Seminari: Valors universals: drets col·lectius i drets humans
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Seminari: Valors universals: drets col·lectius i drets humans Organitza: Grup Blanquerna Dies: 13, 14 i 15 de gener Lloc: Can Alcover, Palma Entrada lliure a tots els actes Informació a: http://www.grupblanquerna.cat [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Nou llibre: Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Nou llibre */Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca/* Autor: Antoni Llull Martí Editorial: Moll Col·lecció Tomir, 68 Recull els noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca, entenent per nom tradicional aquell que ha estat usual, com a mínim, durant unes quantes generacions entre la gent del poble, o en el si d'una sola família prou coneguda, i per històrics els de personatges que protagonitzaren alguns fets rellevants en la història de Mallorca. Una eina molt útil per a preservar, enfortir i donar continuïtat al nostre ric patrimoni onomàstic. [Text de difusió de l'Editorial Moll.] [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de l'Anuari teatral de les Illes Balears 2008
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Presentació ANUARI TEATRAL DE LES ILLES BALEARS 2008 La Càtedra Joan Ramis i Ramis de Recerca, Formació i Documentació Teatral de la Universitat de les Illes Balears, l'Obra Social Sa Nostra Caixa de Balears, l'Institut d'Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i el Consell Insular de Menorca es complauen a convidar-vos a la presentació de l/'Anuari teatral de les Illes Balears 2008/. L'acte tindrà lloc el dilluns 20 de desembre, a les 19.30 hores, en el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma. Hi intervindrà el doctor Francesc Foguet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i els actors Caterina Alorda i Sergi Baos faran una lectura dramatitzada d'uns fragments de /Més enllà del deure, /obra de Manuel Andreu i Fontirroig (Palma, 1898-1976). Dia: dilluns, 20 de desembre. Hora: 19.30 h. Lloc: Centre de Cultura Sa Nostra de Palma (carrer de la Concepció, núm. 12). Font: Francesc Perelló, UIB [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== L'Editorial Moll es complau a convidar-vos a la presentació d' */ÀNIMA DE GOS/* d'*Antònia Vicens * (Col. Raixa, 193) Una novel·la curta que tracta el tema de la violència de gènere en la figura d'un home d'infància infeliç que projecta irracionalment la seva ràbia contra diverses dones i infants, tot sota la mirada perplexa del seu gos que és qui ens en conta la història. L'acte tindrà lloc a l'Institut Ramon Llull (C/ Protectora, 10 local 11 - PALMA) a les _*20.00* del *16* de desembre_, i anirà a càrrec de *Jaume C. Pons Alorda*, *Rosa Planas* i *Susanna Moll*, i l'autora. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Articles de Gabriel Bibiloni: Cèntims i centaus; Crocodils
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Els dos darrers articles de Gabriel Bibiloni publicats al /Diari de Balears/: 118. *Cèntims i centaus//* (27 de novembre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/centau.html http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/centau.html 119. *Crocodils//* (4 de desembre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/crocodil.html http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/crocodil.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Bartomeu Mestre i Sureda: Una fundació pública que burla la llei?
de Marratxí o de Lloseta! http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/una-fundacio-publica-que-burla-la-llei.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: Barrera o pont
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Barrera o pont Les llengües són molt més que codis de comunicació. Quan la llengua d'una comunitat desapareix és senyal que també ho fan molts altres components de la seva identitat. No desapareixen les llengües dels qui tenen plena sobirania, sinó que, quan passa, sempre són, amb més o menys acarnissament, comunitats sotmeses. La relació entre identitat i llengua és forta i complexa. Una llengua crea solidaritats i complicitats entre els individus que la comparteixen, les quals fan aflorar amb entusiasme singular quan coincideixen fora del seu territori. Quan som fora del nostre país i sentim qualcú que parla en la nostra llengua, tendim a parar-hi atenció o a establir-hi contacte, simplement per aquest fet; cosa del tot inusual dins el nostre territori. Això s'intensifica quan es comparteix, a més de la llengua, la varietat dialectal. Segurament perquè compartir una llengua o una varietat seva és, en general, indici de compartir més coses. D'altra banda, les llengües solen associar-se a perfils humans determinats (a característiques físiques i, en determinats casos, també a funcions socials). Aquest fenomen es fa més evident quan la llengua de què es tracta és marginada en el seu propi territori, com en el nostre cas. Sovint trobam exemples que les característiques de l'interlocutor (ja siguin físiques o de rol) dificulten l'ús de la llengua catalana o, fins i tot, l'amaguen. Passa amb les professions. Per exemple, comença a ser habitual que a infermers i metges els pacients catalanoparlants, advertits per l'experiència, s'hi adrecin en castellà, alguns amb dificultats evidents. I associen tant el castellà a aquesta professió que el sanitari pot contestar-los en català i els pacients no percebre-ho i continuar -n'he estat testimoni- en castellà. També amb les procedències. A una al·lota francesa adesiara li passa que parla en català amb un interlocutor que li contesta en català, fins que diu, si la conversa hi du, que és francesa, llavors l'altre canvia al castellà. I amb l'aspecte físic. Un conegut em va contar que un pic va demanar una informació a una dona que no el veia (el tenia darrere), la qual li va començar a respondre en català, però, quan es va girar i va veure que era negre, es va com a espantar i, mig travant-se, passà a parlar-li en castellà. Aquests exemples mostren l'arrelament que, en algunes persones, té la idea que la llengua catalana només la poden usar persones d'unes característiques concretes; tant que arriben a no percebre-la quan qui la parla no té aquest perfil. L'aparença de l'interlocutor amaga la llengua. Però també pot passar al revés. Que la llengua amagui l'aspecte de l'interlocutor. El protagonista de la darrera anècdota un dia anava per un carrer del seu poble darrere una dona, que el coneix, i el qui devia ser el seu nét, que no viu al mateix poble; el nin el va veure i va dir a sa padrina que hi havia un negre; la dona es gira i, quan el veu, diu: No és un negre, és en tal (el nom de pila). És un cas semblant al d'una al·lota gal·lesa que va anar a l'Escola Oficial d'Idiomes per a matricular-se a un examen per a obtenir un certificat de llengua espanyola i es va adreçar en català a la persona que l'atenia; aquesta li va dir que no ho podia fer perquè només s'hi podien presentar els estrangers. Hi ha aquestes dues alternatives. Que avancem en un sentit o un altre, que sigui un factor de reclusió o segregació o un pont cap a la integració, depèn de com desitgem que es gestioni aquesta situació i de les intencions de les persones que posem al capdavant de les nostres institucions. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/barrera-o-pont.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Darrers articles de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Darrers articles de Gabriel Bibiloni 114. *El misteri de Son Bordoy//* (30 d'octubre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/son_bordoy.html 115. *Definitivament, Son Bordoll//* (6 de novembre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/son_bordoll.html 116. *Petonejar//* (13 de novembre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/petonejar.html 117. *Les carreres: dels carros a les universitats//* (20 de novembre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/carrera.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de l'IEC a Palma i taula rodona d'homenatge a Aina Moll
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *Presentació de l'IEC a Palma i taula rodona d'homenatge a Aina Moll* En el marc de la presentació de l'IEC a Palma, que serà a càrrec del president de l'Institut d'Estudis Catalans, *Salvador Giner http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=390*, se celebrarà una taula rodona per homenatjar *Aina Moll http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=381*, membre de la Secció Filològica. Hi intervindran *Francesc Moll*, *Joan Veny http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=296*, *Damià Pons http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=176, Isidor Marí http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=329* i *Bernat Joan*. *Lloc:*seu de l'Institut Ramon Llull (carrer de la Protectora, 10, de Palma) *Data:*18 de novembre *Horari:*19.30 hores *Organització:*IEC http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Cicle de conferències: Lírica i deslírica
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Cicle de conferències Lírica i deslírica: anàlisi i propostes de la poesia d'experimentació Organització: LiCETC, Universitat de les Illes Balears Desembre 2010 - Abril 2011 Informació a: http://www.uib.es/catedra/camv/pec/lirideslir.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: New Son Bordoy
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià New Son Bordoy York, Jersey, Orleans... són exemples d'aquells tants de topònims europeus que traspassaren l'Atlàntic amb els colonitzadors europeus i, amb un New o Nouvelle davant, s'usaren per donar nom a les ciutats o estats que creaven a Amèrica del Nord. Un exemple més dels efectes dels processos de colonització. En la nostra tradició toponímica, Nou també té un altre ús. És un adjectiu que afegit darrere un topònim ja existent ha servit per donar nom a una part que s'escindeix (administrativament, per repartiment d'herències o, darrerament, urbanísticament), de la unitat designada amb aquest topònim, la qual, de vegades, ha passat a qualificar-se de Vell. També han tengut aquesta funció unes altres parelles, com Petit i Gran, de Dalt i de Baix, d'Amunt i d'Avall... Així, és freqüent trobar possessions i llocs que són designats amb un nom completat amb aquests adjectius. Actualment podem trobar l'adjectiu Nou aplicat a les designacions de zones urbanitzades, ja sigui perquè abans d'edificar-se ja es deien d'aquesta manera o perquè, amb la construcció, els han anomenat així. N'hi ha exemples a balquena, Rafal Nou, Portals Nous, Pont d'Inca Nou, Cabana Nova, Son Ramonell Nou, Vila Nova, Crist Rei Nou, Son Verí Nou, Establiments Nous, Son Espases Nou, Serra Nova... Per tant, els promotors d'aquesta urbanització de Son Bordoi no haurien hagut d'esforçar-se gaire per trobar referències de com crear un nou topònim, si és que era necessari crear-lo, de manera respectuosa i coherent amb la tradició. La forta expansió de la indústria turística i de la població ha provocat la urbanització de multitud d'espais deslligats dels nuclis urbans tradicionals, primer a les zones de costa i, posteriorment, també a l'interior de l'illa. Un model d'urbanització que sovint provoca, d'una banda, increments de costs i problemes de comunicació i d'accés a serveis bàsics, i de l'altra, descohesió social. No sé si deu ser premonitori del que, en poc temps, pot passar a altres indrets de Mallorca, que dues de les batlies dels municipis que més bé exemplifiquen aquests creixements dispersos, fragmentats i descohesionats des del punt de vista urbanístic i humà hagin estat la plataforma des d'on s'han projectat els dos més significatius capdavanters de l'actual PP regional. La urbanització de nous espais pot crear la necessitat de donar-los nom. De vegades s'ha tractat senzillament de convertir en topònim urbà el que era topònim rural; tots els Son que circumden el centre de Palma en són exemples. D'altres, la imaginació dels responsables del creixement ha donat noms tan peculiars com Amanecer, Las Maravillas, Los Tamarindos i molts altres que tenen en comú la suplantació del nom tradicional del lloc per noms espuris. Un d'aquests processos, com hem vist, ha consistit a afegir Nou al topònim inicial, que tenia un abast més extens. Així i tot, els qui ara promocionen la polèmica urbanització de Son Bordoi s'han lluït amb la seva síntesi idiomàtica, d'una banda el nom tradicional català (amb ortografia no normativa) amb l'afegit de l'adjectiu traduït al castellà, Nuevo, i col·locat davant el nom, seguint l'ordre més propi de l'anglès: Nuevo Son Bordoy. ¿Voleu més trilingüisme ben entès? Qui sap si els de màrqueting preveuen que, amb aquest nom, podran vendre els habitatges més cars. No sé si la urbanització d'aquesta zona s'arribarà a fer o no, ni si serà respectuosa amb l'entorn; però si el nom amb què la promocionen n'és un mirall, és fàcil arribar a una conclusió contundent. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/new-son-bordoy.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Curs: Expert Universitari en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Curs de Postgrau: Expert Universitari en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària, 3a edició Les novetats de l'edició d'enguany són: 1. Dues conferències a la Fundació Sa Nostra (19.30h), obertes al públic, el 8 de novembre de 2010 (Miguel Temprano García: «Lost in Translation. Els laberints de la traducció») i el 15 de febrer de 2011 ( Gabriel de la S.T. Sampol: «La traducció de textos literaris problemàtics»). 2. Dos professors d’universitats estrangeres: els catedràtics Lieve Behils (Universitat de Lessius, Anvers), amb l'assignatura de Literatura Comparada i Traducció, i Jordi Larios ( Universitat Queen Mary, Londres), en el Taller de Traducció (Anglès). Podeu trobar tota la informació als webs http://www.uib.es/depart/dfe/ o http://www.uib.es/ca/infsobre/estructura/instituts/ICE/postgrau/2010-2011/Exp_traduccio_literaria/index.html. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: Joan Solà, adéu-siau i gràcies!
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Joan Solà, adéu-siau i gràcies! Fa una estona que m'han dit que s'ha mort Joan Solà. Tot i saber que patia una greu malaltia, no he pogut evitar la sorpresa. Entre les primeres imatges que m'han acudit a la memòria, hi ha les de quan el vaig conèixer. No som dels qui l'han tengut de professor, perquè vaig fer tota la carrera a Mallorca. Així i tot, devers l'any 80, gràcies als cursos d'estiu que es feien a la Porciúncula, vaig poder assistir a algunes classes seves. Les record perfectament. I record l'entusiasme contagiós i la passió que hi posava, explicant sintaxi. Aleshores ja havia publicat /Estudis de Sintaxi Catalana/, dos volums que els de la meva promoció coneguérem al final de la carrera. Tot i que la primera impressió que te'n duies era d'aridesa, a causa de com feia les referències i de la utilització de signes als quals no estàvem gens avesats els estudiants de llengua d'aquell temps, ben aviat es convertiren en referents per a tots els qui ens dedicàrem a ensenyar català. En aquesta obra ja hi havia el principals trets que caracteritzaran l'obra de Solà: revisió del que la normativa tenia establert (o falsament establert) i, amb tirada a l'exhaustivitat, del que altres autors -grans i petits- deien, anàlisi d'aspectes que romanien sense tractar o sense resoldre, precisió formal, incorporació de punts de vista nous, utilització d'exemples extrets de fonts reals, interès per tot el corpus lingüístic català (les varietats geogràfiques, la llengua antiga, la llengua col·loquial...) i per les solucions que ofereixen les altres llengües... De llavors ençà són moltes les publicacions seves, sol o en coautoria, principalment sobre temes de sintaxi, però també en altres camps. Entre totes, sens dubte, no podem deixar de destacar la direcció de la /Gramàtica del Català Contemporani /(2002), una obra col·lectiva essencial. Solà, segurament, és el lingüista de més transcendència en l'evolució i l'estat actual dels estudis sobre la gramàtica de la llengua catalana. Posteriorment a aquell primer contacte personal a les classes dels cursos de la Porciúncula, he coincidit amb ell en altres ocasions i, associat al seu tarannà irònic i amatent, sempre hi he vist una persona interessada amb el que qualsevol altre li podia aportar, disposada a escoltar-lo, a fer-li preguntes, a contrastar-hi parers. Solà també ha estat constant en el seu compromís cívic i en la preocupació per la salut social de la llengua catalana, tant en relació amb els aspectes qualitatius com d'extensió de l'ús. De tot això, entre molts altres testimonis, en són prova els articles que setmanalment -amb pocs períodes d'interrupció- ha publicat al llarg de 36 anys al /Diari de Barcelona/, al setmanari /El Món/ i a /l'Avui/. Amb tots aquests articles podem construir-nos, també, una mostra del seu saber i de les seves inquietuds. Dijous passat, dia 21, va publicar el darrer. És un article de comiat, però vaig voler pensar que només ho era dels seus lectors. El va titular Adéu-siau i gràcies! i hi feia una mica de balanç com a articulista i de la seva idea sobre com cal que evolucioni la ciència. Però, entremig, també hi deia: Estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/joan-sola-adeu-siau-i-gracies.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Conferència d'Isidor Marí
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Dijous 28 d'octubre Conferència d'Isidor Marí: Les prioritats de la Secció Filològica A les 19.30 h A la seu de l'Institut d'Estudis Catalans C/ de la Protectora, 10, Palma [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Darrers articles de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Darrers articles de Gabriel Bibiloni 111.***La pel·lícula i el film* (9 d'octubre de 2010) PDF http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1047/6 | HTML http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/film.html http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/film.html 112. *Sobre /apunt/ i /apuntar/* (16 d'octubre de 2010) PDF | HTML http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/apunt.html http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/apunt.html 113. *No titlleu més, si us plau//* (23 d'octubre de 2010) PDF | HTML http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/titllar.html http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/titllar.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: Molt de barret i poc cap
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Molt de barret i poc cap Ja no és com antany que la ignorància, induïda, podia explicar determinats desbarats sobre la qüestió lingüística. Quan qualcú, avui dia, diu aquestes bajanades és recomanable considerar-les mentides, en el sentit que l'autor sap que distorsiona la realitat. El perill, per als qui construeixen mentides, és que, bastint-les sobre fals, quan es fan massa grosses s'esbuquin sobre els qui les han aixecades. És mal de creure que les declaracions de la setmana passada del president del PP balear fossin un errada. No és en un detall que hi ha error, sinó que no hi ha veritat en cap part de les seves afirmacions. L'errada, per molt desgraciada que sigui per un aspirant a governar les Illes Balears, no és sols que es comprometi a eliminar una norma que, al seu dia, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament balear. Ni tan sols que confongui la Llei de normalització lingüística amb el Decret de mínims. També és errat creure que, en les circumstàncies actuals, l'ensenyament en català o molt majoritàriament en català impedeix que els infants aprenguin castellà. Però igualment és errat considerar que només són formes pròpies de les Balears capell i tassó, i que no ho són barret i got; i errat també és afirmar que a l'escola o amb el procés de normalització qualcú vulgui substituir capell per barret o tassó per got. Massa errades perquè no encaixin com a peces d'una gran mentida. ¿D'on deu treure la informació per determinar què és genuí i que no ho és? Segur que no la treu de l'observació atenta de la llengua parlada ni de la lectura de texts d'aquí. Potser la seva escola de balearitat són alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid, perquè les barrabassades, pròpies dels qui no en saben gens i dels qui van amb mala fe, són les mateixes. No sé si aquestes coses que diu, de la llengua, van orientades a un sector de votants del PP, a tots els votants del PP o a tots els ciutadans de les Illes Balears; però pareix que -si no ho és ell- tracta de bàmbols els destinataris. Això sí, sempre en trobarem que passen gust de ser tractats d'aquesta manera. Proclamar-se defensors de la llengua dels padrins, de les seves particularitats, s'ha fet reiteratiu entre aquests que s'oposen a la normalitat del català. Però és ben clar -per l'ús que en fan i pels exemples que en posen- que en són un grans ignorants, de la llengua dels padrins. D'uns padrins que mai no qüestionarien la, en el nostre cas, mallorquinitat de formes que els seus néts neguen i, segurament, els retraurien la poca genuïnitat de la seva manera de parlar. Potser allò que enyoren de la llengua dels padrins és la posició que va ocupar en la major part de la seva vida; una posició marginada de l'activitat pública, i uns usos limitats, quasi exclusivament, a l'àmbit privat dels indígenes. Una bona prova de l'interès que realment deuen tenir per la llengua dels padrins seria veure amb quina llengua parlen amb els seus fills o amb les seves parelles, molts d'aquests que tant d'entusiasme mostren per la dels padrins. Les rectificacions posteriors són tan sòlides com les afirmacions que les han motivades. L'oferta de pactar un acord sobre el tema lingüístic amb el PSOE o amb qui sigui, fa pensar en piròmans que es volen fer passar per bombers. I l'anunci d'una reunió amb experts augura nous desastres, si aquests experts són tan lúcids com els que el deuen haver assessorat fins ara. Si la majoria dels illencs, en lloc d'aturar-los amb un Ca, barret!, continuen llevant-se el capell davant aquesta classe de personatges, potser sí que, fent comptes tenir un país, just arribarem a casa de barrets. Sociolingüista http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/molt-de-barret-i-poc-cap.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Conferència
