=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
*Amb bones paraules*
* Us ho havíeu plantejat?*
La gran obra ---encapçalada per Fabra--- de transformació d'una llengua
profundament subordinada i dialectalitzada, com era el català del final
del segle XIX i començament del XX, en una llengua nacional i centrada
només es va dur a terme en una part. Només una part dels hispanismes van
ser depurats, i en va restar una altra gran part, que constitueix una
massa de manlleus i calcs tan rebutjables com els rebutjats. Un procés
com aquest és llarg i no basta una vida, ni que sigui la de Fabra. El
fet és que els qui vingueren després no saberen, o no pogueren,
continuar l'obra fabriana, i ara la majoria dels planificadors de la
llengua ni volen continuar-la ni volen plantar cara als nous
castellanismes que han fet irrupció en el català dels darrers temps.
Aquesta és la realitat.
Un dels hispanismes no revisats és /plantejar/. Paraula desconeguda de
totes les llengües europees menys el portuguès i els satèl·lits de
l'espanyol. Una creació espanyola imitada, com tantes altres, per la
nostra gent. L'espanyol /plantear/ és un derivat de /planta/, paraula
que té dues accepcions bàsiques: la de 'part inferior del peu' i la de
'vegetal'. En llatí /planta/ significava inicialment la 'planta del
peu', i d'aquí aparegué /plantare/ (plantar estaques de vegetals, atès
que es ficaven a terra empenyent amb la planta del peu). De /plantare/
aparegué el postverbal /planta/ 'vegetal'.
Per analogia amb la planta del peu apareix el significat de 'part
inferior o base d'alguna cosa', com la planta d'un edifici. /Plantear/
significa, en un principi, traçar la planta d'algun objecte, a fi
d'assegurar-ne la bona construcció. És una definició que ja apareix en
el /Diccionario de autoridades/ de l'Acadèmia espanyola (1737).
Posteriorment agafà el sentit de 'implantar', 'realitzar' alguna cosa:
/plantear una fábrica/, /plantear la libertad donde reinaba la tiranía/,
/plantear el Evangelio en aquella provincia/, /los obispos no habían
logrado plantear las reformas/, etc. Però així com es podia /plantear/
(implantar) una fàbrica o la llibertat, es podia /plantear/ una idea o
un projecte. I, ja avançat el segle XIX, el mot va acabar tenint el
sentit de 'proposar', 'exposar' o 'suscitar', principalment un tema, un
problema, una dificultat o un dubte. El primer diccionari acadèmic
espanyol que recull aquesta accepció és el de 1925.
El calc català /plantejar/ va entrar en el segle XIX i ha seguit
mimèticament l'evolució semàntica indicada. "Després de plantejat lo nou
Códich Penal", és a dir 'implantat', llegim el 1870. "S'acabaria abiat
la guerra y abiat se podria pensar en plantejar la federació" (text de
1873 en què /plantejar/ també vol dir 'implantar', no 'proposar').
Naturalment, el mot és del tot inexistent en el català de la Catalunya Nord.
/Plantejar/ no figura en el Labèrnia (ni a l'edició de 1860). Tanmateix,
apareix en el Fabra (1932), segurament perquè el codificador no tenia
els elements per a identificar l'hispanisme. Entrat al Fabra, el mot no
ha estat discutit per ningú. Fins aquí.
Amb aquesta paraula ocorre el mateix que succeeix amb tots els
castellanismes: una vegada que hi estam acostumats no en sabem
prescindir, però totes les altres llengües bé que poden passar sense.
Tanmateix, les opcions alternatives són múltiples. A tall d'exemple,
posaré algunes frases seguides, entre parèntesis, de la solució que hi
aniria bé. "A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima
importància" (exposar, presentar, suggerir), "el problema es pot
plantejar de diferents punts de vista" (exposar, formular),
"l'argumentació va plantejar un dubte" (suscitar), "em planteig canviar
de feina" (considerar, pensar), "no m'ho havia plantejat" ("no ho havia
considerat", "no en feia comptes").
El derivat /replantejar/ es pot substituir fàcilment per /reconsiderar/,
/revisar/, /tornar a formular/, /tornar a exposar/, /tornar a examinar/,
etc. I per a prescindir del substantiu /plantejament/ també trobaríem
multitud de solucions, segons cada cas, com /exposició/, /aproximació/,
/formulació/, /proposta/, /proposició/, /projecte/, etc.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 5 de setembre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/plantejar.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[email protected]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[email protected]>
Xavier Rull (Catalunya) <[email protected]>
Marta Torres (Catalunya) <[email protected]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[email protected]>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
