amb graella plena el proper setembre. Costarà més de 40 milions d'euros el primer any, una càrrega de poc menys de 40 euross per habitant. IB3 es un servei públic per definició, però no té cuines ni cuiners, sols xefs i maîtrres, perquè es un canal fet a mida. Té tota la producció privatitzada, externalitzada, encomanada: notícies i programes. Els 70 directius esperen generar feina per a 600 persones, al periodisme i la indústria.La nova televisió balear exhibeix el darrer model del PP, amb parla bilingüe, castellà i català, d'aires i continguts a la valenciana, tipus Canal 9. L'exdirector i conseller de TV-3 Enric Canalsha estat central assessor forà de la màquina audiovisuali de la tria dels equips d'IB3. La TV-3 actual ha venut a IB3 la tecnologia informàtica dels informatius."Es un projecte de caràcter estratégic que reforçarà la cohesió territorial i les senyes d'identitat", expliquen els papers de l'ens públic controlat de cap a peus pel Govern de Balears, del PP. Rajarà "el bilingüisme natural" a la població, on es ressalta que el 40% es immigrant. Els alemanys i anglesos tindran dos informatius al dia. Els noticiaris i espais infantils si que seran en la llengua pròpia, el catala amb varietats locals. Els films doblts a Barcelona i València no es faran servir: s'emetran directament en castellà.IB3 volia les mateixes freqüències de TV-3 a l'arxipèlag, emperè finalment just seran desplaçades les del 33. Quan comenci la Lliga de futbol es vol fer tapar enfosquir les retransmissions de fútbol de TV-3 i les de Canal 9 i de La 2 per adreçar el públic a la nova pantalla autonòmica.Dit i fet, aquesta televisió aflora estructurada sense unallei pròpia: s'actualitzà per urgència la norma que el PP mai no desenvolupà en dues dècades, els nomenaments dels directius han estat governamentals, sense pas previ pel Parlament ni donar joc o consens, en res, a l'oposició."Es PP3, neix absolutament partidista", digué dimarts al Parlament la diputada del PSOE Pilar Costa. "Fan una televisió per massacrar l'oposició", blasmà un altre diputat socialista, Antonio Diéguez. La vicepresidenta Rosa Estaràs, del PP, replicà, vindicà Alfredo Urdaci, atacà l'esquerra perquè "exigeix adhesions ideològiques inquebrantables als professionals". Estaràs explicà casos a les televisions de Catalunya, Andalusia i Castella, on diu que els socialistes no han fet el que prediquen. Un Consell de l'Audiovisual no es farà.Un esbart de professionals de la corda política o de la confiança del president balear, Jaume Matas, ocupa el pont de direcció, control i la pantalla d'IB3. Els periodistes que dirigien els gabinets de premsa del PP i de Matas son nombrosos: la directora general d'IB3, María Umbert, fou la cap de gabinet de la Presidència; el sotsdirector es Germà Ventayol, qui fou cap de premsa a Palma de Matas quan era ministre de Medi Ambientabans cap de comunicació del grup parlamentari del PP. La directora de relacions institucionals es Àngela Seguí, una locutora que era cap de premsa d'un ens social de Mallorca del PP i fou la speaker dels mítings electorals del partit. Una altra locutora que col.labora amb el PP, Kica Ramis, dirigirà la ràdio IB3, ajudada per Antelm Pujol, qui era cap de premsa d'Unió Mallorquina, ara sòcia de la dreta.La coordinadora d'IB3 es Victoria de Miguel que treballava a premsa de Presidència. José María Castro, que ve d'Antena 3 i Onda Cero, es el cap d'informatius, el que dictarà "la línia editorial". Pilar Molla, que fou cap de premsa de Matas en l'etapa de ministre, es la sotsdirectora d'informatius. Així mateix, un altre excap de premsa del Govern de José María Aznar, Juan Manuel Martínez, es el corresponsal a Madrid. Fou ajudant d'Ana Pastor, abans de Celia Villalobos, i excap de premsa del PP de Catalunya. Carles Hernández, excap de premsa del PP de Balears i experiodista de TVE, durà un programa central. Estrelles: Carlos Dávila farà l'anàlisi política, María de la Pau Janer farà cultura i Fernando Schwartz, un rnagazín de la mà d'El Mundo TV: dos espais en castellà i un en llengua nadiua.La factoria externa dels informatius està en mans de Javier Mato, cappare de les notícies i de la tria de professionals que abastaran IB3, juntament amb altres excaps de comunicació del PP, entre ells un home fet a la ràdio, Rafael Porcel. Mato fou director general i