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Avui dijous, 14 d’octubre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà una nova edició del cicle La recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu. En aquesta ocasió, comptem amb la presència de Carlos Callón, president d’A Mesa pola Normalización Lingüística, Galícia que realitzarà la conferència Una llengua en un punt crucial. La presentació anirà a càrrec del sociòleg Joan Amer, professor de la Universitat de les Illes Balears. En el decurs de la conferència, Callón explicarà la situació actual de la llengua gallega, i en concret el paper que fan les organitzacions de la societat civil per impulsar el procés de normalització lingüística. El president d’A Mesa també explicarà els retrocessos en política lingüística que hi ha hagut els darrers temps a mans del govern presidit per Núñez Feijóo i la resposta, en forma de mobilitzacions ciutadanes, que s’ha donat des de la societat civil. Butlletí Tribuna Mallorca [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Convocatòria dels Premis 31 de Desembre de 2010 de l'OCB
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Un any més, *l'Obra Cultural Balear*, convoca els *PREMIS 31 DE DESEMBRE 2010* amb la finalitat de reconèixer, estimular i fer sorgir tot tipus d'actuacions, comportaments i activitats encaminats a afavorir l'ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a promoure la cultura i a desvetllar i estendre la consciència nacional pròpia de les Illes Balears. Més informació a: http://www.ocb.cat/ [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Darrers articles de Gabriel Bibiloni: La vodka i Mamballetes, ballmanetes
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Els dos darrers articles de Gabriel Bibiloni, publicats al suplement /L'Espira/ del /Diari de Balears/: 109.* **La vodka* (25 de setembre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/vodka.html http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1031/6 http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/vodka.html 110.* **Mamballetes, ballmanetes* (2 d'octubre de 2010) http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/mamballetes.html http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1040/6 http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/mamballetes.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: Allà deçà la raó
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Allà deçà la raó En acostar-se les eleccions sempre hi ha remoguda lingüística, amb el fi de crear adhesions dels qui volen creure que els problemes del món s'arreglaran fent desaparèixer el català. Una remoguda que provoquen, indefectiblement, els qui volen amagar ombres personals o les contradiccions dels seus programes. Ara, amb un entorn econòmic, social i mediàtic més favorable que mai als demagogs, sembla que la munició que hi gastaran supera la d'altres ocasions. En aquesta línia encaixa la voluntat dels representants d'una associació de pares de conflictivitzar les relacions en una escola de Calvià. Un conflicte covat i promogut en un municipi regit per un que, precisament, té l'objectiu de governar les Illes o, pel cap baix, de marcar les línies d'actuació del proper govern. A les Balears disposam d'un model lingüístic escolar que evita la separació dels infants per raó de llengua. Un model, fins ara compartit per totes les forces polítiques representatives, que es proposa que els infants acabin l'escolarització capacitats per a expressar-se en català i en castellà. Un objectiu que, vista l'experiència de tots aquests anys i el desequilibri dels factors que -en la nostra societat- afavoreixen l'aprenentatge d'una o altra llengua, demana que a l'escola hi hagi una elevada presència de la llengua catalana en tots els usos. Si molts dels nostres joves són capaços d'expressar-se -amb més o menys fluïdesa- en català i castellà és, en gran part, gràcies a aquest model escolar. En lloc del model excloent i segregador a què aspiren els qui s'hi oposen, l'actual és un model integrador i additiu, del qual en surten beneficiats sobretot els infants de famílies monolingües castellanoparlants; els que menys oportunitat tenen d'entrar en contacte regularment amb les dues llengües. Amb un model separador, els principals perjudicats serien aquests infants, incapacitats per a passar d'una llengua a l'altra en les situacions en què podria interessar-los fer-ho. Si el coneixement de llengües és un dels valors de la societat actual, afavorir actituds i capacitats monolingües és una estafa. No oblidem que les menors proporcions de poliglotisme individual es donen entre els membres de les comunitats lingüístiques més extenses, tant per la poca necessitat de practicar l'ús d'altres llengües com per l'actitud a què sol menar-los la seva visió del món. A la llarga, però, tota la societat en sortiria perjudicada perquè produiria, més que ara, monolingües funcionals en castellà i, per tant, ciutadans incapacitats per a respectar la llibertat dels altres d'usar el català. Dificultar que una part dels infants escolaritzats en surtin plenament capacitats en les dues llengües; oposar-se que el coneixement de les dues llengües sigui requisit per a l'accés a determinats llocs de feina; i, consegüentment, impossibilitar el dret d'usar una de les dues llengües oficials, el català: una curiosa manera d'avançar cap a la llibertat lingüística. En el fons, tracten de consolidar les condicions perquè desapareguin els factors que donen identitat a les Illes Balears. La corrupció té moltes manifestacions. Si hi ha gent dedicada a la política que, en el tema de la llengua, és capaç de mentir i manipular la realitat més evident, no poden inspirar gaire confiança en qüestions més poc transparents i, per qui ho veu o no ho vol veure, deu ser impossible donar-los suport sense fer-se'n còmplices. És temerari confiar que, sense posar-hi de la nostra part, a la llarga la raó i el seny s'imposaran. Prou exemples hi ha en la història que ho demostren. Fora del domini de la raó hi ha el desordre i la insolidaritat, els millors aliats dels canalles. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: De les 160 llengües
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià De les 160 llengües A les Illes Balears es parlen 160 llengües. Aquesta informació, extreta d'un estudi promogut per la Universitat de les Illes Balears i Linguamón -Casa de les Llengües-, ha estat recollida recentment per molts dels nostres mitjans de comunicació. No és estrany. D'una banda, és la primera vegada que es dóna una xifra fonamentada en dades objectives i, de l'altra, encara que tothom ja havia percebut l'increment de llengües en les relacions interpersonals dels qui hi vivim, potser pocs s'imaginaven que n'hi hagués tantes. Una part de les dades obtingudes en aquest estudi, que ha coordinat Caterina Canyelles, han estat la base de l'exposició /Petit cafè del món/, que es pot veure al Casal Solleric. Tot i que no tenim dades anteriors que permetin fer comparacions, és evident que bona part de les 160 llengües ha arribat de la mà (o de la boca) de la població immigrada els darrers anys. La velocitat amb què s'ha produït aquest canvi en el panorama lingüístic és extraordinària. L'any 1991, hi havia un 26,7% de població de les Illes Balears que havia nascut fora dels territoris de parla catalana, el 84,4% dels quals procedien d'Espanya i el 15,6% restant de l'estranger. Avui, l'any 2010, la immigració lingüística representa el 41,7%, de la qual el 42,1% és d'origen espanyol i la resta, el 57,9%, són estrangers de naixença. 160 són les llengües que, entre tots els entrevistats, saben. D'aquestes, n'hi ha prop de 130 que són llengües primeres. Segurament les que tenen un nombre molt reduït de parlants entre nosaltres, generen una presència social mínima. Així i tot, més de 40 són usades en l'activitat laboral i prop de 70 són transmeses de pares a fills. La xifra de 160 és necessàriament aproximada. No tots els criteris de classificació coincideixen (els més restrictius les situarien en 150 i uns altres per damunt les 160); també és gairebé segur que hi deu haver parlants d'altres llengües amb qui els autors de l'estudi encara no han pogut establir contacte. Aquesta situació no és exclusiva de les Balears. A Catalunya, per exemple, el càlcul se situa al voltant de les 300 llengües. A Nova York n'hi ha més de 700, 138 de les quals són parlades entre els escolars que van a centres públics. En aquest sentit és destacable que algunes d'aquestes llengües hagin pràcticament desaparegut en el lloc d'origen i, en canvi, es continuïn sentint a Nova York. El coneixement de llengües no suposa només un considerable capital per a les persones plurilingües, sinó també per a la societat de què formen part. En àmbits com el turisme, la ciència o les relacions en un món cada cop més globalitzat, és un gran avantatge disposar de ciutadans que poden servir de pont directe amb moltes altres llengües. D'altra banda, la cohesió entre els ciutadans que viuen en un mateix territori es construeix a partir de la interrelació i de compartir elements en comú. Un dels elements bàsics és la llengua. En aquest sentit, s'ha de facilitar l'accés al coneixement de la llengua catalana als nouvinguts. Segons el mateix estudi, només el 38% dels entrevistats diuen tenir coneixements de català, però aquesta xifra puja fins al 75% entre els menors de vint anys, la qual cosa deu ser deguda a la incidència favorable de l'escola. No hi ha dubte que el repte que té la nostra societat és important i que no és senzill gestionar adequadament aquesta situació per a arribar a uns objectius lingüístics que, tothom, diu voler aconseguir. Sobretot si n'hi ha, d'aquests, que es dediquen sistemàticament a dinamitar tots els factors i decisions que poden acostar-nos-hi. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/de-les-160-llengues.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Nova publicació
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== L'editorial Moll acaba de publicar la 3a edició de /El parlar de Mallorca/, de Francesc de Borja Moll, de la col·lecció Biblioteca Bàsica de Mallorca. Un clàssic de la lingüístca catalana orientat a millorar el coneixement de les varietats lingüístiques balears i la seva vertebració dins del conjunt de la llengua catalana. Font: Lluís Pérez-Carrasco Editorial Moll Dep. de Coordinació i Promoció http://www.editorialmoll.cat [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: Català per a adults
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Català per a adults, Qui hagi tengut l'oportunitat de veure l'oferta de cursos de català i d'activitats interculturals, publicada conjuntament per diverses institucions públiques i entitats en el marc de la campanya /viulallengua/ (www.cofuc.cat), s'haurà adonat de la multiplicitat d'opcions que hi ha per a aprendre català: cursos presencials, semipresencials, a distància, cursos inicials per a no catalanoparlants, centres i punts d'autoaprenentatge, formació per Internet, tallers d'expressió oral, activitats específiques perquè els neoparlants posin en pràctica els seus coneixements en entorns estimulants, activitats de foment de la interculturalitat, etc. No cal dir que és un encert presentar en un sol document bona part de l'oferta existent per a la població en general. Encara n'hi podríem afegir més (escoles oficials d'idiomes, centres d'adults, l'Escola Municipal de Manacor...). Els darrers anys la demanda de formació en llengua catalana s'ha incrementat notablement (devers 20.000 persones adultes feren cursos de català el 2009) i és bo que, qui vol aprendre català, trobi les vies adequades per a poder-ho fer. Així i tot, potser hauria estat oportú obrir més la varietat de cursos pel que fa a inici i a durada. En una formació tan particular com la de català per a adults, sembla que seria més convenient que hi hagués alternatives, d'una banda, de cursos intensius i, de l'altra, de mòduls parcials més curts i que, en lloc d'haver-hi una sola oferta anual, s'iniciassin en distints moments de l'any, cosa que només passa amb les activitats d'acollida. Això segurament evitaria una part de les desercions d'assistència que solen produir-se en cursos de llarga durada i, a més, no limitaria al mes de setembre la possibilitat d'accedir-hi. Si ara, acabat el termini d'inscripció, qualcú vol fer un curs, fins d'aquí un any no el pot començar. Així i tot sembla que, a Palma, aquest darrer problema s'amorteix per l'oferta del centre Paraula, ja que cada trimestre sol iniciar cursos. Enguany, a més, hi ha hagut una baixa molt considerable. No hi ha oferta de formació general de llengua en el marc dels cursos de reciclatge per a personal docent. Durant el curs passat -ja amb reducció d'oferta- més de 800 persones seguiren aquests cursos. És cert que no tots els qui s'hi matriculaven ho feien amb la finalitat de dedicar-se a la docència, ja que hi havia professionals d'altres àmbits. Al cap i a la fi, però, era una altra via de formació que l'Administració posava a l'abast dels ciutadans. D'altra banda, és molt sorprenent la decisió de la DGPL de fer només una convocatòria anual d'exàmens per a acreditar els coneixements de català. No hi sé veure cap avantatge. En un moment en què hi ha una elevada inscripció a aquestes proves i quan desapareix la possibilitat d'examinar-se a través del reciclatge, la decisió de fer només una convocatòria, la de juny, és desconcertant, com a mínim; semblaria més lògic incrementar-les. Els efectes d'aquesta decisió seran més massificació a les proves i més poques oportunitats d'optar a obtenir els certificats; per tant, més incomoditat i malestar en els afectats. Una de les conseqüències serà que els qui necessitin acreditar coneixements de català i se n'informen després d'haver-se tancat les inscripcions a la convocatòria de juny, hauran d'esperar, com a mínim, un any i mig per a obtenir el certificat (fins que surtin les notes de la convocatòria de l'any següent). Sembla excessiu, en tots els sentits. Supòs que hi deu haver prevista una alternativa que permeti solucionar adequadament aquests problemes i evitar les seqüeles que s'albiren. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/catala-per-a-adults.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació del núm. 7 de la Catalan International View
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Presentació del número 7 de la Catalan International View http://www.tribunamallorca.cat/index.php?option=com_contenttask=viewid=119507 Avui, dimarts, 21 de setembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la presentació del setè número de /Catalan International View/, a càrrec del seu director, Francesc de Dalmases. La publicació inclou un dossier sobre estats emergents a l'Europa occidental (NEEWS: New Emerging European Western States) i proposa una anàlisi acadèmica -amb personalitats catalanes que desenvolupen la seva tasca a diferents universitats europees i americanes- i una altra de política -amb entrevistes a diferents líders europeus que han destacat o destaquen per la seva aposta decidida pels NEEWS. http://www.tribunamallorca.cat/index.php?option=com_contenttask=viewid=119507 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de l'estudi: Les llengües de les Illes Balears. Anys 2008-2010
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== a UIB i Linguamón - Casa de les Llengües presenten l'estudi «Les llengües a les Illes Balears. Anys 2008-2010», dirigit pel doctor Joan Melià Els habitants de les Illes Balears parlen més de 160 llengües * Hora: 11 hores Lloc: Son Lledó, campus universitari, Palma* La Universitat de les Illes Balears i Linguamón - Casa de les Llengües http://www.linguamon.cat/ presenten l'estudi «Les llengües a les Illes Balears. Anys 2008-2010» sobre les llengües que es parlen actualment a les Illes Balears. L'estudi ha estat dirigit pel doctor Joan Melià, professor de la UIB, i ha comptat amb la col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB http://www.uib.es/ca/infsobre/recerca/grups/grup.php?grup=SOCILLES) de la UIB. Aquest treball és el resultat d'un conveni signat entre la UIB i Linguamón - Casa de les Llengües. Intervindran a l'acte el director de Linguamón - Casa de les Llengües, Antoni Mir, el director de l'estudi i investigador principal del GRESIB, Joan Melià, i la Rectora de la UIB, Montserrat Casas. http://comunicacio.uib.es/actualitat/arxiu/?contentId=192094 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Curs: Aprendre a comunicar: estratègies per a un ús lingüístic responsable
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *Curs 'Aprendre a comunicar: estratègies per a un ús lingüístic responsable' * Del 8 al 22 de novembre la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans organitza el curs 'Aprendre a comunicar: estratègies per a un ús lingüístic responsable', a càrrec de Rosa Calafat (UIB) i Ferran Suay (UV). El curs pretén incorporar eines i estratègies per fer front satisfactòriament a la discriminació lingüística, i alhora educar en l'ús conscient de la tria lingüística. S'adreça, especialment, als docents i als professionals de la comunicació. Càtedra UNESCO de Llengües i Educació Institut d'Estudis Catalans Tel. + 34 93 270 16 20, ext. 107 / + 34 93 552 91 06 Fax + 34 93 270 11 80 A/e: /catedra.une...@iec.cat mailto:catedra.une...@iec.cat/ /Web: //http://www.iec.cat/CatedraUnesco/ [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Jaume Corbera: Comerciar en català no fa mal a ningú
a la revista que ofereix als viatgers dins els avions, la qual es pot llegir en castellà, català o anglès. Si a Catalunya, una de les comunitats europees més dinàmiques econòmicament, el català hi és present pertot i aquesta presència no hi dificulta el guany econòmic, sinó que fins i tot possiblement el potencia, ¿enteneu per què aquesta resistència de les empreses balears a incorporar la llengua pròpia del país en la relació amb el públic? No és una qüestió d'ideologia, sinó d'imatge i de complicitat amb la població catalanoparlant. Podeu estar ben segurs que no és per ideologia que Spanair parla en català actualment (com ho fan, per internet, també Iberia i AirEuropa i RyanAir i EasyJet, i potser qualcuna altra), en canvi sí que és per ideologia (feixistitzant) que no ho fa aqueixa companyia alemanya dirigida aquí per un senyor de llinatge germànic que fa uns dies va ser encarregat d'insultar la memòria del Rei En Jaume i a tots els mallorquins a Santa Ponça. Diuen que els qui demanam la normalitat del català som uns radicals que volem imposar no sé què, però la realitat demostra que allà on el català funciona com una llengua normal la societat és tranquil·la, no hi ha conflicte, la gent es sent satisfeta i l'economia no pateix ni més ni menys per aquesta raó. Amb l'impuls institucional adequat i oportú des de fa anys probablement avui a les Balears la llengua catalana seria molt més present dins la vida comercial; la poca iniciativa institucional, però, ens ha fet estancar en aquesta situació de minorització social del català i ha encoratjat la postura dels qui ens voldrien desapareguts. Jo, en qualsevol cas, tenc ben clar amb quina companyia aèria no he de volar mai mentre s'hi mantengui al capdavant aqueix personatge digne del III Reich. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/comerciar-en-catala-no-fa-mal-a-ningu.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Nou llibre: Torcebraç entre dues cultures
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *Autor: *Calafat Vila, Rosa /Torcebraç entre dues cultures : de l'ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions / Pròleg de Salvador Cardús/ *Data d'edició: *2010 *Descripció física: *209 p. : il·l. ; 24 cm *Entitats: *Institut d'Estudis Catalans. Publicacions generals Càtedra UNESCO de Llengües i Educació *ISBN: *978-84-92583-96-6 *Col·lecció: *Biblioteca Càtedra UNESCO ; 2 *Editorial: *IEC *Resum* En aquest llibre l'autora argüeix que el català -com altres llengües- té tres enemics: la legalitat vigent d'un Estat, que li denega àmbits d'ús; l'opacitat d'un discurs des d'un punt de vista català, que impedeix una conformitat social capacitada per donar categoria de valor únic a la cultura catalana, i la lliure circulació del discurs de la por, un discurs que es basa en el fet que l'ús del català o l'exercici d'un punt de vista particular i en català són elements de conflicte social o estan subjectes a restriccions de mercat. La publicació sorprén perquè és capaç d'encarnar -en el sentit religiós de la paraula, revestir d'una forma corporal, que diu el diccionari de l'IEC- les més sofisticades teories sociolingüístiques en el dia a dia més ordinari de la llengua. La potència de l'anàlisi de Rosa Calafat prové del fet que para atenció a allò que és donat per descomptat, evident o implícit. És a dir, allò que, de tan habitual, passa desapercebut i esdevé gairebé invisible a la consciència. Al contrari que un joc de mans, el llibre mostra l'engany que el truc ens havia amagat. http://www.iec.cat/coneixement/entrada.asp [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Dilluns 20 de setembre de 2010, a l'Espai Mallorca http://www.espaimallorca.cat/botiga/ (carrer del Carme, 55, de Barcelona), i a les 19:30h, tindrà lloc la presentació del llibre El darrer manuscrit, de Bartomeu Mestre, finalista del Premi Carlemany 2008, publicat a Columna Edicions. La presentació serà a càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor, i Jaume Fàbrega, assagista. Amb la participació de Joana Gomila, veu del grup Projecte d'Efak http://www.myspace.com/projectedefak, i de Cor de Carxofa. http://cordecarxofa.org/w/?q=node/413 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Resultats del Top ten de refranys catalans
