=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.079 subscriptors]===================
M�s enll� de la gram�tica
Parlem-ne, de modalitats (IV)
Acabava l'article anterior reparant que els preceptes que venim
considerant ens donen la clau per a entendre cap a on va aix� de les
modalitats quan precisen "sense perjudici de la unitat de l'idioma": ja
hem trobat la mare dels ous.
Si el legislador adverteix que l'estudi i la protecci� de les modalitats
no ha de perjudicar la unitat de l'idioma, �s perqu� sospita, entre
aquesta unitat i la varietat dialectal, hi pot haver conflicte, i per
tant cal fer equilibris per salvar una cosa i l'altra. �s aix�, realment?
No. El castell� presenta varietats dialectals i no ha pensat mai ning�
que poguessin posar en perill la unitat de la llengua. Per qu�? Perqu�
all� que preserva la unitat de la llengua �s aquell model que s'ha
anomenat llengua liter�ria, llengua comuna o, com se va fent general,
llengua est�ndard. En aquesta secci�, ja vaig parlar del paper de
l'est�ndard en tal sentit (4 i 11 de maig del 2003). Una varietat
coneguda i reconeguda de tots els parlants, emprada a les comunicacions
formals, ensenyada a les escoles, regulada per una gram�tica, present a
tots els espais p�blics sense restriccions i oficial d'un o m�s estats
no perjudica ni �s perjudicada per cap "modalitat" de l'orde que sia.
Des de fa segles, entre els parlants de catal�, el castell� s'ha arrogat
les funcions de la llengua est�ndard. El catal� encara ara no les
exerceix de tot, malgrat les bones paraules de la Constituci�, l'Estatut
i la Llei de Normalitzaci� Ling��stica.
Els dialectes no se deixen regular, ni dels pol�tics ni tan sols dels
gram�tics, que s'ha de limitar a descriure'ls, i hi ha feina. No s� si
la fal�lera de les modalitats arribar� a traduir-se en cap pla
d'actuaci�. Tenc vertadera curiositat per veure com seria. Perqu� em
comprengueu, imaginem-nos qu� passaria si vol�em convertir en mat�ria
d'ensenyan�a prim�ria i secund�ria tota la varietat dialectal que podem
observar sense sortir de Mallorca. Comen�am perqu�, a Pollen�a, no usen
les formes de l'article que solem anomenar "salat". Un llegum com el
p�sol rep, a m�s d'aquest, els noms de "x�txero", "estiregass�" i
qualcun m�s que no conec. Si, amb la consigna de les modalitats, vol�em
ensenyar felanitxer als de Felanitx, ens trobar�em que, en aquell poble,
n'hi ha que diuen "bot�" i "formatge", i n'hi ha que diuen "bet�" i
"fermatge"; n'hi ha que diuen "fadr�" i "padr�", i altres que diuen
"fred�" i "pred�"; n'hi que diuen "estam", "estau" i "estava", i altres
"esteim", "esteis" i "esteia". I tot aix� s�n "modalitats", i per tant
haurien de ser objecte d'estudi i protecci�. Ho veis com no en traur�em
aguller? I m'he limitat a un municipi tot sol.
A m�s d'estudi, les lleis parlen de protecci�. Protecci� suposa amena�a,
i l'objectiu on han d'apuntar les lleis �s que l'amena�a desaparegui.
Sia com sia, no t� sentit protegir les modalitats i deixar la resta de
la llengua a la intemp�rie. Una llengua, o se salva tota o s'enfonsa
tota. Un principi tan elemental, sembla que alguns pol�tics no l'acaben
d'entendre. Quan la llengua viu amb normalitat, sense restriccions de
cap classe, cada varietat ocupa el seu lloc i totes se reforcen unes amb
les altres. Ara, si unes fan figa, les altres corren perill. No debades
algun ling�ista, per referir-se a aquest conjunt, ha parlat
d'arquitectura de la llengua. Quan d'un edifici se'n fa malb� un
component, se'n ressent tot el conjunt.
La setmana que ve, veurem quin model de llengua aplica, el partit que
m�s invoca les modalitats.
Professor Grimalt
Fax: 971 17 34 73
Correu electr�nic: [EMAIL PROTECTED]
Diario de Mallorca, 6 de febrer de 2005
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-valenci�-balear (DCVB)
http://dcvb.iecat.net/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