[Ais] IB3, una televisió a la valenciana
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics, un company me passa el següent article (no en conec ara mateix la font; ja li demanaré), que és força clarificador de la situació, de l'aspetede la criatura...Déu meu, quin panorama més trist que ens espera... IB3, una televisió a la valencianaLa cadena autonàmica balear neix l'1 de maigg amb la graella privatitzada i una programació que combina el catala i el castellàANDREU MANRESAIB3 es el nom de la cosa autonòmica: la Televisió de les Illes Balears que naixerà formalment l'l de març, emperò omplirà la pantalla amb graella plena el proper setembre. Costarà més de 40 milions d'euros el primer any, una càrrega de poc menys de 40 euross per habitant. IB3 es un servei públic per definició, però no té cuines ni cuiners, sols xefs i maîtrres, perquè es un canal fet a mida. Té tota la producció privatitzada, externalitzada, encomanada: notícies i programes. Els 70 directius esperen generar feina per a 600 persones, al periodisme i la indústria.La nova televisió balear exhibeix el darrer model del PP, amb parla bilingüe, castellà i català, d'aires i continguts a la valenciana, tipus Canal 9. L'exdirector i conseller de TV-3 Enric Canalsha estat central assessor forà de la màquina audiovisuali de la tria dels equips d'IB3. La TV-3 actual ha venut a IB3 la tecnologia informàtica dels informatius."Es un projecte de caràcter estratégic que reforçarà la cohesió territorial i les senyes d'identitat", expliquen els papers de l'ens públic controlat de cap a peus pel Govern de Balears, del PP. Rajarà "el bilingüisme natural" a la població, on es ressalta que el 40% es immigrant. Els alemanys i anglesos tindran dos informatius al dia. Els noticiaris i espais infantils si que seran en la llengua pròpia, el catala amb varietats locals. Els films doblts a Barcelona i València no es faran servir: s'emetran directament en castellà.IB3 volia les mateixes freqüències de TV-3 a l'arxipèlag, emperè finalment just seran desplaçades les del 33. Quan comenci la Lliga de futbol es vol fer tapar enfosquir les retransmissions de fútbol de TV-3 i les de Canal 9 i de La 2 per adreçar el públic a la nova pantalla autonòmica.Dit i fet, aquesta televisió aflora estructurada sense unallei pròpia: s'actualitzà per urgència la norma que el PP mai no desenvolupà en dues dècades, els nomenaments dels directius han estat governamentals, sense pas previ pel Parlament ni donar joc o consens, en res, a l'oposició."Es PP3, neix absolutament partidista", digué dimarts al Parlament la diputada del PSOE Pilar Costa. "Fan una televisió per massacrar l'oposició", blasmà un altre diputat socialista, Antonio Diéguez. La vicepresidenta Rosa Estaràs, del PP, replicà, vindicà Alfredo Urdaci, atacà l'esquerra perquè "exigeix adhesions ideològiques inquebrantables als professionals". Estaràs explicà casos a les televisions de Catalunya, Andalusia i Castella, on diu que els socialistes no han fet el que prediquen. Un Consell de l'Audiovisual no es farà.Un esbart de professionals de la corda política o de la confiança del president balear, Jaume Matas, ocupa el pont de direcció, control i la pantalla d'IB3. Els periodistes que dirigien els gabinets de premsa del PP i de Matas son nombrosos: la directora general d'IB3, María Umbert, fou la cap de gabinet de la Presidència; el sotsdirector es Germà Ventayol, qui fou cap de premsa a Palma de Matas quan era ministre de Medi Ambientabans cap de comunicació del grup parlamentari del PP. La directora de relacions institucionals es Àngela Seguí, una locutora que era cap de premsa d'un ens social de Mallorca del PP i fou la speaker dels mítings electorals del partit. Una altra locutora que col.labora amb el PP, Kica Ramis, dirigirà la ràdio IB3, ajudada per Antelm