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Recordareu que, quan em vau enviar el correu amb els 10 refranys per al meu estudi sobre la popularitat dels refranys a l'actualitat, el Top ten dels refranys catalans, us vaig dir que us faria saber, al seu moment, quan sortirien publicats els resultats. També us vaig dir que trobaríeu els resultats al meu blog personal, Raons que rimen, des d'on vaig iniciar la crida i des d'on he fet tota la campanya. Doncs, passat l'estiu, i seguint el cronograma marcat, ja sóc en disposició d'oferir els resultats d'aquest estudi i us convido a llegir-lo i participar-hi des de l'1 d'octubre de 2010 fins al 10 d'octubre de 2010, al blog. Publicaré durant els 10 primers dies d'octubre el Top ten dels refranys catalans en ordre invers, per poder publicar el Top complet el 10-10-10, diumenge. Durant aquests dies també aniré oferint altres dades d'interès de l'estudi i posteriorment també faré públics la resta de Tops dialectals i moltes altres dades que espero que us resultin prou interessants. No em vull acomiadar sense agrair-vos la participació: sense la vostra col·laboració no hagués pogut fer aquest estudi. Si voleu rebre l'actualitat del blog d'una manera còmoda, us podeu subscriure al canal RSS (si teniu un lector de feeds tipus Google Reader) o subscrivint-vos per correu electrònic a través de FeedBurner. Trobareu els enllaços a aquests serveis de subscripció al menú dret del blog, just darrera del cargolet que us recorda la meva adreça electrònica. Víctor Pàmies i Riudor vpam...@gmail.com mailto:vpam...@gmail.com http://vpamies.blogspot.com http://vpamies.blogspot.com/ [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Les ametles més pulcres del món Les ametles més pulcres del món són les de Porreres. Bé, n'hi deu haver d'altres llocs que les poden igualar, però no les superen (com allò del Barça i les sis copes). Hi ha llocs que, a les ametles, les cullen, a altres les baten, les apleguen, les tomen, etc. En canvi, a llocs com Porreres les anam a /espolsar/. Com tothom sap, /espolsar/ és llevar la pols, cosa que devem fer perquè tenguin aquest aspecte tan net de què parlam. Els ametlers, potser, són els arbres més rebecs de Mallorca; tal vegada les ínfules els vénen de quan el sector turístic els va usar, florits, per a promocionar-se a l'exterior. Els altres arbres que fan fruit, poc després d'haver-lo madurat, si ningú no el cull, el deixen caure i, al cap de poc temps, no queda gaire indici de la inútil fructificació. Els ametlers, no. No amollen les ametles, les mantenen allà dalt després d'haver perdut la fulla i d'haver tornat a treure flor, ennegrides, com a denúncia permanent de l'abandó de l'amo. Actualment hi ha una generació de petits propietaris de terra, fills de pagesos, que, després d'haver desertat de l'activitat agrícola per dedicar-se a altres feines, hi mig retornen, ara que s'acosten o han passat els cinquanta (anys). Potser la causa és repartida entre que no troben amitgers i un pòsit de mala consciència per la traïció d'abandonar l'activitat que, generació rere generació, havia donat vida i sentit a la seva família. Ara els veus (mestres, funcionaris, petits empresaris, recepcionistes, empleats de banca...), ja jubilats o a punt de ser-ho, amb el tractoret, el pick-up o amb el remolc enganxat al cotxe (depèn del potencial adquisitiu que els ha donat l'altra feina) que fan una part de la feina dels seus trossos i l'altra la donen a fer a pagesos encara mig en actiu, als quals, segurament, aquests encàrrecs els permeten continuar vivint del camp: fan esmotxar i empeltar, escampen adob, fan llaurar, recullen una part de la fruita i espolsen -irremeiablement- les ametles o hi fan anar una màquina que els costa el doble del que treuen quan les venen. És com si exercissin una funció de mecenatge sobre el paisatge (l'íntim i el públic), empesos per la voluntat de mantenir un lligam amb la Mallorca de la seva infantesa i adolescència. És molt probable que la generació que ve darrere, que ja no ha viscut gens de la terra, no tendrà aquesta necessitat, quasi tel·lúrica, de mantenir viu el seu camp, encara que sigui amb respiració assistida. Ben mirat, la generació de què fan part aquests pagesos bumerang deu exercir la funció de lligam en molts altres aspectes (llengua, gastronomia, mitologies...). Si és així, en desaparèixer serà quan es produirà la vertadera ruptura entre l'abans i l'ara. Però, tornant a la pulcritud de les ametles, tot i que, d'espolsar-les, en comptes de benefici en treguin dèficit (com si fos la relació fiscal de les Illes amb l'Estat), probablement també és una de les activitats que poden causar més plaer a qui la practica. N'hi ha que paguen quantitats considerables per experimentar plaers que, segur, no són tan intensos. Ningú que no hagi espolsat ametles no pot saber la felicitat que provoca fer el darrer ametler de la temporada, el darrer de l'any. Potser no estaria malament explotar-ho i prometre aquest plaer per només els 50 euros que valdria la inscripció per venir, un jornal o dos, a fer un curs intensiu d'/almonding/. Els qui s'hi vulguin apuntar poden comunicar-m'ho, però haurà de ser amb vista a l'any que ve, perquè enguany, si no s'han torçut les coses, el súmmum del plaer abans esmentat em toca avui horabaixa. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/les-ametles-mes-pulcres-del-mon.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
» (A. March). Un punt molt interessant és en quin moment apareix el /per favor/ que actua de marcador discursiu fix (el de la frase «Callau, per favor»). Tot i la manca d'informació sobre aquesta qüestió, aventuram les hipòtesis que tant en espanyol com en català, és un fenomen del segle XIX i que en català és un procés induït per l'espanyol. Existint, almenys al Principat, una fórmula tan tradicional i arrelada popularment com /si us plau/, és difícil de no reconèixer la interferència de l'espanyol en aquest punt. A Mallorca, /si us plau/ o /si vos plau/, són expressions que podem trobar en tots els temps, fins i tot en registres populars. «Som partit i ja·u diran / de per assí no·n vuy pus / a Mallorca, si vos plau», escriu en un poema Josep de Togores, comte d'Aiamans, de Madrid estant. En una rondalla mallorquina llegim «Jo voldria, si vos plau, diu Na Dolça, una rosa blanca com la neu.». I en aquesta altra: «No em diríeu d'on sou, senyoreta, si vos plau?». Però aquesta expressió no es va consolidar com a marcador del discurs, a diferència del que va passar en el Principat, perquè el /per favor/ d'imitació castellana va ocupar el seu espai. Un cop advertit el caràcter castellanitzant del /per favor/ i assumida la necessitat de potenciar la nostra expressió tradicional, consideram que la llengua d'àmbit general (i la que s'usa als grans mitjans de comunicació ho és) ha d'optar clarament per la promoció de l'expressió íntegra i flexible sintàcticament/: si us plau/ (per als tractaments de /vós/ i de /vosaltres/) i /si et plau/ (per al tractament de /tu/), com encara recomana el diccionari d'Enciclopèdia Catalana. Del tractament de /vostè/ som partidaris d'oblidar-nos-en, com ja argumentarem en un altre article, la qual cosa facilitaria la proposta. El DIEC no admet /sisplau/, però vincula la forma /si us plau/ al tractament de /tu/ («Si us plau, Pere, deixa'm el teu llibre»), ignorant la forma /si et plau/, cosa que deu haver afavorit la implantació de /sisplau/. I per què defensam les formes senceres /si us plau/ i /si et plau/ per a la llengua general? És cert, com dèiem, que en el parlar corrent del Principat s'ha produït la gramaticalització. Però una llengua és molt més que un col·loquial. Una llengua també és una tradició culta. Una llengua és un consens entre varietats i territoris. Fora del Principat, en virtut de la tradició culta, /si us plau/ és una fórmula vehiculable i que podria anar desplaçant el /per favor/, per extensió a partir dels registres més formals i dels parlants més educats. Se'n beneficiaria la unitat i la cohesió de la llengua. /Sisplau/, sobretot com a forma escrita, és vist per aquests parlants més educats com a plebeisme local, com a regionalisme poc cooperatiu en el procés de construcció d'una llengua comuna. I això també ha de comptar. Gabriel Bibiloni Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, en dues parts, esl dies 4 i 11 de setembre de 2010. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/nosplau.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Conferència
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Avui, divendres, 17 de setembre, a les 20.30 hores, a Cas Porrerenc (c. d’Emili Pou, 17), Montuïri, hi haurà una nova edició de les Vetllades literàries a Montuïri. En aquesta ocasió, es farà la conferència La poesia de l’Escola Mallorquina, a càrrec de Pere Rosselló, professor de Literatura Catalana a la UIB. En el decurs de l'acte, hi haurà un recital de poemes a càrrec de veïns de Montuïri i la interpretació de diferents peces musicals per part de membres de la Banda de Música. L’activitat ha estat organitzada per l’OCB de Montuïri i l’associació Es Mac. http://www.tribunamallorca.cat/index.php?option=com_contenttask=viewid=119495 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== * IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca * Fidelitat i actituds lingüístiques 1 i 2 d'octubre de 2010 Seu del Consell Insular de Menorca (pl. de la Biosfera - Maó) El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 1 i el dissabte dia 2 d'octubre les IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Biosfera de Maó. En aquesta edició, les Jornades, amb el tema central de la fidelitat i les actituds lingüístiques, tindran un caràcter eminentment pràctic i participatiu i per això es vehicularan fonamentalment a través de la realització d'un taller que, mitjançant tècniques procedents de la psicologia, pretén proporcionar recursos perquè els parlants que ho vulguin puguin parlar en català amb tothom i pertot. Per això, en aquesta edició les Jornades de Normalització estan especialment adreçades a aquelles persones que, a través de la seva actitud, poden funcionar com a model lingüístic de referència positiu per a la resta de parlants. Programa: Divendres 1 d'octubre 16.30 h Lliurament de material i obertura. 17.00 h - 18.00 h Conferència introductòria del taller Siguem educats, parlem català, a càrrec de Ferran Suay. 18.00 h - 21.00 h Taller d'espai lingüístic personal (TELP), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés. Dissabte 2 d'octubre 09.30 h - 10.30 h Conferència Entorn i comportaments lingüístics, a càrrec de Joan Melià. 10.30 h - 13.30 h Taller d'espai lingüístic personal (TELP), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés. 13.30 h Clausura. Per a més informació i inscripcions entrau a: http://www.culturamenorca.org/sal/jornades Font: Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Conferència de Damià Pons
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Avui Vetllades literàries a Montuïri *02/09/2010 · * Damià Pons parlarà sobre La poesia modernista a Mallorca avui divendres, 3 de setembre, a les 20.30 hores, a Ca s'Escolà, Montuïri, hi haurà una nova edició de les Vetllades literàries. En aquesta ocasió, es farà la conferència La poesia modernista a Mallorca, a càrrec de Damià Pons, catedràtic de Literatura Catalana de la UIB. En el decurs de l'acte hi haurà un recital de poemes a càrrec de veïns de Montuïri i la interpretació de diferents peces musicals per part de membres de la Banda de Música. L'activitat ha estat organitzada per l'OCB de Montuïri i l'associació Es Mac. Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1950) és poeta, assagista, i gestor cultural. Estudia Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, i es doctora en l'especialitat de filologia Catalana el 1997. Instal·lat de nou a Mallorca du a terme una intensa tasca com a investigador de la literatura i la història de les Illes. Les seves publicacions literàries s'estrenen en un llibre col·lectiu, (1973), amb el recull de poemes Teranyina on reuneix tota la seva poesia escrita fins aleshores, publicada i inèdita. Com assagista i investigador, Pons ha fet crítica literària i crítica d'art, i va ser una de les referències teòriques dels moviments plàstics mallorquins dels anys setanta. En aquest gènere ha publicat els llibres Ideologia i cultura a la Mallorca d'entre els dos segles (1886-1905) (1998), El diari La Almudaina en l'època de Miquel dels Sants Oliver (1998) i Entre l'afirmació individualista i la desfeta col·lectiva (escriptors i idees a la Mallorca del primer terç del segle XX) (2002). Damià Pons també ha publicat articles a revistes com , entre d'altres. És Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. És soci de l'Obra Cultural Balear i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha rebut dos Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear: el Bartomeu Oliver (1990) i el Miquel dels Sants Oliver (2006). Entre el 1995 i 1999 fou conseller de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i entre el 1999 i el 2003 conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear. Font: http://www.tribunamallorca.cat/index.php?option=com_contenttask=viewid=119455 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Francesc Esteve
com a independent: com a estat independent, vull dir. Francesc Esteve /El Temps,/ núm. 1366 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Publicació de la 13a ed. del Diccionari de Francesc de B. Moll
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== L'Editorial Moll acaba de publicar la 13a edició del /Diccionari català-castellà i castellà-català/, de Francesc de B. Moll. Font: Lluís Pérez Carrasco Editorial Moll coman...@editorialmoll.es Tel. 971724176 Fax 971 726252 Apartat de correus 142 07011 Palma [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Jaume Corbera: Negats dins un tassó d'aigua
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Jaume Corbera Negats dins un tassó d'aigua Jaume Corbera | 30/08/2010 | Perquè la llengua del diari sigui adequada, el lector l'ha de reconèixer com a pròpia, és a dir, s'ha d'acostar al màxim a la llengua que en general es fa servir més sovint. Així comença el Manual d'estil del Diari de Balears, un opuscle anònim mai publicat però que suposadament té un ús intern al diari des dels seus inicis. La intenció és que el codi utilitzat sigui percebut fàcilment com a propi pels receptors, sempre dins els límits de la correcció i respectant la normativa de la llengua catalana. Aquest paràgraf és de la pàgina 13 del Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits, publicat (2005) per la Universitat de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, redactat per Neus Picó i M. Magdalena Ramon i supervisat pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General (n'hi ha una edició de 2006 feta pel Consell de Menorca). Entre un i altre manual o llibre d'estil, el 1999 va ser publicat (i reeditat el 2008), també pel Consell de Mallorca, el llibre La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic, redactat per Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Joan Melià i qui signa aquest article. No es pot dir, doncs, que els nostres professionals de la informació no tenguin eines a l'abast que els facilitin l'adquisició d'un llenguatge correcte i, a la vegada, adequat a la realitat dialectal de les Balears, un llenguatge que, com es proposen tots aquests llibres d'estil, els lectors o els oients reconeguin fàcilment com a propi. Si això és així a la teoria, a la pràctica la cosa és molt diferent, perquè tant la llengua que sentim a les emissores en català de les Illes com la que llegim en aquest diari (no puc deixar de fer-hi referència) és, en general, lluny de l'ideal expressat en les citacions inicials d'aquest article. L'objectiu que s'haurien d'haver proposat tots aquests mitjans és el d'elaborar una llengua fàcil per al públic, absolutament correcta i, alhora, respectuosa amb la tradició culta balear i respectuosa amb les particularitats dialectals amb què els parlants es senten més identificats i que estan plenament acceptades i reconegudes per la normativa vigent, així com amb tots aquells usos típics que són un enriquiment per a la llengua general. Això no obstant, la realitat del producte que se'ns ofereix és prou distant d'aquest objectiu, bé per desorientació o inseguretat dels professionals que presenten o redacten les notícies i els comentaris, bé per impotència (¿per què, si no?) dels professionals assessors i correctors lingüístics que han de procurar-ne la correcció. Un exemple, clar i repetit contínuament a tots els mitjans, orals i escrits: 3 ferits en xocar un cotxe amb un arbre. Aquesta frase és inexistent en (bon) català, mai ningú no l'havia dita abans que els mitjans periodístics la introduïssin. En xocar té un valor de simultaneïtat puntual, mai de causa, per la qual cosa genuïnament la frase vol dir 3 ferits en el moment de xocar un cotxe..., ¿i quin sentit té això? No en té gens, perquè en el moment de xocar el cotxe no hi havia ferits! Però és clar, allò que en realitat vol dir qui fa aquesta frase és 3 ferits com a conseqüència d'haver xocat un cotxe..., i si la fa d'aquella manera absurda i els lectors o oients l'entenen és perquè calca la frase castellana 3 heridos al chocar un coche Per dignitat, senyors periodistes, no continueu fent aquesta construcció no catalana! A les Balears, per exemple, determinades persones confonen la varietat estàndard amb la varietat dialectal barcelonina. És per aquest motiu que a vegades eviten formes com som per sóc o tenc per tinc o pens per penso només perquè són les formes que utilitzen mitjans de gran impacte social que emeten des de Barcelona: és un paràgraf del Llibre d'estil per als mitjans... (p. 12), que exposa, crec que amb claredat, la confusió que pateixen moltes de persones de les Balears, que creuen que les formes (lèxiques i morfològiques) i construccions del català central són les bones, i que per tant s'han d'evitar les formes i construccions pròpies del català illenc. Els nostres mitjans no se n'escapen, d'aquesta confusió, i tant aquest Diari de Balears com les ràdios i les televisions (IB3, Ona Mallorca, TVM) tendeixen a utilitzar formes verbals més pròpies del català central (tinc, tingui, vinc, vingui, fugit, fregit, dut, penedeix, anés...) en lloc de les autòctones tradicionals, ben correctes (tenc, tengui, vénc, véngui, fuit, frit, duit, penet, anàs...). Com també fugen ben sovint de les nostres formes lèxiques tradicionals i les substitueixen, de vegades malament, per
Publicació CD II de les Rondalies mallorquines d'en Jordi des Racó
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *DITORIAL* *MOLL * /*des de 1934 */ Amics, Us informam que acabam de publicar _la segona tanda de *CDs*_ de les *RONDAIES MALLORQUINES * *D'EN JORDI DES RACÓ* d' *Antoni M. Alcover* Una col·lecció de 24 CDs en total que recollirà, masteritzades digitalment, les gravacions radiofòniques originals realitzades el 1959 per *Francesc de B. Moll* -- que, a més, es cuidà d'adaptar els textos d'Alcover-- i el quadre escènic de Ràdio Popular. El llançament d'aquestes rondaies en CD, llargament esperades pel públic, vol contribuir a celebrar el 75è aniversari d'Editorial Moll i el 50è aniversari de Ràdio Popular *(+info a la fitxa adjunta).* Les podeu trobar a la vostra llibreria habitual o a www.editorialmoll.cat http://www.editorialmoll.cat. Font: Lluís Pérez-Carrasco Dep. de Coordinació i Promoció ll...@editorialmoll.cat mailto:ll...@editorialmoll.cat Tel 971724176 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de Terra d'Argensa
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Avui, dimarts, 29 de juny, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la presentació del primer volum de la Terra d’Argensa, coeditada per Lleonard Muntaner i l’Obra Cultural Balear. Es tracta d’una col·lecció de llibres d’assaig, dirigida per Damià Pons, que té com a finalitat divulgar les reflexions de diferents intel·lectuals sobre l’àmbit OCB (les Illes Balears i el conjunt dels Països Catalans) i partint sempre dels fonaments programàtics de l’entitat (la Llengua, la Cultura i el País). Es tracta de formular noves estratègies per sortir de la secundarització i el neocolonialisme; per actualitzar el discurs i l’argumentari; per prioritzar i emfasitzar la pròpia veu. El títol de la col·lecció vol ser un homenatge a la figura de Josep Maria Llompart, tercer president de l’Obra Cultural Balear, autor del llibre de poemes titulat La terra d’Argensa i intel·lectual que va reflexionat àmpliament sobre el fet nacional a Mallorca. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *Cortesia lingüística per Sant Joan* Joan Melià | 24/06/2010 | Ja sé que faig tard, però avui, el dia de Sant Joan, els matiners poden veure sortir el sol pegant bots. No vaig de bromes, jo n'he estat testimoni més d'un pic. Ja sabeu que Porreres, el meu poble, és terra d'albercocs (em referesc a la fruita, no en faceu interpretacions malicioses). Ja de ben infants, tots els qui som de família pagesa n'hem anat a aixecar (els que obràvem als sequers no els collíem, sinó que esperàvem que caiguessin -de vegades amb l'ajut d'una engronsada- i els aplegàvem). Com que aquesta fruita no respecta els diumenges ni les festes de guardar, l'Església atorgava als porrerencs el fotut privilegi de fer feina cada dia de la setmana durant la temporada d'albercocs, sempre que respectàssim l'oir missa. I això feia que Joans, Peres, etc. no féssim gaire festa el dia del nostre sant; en aquell temps que celebràvem molt més els sants que els aniversaris; cosa que avui dia pràcticament s'ha capgirat del tot (afortunadament, perquè ja em direu com ens hauríem d'arreglar els qui som incapaços de recordar-nos de felicitar els Arnaus el dia que toca, per recordar quan cau sant Kevin, santa Sheila o santa Mileidy). Bé, quan tenia devers deu anys, per fer-me aixecar ben de matí el dia de Sant Joan i poder arribar prest al tros, em deien que si partíem prest podríem veure el sol sortir i, si ens hi fixàvem bé, el veuríem botant. Si no em tornava a adormir dins el carro (el trajecte fins al tros durava com ara anar de Mallorca a Barcelona en avió i sovint també m'hi adorm) veia el sol eixir allà lluny, per la part de Felanitx, pegant bots. Record que un any, quan arribàrem a la finca, trobàrem que qualcú ja ens havia passat davant; tots els albercoquers en tenien solada, llevat de tres que, en terra, no en tenien ni un. Com que un parell de trossos més enfora hi havia un veïnat que n'aixecava, mon pare va anar a demanar-li si havia vist res. Quan va tornar em va dir que li havia dit que no, però, mon pare va afegir que anant-hi s'havia fixat que les llinyes (/ginyes/, en porrerenc) de les rodes de llanta del carro del veïnat arribaven fins arran dels nostres albercoquers i que, a dins, ja n'hi tenia dos caixons plens, d'albercocs, encara que tots els seus arbres encara tenien la solada intacta (/Perry/ /Mason/ va ser l'única sèrie de TV que record que a mon pare li agradàs). El problema és que, per un excés del que avui anomenam /cortesia lingüística/, en lloc d'acusar-lo directament li va demanar si havia vist ningú que se'ls endugués; el presumpte va poder dir, sense delatar-se, la veritat: No. Si havia estat ell, és clar que no havia vist que ningú ho fes. Així i tot, mon pare, pensant que no en trauria més que incomoditat de continuar les indagacions, va decidir no perdre-hi temps i aixecar els que quedaven que, a parer meu, eren moltíssims. Potser va ser aquí, per aquestes subtileses de la comunicació, que em va començar a néixer l'interès per la llengua. No ho sé. Però de tornada, damunt el viatge d'albercocs, m'interrogava si era el sol que pegava bots quan eixia o si érem nosaltres que en pegàvem per aquell camí ple de clots. De fet, tot depèn d'on situam el centre de l'univers, si al sol o dins el carro. De la mateixa manera passa amb les llengües; les divergències entre dues llengües sempre són per les rareses i excepcions de la perifèrica i mai de la central; o això n'hi ha que diuen. Si no enguany, l'any que ve podeu comprovar-ho, si bota o si cal que botem nosaltres. Hi ha coses que només es poden verificar un pic l'any, però altres són constatables cada dia. