=========================================================
   INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
 _________________________________________________________
 ===================[1005 subscriptors]===================


M�s enll� de la gram�tica

Les redund�ncies

El mot "redund�ncia", a part el seu significat ordinari, �s un terme
t�cnic propi de la Teoria de la informaci� i, en tant que les lleng�es
naturals s�n mitjans de comunicaci�, se diu que tenen una taxa de
redund�ncia, que no �s la mateixa en totes. Posarem un exemple de
redund�ncia en catal�: quan deim "les gallines blanques ponen",
expressam el g�nere, en aquest cas femen�, tres vegades: amb l'article
(les), amb el substantiu (gallines) i amb l'adjectiu (blanques), i el
plural, quatre perqu� l'indica a m�s a m�s el verb.
Aquesta redund�ncia �s inherent a la llengua i no la podem eliminar si
volem dir expressions acceptables. De cara a la comunicaci� �s
indispensable. Una llengua artificial, sense gens de redund�ncia, en la
pr�ctica no seria utilitzable perqu� la comunicaci� corrent est� sotmesa
a p�rdues d'informaci�, provocades per circumst�ncies molt v�ries, com
poden esser una distracci�, un renou que ens fa perdre paraules, un nas
tapat que fa que el so de M soni com si fos una B. Quan un qui pateix un
refredat nasal fort vol dir "ta mare", li surt "ta bare", ho podeu
experimentar vosaltres mateixos estrenyent-vos el nas.
Aix� i tot, ens entenem.
Per� aqu�, al mot redund�ncia, no li donam aquest significat
especialitzat, sin� el m�s corrent, el que tots coneixem. Vegem alguns
exemples d'aquesta altra redund�ncia. Els sentim habitualment per la
r�dio i la televisi�. Comencem per "el principal protagonista". El
diccionari defineix el mot protagonista com "el personatge principal
d'un drama, un poema �pic, etc." La idea de "principal", doncs, ja ve
continguda en el mot protagonista, de manera que �s superflu
afegir-la-hi a trav�s de l'adjectiu, que aqu� �s redundant. No hi ha
protagonistes secundaris, que seria una contradicci�.
Un altre exemple, freq�ent entre els pol�tics: "projecte de futur". Un
projecte no pot esser m�s que de futur. Com que no podem tornar arrera
en el temps, no podem fer projectes per realitzar en el passat.
Amb la implantaci� de l'euro, alguns acompanyen el mot pessetes amb
l'adjectiu antigues, i sentim dir coses com: "aquesta obra costar�
tres-cents mil euros, equivalents a uns cinquanta milions de les
antigues pessetes". Com que no hi ha pessetes modernes, l'adjectiu hi
sobra. Per� aquest exemple �s diferent dels altres dos: podem imaginar
situacions en qu� l'expressi� "pessetes antigues" estigui justificada.
Aix� quan les pessetes de paper s'anaven substituint per les
met�l�liques (que a molts de llocs els deien "rosses"; a Mallorca, hi
havia qui els deia "pessetes d'or", baldament no ho fossen), o quan les
rosses foren substitu�des per aquelles  que no feien gaire m�s com� que
una llentia, podia qualc� referir-se a les pessetes que anaven
desapareixent de la circulaci� dient-los "antigues". (Advertiu que, a la
frase citada primer, pessetes designa un valor; a les situacions
recordades, designa unes monedes materials.) En canvi, jo almenys no em
s� imaginar una situaci� en qu� l'adjectiu principal pugui afegir gens
de contingut a protagonista, ni el complement de futur a projecte.
D'exemples com aquests, en podr�em trobar m�s, i justament en boca de
locutors que, en nom de la brevetat, diuen coses com "la tele", abusen
de sigles o suprimeixen articles, preposicions i altres part�cules. Els
articles que vaig escriure amb el t�tol de "Les dreceres de la llengua"
se podrien haver allargat perqu� no varen donar compte de moltes
supressions. Ben mirat, �s dificil�ssim esbrinar els motius que fan
preferir uns mots o expressions a uns altres. Hi trobar�em unes
contradiccions inexplicables.

Professor Grimalt
Fax: 971 17 34 73
Correu electr�nic: [EMAIL PROTECTED]


Diario de Mallorca, 27 de juny de 2004



~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
                Diccionari catal�-aran�s
     http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>

Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>

-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html

Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------

Responder a