Pujol, qui era cap de premsa d'Unió Mallorquina, ara sòcia de la dreta.La coordinadora d'IB3 es Victoria de Miguel que treballava a premsa de Presidència. José María Castro, que ve d'Antena 3 i Onda Cero, es el cap d'informatius, el que dictarà "la línia editorial". Pilar Molla, que fou cap de premsa de Matas en l'etapa de ministre, es la sotsdirectora d'informatius. Així mateix, un altre excap de premsa del Govern de José María Aznar, Juan Manuel Martínez, es el corresponsal a Madrid. Fou ajudant d'Ana Pastor, abans de Celia Villalobos, i excap de premsa del PP de Catalunya. Carles Hernández, excap de premsa del PP de Balears i experiodista de TVE, durà un programa central. Estrelles: Carlos Dávila farà l'anàlisi política, María de la Pau Janer farà cultura i Fernando Schwartz, un rnagazín de la mà d'El Mundo TV: dos espais en castellà i un en llengua nadiua.La factoria externa dels informatius està en mans de Javier Mato, cappare de les notícies i de la tria de professionals que abastaran IB3, juntament amb altres excaps de comunicació del PP, entre ells un home fet a la ràdio, Rafael Porcel. Mato fou director general i
[Ais] La pàgina web de AIS ja és activa
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics de AIS,la nostra pàgina ja funciona. En conjunt ha estat més de 24 hores inactiva. Esperem que no es torni a produir una interrupció d'aquesta durada. Als administradors ens han dit que la causa eren tasques de manteniment. Fins ara. Jaume Escales ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] atac a TotMallorca?
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics, i Jaume: amb la pàgina web de Ara i Sempre (http://www.araisempre.org) passa el mateix. Almanco jo no hi puc entrar, també des d'avui dematí. Els administradors encara no ens hem posat en contacte per parlar-ne. A veure què podem fer. Una abraçada Jaume Escales - Original Message - From: [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org Sent: Saturday, February 26, 2005 12:03 PM Subject: [Ais] atac a TotMallorca? Llista ARA I SEMPRE - AIS _ salutacions, esper que sigui culpa meva però la qüestió és que http://totmallorca.net no funciona. no m'estranyaria que d'aquí a una estona aparegués qualsevol engendre nazi, o una tribarrada gonella, o readrecés a l'opus o al vaticà, vés a saber. si algú ha mirat d'entrar-hi dissabte dematí, disculpau les molèsties. salut! jaume ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Zona Roja i la censura
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amigues i amics, 1. Quan es va perdre el senyal del C 33, dimecres 23, passades les 21:30,me vaig indignar per molts de motius:per les esperances que teníem dipositades en el programa, perquè molts dels membres de MHIB hi hem col.laborat, perquè l'emissió d'un programa com aquest era una fita històrica. Per moltes companys i companys deMemòria Històrica de lesIlles Balears (MHIB)aquest programa ja era un poc nostre...i ens l'han robat, descaradament.Jo me sent insultat i vexat, encara, i estic empegueït de fer part d'una societat que produeix, a marxes forçades,governantsdel "nivell"necessari per fer coses així. Memòria Històrica voleu? ELLS LA TENEN MÉS CLARA QUE NINGÚ, LA MEMÒRIA. HO SABEN BÉ DE QUINS ACTESSE VOLEN FERCÒMPLICES. I hem de suposar que aquests mateixos gestionaran IB3d'una altra manera? Suposem...que vol dir: ja t'ho creuràs! 2. Na M.A. Reinés ha escrit: Jo el vaig veure a traves d'ONO. Vull pensar que és una trista casualitat, perquè sinó seria massa fort És que és massa fort! I més fort serà encara si cap partit ni cap mitjà de comunicació no se'n fa ressò o ho denuncia ! No trobau que ja basta que hagin de ser personatges individuals que hagin de donar la cara i s'exposin? 3. Minuts després de començada l'emissió vaig ajudar difondre el següent missatge SMS: Molt probablement, censura del Govern Balear contra el C 33, per Zona Roja, ara mateix Al llarg de la nit vaig tenir l'oportunitat de parlaramb diverses persones indignades per la mateixa qüestió. Una d'aquestes persones fins i tot ja havia telefonat als estudis de Televisió de Catalunya, i me sembla recordar queli diguerenque no era el primer que telefonava. 