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/cortesia-linguistica-per-sant-joan.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Joc de triler Podem reduir el nivell de colesterol, perdre els quilos sobrers, tenir el cotxe ideal, enamorar qui ens interessi... sense esforç, sols prenent un iogurt, una píndola, fent una telefonada, posant-nos un perfum, comprant un cupó... i ja està: la felicitat assegurada. Aquests missatges de moral trilera semblen arrelar fàcilment entre els predisposats a ser enganyats perquè voldrien ser partícips dels privilegis sense contribuir-hi amb els deures. També són presents en la política; en les promeses electorals, les propostes dels governants i les rèpliques de l'oposició. Som testimonis que n'hi ha que es comprometen amb objectius ideals, alhora que oculten les mesures adequades i les renúncies consegüents. No és difícil trobar polítics que, en un mateix discurs, casen propostes incompatibles. N'hi ha prou exemples. És el cas d'aquests polítics que, d'una banda, diuen estar a favor que els ciutadans puguin usar la llengua oficial que vulguin en qualsevol situació i, per descomptat, en les relacions amb els empleats públics, i, de l'altra, propugnen la supressió del requisit de coneixements de català (de castellà els exigeix la Constitució) per a ocupar llocs de feina de l'Administració pública. El problema és que aquesta combinació de propostes només és compatible en dos casos, gens recomanables. D'una banda, són compatibles, si l'objectiu és que els ciutadans que volen emprar el català en les relacions amb l'Administració es vegin abocats, a la pràctica, a haver-hi de renunciar quan es troben amb empleats públics que no en saben. També són compatibles si a les institucions per cada lloc de feina que ocuparà una persona que no sap català, en posen una altra, amb les mateixes funcions que pugui usar les dues. És tudar recursos públics que l'Administració en lloc de triar els empleats amb un perfil adequat a les necessitats renunciï a fer-ho. No és cert, evidentment, que un professional que sàpiga català és, en la seva especialitat, millor que un que no en sap; tampoc no ho és que un que en sàpiga sigui pitjor que un que no en sap. Però, a l'hora de seleccionar entre professionals equiparables en la seva especialitat és raonable recórrer als qui podran prestar un servei de manera més ajustada a les necessitats. La forma més eficient de garantir el dret de ser atès en la llengua oficial que un prefereixi, és que els empleats públics les sàpiguen totes dues. Si ara, que és un requisit, ens trobam repetidament en situacions en què no podem exercir aquest dret, és fàcil imaginar-se què passarà quan deixi de ser-ho. No sembla que aquest sigui el procediment més idoni de bastir una administració pública que pugui funcionar en les dues llengües oficials, sobretot quan ja hi comença a haver tanta de gent capacitada per a usar-les totes dues i quan la proximitat entre els dos sistemes lingüístics és tan elevada que el procés de capacitació, per a aquells que la ignoren, és relativament ràpid, si no pateixen bloquejos ideològics que els ho impedeixen. ¿Quantes de vegades al dia una persona que vol usar el castellà ha de renunciar-hi perquè l'atenguin a llocs públics? ¿I si vol usar el català? La resposta és prou contundent per veure en quin sentit convé actuar encara que només sigui per igualar els drets dels ciutadans. Pot tenir certa justificació que en circumstàncies extraordinàries, per mancances conjunturals es puguin fer exempcions temporals del requisit previ de coneixement de català, però suprimir-lo no en té gens. És fer trampes. És triar una opció que condemna a fer eterna una situació d'anormalitat. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/joc-de-triler.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Convocatòria tècnic superior de normalització lingüística
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== BOIB núm. 67: bases generals per a la convocatòria d'una borsa de tècnic/-a superior de normalització lingüística del Consell de Mallorca: http://www.conselldemallorca.cat/media/17680/convocatoria_normalitzacio_linguistica.pdf Font: Secció de Dinamització Direcció Insular de Política Lingüística Departament de Cultura i Patrimoni Consell de Mallorca Pl. de l'Hospital, 4 07012 Palma Tel.: 971 219 593 www.conselldemallorca.cat [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Toni Artigues
. Al cap de quatre dies rebo el darrer e-mail: Malgrat les poques necessitats tècniques del muntatge, ens han comentat que no ho acaben de veure clar. Ens han dit que ells no programen actes teatrals i que normalment només fan presentacions de llibres. Al primer correu diu la idea era muntar un acte espectacle, per defugir la presentació ordinària i la lectura de poemes, i al darrer ells no programen actes teatrals i normalment només fan presentacions de llibres. Tot amb una veu molt amable i amb paraules dolces i copets a l'esquena, com mana en Serrano. També, entre el segon i el tercer correu, hi ha canvi d'excusa: de problemes tècnics a no ho acaben de veure clar. Mesquinets, es volen fer el progre, o l'independentista, o jo ja no sé què, programant en Brossa, que ni l'han llegit. I quan hi veuen el guerriller, fan anques enrere. Volen un Brossa domesticat. El Brossa guerriller els posa en evidència, els desemmascara totalment, s'hi veuen massa clars i no s'hi volen reconèixer. Això també passa amb els poemes de Miquel Bauçà. I doncs, n'hi havia un que deia: Tenc ganes que guanyin les eleccions els nostres per saber qui putes són. I un altre diu: Cuerpo a tierra, que vienen los nuestros. I justament a nosaltres ens ha passat això d'en Brossa amb l'IRL, que ho duen els nostres. Hem fet /Vas més de pressa que Frègoli/ a la Fundació Miró de Barcelona, a la UIB, a Porreres, a Palma... També a l'Espai Brossa de Barcelona, amb molt bones crítiques. Jordi Jané, a l'/Avui/, diu: El gep del nacionalisme espanyol, la realitat dels Països Catalans, l'abisme entre Disney i Miró o el paper del poeta-profeta són només altres leitmotivs amb què Mag Teatre palesa la vigència i utilitat del Brossa més cívic, imaginatiu i menjacapellans que hem pogut veure en els últims temps. Joan-Anton Benach, a /La Vanguardia/, diu: Està la expresión-explosión anticlerical [...] Y hablando de banderas: la que aparece en /El dol/ es un pretexto, de perenne actualidad, para la jocosa denuncia del pimpante y remozado nacionalismo... español. I ho diu en castellà, en espanyol. I tu ja ho veus: els nostres van més cagats que els de /La Vanguardia/ (a ca la padrina de Felanitx n'eren subscriptors, i un cop pegada una ullada, feta en quarts de foli, anava a parar a un ganxo que hi havia devora el forat de l'excusat; i encara en quedava per embolicar, fer els vidres nets i encendre el foc). Fa més de vint anys Pedrolo diu: Una cosa no es pot negar a Porcel: sap que el talent, puix que en té, només s'aprofita quan serveixes i, si cal, adules l'amo i senyor. Tant d'orgull i 'd'importantisme' per fer-se una mena de criat! Pot ascendir a majordom. A mi em sap molt de greu que n'hi hagi, de Porcels, entre els dirigents culturals dels Països Catalans. Per reblar-ho, un pensament de Joan Brossa: El poeta ha de comunicar i ajudar la gent a viure. Sobretot els ha de fer reflexionar perquè pensin. Generalment, els poetes, [...] el que volen és passar a la història i la manera de passar a la història és estar bé amb els qui manen. S'adapten a tot, oi? Com un guant. + 1 I per acabar, una censura a Miquel Bauçà. Presentam el muntatge poètic de Miquel Bauçà /Caminar i riure molt/ al Premi Bòtil 2009 (un primer i un segon premi). L'accepten i passam a la primera fase, juntament amb dos grups més, que s'enduen els premis. A mitjan estiu em telefonen del Bòtil: Que un dels grups no pot fer l'obra i vosaltres teniu el segon premi. Molt bé. I diu: Però (but) heu de refer el guió i llevar algunes frases i poemes no adequats. No li vaig dir per on es podien ficar el bòtil, perquè era una al·loteta amb veu tota amorosa que segurament no hi tenia res a veure (sempre fan servir missus). Tant que m'agrada el bòtil i encara me'l faran avorrir. Com diu n'Estellés: Aneu a mamar tots!. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/joan-brossa-guerriller-i-prestidigitador.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Llibre d'estil per als mitjans de comunicació http://www.conselldemallorca.net/?action=newsid_article=12088 El Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears reediten el Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits, redactat per Neus Picó i Maria Magdalena Ramon El volum fou publicat al 2005 i actualment l'edició es trobava totalment exhaurida. Per aquesta raó, el Departament de Cultura i Patrimoni, a través de la Direcció Insular de Política Lingüística, i la UIB, a través del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, varen decidir reeditar-lo. En aquesta nova edició, les dues autores, les filòlogues Neus Picó i Magdalena Ramon, han actualitzat i ampliat alguns dels seus continguts. Principalment, hi han afegit els criteris que s'han de seguir en temes esportius, i també hi han inclòs un apartat dedicat a l'actitud lingüística en els mitjans de comunicació. L'objectiu d'aquest volum és esdevenir una eina útil per als professionals de la comunicació i servir de referència a l'hora de solucionar o aclarir dubtes quant a l'ús de la llengua catalana, tant en mitjans orals com escrits. En les properes setmanes, el Servei de Normalització Lingüística farà arribar exemplars del volum als mitjans de comunicació de Mallorca. L'acte de presentació del Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits va comptar amb les dues redactores del volum, Neus Picó i Magdalena Ramon, i també amb el conseller de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joan Font, amb Nicolau Dols, vicerector de Projecció Cultural de la UIB, i amb Rosa Barceló directora insular de Política Lingüística. També donaren suport a l'acte nombrosos periodistes, entre els quals, la directora de la Radio i la Televisió de Mallorca, Marisa Goñi. Font: Secció de Dinamització Servei de Normalització Lingüística Consell de Mallorca http://www.conselldemallorca.cat [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Guia d'estil de llenguatge no sexista
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Guia d'estil de llenguatge no sexista http://www.conselldemallorca.net/?action=newsid_article=12093 El Consell edita un document per garantir l'ús no sexista de la llengua en el seu àmbit de competència Els departaments d'Esports, Joventut i Igualtat, i Cultura i Patrimoni han editat de forma conjunta, a través de les direccions insulars respectives d'Igualtat i de Política Lingüística, la Guia d'estil de llenguatge no sexista amb la finalitat d'enfortir la pràctica igualitària en l'àmbit de competència de la institució i seguint una de les línies estratègiques del Pla d'igualtat del Consell de Mallorca. En aquest sentit, la guia pretén ser una eina de treball útil que permeti al personal del Consell de Mallorca revisar i redactar els documents administratius amb llenguatge igualitari, amb la finalitat de regular i fomentar un ús del llenguatge que desterri la invisibilització de les dones, sovint lligada a l'ús del masculí genèric en el llenguatge administratiu. Han presentat la guia la consellera d'Esports, Joventut i Igualtat, Josefina Ramis, el conseller de Cultura i Patrimoni, Joan Font, la directora insular d'Igualtat, Maria José Varela, la directora insular de Política Língüística, Rosa Barceló i Carme Bennàssar, una de les autores de la guia. Aquesta guia està dividida en diferents capítols, que analitzen tant de forma teòrica com amb exemples pràctics la relació entre el sexisme i la llengua i quins han de ser els criteris generals que han de regir l'elaboració dels texts administratius amb un llenguatge igualitari. Els dos primers capítols es completen amb una part més pràctica on es recullen els usos no sexistes en la documentació administrativa del Consell de Mallorca. Així mateix, la guia es tanca amb un apartat dedicat a la feminització dels noms de professions que inclou una relació dels llocs de treball de la institució. L'elaboració d'aquesta guia d'estil no és una cosa aïllada i puntual, sinó que respon a un dels compromisos recollits a la Comissió Interdepartamental de Promoció de Polítiques de Gènere en referència a la millora de la comunicació interna i externa dels diferents departaments que integren el Consell de Mallorca. A més, per difondre la guia d'una manera més efectiva s'han inclòs dins el Pla de formació del Consell de Mallorca 2010 la realització d'una sèrie de jornades a diferents edificis de la institució amb la finalitat de donar a conèixer aquest material i d'ajudar el personal a aplicar-lo. Per altra banda, i també en aquesta línia, les dues direccions insulars ja esmentades, la d'Igualtat i la de Política Lingüística, treballen en l'elaboració d'un Reglament per regular l'ús del llenguatge no sexista en l'àmbit de competència de la institució. Font: Secció de Dinamització Servei de Normalització Lingüística Consell de Mallorca http://www.conselldemallorca.cat [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibres
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Avui La Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat i l'Editorial Moll es complauen de convidar-vos a la presentació dels llibres /Ombra viatgera/ i /Ortografia entretinguda 2/, a càrrec de Miquel Sbert i Garau, doctor en Filologia Catalana, amb la participació de dos dels autors, Ramon Bassa i Martín i Joan Lladonet. Hora: 20.00 hores Lloc: Can Alcover - Espai de Cultura (carrer de Sant Alonso, 24) Palma [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Concurs de narrativa Ploma de ferro 2010
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Podeu consultar les bases del concurs de narrativa Ploma de ferro 2010, organitzat pel Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament de Capdepera a: http://sal.balearweb.net/post/84805 Font: Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament de Capdepera. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Tercera edició del Què t'hi jugues? a Televisió de Mallorca
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Tercera edició del Què t'hi jugues? a Televisió de Mallorca http://www.conselldemallorca.net/?action=newsid_article=11814 Què t'hi jugues? és un concurs adreçat a infants i adolescents per fomentar de forma lúdica l'ús del català i el coneixement de la nostra cultura, que s'emetrà cada divendres a partir d'avui, a les 18.15 h, a Televisió de Mallorca. El programa és una iniciativa del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i Televisió de Mallorca, la primera edició del qual es va fer l'any 2008; gràcies a la bona acollida en l'àmbit educatiu, enguany ha tengut continuïtat. De manera didàctica i entretinguda, vol contribuir a la difusió de programes concurs educatius i a l'ampliació del ventall d'ofertes d'oci i entreteniment adreçades a aquesta edat. La presentadora de l'edició de 2010 torna a ser Violeta Bibiloni. Totes les escoles que passen per aquest programa s'enduen un lot de material didàctic, gràcies a entitats i empreses col·laboradores. Les novetats més importants d'enguany són l'augment de les escoles participants (de vint a vint-i-quatre); noves proves, entre les quals una de mímica, i una sola final en què competiran les dues escoles amb més puntuació, que podran aconseguir material informàtic i la tecnologia més nova en matèria educativa. A cada edició del programa, els participants ---dos equips de sisè de primària de diferents centres educatius--- han de demostrar unes habilitats, superar unes proves i respondre preguntes sobre ecologia i natura, educació artística, cultura de les Illes Balears, geografia i història, llengua i matemàtiques i enginy. També han de representar un fragment d'una rondalla de l'aplec d'Antoni M. Alcover. L'emissió del concurs es farà els divendres a les 18.15 h a Televisió de Mallorca i es repetirà els dissabtes a les 9.15 h i els diumenges a les 15 h. El primer programa es podrà veure aquest divendres, dia 26, i el concurs s'emetrà fins al mes de juny. Enguany participen al concurs un total de vint-i-quatre centres educatius de primària de tota l'illa: Joan Veny i Clar (Campos); Miquel Capllonch (Port de Pollença); Antoni Monjo (Maria de la Salut); S'Alzinar (Capdepera); Ses Salines; El Temple (Palma); Reina Sofia (s'Horta); Verge de Monti-sion (Porreres); Inspector Joan Capó (Felanitx); Joan Mas (Pollença); S'Albufera (Port d'Alcúdia); Juníper Serra (Petra); Beata Francinaina Cirer (Inca); Escola Nova (Porreres); Felip Bauçà (Palma); Simó Ballester (Manacor); Guillem Ballester Cerdó (Muro); S'Hort des Fassers (Alcúdia); Marian Aguiló (Palma); Sant Alfons (Felanitx); Blanquerna (Marratxí); Vialfàs (sa Pobla); Duran Estrany (Llubí) i Santo Tomás de Aquino (Inca). La Direcció Insular de Política Lingüística intenta, amb aquest programa, incidir especialment en els usos lingüístics interpersonals dels joves en els espais de lleure, molt condicionat pel consum de productes d'oci, noves tecnologies, grans mitjans de comunicació... que s'expressen majoritàriament en castellà. Tot i que la participació en el programa és una activitat escolar, l'alumnat la percep com una activitat nova i amb un component de diversió. A més, els joves no participants tenen l'oportunitat de veure des de casa un programa entretingut i didàctic adreçat a la seva edat. A més, entre els participants de cada centre hi ha alumnes nouvinguts que comencen a parlar en català. D'aquesta manera es reforça tota la feina que es fa des de les escoles perquè aquests nins i nines aprenguin la llengua pròpia de Mallorca, oferint-los la possibilitat de parlar aquesta llengua fora de l'àmbit escolar, per engrescar-los a continuar usant el català i perquè esdevenguin alhora model lingüístic per a la societat. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió Vèncer o convèncer Joan Melià | 18/03/2010 | Entre vèncer i convèncer, hi ha una diferència important. Quan un venç, sempre hi ha qualcú que perd. Quan algú convenç, no hi ha perdedors. L'opció de vèncer encaixa més amb comportaments agressius i autoritaris; la de convèncer, amb maneres democràtiques. Així, si un aspira a convèncer ha d'evitar les mentides i ha de recórrer a arguments lògics, objectius... Si aspira a vèncer pot emprar qualsevol botilada o mentida perquè la imposició del parer per la força no depèn de la consistència del parer, sinó de la força dels altres recursos. Per això no sembla possible que ningú pugui accedir a liderar una opció política democràtica amb programes i discursos basats en la falsedat i les bajanades. Qui els usa deu tenir en molt poca consideració la gent de qui pretén el suport. Aquests procediments solen afavorir l'enfrontament en lloc de l'entesa i donen com a resultat, en lloc de convençuts, vencedors i vençuts; un desenllaç poc adequat a la vida democràtica. Si actualment hi ha polítics que no s'atreveixen a reconèixer que la llengua que parlam a Mallorca (els qui parlam la llengua de Mallorca) és la mateixa que parlen a Menorca, a Eivissa, a Formentera i a tots els altres llocs on es parla la llengua catalana, poca confiança haurien de generar entre els ciutadans que superen el mig dit de seny. Tal reconeixement, el podrien fer, si ho considerassin necessari, recorrent als matisadors de sempre sobre les varietats lingüístiques, el valor polisèmic de la paraula /català/, etc. Però, si en lloc de situar-se al costat, no ja de la ciència, sinó del sentit comú, cerquen ridículs subterfugis que no els eviten la mentida, poca confiança inspiren per quan hagin d'afrontar temes no tan diàfans. Fa trenta anys es podia tenir comprensió cap a aquella gent -polítics i tot- que potser encara no havia tengut oportunitat d'adquirir prou evidències que li desmuntassin els prejudicis contraris al reconeixement de la identitat de la llengua de Mallorca i de la idoneïtat d'un nom comú per a totes les varietats. Però avui dia és inexcusable, sobretot entre aquells que aspiren a ocupar llocs d'ascendència social. Voler segregar amb arguments lingüístics la llengua pròpia de les Balears de la llengua catalana -una de les més unitàries de les llengües romàniques- duu al ridícul. Però ja resulta inqualificable, amb paraules publicables, articular la defensa de la segregació sobre les parelles /gat-moix i got-tassó/. D'una banda, ja és prou vist que ningú proposa que el qui diu moix o tassó hagi de substituir-los per gat i got; ni els docents, ni els llibres d'estil, ni els diccionaris. Però és que, a més, si no podem reconèixer com a pròpies aquestes dues darreres formes, i d'altres que s'han esgrimit en el mateix sentit, podem començar a renunciar als menorquins, als eivissencs i als formenterers com a parlants de la nostra llengua i a bona part del cabal lingüístic mallorquí, des de Ramon Llull als /diccionaris mallorquins del segle XIX i les Rondaies Mallorquines/. ¿Què els arrossega a dir tals desbarats? Tant si és la ignorància com les ordres de Madrid, els exabruptes dels camarades o la mala fe, els qui sostenen aquests punts de vista en surten malparats. Potser és que tenen dies poc afortunats o que no estan avesats a provar de convèncer i per això són incapaços de construir un discurs amb arguments mínimament sòlids, raonables i raonats. Confii que, del Parlament balear, no en surti un resultat que faci empegueir. Però sigui quin sigui aquest resultat, és ben clar que la llengua de Mallorca només deixarà de ser català quan no quedi ningú que parli mallorquí. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/vencer-o-convencer.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Programa de la XXIII Jornada d'Antroponímia i Toponímia