4. Finalment, hi ha precedents, sobre censura per mitjà de la interrupció sobtada del senyal del Canal 33 i/o de TV3,amigues i amics.Com dia en Marçal, ja l'anterior dimecres, durant el programa, es va perdre el sò. Un altre exemple: dia 9 de juliol de 2004 vaig enviar missatge de més avalla la bústia electrònica del programa "Catalunya Nit", de Catalunya Ràdio. (El missatge ja l'havia enviat abans a AIS). Us en faig la còpia, més avall. Salut, una abraçada, i fins ara! Jaume Escales MOLT URGENT!! Amics de Catalunya Nit, el senyal de televisió de TV3 ha estat interferit, a les Illes Balearsavui vespre quan es donava la notícia del viatge de Matas al Telenotíces Vespre. Estic molt preocupat. Per favor, feu-ne ressò. Aquest és el relat dels fets que he enviat als meus amics. Amigues i amics, Quan ha passat no m'ho podia creure. El cas ha estat el següent:estava vegent el telenotícies nit de TV3d'avui, divendres, 9 de juliol, i quan ha arribat l'hora de donar la notícia sobre en Matas i el seu viatge a Rússia...el sò s'ha desbaratat, el senyal arribava com a borrós, i només de manera molt dificultosa es podia sentir el que es deia...No m'ho podia creure. Altres vegades, altres dies, en circumstàncies semblants, quan la notícia era comprometedora pel govern del Partit Popular de les Illes, ja havia comprovat que la imatge es feia borrosa, el sò s'enfosquia. Sempre havia pensat que eren manies meves, o almanco me'n quedava el dubte. Però avui ho he vist clar de cop. Hi havia un germà amb jo i li he dit:"Ara veuràs com la resta d'emissores es veuen perfectament!". Quan ho hem comprovat, ràpidament, així ha estat. I després li he dit: ´"Ara veuràs que quan acabi la notícia d'en Mates", el sò tornarà". I efectivament. Immeditatament,he esbrinat quin era el número de telefon de TV3, i quan he parlat amb ells, amb Barcelona, sabeu què m'han dit? Que no era la primera ni la segona persona que telefonava per la mateixa qüestió, que ja erenvàries les persones que havien s'havien posat en contacte amb els estudis de TV3, i només havien passat 4 o 5 minuts des de l'emissió del reportatge. El telefoninsta m'ha dit, a més a més que ell, des de Barcelona, ho havia sentit tot perfectament. Diu que es pot fer una reclamació a partir del dilluns. Jo li he demanat si era el Govern Balear qui controlava el senyal dels repetidors d'Alfàbia. No m'ho ha sabut dir. Emperò no cal ser molt llest per veure el que està passant. Si no vaig malament un dels acords darrers entre en Matas i enMaragall incloïa la cessió del control dels repetidors de Voltor al Govern Balear. És indignant! És insultant! Me sent insultat! Se'n riuen de nosaltres a la cara! Aqueixa gent són capaços de tot!Ens ho volen fer empassar tot(sobre el viatge), i a sobreinterferir les notícies...I llavors encara diran que és determinat partit qui manipula i que envia missatges i no sé què punyetes! No sé com no els cau la cara de vergonya! Quina altra sortida ens resta als ciutadans, més que dir-mos-ho, collons!! Per favor, bona gent, passau aquest missatge !! Jaume ___ Agenda i plana web: http:/
[Ais] Cort retrà homenatge oficial a Emili Darder
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ De la llista de Memòria Històrica de les Illes Balears (www.memoriadelesilles.org): --- Diari de Balears. 23 de febrer de 2005 Ciutat de Mallorca Cort retrà homenatge oficial a Emili Darder Dia 2 de març es recordarà la figura del batle amb motiu del seu afusellament ara fa 68 anys GUILLEM MAS. Palma.L'Ajuntament de Palma retrà un homenatge al batle republicà Emili Dardrer i Cànaves, amb motiu del 68è aniversari de la seva mort. Aquest, doncs, serà el seu primer reconeixement institucional, després que fos nomenat fill il·lustre el 1996. A proposta del PSM, dimecres dia 2 de març, a les 20 hores i al saló de plens, es recordarà la figura de l'home que fou afusellat el 24 de febrer de 1937, després d'un judici sumaríssim, fruit de les tràgiques circumstàncies