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Podeu consultar el programa definitiu de la XXIII Jornada d'Antroponímia i Toponímia-V Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística en aquest enllaç: http://www.uib.es/ca/infsobre/serveis/generals/slg/go/pdf/PROGRAMAXXIIIJORNADA_VSEMINARI.pdf Font: Gabinet d'Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Darrers articles de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Darrers articles de Gabriel Bibiloni: 82. Targetes i cartes (20 de febrer de 2010) 83. Més sobre la paraula «carta» (27 de febrer de 2010) 84. El pensionarro (6 de març de 2010) PDF | HTML 85. Només hi ha una manera de dir «Bauzà» (13 de març de 2010) PDF | HTML http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Màquines amb sentit comú Fa poc, en aquesta columna, vaig parlar del mal ús que de vegades es fa de /posar/ i /pondre/. De passada també vaig esmentar altres casos de parelles que darrerament també patien alteracions d'ús, com /assecar/ i /eixugar/. Com un temps que a la ràdio hi havia el programa de discs sol·licitats, en un comentari publicat a la versió digital de l'article em demanaven que en un proper article en parlàs, d'aquestes dues paraules. La setmana passada, a més, vaig veure un anunci per la televisió en el qual informaven que els cabells arrissats s'eixugen ràpidament i, per això, per a evitar-ho, convé tractar-los amb el producte que anunciaven. Si hi afegim que aquest dissabte he llegit /El/ /sec i/ /l'humit/, de Jonathan Littell, que m'ha fet pensar en la idoneïtat de la traducció del títol, ja resulta prou pressió a favor de complaure la sol·licitud. Així i tot, confiant que qualque dissabte Gabriel Bibiloni ho tractarà amb més rigor en el suplement d'aquest diari, en faré només allò que en solen dir una aproximació. Primer de tot, convé indicar que el cas d'/assecar/ i /eixugar/ (i les seves respectives famílies de mots) no és igual que *posar* i /pondre/. Així com la divisió de valors en aquesta darrera parella és ratificada per la normativa, en el segon cas, accepta que /assecar/ absorbeixi gairebé tots els significats /d'eixugar/, en els quals ambdós esdevenen sinònims. Ara bé, a parer meu i supòs que també d'altres, no és igual parlar de /llenya eixuta/ que de /llenya seca/, o d'/albercocs/ /secs/ i /d'albercocs eixuts/; o de /tenir les mans eixutes/ o /seques/, o berenar de pa /eixut/ o de pa /sec/, etc. Ni tampoc l'èxit és el mateix si, a l'estiu, t'encarreguen que entris la roba en ser /eixuta/ i, quan te'n recordes, en lloc d'/eixuta/ ja l'entres tan /seca/ que s'aguanta dreta. Per tant, la distribució de significats entre les famílies d'/eixugar/ i /assecar/ sembla productiva i pertinent, tant que costa entendre que pugui haver-hi civilització sense tenir una paraula per a cada un d'aquests dos conceptes. Però resulta que moltes de les llengües que ens envolten, encara que en algun cas també tenguin dues paraules, no han generat aquesta profitosa distinció i han de recórrer a altres solucions per evitar malentesos. Quan una cosa és /eixuta/ no té humitat afegida que la cobreixi o amari i quan és /seca/ ha perdut la humitat pròpia, interna, de vegades necessària per ser viva. Per això podem trobar una cosa /eixuta/ que no sigui /seca/, una cosa /seca/ que no sigui /eixuta/ i una cosa que sigui /eixuta/ i /seca/ alhora o que no sigui cap de les dues. /Sec/ té antònims com /verd/, /viu/, /natural/, /sedós/, /gras/... /Eixut/, en canvi, té /banyat/, /xop/, /humit/, /mol/l, /amb companatge/... Així és que, si feis classes de català, no convé que en aparellar antònims digueu /sec/ - /xop/, un al costat de l'altre, perquè, a part de no ser gaire adequat, potser n'hi haurà que entendran una altra cosa. No cal hidratar les mans /eixutes/, en tot cas les /seques/. Ni importa preocupar-se perquè els cabells arrissats /s'eixuguin/ ràpidament; aquest seria un avantatge que, als matins, et permetria dormir cinc minuts més. I les /sopes seques/ no solen ser /eixutes/. Tot i que, normativament s'accepti /sec/ per /eixut/, no crec que fos perdre-hi res promoure aquesta distribució de significats al model estàndard, sobretot en els casos més productius de l'oposició; al cap i a la fi, un dels objectius de l'estàndard és evitar les ambigüitats empobridores. Sortosament hi ha màquines que tenen un sentit comú ben desenvolupat i saben que, tot i que les anomenin assecadors i /assecadores/, als cabells i als llençols, només els han d'/eixugar/. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/maquines-amb-sentit-comu.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *RONDAIES MALLORQUINES EN CD* *i* *APLEC DE RONDAIES MALLORQUINES (volum V)* *[Presentació]* ** *SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ* *Centre Cultural La Misericòrdia* *Pl. Hospital, 4* *PALMA* dia *1* de març a les *19.30 * Les /Rondaies Mallorquines en CD/ és una col·lecció de 24 discs compactes en total que recollirà, masteritzades digitalment, les gravacions radiofòniques originals realitzades el 1959 per *Francesc de B. Moll* *Casasnovas* --que, a més, es cuidà d'adaptar els textos d'*Alcover*-- i el quadre escènic de Ràdio Popular. El llançament d'aquestes rondaies en CD, llargament esperades pel públic, vol contribuir a celebrar el 75è aniversari d'Editorial Moll i el 50è aniversari de Ràdio Popular. El cinquè volum de l' /Aplec de les rondaies mallorquines/ continua la publicació de les rondalles meravelloses, la qual es va iniciar en el primer volum. Hi destaquen /Sa llampria meravellosa, La reina banyuda, El rei Sabi /i/ En Pere Catorze,/ anotades i acompanyades dels textos que *Antoni M. Alcover* transcrivia a les llibretes de camp que li servien per produir les rondalles tal com les coneixem avui. Presentaran totes dues novetats *Caterina Valriu* i *Jaume Guiscafrè*, professors de la UIB, i *Francesc de B. Moll Marquès*, editor. Font: Lluís Pérez-Carrasco Dep. de Coordinació i Promoció ll...@editorialmoll.cat mailto:ll...@editorialmoll.cat Tel 971724176 Fax 971726252 Apartat de Correus 142 07011 PALMA (Mallorca) [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Agenda de la UIB - Antologia de textos de les Illes Balears (volum V) *« 20100225.html* *25/02/2010 *- Antologia de textos de les Illes Balears (volum V) *Tipus:*presentació de llibre *Exposa:* Joan Antoni Mesquida, Damià Pons Pons i l'autor, Joan Miralles i Monserrat *Organitza:* Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General, Conselleria d'Educació i Cultura i Publicacions de l'Abadia de Montserrat *Data: *25/02/2010 *Lloc:* A l'auditori de la Fundació Bartolomé March, carrer Conquistador, 13, Palma *Horari:* A les 20 hores El Servei d'Informació (SI UIB) no es fa responsable dels canvis d'última hora de les activitats que es proposen, ja que no estan organitzades pel Servei ni en depenen. http://www.uib.cat/ca/agenda/ev_46780.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni: Caterina i Catalina
://bibiloni.cat/ambbonesparaules/caterina.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Crida a la presentació de comunicacions: Jornada d'Antroponímia i Toponímia
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Us informam que el mes de març de 2010 tindrà lloc la XXIII Jornada d'Antroponímia i Toponímia-V Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística. Enguany, la trobada es durà a terme a Porreres, dia 27 de març. Així mateix, us fem avinent que el termini de presentació de ponències i comunicacions serà obert fins al dia *26 de febrer*. Si estau interessats a presentar-ne cap, podeu adreçar-vos al Gabinet d'Onomàstica. Ho podeu fer per correu electrònic a l'adreça següent: sl@uib.cat mailto:sl@uib.cat .O per correu ordinari, a: *Gabinet d'Onomàstica* *Edifici Ramon Llull Campus universitari* *Carretera de Valldemossa, km 7.5* *07122 Palma* * * Si us voleu posar en contacte amb nosaltres, per a qualsevol consulta podeu telefonar al tel.: *971 17 27 17*, de 9 a 14 h. Per agilitar l'organització d'aquest acte agrairem a tothom qui vulgui presentar-hi comunicacions o ponències que s'atingui al termini indicat més amunt i que, si està interessat, ens enviï al Gabinet d'Onomàstica (sl@uib.cat mailto:sl@uib.cat) el *títol*, juntament amb un *resum* (d'un màxim de 200 paraules) de la comunicació que es presentarà. En una propera circular us informarem del programa definitiu. http://www.slgonomastica.uib.cat [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Jaume Corbera
on perfectament es pot promoure EIVISSA. I l'altre dia sortia en aquest diari la notícia que a Son Llàtzer havien posat unes pantalles per a informar els pacients que esperen, i a la foto se'n veia una amb un anunci en castellà... Un detall sense importància, és clar... Com el pregó de les festes de Palma, en castellorquín, o com l'ESCUELA que sortia projectada a la façana de la Sala de Palma dins aqueix espectacle lumínic organitzat per l'Ajuntament (dB, 22 de gener, p. 43)... Només són detallets, però detallets que diuen molt de la indiferència absoluta dels qui manen per la salut de la llengua que en teoria és la pròpia d'aquestes illes. I és que aquests detallets no són tots sols, els trobam juntament amb la poca atenció dels mitjans de comunicació a usar dignament la nostra llengua, sense faltes i amb un respecte per a la nostra tradició culta particular; perquè correcció no vol dir menyspreu de la particularitat, com pareix que és norma dins aquests mitjans, amb una mescladissa freqüent d'incorreccions, ultracorreccions i maneres de dir estranyes als balears. Aquests mitjans d'informació, per exemple, són els qui al·ludeixen contínuament a Rafa Nadal, amb aquesta forma forastera impròpia de cap catalanoparlant digne d'aquesta consideració. Tota aquesta situació és per a mi molt mala d'entendre, supòs que perquè esperava qualque cosa més dels qui ens regeixen des de les darreres eleccions i també de molts d'aquests professionals que fan feina en català. Com també ho és, mal d'entendre, que determinats col·lectius progressites s'hagin escandalitzat perquè el Departament de Filologia Catalana de la UIB ha publicat un document aclaridor sobre l'ús del gènere en el discurs. Els qui han reaccionat tan ridículament l'única cosa que han demostrat és que no han comprès res d'allò que diu el document, tot i no estar escrit en llenguatge críptic només per a lingüistes. I és que també succeeix que no hi ha més cec que qui no hi vol veure ni més sord que qui no hi vol sentir. A una qüestió purament lingüística s'hi ha de respondre amb arguments lingüístics, no amb exabruptes. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/mal-d-entendre-2.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 23 de gener de 2010. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/son_bordoi.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre de Miquel López Crespí
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Dia 3 de febrer Presentació del llibre de Miquel López Crespí Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) (El Tall Editorial). El Conseller de Cultura del Consell de Mallorca i El Tall Editorial vos conviden a la presentació del llibre de Miquel López Crespí Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). La presentació anirà a càrrec de Mateu Morro (historiador) i Antoni Vidal Ferrando (escriptor). L'acte tindrà lloc, el dimecres 3 de febrer a les 20 hores a la Sala Multiusos del 1r. pis de la Misericòrdia. Plaça de l'Hospital, 4. Palma (Mallorca). [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Crida per a presentar articles per a la revista 'Terminàlia'
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) es complau d'anunciar-vos la publicació de la nova revista TERMINÀLIA (ISSN 2013-6692). TERMINÀLIA és una revista oberta, de periodicitat semestral, que pretén cobrir un espai natural d'intercanvi d'idees i d'actualització informativa en terminologia i àmbits afins. Els articles es publiquen, en paper i en format electrònic, i són accessibles de manera oberta per a tota la comunitat sota la llicència Creative Commons. El Consell de Redacció fa una crida per a contribucions als núm. 1 i 2 (2010). Les propostes enviades, redactades en català, anglès, espanyol o francès, hauran de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines, i seran avaluades per revisors externs. El límit de presentació d'articles per al núm. 1 (2010) és el 30 de gener de 2010 i per al núm. 2, el 31 de març de 2010. Cal enviar les propostes a termina...@iec.cat Us agraïm que distribuïu aquesta informació entre els vostres canals habituals de difusió i comunicació, i a qui pugui interessar. Més informació a: http://scaterm.iec.cat/filial/ FONT: Consell de Redacció de la revista TERMINÀLIA - Vocalia de Comunicació de la SCATERM [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
VIII Jornada de la SCATERM: crida p er a la presentació de comunicacions
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans, fa una crida per a la presentació de comunicacions a la VIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, Neologia i Traducció», que tindrà lloc a Vic el proper 13 de maig de 2010. En podeu trobar informació detallada a: http://scaterm.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=932languageId=1contentId=3872 http://scaterm.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=932languageId=1contentId=3872 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Disculpes
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== La informació que acab d'enviar a InfoZèfir sobre l'InterTerm era per a una altra llista. Perdonau-me. Cordialment, M. Magdalena Ramon [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Cursos de llengua catalana (Cofuc)
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) ha obert el termini de matrícula dels cursos de català per a adults que organitza en col·laboració amb diversos ajuntaments de les Illes Balears. S'ofereixen cursos dels nivells A, B, C i D en les modalitats de presencials (intensius i mòduls), semipresencials i a distància. El període de matrícula acaba el 22 de gener de 2010. Els cursos començaran la setmana del 15 de febrer i finalitzaran a principis de juny. Per a més informació consultau el nostre lloc web: http://www.cofuc.cat Us agrairíem que dinfonguéssiu aquesta informació. Servei d'Ensenyament i Dinamització Lingüística C. d'Alfons el Magnànim, 29, 1r 07004 Palma Tel.: 971 78 46 80; 971 17 63 55; . Fax: 971 78 46 80 . A/e: co...@caib.es mailto:co...@caib.es [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===
*Amb bones paraules*
*Que els pronoms febles continuïn febles*
A Mallorca i a Menorca ---poc a les Pitiüses--- un dels trets típics
del parlar col·loquial és l'accentuació dels pronoms postposats al
verb, dits també enclítics. En lloc de /míra-la/ es diu /mira-là/,
en què el pronom es fa amb vocal neutra tònica. En lloc de /fér-ho/
i /anàr-hi/ es diu /fer-hó/ i /anar-hí/. Si el pronom queda reduït a
una forma sense vocal, com a /mira'l/, llavors s'accentua la darrera
vocal del verb (/mirà'l/, amb vocal neutra), cosa que, per analogia,
produeix en alguns llocs /mirà-la/ o /mirà-les/, sempre amb neutra
tònica. Si són dos els pronoms enclítics, se sol accentuar el segon
(/donau-la-mè/, /posau-vos-hí/), però de la mateixa manera que
alguns diuen /mirà-la/, també n'hi ha que diuen /donau-mè-la/ i,
evidentment, /donau-mè'l/. A les Pitiüses, com deia, el fenomen és
reduït i es limita a desplaçar l'accent en els casos en què queda un
conjunt esdrúixol (/miràr-la/, /aixecàu-vos/, però /coneixèr-les/,
/mira-mós/; /donàu-me'l/ però /donau-me-là/). Segurament, aquest ús
actual eivissenc, degut a la necessitat d'esquivar una estructura
esdrúixola, va ser un primer estadi a les altres dues illes, on el
desplaçament es va fer després absolut.
En els llocs on la vocal neutra tònica ha passat a /e/ oberta
(Binissalem, Maó, etc.) la vocal (/a/ o /e/) accentuada es fa /e/
oberta (/acosta-mè'l/ o /acosta'l-mè/, /coneixer-sè/ o ---a Maó---
/coneixet-sè/, amb assimilació consonàntica). Això mostra que el
desplaçament de l'accent és anterior al canvi en la pronúncia de la
vocal. Però a Sóller, en què la /o/ àtona ha esdevingut /u/, no es
diu /fer-hó/ sinó /fer-hú/, cosa que indica que el canvi vocàlic és
previ al desplaçament de l'accent, un desplaçament produït a l'Edat
Moderna.
Una conseqüència curiosa d'aquest fenomen és una greu alteració en
una part del sistema per acció de l'analogia. Les formes /casà't/ o
/preparà't/ (pronunciau la /a/ accentuada com a vocal neutra o /e/
oberta) originen per simetria /vestí't /('vesteix-te'), /bullí'l/
('bull-lo'), /fregí'm un ou/ ('fregeix-me un ou') o /construï-lí/
/un galliner/ (/construeix-li/ /un galliner/). Un canvi que fa les
expressions difícilment comprensibles per als catalans de fora de
les Illes. Igual que els canvis que combinen desplaçament de
l'accent i assimilació consonàntica (/acosta'ts-hí/, ço és,
'acosta'ls-hi') i ja no diguem altres deturpacions com /nem-mon-nós/
('anem-nos-en', sentit a Menorca).
Francesc de B. Moll, a la /Gramàtica catalana/ de 1968, estableix
que «En els verbs que van seguits de pronoms personals dèbils, s'ha
de considerar carregat l'accent damunt la mateixa síl·laba del verb
que seria tònica si no dugués pronom; cal evitar, doncs, el
dialectalisme mallorquí i menorquí que consisteix a transportar
l'accent al pronom dèbil o a la darrera síl·laba del verb.» I tot
seguit posa uns exemples de pronúncia /dialectal/ i pronúncia
/literària/ (estàndard en la terminologia actual). Després de Moll,
molts de planificadors de la llengua hem recomanat sistemàticament
que se segueixi la norma de l'il·lustre filòleg. La darrera mostra
és el criteri fixat per la Universitat de les Illes Balears per als
registres formals dels mitjans de comunicació orals o audiovisuals
de les Illes, primordialment IB3, criteri que estableix que en
aquests registres formals mai no s'ha de col·locar l'accent fora del
seu lloc natural. Val a dir que cal lamentar que aquest criteri ---i
altres--- no és seguit com convindria fer-ho. Molts de locutors no
en fan el més mínim cas, i és una llàstima, perquè en pateix les
conseqüències la construcció del model de llengua pública que amb
esforç entre molts portam a terme. Un model de llengua que no es pot
permetre ni la vulgaritat ni la pèrdua de claredat i comprensió
immediata per tothom.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 2 de gener de 2010.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/pronoms_febles.html
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html
[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com
Responsable tècnic
Article de Gabriel Bibiloni
=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.635 subscriptors]===
Amb bones paraules
El veí i el veïnat
/Veí/ és una paraula que pot ser adjectiu o substantiu. Com a
adjectiu significa 'pròxim, que és a prop', i avui s'aplica a
entitats físiques (/estats veïns/, /cases veïnes/), però antigament
s'aplicava a qualsevol cosa, material i immaterial («la mort ab gran
pena me era vehina», és a dir, pròxima, diu el Tirant). Com a
substantiu, /veí/ significa o bé la persona que viu molt a prop,
sovint al costat («val més un bon veí que un mal parent»), o bé la
persona que habita en una determinada vila, llogaret o àrea urbana
(/els veïns de Petra/, /l'associació de veïns/).
/Veí/ procedeix del llatí /vecinus/, dissimilació de /vicinus/, i
aquest és un derivat de /vicus/ (poble, llogaret). El llatí
/vicinus/ també era alhora un adjectiu i un nom, amb els mateixos
valors que els del català actual. L'adjectiu, amb el significat de
'pròxim' en general, es conserva en l'italià /vicino/ («la casa è
molto vicina al mare»).
/Vicinus/, o /vecinus/, dóna en català dues formes: la que avui és
general, /veí/, i una forma en què es conserva la /c/ llatina
transformada, /vesí/, avui viva a part de les Balears i en alguna
comarca del Principat. Sembla que en català antic hi havia les dues
formes, i a partir d'aquí /veí/ anà ocupant la major part de l'espai
i /vesí/ restà com a minoritària. Pel que fa a Mallorca, ja al
principi de l'època catalana veiem un Llull que escriu /veí/ (o
/vehí/) i un Turmeda que escriu /vesí/. Sembla, però, que la forma
/vesí/ és la que va quedar com a predominant. Avui és la que usen
normalment a Menorca i a les Pitiüses. A Mallorca, un temps enrere
també era general l'ús de /vesí/, paraula que encara es pot sentir
en alguns pobles. El que ha passat a Mallorca és que /veïnat/ ha
ocupat ---usurpat diu Coromines--- el lloc de /vesí/. Per què i com?
En la llengua general ja se sap que /veïnat/ significa el conjunt de
veïns d'un poble, barri o carrer («Amb aquests crits despertaràs tot
el veïnat»), o bé un conjunt de cases que formen una petita entitat
de població. Aquesta paraula ve del llatí /vicinatus/, amb el mateix
significat i, òbviament, derivat de /vicinus/. Em fa la impressió
que el /veïnat/ mallorquí ('veí') ha vingut per una altra via:
sembla que de l'adjectiu /veïnat/, relacionat amb el verb /veïnar/,
'tenir relacions de veïnatge'. La substitució hauria començat per
aquest ús adjectiu (/una casa veïnada/, /una possessió veïnada/), i
després l'adjectiu hauria passat al valor substantiu, primer aplicat
als veïns pròxims (/els meus veïnats/) i després als veïns com a
conjunt de residents (/l'associació de veïnats/). De fet, hi ha
llocs on només s'empra /veïnat/ en el primer sentit i es conserva
/vesins/ per al segon. El diccionari d'Antoni Figuera (1840)
interessant pel caràcter descriptiu del català mallorquí de l'època,
registra /vesí/ (amb tots els sentits) i /veynâd/ (definit com a
'immediat, prop, al costat'), alhora que consigna /vehí/ en un
apèndix de termes mallorquins antiquats ... per a entendre el poeta
llemosí Ausias March. També inclou els castellanismes /vesindari/ i
/vesindat/, que el lexicògraf percebia com a paraules catalanes normals.
Naturalment, qui vulgui que digui /veïnat/ amb el significat de
'veí', però una altra cosa hem de propugnar per als registres
formals i neutres, de tipus informatiu o expositiu, dels mitjans de
comunicació i àmbits semblants. Aquests àmbits han d'aspirar a
construir una llengua basada en la voluntat d'unitat i confluència
de les diferents varietats territorials, objectiu que s'assoleix
renunciant cadascú a les alteracions que hagin separat el propi
parlar dels usos generals. Una llengua, a més, clara i precisa, en
què hi hagi les mínimes possibilitats de confusió i dreçada amb la
idea que el destinatari potencial del missatge és tota la comunitat
lingüística. Aquí els veïns són els veïns, i el veïnat és el conjunt
de veïns.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural
del /Diari de Balears/, el dia 19 de desembre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/veins.html
[Enllaç recomanat]~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com
Rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, en CD
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== Us informam que acabam de publicar _els *6* primers *CDs*_ de les *RONDAIES MALLORQUINES * *D'EN JORDI DES RACÓ* d' *Antoni M. Alcover* Una col·lecció de 24 CDs en total que recollirà, masteritzades digitalment, les gravacions radiofòniques originals realitzades el 1959 per *Francesc de B. Moll* -- que, a més, es cuidà d'adaptar els textos d'Alcover-- i el quadre escènic de Ràdio Popular. El llançament d'aquestes rondaies en CD, llargament esperades pel públic, vol contribuir a celebrar el 75è aniversari d'Editorial Moll i el 50è aniversari de Ràdio Popular*.*** El podeu trobar a la vostra llibreria habitual o a www.editorialmoll.cat http://www.editorialmoll.cat. Font: Lluís Pérez-Carrasco Dep. de Coordinació i Promoció ll...@editorialmoll.cat mailto:ll...@editorialmoll.cat Tel 971724176 Fax 971726252 Apartat de Correus 142 07011 PALMA (Mallorca) [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.635 subscriptors]=== *« http://www.uib.cat/ca/agenda/20091216.html* *16/12/2009 * - Presentació del Diccionari d'escriptors lul·listes. *Tipus:* presentació de llibre *Exposa:* Jordi Gayà, Pere Ramis, Gabriel Amengual, Pere Rosselló i Antònia Prats. *Organitza:* Edicions UIB. * Data: * 16/12/2009 *Lloc:* A la sala d'actes de l'edifici Sa Riera. C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma. *Horari:* A les 19.30 hores. *Descripció:* Acte d'homenatge al Dr. Sebastià Trias Mercant i presentació de llibre. En acabar l'acte, se servirà una copa de cava. *Més informació:* http://informacio.uib.es/digitalAssets/128/128304_presentacio_libre.pdf El Servei d'Informació (SI UIB) no es fa responsable dels canvis d'última hora de les activitats que es proposen, ja que no estan organitzades pel Servei ni en depenen. [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Twitter: http://twitter.com/infozefir RSS: http://feeds.feedburner.com/Infozefir Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.583 subscriptors]=== *Amb bones paraules* *Ni apostes ni messions* L'Alcover-Moll diu que /apostar/ és un castellanisme, i Coromines ho nega. La història de sempre. Coromines indica que /apostar/ en castellà apareix cap al 1570, però és molt anterior. En el CORDE trobam aquest text de c. 1400: «Una vegada acaesçio que dos companneros que fallaron una grand conpana de ximios. Dixo el uno al otro: - Yo apostare que gane yo agora mas por deçir mentira que tu por deçir verdad. E dixo el otro: - Digote que non faras, ca mas ganare yo por deçir verdad que tu por deçir mentira. E si esto non crees, apostemos. Dixo el otro: - Placeme. E desque ovieron fecho su apuesta, fue el mentiroso, e llegose a los ximios.» (/Libro de los gatos/, anònim). En català trobam la paraula a partir del segle XVII; per exemple, en el diccionari de Pere Torra (1640). La cronologia i la manca d'aquest mot en el parlar tradicional d'una part del país, com les Illes, ens fan inclinar cap a la tesi de l'Alcover-Moll, és a dir, que /apostar/ i /aposta/ són castellanismes. /Apostar/ i /apuesta/ tenen relació amb 'posar'. Davant un fet que ha de tenir un resultat determinat, sobretot un joc, es /posa/ alguna cosa (/la cosa puesta/), que serà perduda per aquell qui no encerti aquest resultat i guanyada pel qui l'encerti. Una manera genuïna de dir-ho en català és /posar messions/. També aquí hi ha la idea de 'posar alguna cosa', només que la base és el verb /metre/, antic sinònim de /posar/. El participi /mes/, /mesa/ ens porta cap a /messions/. Tant en la paraula espanyola com en l'expressió catalana hi ha la mateixa imatge semàntica de /posar/ alguna cosa com a garantia d'una afirmació o predicció. /Posar messions/ ara només es diu a les Illes (i encara en situació crítica, atès el llenguatge pobríssim i espanyolitzat del jovent), però antigament era d'ús molt general a la nostra comunitat lingüística. Germà Colon reporta aparicions de l'expressió en un document barceloní de 1507, en el /Decameron/ de Sant Cugat del Vallès (1429) i en el /Breviloqui/ de Joan de Gal·les (s. XV); però també en documents valencians encara més antics, com en el /Valeri Màxim/ d'Antoni Canals (s. XIV) i en Joan Esteve, l'autor del /Liber elegantiarum/ (s. XV). /Posar messions/ és una expressió valuosa que cal utilitzar i preservar, en el context adequat, ço és quan hom fa una especulació sobre allò que passarà. Sense oblidar altres equivalents, com el simple verb /jugar/: l'espanyol /qué apuestas?/ és en català un senzill /què t'hi jugues? / Això a part, actualment s'usa molt en el llenguatge periodístic espanyol el tòpic de /apostar/ en relació amb programes o projectes dels polítics, els personatges públics o les institucions: «el Gobierno apuesta por las nuevas tecnologías», «el alcalde apuesta por el uso de la bicicleta». El nostre llenguatge periodístic calca servilment aquest ús: «Joan Herrera aposta per la reedició del Tripartit», «Obama aposta per obrir una nova era de cooperació internacional», «TVC aposta per l'aranès», etc. (els tres exemples són del diari /Avui/). A Mallorca, com que /apostar/ se sent com un castellanisme, n'hi ha qui aposten per /posar messions/. Així, en aquest diari hem llegit darrerament «el club [el Mallorca] posa messions per donar les màximes facilitats...», «El text [de Batasuna] posa messions per un procés democràtic que s'hauria d'arribar a desenvolupar sense presència de violència», «La web posa messions per un disseny atractiu...». En aquests casos, tant /apostar/ com /posar messions/ són còpia mimètica dels usos espanyols, traducció simple i directa. Només es poden posar messions davant la incògnita del final d'una situació i davant la curiositat que aquest final desperta, amb la pruïja de saber si s'acomplirà allò que diu un o allò que diu un altre. Quan la idea no és aquesta, cal fugir de les apostes i de les messions. En lloc de «l'Ajuntament aposta (o posa messions) per l'ús de la bicicleta», no seria molt més senzill de dir «l'Ajuntament vol promoure l'ús de la bicicleta» o «l'Ajuntament està decidit a fomentar l'ús de la bicicleta»? Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 5 de desembre de 2009. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/apostar.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta
Cafè per la Llengua amb assessors lingüístics
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.583 subscriptors]=== Benvolgudes / Benvolguts, Actualment, un dels objectius de l’Obra Cultural Balear és encetar un debat sobre l’estat de la llengua catalana i recollir les propostes i les demandes de tots els col·lectius possibles per continuar la nostra tasca de la millor forma possible. Amb aquesta idea, l’entitat duu a terme la campanya Cafè per la Llengua, mitjançant la qual tenim la possibilitat de mantenir reunions tant amb col·lectius organitzats (delegacions de l’Obra, associacions de tot tipus...) com amb grups no organitzats. En aquest sentit, hem pensat que ha arribat el moment que els assessors lingüístics de les diferents administracions ens faceu arribar les vostres propostes. També us volem oferir una visita guiada a Can Alcover - Espai de Cultura, que vàrem inaugurar l’any passat i on es pot conèixer la vida i l’obra del poeta. Aquest espai està a la vostra disposició per si hi voleu organitzar activitats en el futur. Així, us convidam el proper dilluns, 14 de desembre, a partir de les 10 hores, a Can Alcover - Espai de Cultura (carrer de Sant Alonso, 24, de Palma), a fer un Cafè per la Llengua i una visita a la casa museu. Atentament, Jaume Mateu President de l’Obra Cultural Balear Persona de contacte: Rafel Sedano Porcel Tècnic de l'Obra Cultural Balear activit...@ocb.cat 971 723 299 [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.583 subscriptors]=== El president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, el president de Sa Nostra Caixa de Balears i el Gall Editor es complauen a convidar-vos a la presentació de *l'edició facsímil de la revista LA NOSTRA TERRA (1928-1936)* a càrrec dels catedràtics Miquel Duran Pastor i Pere Rosselló Bover, autors del pròleg, i de Bartomeu Mestre Sureda, autor de l'estudi introductori. L'acte tendrà lloc dimarts, 15 de desembre de 2009, a les 20 hores, al Centre de Cultura Sa Nostra (c/ de la Concepció, 12, de Palma). [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Jaume Corbera
preocupació pareix que és l'anglès (l'alienació lingüística es manifesta per moltes de vies), fa augurar que personalitats com Joan Veny seran una absoluta raresa, dins 20 o 30 anys, una vegada hagin cessat aquells qui, un poc més joves, encara varen ser a temps a formar-se en aqueix camí de la romanitat. Només un apunt, per a acabar. La UIB, com moltes d'altres universitats catalanes, obliga a fer matèries en anglès a totes les carreres i fins i tot ofereix carreres senceres en anglès, i tothom ho troba bé. ¿Què passaria si es decidís que a totes les carreres s'han de fer matèries obligatòriament en català? ¿I per què no s'ofereixen carreres íntegrament en català? Ara, ni tan sols Llengua i Literatura Catalanes és íntegrament en català. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/una-raresa.html [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Conferència de Bernat Joan a Valènc ia
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.583 subscriptors]=== Avui, dimecres 18 de novembre, a les 19 hores, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, tindrà lloc la conferència INTRODUCCIÓ ALS PROCESSOS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I LA NECESSITAT D'UNA LEGISLACIÓ QUE ELS DONI SUPORT a càrrec de BERNAT JOAN I MARÍ, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Aquesta conferència forma part de les Jornades sobre les Normalitzacions Reeixides, que organitza l'Institut de Política Lingüística d'ACPV i que tenen l'objectiu de donar a conèixer els processos saldats amb èxit en el camp normalització lingüística en el nostre context europeu. Bernat Joan és autor de nombrosos llibres d'assaig, d'un parell de llibres de relats breus i d'una dotzena de peces teatrals. Ha col·laborat activament durant anys en el moviment de defensa de la llengua catalana i ha estat eurodiputat a Estrasburg per la coalició E*uropa dels Pobles* (2004-2007), de la qual forma part, entre d'altres, Esquerra Republicana de Catalunya, on milita. Les Jornades sobre les Normalitzacions Reeixides continuaran els dimecres propers, a les 19 h, amb les sessions dedicades al Lituània i Letònia: La independència de Lituània i el procés de normalització lingüística estatal, dimecres 25 de novembre, a càrrec de Jolanta Zabarskaite, doctora en Filosofia i directora de l'Institut de la Llengua Lituana. La independència de Letònia i el procés de normalització lingüística als països bàltics, dimecres 2 de desembre, a càrrec de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de Recerca de l'Acadèmia de Cultura de Letònia. L'Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià. Font: Francesc Esteve (Institut de Política Lingüística d'ACPV) [Enllaç recomanat]~~ Diccitionari http://diccitionari.blogspot.com/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) xavier.r...@urv.cat Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre a l'Espai Mal lorca, Barcelona
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Us informam de la presentació *avui* a BARCELONA de *CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE*, de *Bernat Joan i Marí*, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de *Sebastià Alzamora*, editor i escriptor *Dimecres, 11 de novembre, 19:30 h* *Espai Mallorca, c/Carme, 55 - BARCELONA* Aquest volum permet al lector tenir una _visió integral de la situació de la llengua catalana en el món_ actual, i també una quantitat important d'eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema. Revisa conceptes com multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització; descriu possibles escenaris de futur per al català; explica quin és el paper del català als Països Catalans i a Europa; i repassa els diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix des de 2007. [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Presentació ANUARI TEATRAL DE LES ILLES BALEARS 2007 La Càtedra Joan Ramis i Ramis de Recerca, Formació i Documentació Teatral de la Universitat de les Illes Balears, l'Obra Social Sa Nostra Caixa de Balears, l'Institut d'Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i el Consell Insular de Menorca es complauen a convidar-vos a la presentació de l'Anuari teatral de les Illes Balears 2007. L'acte tindrà lloc el dijous 12 de novembre, a les 20 hores, en el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma. L'actor Antoni Gomila farà una lectura de /Ses desditxes d'un autor/, monòleg fins aleshores inèdit de Gabriel Matas Valls (Palma, 1896-1981) que es publica en aquest tercer volum de l'Anuari teatral de les Illes Balears. Dia: dijous, 12 de novembre. Hora: 20 h. Lloc: Centre de Cultura Sa Nostra de Palma (carrer de la Concepció, núm. 12). [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
L'encant de la llengua. Jornades d'Homenatge a Joan Veny
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== L'encant de la llengua. Jornades d'Homenatge a Joan Veny (23 i 24 de novembre de 2009) http://www.ocb.cat/index.php?actualitat=true Tenint en compte que la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears encara avui dia es troba en situació de minorització, consideram que la difusió de l'obra de Joan Veny i Clar, una de les persones més conegudes i prestigioses en l'àmbit dels estudis de les lletres catalanes, és una tasca imprescindible perquè els estudis en filologia catalana prosperin, guanyin prestigi i siguin considerats un dels eixos socials de la nostra societat, que, arran dels importants fluxos migratoris, s'ha transformat en una societat plurilingüe i pluricultural. Les Jornades d'Homenatge a Joan Veny pretenen fomentar el coneixement i el diàleg sobre diferents àmbits dels estudis filològics del professor Veny, com ara la dialectologia catalana, la preservació i l'estudi del lèxic, l'onomàstica, el català en el marc de les filologies romàniques, etc. D'altra banda, pretén donar a conèixer el personatge Joan Veny com a professor, estudiós i defensor convençut de la llengua catalana, així com la contribució que ha fet a la prosperitat del català dins el seu territori. Aquestes jornades lingüisticoculturals tenen com a objectiu principal oferir a la ciutadania un diàleg de qualitat sobre el passat, el present i el futur de les lletres catalanes tenint com a referència l'obra del filòleg Joan Veny i Clar. Pretenem acostar la matèria de les lletres catalanes a la ciutadania i convidar-la a conèixer-les, interessar-s'hi i reflexionar-hi. A més a més, incentiven els participants a endinsar-se en temes filològics relacionats amb la llengua pròpia de les Illes Balears; participar en la creació de diferents tipus de literatura, estudis, etc., i promoure el consum de literatura en llengua catalana. Els destinataris seran persones del món acadèmic i literari: * Professors universitaris * Professors no universitaris * Alumnes universitaris i no universitaris * Professionals de l'àmbit cultural El cicle està obert a tota la ciutadania interessada en la llengua i la literatura catalanes. Es farà els dies 23 i 24 de novembre de 2009 al Centre de Cultura Sa Nostra (c. de la Concepció, 12, Palma). Programa de les jornades: http://www.ocb.cat [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Poesia en Acció
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *El poeta català Josep Pedrals enceta Poesia en acció *Cultura a la Universitat 2009-1010 *Dia: dimarts, 10 de novembre de 2009 Hora: 19.30 hores Lloc: sala d'actes de Sa Riera, Palma* Comença l'activitat /*Poesia en Acció* http://www.uib.es/servei/sac/09_10/arts/poesia/accio.html/, organitzada pel Servei d'Activitats Culturals http://www.uib.es/servei/sac/index.html de la UIB, que pretén retornar la poesia als orígens sonors i visuals amb una sèrie d'intèrprets de primera categoria. Són sis formes innovadores d'escriure i, sobretot, de contar-cantar i interpretar en una escena íntima la poesia amb veu, cos i eines multimèdia. * Josep Pedrals (1979)* Poeta català. Més de 10 anys de poesia als escenaris. Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa i Amèrica en un miler de recitals en tot tipus de festivals i cicles. Ha treballat en poesia per a infants. Ha menat espais de poesia en premsa, ràdio i televisió. Coordina des de fa set anys el cicle de recitals poètics del bar Horiginal de Barcelona des de l'associació Horinal. Ha estrenat diverses obres de teatre. És autor d'/Els buits enutjosos/ (1999), /Escola italiana/ (2003), /És un poema!/ (2005), /Eclosions/ (2005), /El furgatori/ (2006), /En l'¡ai, adéu!/ (2006), /En/doll/ (2007) i /El motí/ (2007). *Altres autors i recitadors al programa de /Poesia en Acció/:* - 1 de desembre, Miquela Lladó - 26 de gener, Núria Martínez Vernis i Martí Salas - 9 de febrer, Iolanda Castaño - 23 de març, Gonzalo Escarpa - 27 d'abril, Montserrat Carulla [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 7 de novembre de 2009. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/indi.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
informació. Una aparició isolada, si fos el cas, i més tractant-se d'una exclamació, seria un fet irrellevant. En canvi, el CORDE (/Corpus Diacrónico del Español/, base de dades que documenta l'ús de les paraules des dels orígens de la llengua) ens forneix exemples d'ús de /hola/ des de 1535 fins ara, de manera ininterrompuda. Dir, com fa Coromines, que el mot és més antic en català que en castellà, i treure'n conclusions és molt arriscat. La interferència és un fet molt complex, que sovint, més que en la introducció d'una paraula un bon dia, consisteix en fenòmens d'imitació de processos seculars, de seguiment mimètic en una llengua d'un procés que s'esdevé en una altra durant un lapse gran de temps. Això és el que va passar amb l'extensió del tractament de /vostè/, i sembla que això és el que ha passat amb la paraula /hola/. Durant la primera etapa, en què /hola/ era una mera paraula exclamativa, com /hala/, els /hola/ que hi pugui haver en català poden ser deguts a interferència, encara que tampoc no hauria de ser cap problema admetre que podrien respondre a una dinàmica interna. I hauríem de veure el grau de difusió de la paraula i com seria pronunciada. En aquesta època és molt freqüent en textos castellans la repetició del mot: hola, hola, qué es esto?, com si diguéssim vaja, vaja, què és això?, i el mateix valor té la paraula en l'expressió hola, hola, señora mujer. Les dues frases són de textos de mitjan XVI, però aquesta fórmula repetitiva és altament freqüent fins al segle XX. L'adopció de /hola/ com a costum de salutació ---primer amb admiració i després sense--- sí que sembla que respon més clarament als processos d'imitació de què parlava. Els diccionaris del XIX ens mostren aquesta evolució, dependent de l'evolució espanyola. El d'Esteve, Belvitges i Juglà (1803) només diu hola interj. hola. El de Magí Ferrer (1839) diu exactament el mateix. El d'Una Societat de Catalans (1839) copia la definició del diccionari de l'Acadèmia espanyola (interj. que servex comunamènt pera cridar á altre que es inferiòr [...] Se usa també pera manifestar la estranyesa ó novedat que causa alguna cosa no esperada). El Labèrnia (1839) defineix /hola/ com interjecció que denota novetat i estranyesa, adverbi de cridar, definició que es manté a l'edició de 1864. El Figuera (1840), com interjecció que servèix de cridar á algú --- qui denóta la sorpresa, la admiració. El de Josep Escrig (1851) no du la paraula /hola/. El primer diccionari que defineix /hola/ com a salutació familiar és el Fabra (el primer diccionari acadèmic espanyol que ho fa és, com hem dit, el de 1884). Significativament, /hola/ és paraula inexistent a la Catalunya del Nord, on la salutació en situacions de confiança és /adiu/, com en occità. A la resta del país l'extensió de la paraula s'ha fet amb ritmes diferents a les diverses àrees. A Mallorca la salutació /hola/ s'ha estès en temps molt recent. És o era inusitada entre la generació dels meus pares (gent de la vuitantena) i no diguem dels meus avis. La pronúncia completament castellana del mot a l'illa, amb la vocal final sense reduir a neutra, és un indici més que evident del seu caràcter foraster. I el fet que a l'àrea del català central es pronunciï amb /o/ oberta i neutra final tampoc no demostra res. En aquesta àrea els castellanismes s'adapten de manera regular. Com la interjecció /ojo!/, amb /o/ oberta i /u/ final. Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, en dues parts, els dies 24 i 31 d'octubre de 2009. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/hola.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Els perills del bilingüisme Joan Melià | 29/10/2009 | Fer servir dues llengües (o més) suposa avantatges i, alhora, paranys i conflictes per als individus i les societats que ho fan. Aquesta fotografia, feta fa poc a Palma, n'és un exemple jocós. ¿Quina és la indicació bona? ¿Quina és l'errada? ¿Totes dues són bones? ¿És indiferent la tria o es tracta de separar els vianants segons les preferències lingüístiques? També ho seria un tríptic bilingüe que el 2005, amb l'inici de les obres del metro, va difondre el Govern (Metro Palma UIB. La línia més curta). En castellà hi deia que entraria en servei al final del 2006 i que el recorregut es faria en 15 minutos; en català s'indicava, en canvi, que estaria acabat a començament del 2007 i que el recorregut seria de 17 minuts. També en això les pitjors previsions eren per als qui optaven pel català (així i tot, no es va inaugurar fins el 25 d'abril del 2007, coincidint, premonitòriament, amb els 300 anys de la batalla d'Almansa). Per força hi havia d'entrar aigua, amb aquests desajusts i presagis. Els bilingües també s'exposen a interferències. Així un bilingüe català-castellà pot errar-se i, per exemple, dir a la fi i al cap o al cabo y al fin o escriure una i enmig d'un text en castellà o una y en un text en català. A un monolingüe aquestes coses no li passen, encara que n'hi passin d'altres. Quan es bilingüitzen tots els membres d'una comunitat apareixen altres perills. S'ha afirmat que la bilingüització social d'una comunitat suposa inexorablement la desaparició de la seva llengua. És cert que, perquè es produeixi la substitució de la llengua d'una comunitat, o bé s'ha de passar per una etapa de bilingüització dels seus membres o se'ls ha d'exterminar. També és cert que fins ara els casos de bilingüització social han acabat substituint la llengua pròpia. Però, si passa això, és perquè aquest és l'objectiu dels qui imposen la bilingüització. No hi ha cap raó perquè passi si aquest no n'és l'objectiu. Els perills comencen quan la bilingüització, en lloc de ser un benefici per als bilingües, ho és per als monolingües. És a dir, quan els primers tenen obligacions que els segons no tenen i els segons tenen drets que no tenen els primers. També és un perill, quan es fa servir l'oficialitat de les dues llengües perquè es puguin mantenir monolingües els parlants de la llengua al·lòctona. Si els qui en fan bandera hi creguessin, defensarien una ordenació lingüística amb mesures de precaució per anul·lar els efectes nocius que el bilingüisme té sobre la llengua pròpia de la comunitat. Una mesura bàsica és, per exemple, establir mecanismes per garantir l'adquisició efectiva de la llengua territorial de tots els qui no la saben. Una altra, assegurar que aquesta llengua es pot usar en tots els àmbits públics de la societat, que hi ocupa una posició prioritària i que en té d'exclusius. Però, en lloc d'això, reforcen els factors contraris. Anunciar, com fa el nou president del PP, la voluntat de derogar el decret de mínims o d'eliminar el requisit del coneixement del català (que, a la pràctica, és el coneixement de les dues llengües oficials) per a l'accés a llocs de feina públics són mesures per a la descapacitació bilingüe d'una part de la població -per a mantenir-los monolingües- i retallar els drets dels altres, és a dir de tots els que, a més de la seva llengua, saben l'altra. Més enllà de les anècdotes del principi, els perills del bilingüisme són desactivables, si hi ha voluntat d'evitar que el bilingüisme sigui la via d'extermini d'una llengua i, en conseqüència, d'entrada a un nou monolingüisme. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-perills-del-bilinguisme.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre a Eivissa