de la Guerra Civil espanyola. Pere Muñoz, portaveu del PSM, destacà la importància d'aquest acte. «Darder fou l'impulsor des de la batlia de Palma de les primeres escoletes municipals, com també d'un Pla municipal de Sanitat, entre altres realitzacions en el terreny de la cultura». Pel nacionalista, «l'homenatge esmena un deute històric que tenia l'Ajuntament cap a un dels seus fills il·lustres». L'acte consistirà en la projecció d'un vídeo commemoratiu i en una conferència, que impartirà l'historiador Arnau Company, sobre la seva figura i el context històric en què s'ha d'emmarcar la seva vida política. Des del PSM s'ha felicitat l'equip de govern per impulsar aquesta iniciativa, que ha estat possible gràcies a l'acord d'abstenció dels nacionalistes en els pressuposts municipals. Emili Darder (Palma, 1895-1937) fou Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València el 1915. El 1932 fundà Acció Republicana de Mallorca, que el 1934 fou el nucli d'Esquerra Republicana Balear. El 1933 fou elegit batle de Palma i impulsà polítiques culturals i sanitàries. Quan el 1936 esclatà la Guerra Civil, fou detingut i empresonat, i morí afusellat el 24 de febrer de 1937 al cementeri de Palma. MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARSPàgina web:http://www.memoriadelesilles.orgPer enviar un missatge a totes les companyes i companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles%40www.softcatala.netPer consultar una agenda d'actes previstos:http://www.araisempre.orgPer deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes defuncionament:[EMAIL PROTECTED] ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] El desembarcament de Bayo. ZONA ROJA. C 33. Dimecres, 23/2/2005
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ ZONA ROJA - CAPÍTOL 7 CANAL 33 Dimecres, 23/2/2005 L'expedició Bayo "Zona roja" obre aquest nou capítol fent referència a la història de les Illes amb la crònica d'una expedició marítima. Al principi d'agost del 1936, una flota comandada pel capità Alberto Bayo surt del port de Barcelona amb la intenció d'alliberar les illes d'Eivissa, Formentera i Mallorca, que han caigut en poder del militars revoltats. Menorca és l'excepció i es manté fidel a la República. A aquest contingent de milicians s'hi afegeixen altres forces que surten de València sota el comandament del capità Uribarry. L'expedició Bayo agrupa milicians de signe polític divers. L'expedició desembarca a Porto Cristo amb l'esperit que caracteritza els primers dies de la guerra a la zona republicana. Els milicians lluiten aferrissadament per establir un cap de pont. En aquest capítol s'exposen els motius d'aquesta expedició i les dificultats que troba per acomplir l'objectiu principal: alliberar les Balears del feixisme. http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=120086746 --MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Pàgina web:http://www.memoriadelesilles.org Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles%40www.softcatala.net Per consultar una agenda d'actes previstos:http://www.araisempre.org Per deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes defuncionament:[EMAIL PROTECTED] ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Homenatge a Emili Darder. Diumenge, 27/2/2005
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ De la llista de Memòria Històrica de les Illes Balears: --- Homenatge a Emili Darder, el pròxim diumenge 27 de febrerUn any més ERC recordarà la figura d'Emili Darder, darrer batle republicà de Palma, en l'aniversari del seu assassinat a mans dels feixistes, que va tenir lloc el 24 de febrer de 1937. L'acte es durà a terme el diumenge 27 de febrer, a les 12 h, al cementiri de Palma, allà on Emili Darder, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Ques foren afussellats. Enguany participaran a l'acte el president d'Esquerra a Palma Alexandre Seguí i David Ginard, historiador especialitzat en història contemporània, que ens farà conèixer més de prop el polític i metge que fou Emili Darder. --MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS Pàgina web:http://www.memoriadelesilles.org Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:memoriadelesilles@softcatala.netPer llegir missatges anteriors:http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles%40www.softcatala.net Per consultar una agenda d'actes previstos:http://www.araisempre.org Per deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes defuncionament:[EMAIL PROTECTED] ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] BALEARS FA CIÈNCIA. Els dissabtes, de 13 a 14 h. Al 98.8 de la FM
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Companyes, companys, no sé si coneixeu un programa que s'emet per la ràdio, tots els dissabtes, i que es diu BALEARS FA CIÈNCIA.Realment valla pena. Com diuen a la seva pàgina web ( http://www.balearsfaciencia.com/) és unprograma innovador i diferent, i s'emet de13 a 14 hores, al 98.8 de la FM. Devora la manca d'oferta cultural, científica, formativa, etc.a través dels mitjans, aquesta és realment una excepció sorprenent. Jo el vaig descobrir fa uns mesos. Fins ara. Jaume Escales ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Gentilicis
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ A mi me sembla que ciutadans és la més acceptable. Fins ara. - Original Message - From: Fanny Marí [EMAIL PROTECTED] To: Llista de suport a la llengua, al territori, a tot allo que es propi. ais@araisempre.org Sent: Wednesday, February 16, 2005 8:43 PM Subject: Re: [Ais] Gentilicis Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Ai, si... M'havia deixat el més important! Llista ARA I SEMPRE - AIS _ llonguets? Llista ARA I SEMPRE - AIS _Una pregunteta: Com es diuen els habitants de Palma? Ciutadans? Palmencs? Palmers? Palmenys? Palmetans?...? Salut Fanny ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
[Ais] Curset de monitoratge del debat lingüístic. STEI. 4 i 5 de març. Cala Millor
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Des de l'STEI: --- Curset de monitoratge del debat lingüístic Lloc: Auditori de Sa Màniga de Cala Millor (Sant Llorenç des Cardessar)Dies: 4 i 5 de març - Dia 4 de març de 21 h fins les 24 h. i 30 m. (els qui quedin a lhotel poden arribar a partir de les 20 h.) - Dia 5 de març de les 8 h. i 45 m. fins les 14 h. i 15 m. i de les 15 h. i 45 m. fins les 20 h. i 30 m. ( els qui vulguin quedar a lhotel fins el diumenge horabaixa podran fer-ho)Crèdits de formació de professorat: 1,5Preu del curset: general 15 eurosafiliats a lSTEI-i 10 eurosestudiants i aturats 6 eurosPreu de lestada a lhotel en pensió completa a partir del sopar del divendres per aquells a qui interessi fer ús daqueix servei: 1 dia euros2 dies .. euros Característiques del curset: - Sorganitzarà en quatre blocs temàtics (la unitat de la llengua, la persecució política de la llengua, la Identitat i la seua problemàtica, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics) i, dins cada un es repartirà un material, es farà una projecció i/o una exposició per part dun ponent i es muntarà un simulacre de debat concret on apareguin els arguments i els contraarguments que solen donar-se en tal tipus de debat.- També hi haurà una taula rodona sobre prejudicis lingüístics i tècniques per a canvi dhàbits dús lingüístic. Més informació a www.stei-i.org ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
Re: [Ais] Resposta del Govern de les Illes Balears a una queixa.L'enteneu?
Llista ARA I SEMPRE - AIS _ Amic Tomtortell, i si el text els arriba en anglès? En quina llengua ho publicaran aleshores? La saben, llarga, llarga, llarga... Jo voldria ser la meitat de viu i reputa que ells. Tot m'aniria millor. Segur. Una abraçada - Original Message - From: Tomtortell [EMAIL PROTECTED] To: ais@araisempre.org Sent: Monday, February 14, 2005 5:05 PM Subject: [Ais] Resposta del Govern de les Illes Balears a una queixa.L'enteneu? ___ Agenda i plana web: http://www.araisempre.org Per a enviar correus a la llista: ais@araisempre.org Per a subscriure's, donar-se d'alta o baixa: http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org