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE*, de *Bernat Joan i Marí*, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de *Margalida Marí*, directora Insular de la conselleria d'Educació *Dijous, 29 d'octubre, 20:30 h* *Biblioteca de Can Ventosa, EIVISSA* Aquest volum permet al lector tenir una visió integral de la situació de la llengua catalana en el món actual, i també una quantitat important d'eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema. Revisa conceptes com multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització; descriu possibles escenaris de futur per al català; explica quin és el paper del català als Països Catalans i a Europa; i repassa els diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix des de 2007. [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *Amb bones paraules* * Ara no susa nòmer Pixedis* En català medieval /haver/ significava /tenir/ (haver dues cases). /Haver nom Joan/, és a dir, /tenir (per) nom Joan/ era una manera d'expressar que /Joan/ era el nom d'algú. A Mallorca, una frase com /aquesta dona ha nom Maria/, per la seva alta freqüència d'ús, tendí a debilitar la forma verbal /ha/ i a esdevenir /aquesta dona nom Maria/, en què /nom/ és reinterpretat com una forma verbal de tercera persona. O a partir de la qüestió /què ha nom aquest nin?/, pronunciat /qu'ha nom/ i desprès /què nom/, es produí el fenomen. I automàticament sortí l'infinitiu /nòmer/ (o /nombre/) i tota la conjugació: /nomia/, /nomerà/ o /nombrà/, /nomi/, /només/, etc. Es tracta d'un fenomen de creació d'una nova unitat lèxica a partir de diversos elements lingüístics, per una qüestió de recategorització d'aquests elements. A Mallorca /nòmer/ és la forma tradicional d'expressar el fet de tenir un o un altre nom. /Què noms?/ es demana a alguna persona de qui no es coneix el nom. Darrerament, /què noms?/ s'ha travessat amb el castellà /cómo te llamas?/ i ha sortit el monstret /com te noms?/ que diuen totes les criatures i altres de no tan criatures. Hi ha altres maneres d'expressar la pròpia denominació de cadascú. També hi ha la fórmula amb el verb /dir/, ja sigui /em diuen Joan/, /com et diuen?/, o la variant d'aparença reflexiva i general en el Principat /em dic Anna/, /com et dius?/ Aquesta deu ser forma antiga. Recordem el vers del poeta: jo só aquest que em dic Ausiàs March. Un cas semblant és el que ja succeït amb el verb /usar/. La forma pronominal de tercera persona, /s'usa/, a Mallorca acabà fonent els dos elements i esdevenint un /susa/ en què es perd la consciència del pronom. I apareix el verb /susar/, que significa 'portar-se una cosa' o 'ser d'ús corrent alguna cosa'. Ara no susa nòmer Pixedis, però per ventura tornarà susar. O, fent balanç a final d'any, es diu enguany ha susat molt el color negre. I l'àvia diu tota amoïnada amb aquest jovent que ara susa estam ben arreglats. La nova lexicalització del conjunt de verb i pronom s'ha produït coincidint amb la substitució del verb /usar/ pel castellanisme /emplear/, cosa que reforça la nova paraula: Ara ja no susa emplear pells de moix per fer ximbombes. Aquests fenòmens de transformació lingüística, sobretot quan són locals, com els assenyalats, han de rebre un tractament adequat. Igual que l'omnipresent /sisplau/, que també és una fixació semblant a les esmentades i també és un fet regional. A l'hora de valorar aquestes formes cal tenir en compte la realitat de la fixació però cal no perdre de vista la perspectiva global de la llengua i el pes de la tradició culta. L'Alcover-Moll diu que /susar/ és incorrecte. Jo no diria tant: pot ser útil en alguns contextos, igual que /nòmer/ i altres casos semblants (si es vol reflectir fidelment un tipus de llengua no hi ha més remei que escriure /torna susar/; la forma /es torna a usar/ és una altra cosa), però el llenguatge de to neutre i general ha d'allunyar-se d'aquestes construccions. Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 17 d'octubre de 2009. Tots els articles http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/index.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *El delicte original * *Joan Melià* | 22/10/2009 | Fa pocs dies aquest diari donava notícia que una caporal de la guàrdia civil ha denunciat per tercera vegada el seu superior per assetjament, cosa que l'acusat nega. Al marge de quin dels dos diu la veritat, com a mínim n'hi deu haver un que menteix o desvirtua els fets. Hi ha, per tant, evidència que no és sempre exemplar i immaculat el comportament dels agents de l'ordre. Si feim un poc de memòria o repassam la premsa no costarà gaire trobar casos de membres de la policia que han estat acusats i condemnats per haver robat, estafat, per haver estat autors d'actes de violència de gènere o per haver comès excessos en les seves atribucions, conduït beguts, abusat dels subordinats, etc. És a dir que, formant part d'aquests cossos, també hi ha persones que són capaces de cometre les mateixes infraccions, faltes i delictes que cometen persones d'altres col·lectius humans. Vist aquest paral·lelisme, sorprèn que en un aspecte no n'hi hagi ni un de maculat. Em referesc al fet que en els expedients oberts o en els judicis celebrats quan els agents han estat denunciats per no haver respectat els drets de ciutadans que s'hi han volgut adreçar en català -si no m'equivoc o no em falla la memòria- mai no han estat considerats culpables o, com a mínim, no s'ha sabut. És més, sovint el qui al final en resulta més malparat és la presumpta víctima, perquè en el procés, allò que inicialment semblava un maltracte del funcionari patit pel ciutadà, pot transformar-se en un delicte d'ofenses o resistència a l'autoritat. De rebot, aquestes situacions també serveixen d'eficaç i celada advertència als ciutadans que, en trobar-se amb policies, és millor oblidar-se dels drets lingüístics i comportar-se com si no existissin; i, alhora, il·lustra els policies que el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans no és, per a ells, cap obligació i que, si preveuen que el seu comportament pot provocar cap conflicte, s'avancin a denunciar el ciutadà per ofenses o resistència abans que el ciutadà els denunciï a ells. Pels resultats derivats de les investigacions internes i judicis d'aquests casos resulta que -fins allà on sé- cap membre dels cossos policials mai no ha deixat de ser respectuós amb els drets lingüístics i enlloc mai tampoc cap d'ells no s'ha excedit reprimint ni malmenant qui, en parlar amb ells, vol exercir el dret de parlar en català. Vist que hem de creure que la situació és aquesta, no estaria malament que l'OCB creàs un premi 31 de desembre per concedir a tots els policies que siguin víctimes d'aquestes denúncies (segons sembla, tots els denunciats), com un reconeixement pel seu exemplar comportament amb relació a l'ús de la llengua catalana. Però, potser, la realitat és una altra. A part del que s'ha exposat en el primer paràgraf, m'ho fa pensar també l'actitud dels qui mai no donen crèdit a les denúncies d'obstrucció a l'exercici dels drets lingüístics dels catalanoparlants i que, en canvi, en donen -potser amb raó- a les denúncies sobre el partidisme de la policia en determinades actuacions i a les maneres d'obrar dels agents a l'hora de detenir segons quines persones i d'investigar segons quins delictes. ¿Qui sap si és perquè n'hi ha que creuen que l'agent que priva els catalanoparlants d'exercir-ne no comet cap delicte ja que els catalanoparlants, pel fet de ser-ho, ja devem néixer culpables o fer-nos-hi a partir del moment en què adquirim aquesta llengua? ¿Qui sap si, al costat de la càrrega del pecat original comuna a tots els humans, nosaltres hi duim aquesta altra, la del delicte original, i no ho sabíem? http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/exces-de-caricatura.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació del nou web del COFUC i de la versió nova del PELC
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Invitació a la presentació del nou lloc web del Cofuc i de la versió millorada del PELC (Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana) en línia. Data: avui, dijous, dia 15 d’octubre Hora: 19.00 h Lloc: Can Alcover (carrer de Sant Alonso, 24, de Palma) [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== La Sra. Fanny Tur, directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, es complau a convidar-vos a la presentació de *CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE*, un llibre de *Bernat Joan i Marí*, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de *Bernat Joan i Marí*, *Aina Moll* i *Gabriel Bibiloni*. *Dimarts, 13 d'octubre, 20:00 h* *Institut Ramon Llull, c/ Protectora 10, local 11 (Palma)* Aquest volum permet al lector tenir una visió integral de la situació de la llengua catalana en el món actual, i també una quantitat important d'eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema. Revisa conceptes com multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització; descriu possibles escenaris de futur per al català; explica quin és el paper del català als Països Catalans i a Europa; i repassa els diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que dirigeix des de 2007. Us hi esperam! *+ info* Lluís Pérez-Carrasco Dep. de Coordinació i Promoció ll...@editorialmoll.cat mailto:ll...@editorialmoll.cat Tel 971724176 Fax 971726252 Apartat de Correus 142 07011 PALMA (Mallorca) [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
I Jornades sobre l'acolliment lingüístic i cultural
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== I Jornades per a Professionals de l'Acollida de Persones Nouvingudes La llengua catalana i la cultura com a elements integradors http://www.conselldemallorca.net/media/14905/Fullet%20publicitari%20Jornades%20Acolliment.pdf Inca, 27 i 28 de novembre de 2009 Consell de Mallorca http://www.conselldemallorca.cat [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Presentació de llibre
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Agenda de la UIB - Escriure sense context: Jornades d'estudi de Maria Antònia Salvà * « http://www.uib.cat/ca/agenda/20091002.html* *02/10/2009 * - Escriure sense context: Jornades d'estudi de Maria Antònia Salvà *Tipus:* presentació de llibre *Exposa:* Lluïsa Julià, coordinadora de les jornades i de l'edició de les actes, i de Josep Massot i Muntaner, editor. *Organitza:* Consell de Mallorca, Ajuntament de Llucmajor, UIB, Publicacions de l'Abadia de Montserrat * Data: * 02/10/2009 *Lloc:* A la sala d'actes del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor (c/ de Fra Joan Garau) *Horari:* A les 20 hores El Servei d'Informació (SI UIB) no es fa responsable dels canvis d'última hora de les activitats que es proposen, ja que no estan organitzades pel Servei ni en depenen. [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *Fora de joc* Joan Melià | 01/10/2009 | La independència, quan és un objectiu, provoca valoracions contraposades i pot ser objecte de quasi criminalització. En canvi, quan és present sol produir unanimitats en l'avaluació positiva i en l'exaltació dels protagonistes de la secessió passada. És fàcil trobar estats que celebren l'efemèride amb orgull. Fins i tot, Espanya té una guerra de la Independencia, tot i que no va ser ben bé això. A Castelló, que tenen bilingües les plaques dels carrers, hi ha una Plaza de la Independencia / Plaça de la Independència, que si la dius en castellà sembla no apuntar al mateix fet que si ho fas en català (un, del 1808; l'altre, del 2014, diuen). I és que aquesta paraula canvia de significat fins i tot en traduir-la. A Palma, davant la Seu, un pic cada mes desfilen soldats uniformats com els de la Independencia. A Barcelona, dia 11, hi va haver una manifestació per la Independència. Hi va participar Joan Laporta. Ningú no deu creure que en aquesta decisió prioritzàs els interessos del Barça. Ni tampoc que la seva participació fos a nivell personal; si anava a primera fila subjectant la pancarta era perquè n'és el president; si no, hauria anat dins el gruix de la gent. No es tracta, per tant, de si a nivell personal ho pot fer o no. Potser va anteposar la projecció personal o la defensa del país o ambdues coses alhora; no ho puc dir. Però els qui, en tot cas, li ho poden retreure són, sobretot, els socis i, no tant, els seguidors del Barça, que són els qui representa. Però, curiosament, els atacs més forts no li han vengut de per aquí. Entre els més estrambòtics, els del president de Cantàbria que, fent honor a un concepte d'hospitalitat ben miserable, va aprofitar la presència de Laporta a la llotja del Ràcing per recriminar-li que anàs a la manifestació i es negà a dinar amb ell i va fer tornar enrere la decisió del Club Embajadores del Puro Habana de lliurar una distinció a Laporta. I hi va afegir la perla que era tolerant amb tot, excepte amb els assassins d'ETA i amb els que es volen separar d'Espanya, tot al mateix sac; tant si la via és pacífica com violenta. És una mostra més d'aquest dret que els líders d'algunes autonomies s'atribueixen de controlar què fan a altres comunitats o, en aquest cas, a organitzacions socials d'altres comunitats. Igual que Esperanza Aguirre, que es manifesta irada davant la reforma de la Llei d'estrangeria perquè permet que les comunitats autònomes que ho recullen en els seus estatuts (Catalunya i Andalusia) puguin concedir permisos inicials de treball als immigrants. Com els qui, en lloc d'agrair que als territoris on el castellà no és llengua pròpia s'accepti com a oficial, s'indignen quan la llengua pròpia d'aquestes comunitats no està per sota el castellà. És difícil la convivència a Espanya perquè l'única convivència que accepten és aquella que ells imposen. ¿Tots els espanyols autèntics són així? Potser no. N'hi deu haver que pensen diferent, però l'atmosfera que domina és aquesta, els que en discrepen són silents o silenciats. Els qui creien en una Espanya igualitària ho van descartant: uns perquè han descobert que les mesures igualitàries no els agraden; els altres perquè s'adonen que amb segons quins socis és impossible assolir un tracte d'igualtat. Si enguany el Barça guanya la lliga tendrà més mèrit. Potser no sols perquè el Madrid s'ha reforçat o perquè repetir triomfs costa més, sinó perquè n'hi ha que pensen que no s'ha de mesclar política i futbol quan la política que s'hi mescla no és la que ells volen. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/fora-de-joc-1.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *Amb bones paraules* * I /Bon vespre/ quan és fosc* A la majoria de llengües europees hi ha una paraula per a designar la part del dia compresa entre la posta de sol o la desaparició de la claror solar i el moment d'anar a dormir. En català general /vespre/, en francès /soir/, en anglès /evening/, en italià /sera/, en alemany /Abend/, en neerlandès /avond/, en noruec /kveld/, en suec /kväll/, etc. L'espanyol i el portuguès es caracteritzen per no tenir una paraula equivalent, per la qual cosa en espanyol s'ha creat el compost /tarde-noche/, que s'utilitza ocasionalment i que adesiara algun català calca en un absurd /tarda-vespre/. Els parlants de les llengües que tenen una paraula equivalent a /vespre/ fan servir la fórmula /bon vespre/ com a salutació d'entrada durant aquesta part del dia: /bon vespre/, /bon soir/, /buona sera/, /good evening/, /Guten Abend/, etc. I, d'altra banda, utilitzen el /bona nit/ (/bone nuit/, /buona notte/, /good night/, /Gute Nacht/) només quan se'n van a dormir o quan s'acomiaden. És lògic: el vespre és una part del dia (dia oposat a nit), un temps en què la gent està activa, mentre que la nit és el temps en què dormim; és del tot raonable que et desitgin /bona nit/ quan te'n vas a dormir, no quan ets a una part del dia que no és la nit. Els parlants d'espanyol i de portuguès, en canvi, diuen /buenas noches/ o /boa noite/ tant quan arriben com quan se'n van. També és lògic, perquè per a ells, que no tenen /vespre/, quan fa fosca ja és la nit. A Mallorca el sistema diguem-ne paneuropeu funciona amb tota perfecció. /Bon vespre/ es diu sempre en arribar, com a salutació d'entrada, sigui l'hora que sigui, encara que el rellotge marqui les 4 de la matinada (circumstància ara bastant normal, sobretot per als joves; abans només s'esdevenia a les vetles dels morts i poca cosa més). I /bona nit/, només quan un se'n va, sigui també l'hora que sigui. Ara fora de Mallorca ---també a Menorca i a Eivissa--- trobam pertot el sistema de l'espanyol i del portuguès: només /bona nit/. I davant això se susciten uns quants dubtes. Fóra possible que l'ús actual mallorquí fos un romanent d'un ús general de la llengua d'altres èpoques? Podria ser que el /bona nit/ com a salutació d'entrada hagués comparegut per imitació del castellà, com el /bones tardes/ tractat a l'article precedent? Aplicant els bons principis jurídics, cal presumir la innocència d'aquest /bona nit/ fins que no se'n demostri la culpabilitat. Però els qui ens dedicam a l'estudi de la llengua hem d'estar atents als fets i a les proves. A diferència del /bones tardes/, rehabilitat en /bona tarda/, que deixa proves del seu origen espuri per allà on passa, el /bona nit/ té una fesomia que el presenta com a immaculat. Però també és estrany que el català de fora Mallorca, tot i tenir la paraula /vespre/ (País Valencià a part), faci servir un sistema que no es troba a cap llengua de l'entorn menys a les que ja hem esmentat. I si el /bona nit/ d'arribada és la cosa que s'ha dit sempre, d'on surt aquest ús mallorquí tan diferent, sòlid i arrelat? No cal dir que és necessari preservar l'ús mallorquí de qualsevol influència que el pugui desbaratar. Però calen més coses. Caldria introduir ràpidament /bon vespre/ al DIEC (encara que només sigui perquè és viu a una part del país). Si a l'entrada /tarda/ hi ha /bona tarda/ i a l'entrada /nit/ hi ha /bona nit/, per què a l'entrada /vespre/ no hi ha /bon vespre/? I si aquest /bon vespre/ s'escampa pel continent, ningú no haurà perdut res. Alguns ja ho han intentat en alguns mitjans de comunicació del Principat, una provatura que, si hagués tingut el suport, i no l'oposició, dels responsables lingüístics dels mitjans principals, ara hauria triomfat i seria tan natural com tantes coses que han triomfat. I si s'escampa segons l'ús mallorquí i europeu, oli en un llum. Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 26 de setembre de 2009. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/bonvespre.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http
Cercle d'Amics de l'Editorial Moll
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *EDITORIAL* *MOLL* /*75 anys!*/ Palma, setembre de 2009 L'any 1934, ara fa setanta-cinc anys, l'Editorial Moll iniciava formalment la seva existència amb la publicació del número 1 de la Biblioteca Les Illes d'Or: l'obra titulada /Comèdies/, de Pere d'Alcàntara Penya, un dels autors destacats de la Renaixença mallorquina del segle XIX. Amb aquest llibret d'aparença modesta, el seu editor, Francesc de B. Moll i Casasnovas (1903-1991), donava un salt qualitatiu important en la missió que s'havia imposat de continuador de l'obra cultural de Mn. Antoni M. Alcover i Sureda (1862-1932): a part de seguir publicant l'/Aplec de rondaies mallorquines/, que Mn. Alcover havia iniciat l'any 1896, i de continuar la redacció i publicació, tot just començada, del gran /Diccionari català-valencià-balear/, ara obria a tots els autors, primer de les Illes i després de totes les terres de parla catalana, la possibilitat de veure publicada la seva obra. De llavors ençà, l'Editorial Moll ha publicat més de 1.200 títols, malgrat tots els entrebancs que ens ha tocat viure, des de la guerra civil iniciada dos anys més tard, fins als quaranta anys de dictadura franquista i les dificultats pròpies d'una activitat empresarial duita a terme pensant més en els aspectes culturals que en els purament econòmics. Res de tot això no hauria estat possible sense el suport dels nostres lectors: des de la corrua de gent que els primers mesos acudia personalment al domicili de Francesc de B. Moll per subscriure's a Les Illes d'Or, o els que celebraren amb entusiasme l'any 1949 la represa de la publicació del Diccionari, o els milers de subscriptors que l'any 1954 acolliren els primers números de la Biblioteca Raixa, fins als que avui mateix segueixen amb atenció la publicació dels premis Mallorca i Ciutat de Palma, de narrativa i poesia, o tantes altres publicacions nostres de camps tan diversos com literatura, lingüística, ciències socials i naturals, didàctica, infantil i juvenil, etc. Per això ara, amb motiu d'aquest 75è aniversari, voldríem sentir una vegada més l'estímul de la vostra solidaritat. Mitjançant l'aportació de 300 euros, us convidam a formar part del Cercle d'Amics de l'Editorial Moll, un grup selecte de persones a les quals mantindrem informades de les nostres novetats i reedicions, i d'altres notícies que ens semblin interessants. Aquesta aportació no és a fons perdut, sinó que us dóna dret a l'adquisició de llibres nostres per un import de 375 euros, és a dir, amb un descompte del 20% sobre el preu normal amb IVA. A més, no us compromet a fer cap més aportació en el futur, si bé podeu repetir-la tantes vegades com vulgueu, si us resulta convenient. Podeu consultar el nostre catàleg i adherir-vos al Cercle d'Amics de l'Editorial Moll a través de la nostra pàgina web: www.editorialmoll.cat http://www.editorialmoll.cat. Les comandes s'efectuaran *exclusivament* per un d'aquests canals: correu electrònic, telèfon, fax o correu postal. Els llibres que vulgueu adquirir amb la vostra aportació no cal que els escolliu al mateix moment, si no voleu. Es tracta d'una quantitat que quedarà abonada al vostre compte, que podríeu anar usant en resultar-vos convenient fins a esgotar-la. Enviarem un carnet als adherits on hi haurà un espai per portar un control dels imports ja utilitzats. Voldríem que aquesta oferta us pogués resultar convenient. En qualsevol cas, podeu comptar amb el nostre agraïment més sincer. I si el Cercle d'Amics de l'Editorial Moll és prou ampli, serà el millor estímul per iniciar amb forces renovades els propers 75 anys. Moltes gràcies! Antoni Moll Echeto Gerent P.S.: Si voleu fer consultes sobre el Cercle o voleu rebre informació sobre les nostres novetats i reedicions, us podeu adreçar a: Lluís Pérez-Carrasco ll...@editorialmoll.cat mailto:ll...@editorialmoll.cat Tel 971724176 Fax 971726252 Apartat de Correus 142 C/Can Valero, 25 Polígon Can Valero 07011 PALMA (Mallorca) [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http
Revista Esquitx digital
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== A partir de l'*/Esquitx /* 37, no només trobareu l'edició en paper, sinó que també podreu accedir a la versió digital de la revista al * Quiosc.cat *i descarregar-vos-en el darrer exemplar al vostre ordinador. http://www.esquitx.cat/esquitxdigital La nostra intenció és aconseguir que l'*/Esquitx /* es reconegui com una «marca» per al públic jove de les Balears (de la mateixa manera que tots associam el / Cavall Fort / amb Catalunya) i confiam que aquesta nova via d'edició ens servirà, en primer lloc, per arribar d'una forma més immediata als lectors i donar-los a conèixer la cultura i les tradicions que els són pròpies i, alhora, per aconseguir una difusió molt més gran, accessible des de qualsevol lloc en qualsevol moment, i fer arribar, així, la nostra particularitat a la resta de joves arreu dels països de parla catalana d'una manera més àgil i dinàmica. Les possibilitats d'aquesta nova aventura semblen infinites, només cal que entre tots la donem a conèixer. Us convidam, doncs, a gaudir de l'*/Esquitx /*digital! ESQUITX Apartat de correus 189 07320 Santa Maria del Camí Mallorca - ILLES BALEARS Tel.: 971 140 906 www.esquitx.cat http://www.esquitx.cat/ cor...@esquitx.cat mailto:cor...@esquitx.cat [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Conferència
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Conferència '100 anys de literatura menorquina' http://www.tribunamallorca.cat/ *22/09/2009 · Palma* El proper dijous, 24 de setembre, tindrà lloc la xerrada '100 anys de literatura menorquina', la que s'emmarca dins Cicle de conferències VIURE EN CATALÀ. Aquesta conferència serà càrrec de Joan Francesc López Casesnoves, a les 20.00 hores a l'Institut Ramon Llull (c/Protectora, 10 local 11-Palma). http://www.tribunamallorca.cat/index.php?option=com_contenttask=viewid=118274 [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Francesc Esteve
Executiva Federal l'11-01-2005), Sifre demanava a les Corts establir l'exigència del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública, perquè --deia-- només així s'enfortirà l'ús social del valencià (punt 10.1, Política lingüística i requisit lingüístic). Si el màxim dirigent de CCOO-PV, per acord de l'executiva federal, afirma davant la màxima institució valenciana (les Corts) que en la màxima norma legal valenciana (l'Estatut) és necessari establir l'exigència del requisit lingüístic en la funció pública i que només així s'enfortirà l'ús del valencià, quan Ferran V. Garcia intenta justificar que CCOO-PV haja signat just el contrari amb el PP, a qui deixa com un mentider públic no és a mi, sinó ell mateix, el seu secretari general de la federació d'ensenyament, *Manuel Picó,* el secretari general de CCOO-PV *Joan Sifre* i CCOO-PV. /Levante/ 23 de setembre de 2009 [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni: Bon dia tot lo dia
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *Amb bones paraules* */Bon dia/ tot el dia* Els parlants d'espanyol fan una cosa extraordinàriament curiosa: diuen /buenos días/ només durant el matí. No tindria res d'estrany si la fórmula emprada fos /buenas mañanas/ ---com es fa en anglès (/good morning/) o en alemany (/Guten Morgen/)---, però no hi ha res que hagi de fer associar la paraula /dia/ al matí, que només és una part del dia. Els altres idiomes que diuen /bon dia/, com el francès, l'italià, el mateix alemany i molts altres, diuen /bon dia/ (/bonjour/, /buon giorno/, /Guten Tag/) mentre és de dia, ço és, mentre hi ha claror, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. La darrera vegada que un francès m'ha dit /bon jour/ ha estat fa cosa d'un mes, era el capvespre i el rellotge ---ho vaig mirar--- deia 20.15. Per què en català no fem com fan a la resta del món? Perquè un mal dia es va introduir a la nostra parla el castellanisme /bones tardes/, amb la qual cosa el /bon dia/ va quedar restringit a l'ús durant el matí a la manera castellana. No sé quan va entrar el lamentable castellanisme, però de la seva absència a la Catalunya del Nord deduesc que el fet és posterior al tractat dels Pirineus (1659). La fórmula per a saludar /bones tardes/, amb un plural que fa indiscutible el seu caràcter foraster, va entrar al sud dels Pirineus, tant en aquelles àrees on es troba el castellanisme /tarda/ com en aquelles altres en què és inusitat. Perquè, digui el que digui Coromines, /tarda/ és un castellanisme, com ho prova el fet que en català occidental és /tarde/. La grafia amb /a/ final no és més que un procediment de camuflatge ortogràfic. Què es deia abans per a saludar després de dinar? Sens dubte /bon dia/, com a tots els països del voltant. /Bones tardes/ era una fórmula general a totes les terres del sud dels Pirineus fins a la conversió de l'intrús en el camuflat /bona tarda/, fet per analogia amb els singulars /bon dia/ o /bona nit/, però, al cap i a la fi, tan castellanisme com la forma sense camuflar. Fabra va acceptar /tarda/ al seu diccionari, segurament davant la falta d'un mot per a designar aquesta part del dia que ell trobàs fàcilment vehiculable al Principat. I, a més, a la mateixa entrada, com a exemple hi posa /bona tarda!/ Però, segons les meves informacions, la difusió social de /bona tarda/ al Principat la va començar Salvador Escamilla en els seus programes de ràdio, els primers en català, i l'han consumada la ràdio i la televisió de la Generalitat de Catalunya. Els constructors del model de llengua d'aquests mitjans, allunyat del projecte històric de descastellanitzar el català, hi estan aferrats com una pegellida. Al /bona tarda/ i al seu model claudicant. Per a acabar-ho d'adobar, al País Valencià s'ha difós la còpia regional equivalent ---/bona vesprada/---, mancada de la més mínima tradició i historicitat. A Mallorca la persistència del /bones tardes/, beneïda per Moll ---amb l'argument de val més un castellanisme que la gent diu que un altre que no diu ningú---, ha blocat tant el /bona tarda/, completament inusitat, com l'aparició d'un /bon horabaixa/ o /bon capvespre/, tan artificiosos i falsos com si de cop algú es posàs a dir /bon matí/ durant el matí. Durant la primera etapa (2005-2007), IB3 feia servir el /bones tardes/ amb tota la impudicícia del món, un fet ara feliçment superat. El camí encertat és promoure el /bon dia/ tot el dia i suprimir totes les versions regionals del castellanisme /bones tardes/. A Mallorca ja hem començat amb peu ferm: dir /bon dia/ durant tot el dia ja és el criteri oficial d'IB3, establit per la Universitat. A mesura que la gent ho vagi sentint durant l'horabaixa s'acabarà aquell doi de demanar que no has dinat?. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/bondia.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Nou llibre: La composició culta en catal à
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== RULL, Xavier. /La composició culta en català/. Palma: Moll, 2009. (Tomir; 63) ISBN 978-84-273-1063-6. Aquesta obra tracta, amb voluntat d'exhausitivitat, la composició culta en català, un dels recursos de què disposa la llengua per a crear paraules noves. S'hi explica què són els formants cultes, com s'obtenen, de quina manera es combinen i quin comportament morfofonològic tenen (al·lomorfies, vocal d'enllaç, accentuació, reducció d'aplecs vocàlics, etc.). Aquest és un treball de descripció lingüística, però com que els compostos cultes apareixen sobretot en terminologia tècnica i científica, l'obra també és útil per a l'estudi de la terminologia (el vocabulari especialitzat) i la neologia (les tendències en la creació de paraules noves). A més, tot i que es refereix a la llengua catalana, part del que s'hi exposa també és útil per a l'estudi de la composició culta en altres llengües romàniques. Font: Lluís Pérez-Carrasco Dep. de Coordinació i Promoció ll...@editorialmoll.cat mailto:ll...@editorialmoll.cat Tel 971724176 Fax 971726252 Apartat de Correus 142 07011 PALMA (Mallorca) // [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Joan Melià: 30 anys d'u na altra cosa
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià 30 anys d'una altra cosa Cada any fa 30 anys de qualque cosa o de moltes, encara que no totes es rememorin. Aquests dies en fa 30 que a l'institut Ramon Llull (el de les Avingudes) hi havia una tancada d'interins d'institut (PNN, en deien). La finalitat era pressionar la Delegació Provincial del MEC perquè reconsideràs la decisió de deixar sense feina la majoria d'interins. Abans, contractar-los era competència del director del centre, que els seleccionava com volia; però, durant aquell curs que acabava, per primera vegada, els interins havien entrat seleccionats mitjançant un barem de mèrits comú que aplicava cada institut. Es produïa, per tant, la paradoxa, que els interins que quedarien sense feina eren els que havien estat seleccionats d'una manera més objectiva. A la tancada hi participaren devers 50 interins i uns quants més que s'hi solidaritzaren: professors que acabaven de treure les oposicions, alguns agregats i un catedràtic. Aleshores hi havia, si ho record bé, tres instituts a Palma en funcionament (R. Llull, J. Alcover, A. Maura) i un a punt d'inaugurar (G. Sagrera) i quatre a pobles (Inca, Manacor, Felanitx i Llucmajor). Érem a les portes del curs en què la llengua catalana s'incorporava com a assignatura de manera generalitzada. El fet d'utilitzar el català per a intervenir als claustres de professors era poc menys que subversiu i podies ser insultat per això o, en alguns centres, veure que et llevaven la paraula. Totes les assignatures s'impartien en castellà, excepte en dos centres en què hi havia dos grups experimentals de primer que en feien en català. Els tancats vivien a la sala de professors. La tancada va ser llarga: al voltant d'un mes i mig. Al segon o tercer dia, un interí d'Història s'hi va entregar amb un matalàs de matrimoni; degué intuir que la cosa es dilataria (no debades havia estat a París el maig del 68). Hi havia diverses modalitats de participació: els qui hi eren sempre i hi dormien, els qui hi eren fins a l'hora de dormir i els que només assistien a les assembles. D'aquesta tancada, al capdavant de la qual hi havia un tenaç Eusebi Riera, en varen sortir moltes de coses: assemblees, manifestacions, disputes, amistats i un parell de parelles més o menys estables. Però també es va assolir un objectiu laboral: que la contractació d'interins fos unitària per a totes les Illes, que s'hi aplicàs un barem públic comú i que els aspirants no haguessin d'anar institut per institut a presentar instàncies, sinó que bastàs presentar-les a la Delegació Provincial. Aquest criteri, vigent encara, ja es va aplicar el mateix any. Hi va haver professors que quedaren a Mallorca, altres anaren a Eivissa i uns altres a llocs tan dispars com Salamanca, Castuera (Badajoz) o Canàries (eren altres temps i tenir plaça, fos on fos, era una alegria; van ser pocs els qui hi renunciaren per no haver-se'n d'anar fora de Mallorca). La majoria dels qui hi participaren han continuat en la docència, alguns hi han ocupat càrrecs de gestió (fins fa dos dies una de les participants era al capdavant de la Conselleria d'Educació). I ja n'hi comença a haver de jubilats. En aquests 30 anys han canviat moltes de coses. Entre d'altres, hi ha molts més instituts i, ara, en cap claustre de professors deu ser conflictiu intervenir en català; l'ensenyament en català s'ha convertit en normalitat; el català no era, fa 30 anys, oficial i ara ho és. Així i tot, encara és un perill usar-lo en determinats àmbits oficials i amb determinats interlocutors i n'hi ha que actuen com si fos un delicte: aquests dies n'hem tengut exemples. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/30-anys-d-una-altra-cosa.htmlA [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni: El ma ssacre de la interferència
=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===
*Amb bones paraules*
* El massacre de la interferència*
Si miram el /Corpus textual informatitzat de la llengua catalana/ (al
web de l'Institut d'Estudis Catalans), veurem que, de l'inici de la
recopilació (c. 1833) fins entrat el segle XX, la llengua escrita mostra
un ús quasi absolut de la paraula /anàlisi/ (i les variants /anàlisis/ i
/anàlissis/) en forma masculina. La variant femenina només apareix molt
escadusserament els darrers anys del vuit-cents, tot i que alguns
diccionaris del XIX, com el Labèrnia, entren el mot com a femení. I
podem estar segurs que a la llengua oral no hi havia altra cosa que
/anàlisi(s)/ masculí. L'espanyol com a referent per als neologismes en
aquell temps és indiscutible. El /Diccionari ortogràfic/ de Fabra, tant
a l'edició de 1917 com a la segona de 1923, consigna /anàlisi/ com a mot
masculí, i només a la tercera edició, de 1931, Fabra va canviar el
gènere a aquesta paraula. Diguem també que per aquells anys
l'Alcover-Moll va entrar el mot com a masculí i així encara hi figura. I
per què, si quasi tothom deia i escrivia /un anàlisi/, Fabra va establir
que havia de ser /una anàlisi/? Molt senzill: perquè a totes les altres
llengües romàniques (menys l'espanyol) la paraula és femenina. El
principi d'universalitat, lligat a l'etimologia, per damunt els usos de
la gent, sempre mediatitzats per l'espanyol.
Això mateix ha passat amb altres paraules: /escafandre/ (masculí, com el
francès /scaphandre/, l'italià /scafandro/ i el portuguès /escafandro/),
/estratagema/ (masculí com en les tres mateixes llengües), /síndrome/
(femení, com la lamentable /sida/), etc. Totes aquestes paraules han
entrat al català amb el gènere de l'espanyol i encara en el parlar
corrent de la majoria de parlants conserven aquest gènere. La normativa,
aplicant el principi esmentat, les ha ressituades amb tot l'encert, cosa
que ara ningú no discuteix.
I ara parlem d'una paraula que va entrar al diccionari tard i amb mal
peu. /Massacre/ és una paraula curiosa. Tot i que la podem veure
documentada en els anys 20 del segle passat, tant en català com en
espanyol, no surt al Fabra (a cap edició, inclosa la darrera de 1994) ni
a l'Alcover-Moll, i Coromines se n'oblida completament, tant en el
Diccionari etimològic i complementari català com a l'equivalent
espanyol. Tampoc no surt a la /Gran enciclopèdia catalana/ fins al
suplement del 1997. L'Acadèmia espanyola incorporà el mot al seu
diccionari el 1984, i la lexicografia catalana no el descobreix fins al
DIEC (1995).
/Massacre/, i el verb /massacrar/, són paraules originàries del francès
i tenen una llarga tradició en aquesta llengua. La primera és un
postverbal de /massacrer/, i aquesta surt del llatí /matteuculare/,
derivat al seu torn de /matteuca/ ('massa'). Del francès passaren a les
altres llengües europees. Les empra Shakespeare, per exemple. El
substantiu original és masculí (/un massacre/) i masculina és la paraula
en totes les llengües romàniques, excepte en espanyol: italià /un
massacro/, portuguès /um massacre/, romanès /massacru/. Fins i tot en
gallec oficial la paraula és masculina.
Posaria la mà al foc que si Fabra hagués introduït la paraula al seu
diccionari, l'hauria tractada com a masculina. La introducció tardana al
DIEC sense revisar-ne el gènere ---o potser sense ni tan sols advertir
el problema--- és un dels errors d'aquest diccionari que haurien de ser
esmenats.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 12 de setembre de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/massacre.html
[Enllaç recomanat]~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es
Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es
Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com
Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com
---
Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---
Article de Joan Melià
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== Opinió | Joan Melià Entre persones i estendards Joan Melià | 10/09/2009 | Surten a la llum de tant en tant. Amb una freqüència no prou alta perquè causi alarma general i dissipi els dubtes de tothom sobre si la víctima s'ho va cercar, si no degué ser com ho conta, si hi va haver qualque cosa més perquè l'agressor reaccionàs com ho va fer. Però aquesta freqüència és suficient per a mantenir la por; la por de molts d'exercir un dret. És, per tant, la freqüència adequada perquè el dret, en lloc de consolidar-se, es dilueixi sense gaire estridències. Se suposa que les forces de seguretat, en un estat democràtic, hi són per a garantir que les persones puguin exercir els seus drets. Però, encara que sigui de tant en tant, massa sovint surten a la llum casos de persones que han estat malmenades per membres de la policia per haver exercit el dret parlar-los en català. Aquests policies, per tant, en comptes de comportar-se com a garants de drets n'esdevenen repressors. És cert -o això voldria creure- que són pocs els que ho fan. I també m'agradaria creure que, aquests que ho fan, desobeeixen ordres i no que n'obeeixen. Si un guàrdia civil pega a un ciutadà perquè li parla en català comet un delicte i també ho fan els guàrdies civils que ho veuen i -perquè ja els va bé, per corporativisme o per covardia- no fan res per evitar-ho ni ho denuncien. ¿Si el jove agredit li hagués parlat en alemany, el guàrdia civil de l'aeroport hauria tengut la mateixa reacció? No costa gaire imaginar-se què passaria si hi hagués una agressió semblant d'un policia a un ciutadà perquè aquest s'hi ha adreçat en castellà. ¿Qui no veu que s'hi conculca el mateix dret i es comet el mateix delicte? Crec que no s'haurien d'emmanillar persones que encara no han estat declarades culpables si no hi ha indicis clars d'una possible reacció violenta o d'intent de fugida. I molt menys fer-ne un festival mediàtic. Siguin o no siguin polítics i siguin del partit que siguin. És que, si no, ja se'ls infligeix un càstig abans de demostrar-ne la culpabilitat; i si, per aquest tràngol, hi passa un innocent, els aparells de la justícia i de l'ordre públic esdevenen culpables. Però, encara és molt més intolerable que els ciutadans puguin ser reprimits impunement per membres de les forces de seguretat pel fet d'exercir un dret, el de parlar en la llengua pròpia. Un dret individual reconegut internacionalment i per la legislació estatal i autonòmica. Sembla que, tot i fer més de 30 anys que la Constitució és vigent, encara no s'ha eradicat dels cossos de seguretat la creença que el seu objectiu és tenir acovardits els ciutadans, fer-los por i no donar-los confiança i seguretat; com si s'identificassin amb la tasca de les forces d'ocupació en terres colonials. És cert que, en aquests casos, topam sovint amb el tema de la credibilitat, de la paraula i els silencis d'uns i altres i que, al final, tot es dilueix i no se'n sap la fi. Però, se'n donen massa casos perquè els responsable polítics no hi vulguin posar remei i assegurar l'exercici d'aquest dret i la confiança en les forces de seguretat. Potser hauran de posar càmeres i micròfons als llocs on hi ha (o hi pugui haver) actuacions policials perquè protegeixin els ciutadans de les ires dels qui els haurien de protegir o per aclarir els fets. I mentre això passa, el diari de dimarts recollia la notícia que un ciutadà serà empresonat set mesos per haver canviat la bandera constitucional per una de republicana en un edifici públic de Madrid. Un estat més preocupat de dissuadir dels atacs als símbols que de les agressions a les persones, ben poca cosa diu a favor seu. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/entre-persones-i-estendards.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
Article de Gabriel Bibiloni
= INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA www.infozefir.com _ ==[1.671 subscriptors]=== *Amb bones paraules* * Us ho havíeu plantejat?* La gran obra ---encapçalada per Fabra--- de transformació d'una llengua profundament subordinada i dialectalitzada, com era el català del final del segle XIX i començament del XX, en una llengua nacional i centrada només es va dur a terme en una part. Només una part dels hispanismes van ser depurats, i en va restar una altra gran part, que constitueix una massa de manlleus i calcs tan rebutjables com els rebutjats. Un procés com aquest és llarg i no basta una vida, ni que sigui la de Fabra. El fet és que els qui vingueren després no saberen, o no pogueren, continuar l'obra fabriana, i ara la majoria dels planificadors de la llengua ni volen continuar-la ni volen plantar cara als nous castellanismes que han fet irrupció en el català dels darrers temps. Aquesta és la realitat. Un dels hispanismes no revisats és /plantejar/. Paraula desconeguda de totes les llengües europees menys el portuguès i els satèl·lits de l'espanyol. Una creació espanyola imitada, com tantes altres, per la nostra gent. L'espanyol /plantear/ és un derivat de /planta/, paraula que té dues accepcions bàsiques: la de 'part inferior del peu' i la de 'vegetal'. En llatí /planta/ significava inicialment la 'planta del peu', i d'aquí aparegué /plantare/ (plantar estaques de vegetals, atès que es ficaven a terra empenyent amb la planta del peu). De /plantare/ aparegué el postverbal /planta/ 'vegetal'. Per analogia amb la planta del peu apareix el significat de 'part inferior o base d'alguna cosa', com la planta d'un edifici. /Plantear/ significa, en un principi, traçar la planta d'algun objecte, a fi d'assegurar-ne la bona construcció. És una definició que ja apareix en el /Diccionario de autoridades/ de l'Acadèmia espanyola (1737). Posteriorment agafà el sentit de 'implantar', 'realitzar' alguna cosa: /plantear una fábrica/, /plantear la libertad donde reinaba la tiranía/, /plantear el Evangelio en aquella provincia/, /los obispos no habían logrado plantear las reformas/, etc. Però així com es podia /plantear/ (implantar) una fàbrica o la llibertat, es podia /plantear/ una idea o un projecte. I, ja avançat el segle XIX, el mot va acabar tenint el sentit de 'proposar', 'exposar' o 'suscitar', principalment un tema, un problema, una dificultat o un dubte. El primer diccionari acadèmic espanyol que recull aquesta accepció és el de 1925. El calc català /plantejar/ va entrar en el segle XIX i ha seguit mimèticament l'evolució semàntica indicada. Després de plantejat lo nou Códich Penal, és a dir 'implantat', llegim el 1870. S'acabaria abiat la guerra y abiat se podria pensar en plantejar la federació (text de 1873 en què /plantejar/ també vol dir 'implantar', no 'proposar'). Naturalment, el mot és del tot inexistent en el català de la Catalunya Nord. /Plantejar/ no figura en el Labèrnia (ni a l'edició de 1860). Tanmateix, apareix en el Fabra (1932), segurament perquè el codificador no tenia els elements per a identificar l'hispanisme. Entrat al Fabra, el mot no ha estat discutit per ningú. Fins aquí. Amb aquesta paraula ocorre el mateix que succeeix amb tots els castellanismes: una vegada que hi estam acostumats no en sabem prescindir, però totes les altres llengües bé que poden passar sense. Tanmateix, les opcions alternatives són múltiples. A tall d'exemple, posaré algunes frases seguides, entre parèntesis, de la solució que hi aniria bé. A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima importància (exposar, presentar, suggerir), el problema es pot plantejar de diferents punts de vista (exposar, formular), l'argumentació va plantejar un dubte (suscitar), em planteig canviar de feina (considerar, pensar), no m'ho havia plantejat (no ho havia considerat, no en feia comptes). El derivat /replantejar/ es pot substituir fàcilment per /reconsiderar/, /revisar/, /tornar a formular/, /tornar a exposar/, /tornar a examinar/, etc. I per a prescindir del substantiu /plantejament/ també trobaríem multitud de solucions, segons cada cas, com /exposició/, /aproximació/, /formulació/, /proposta/, /proposició/, /projecte/, etc. Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del /Diari de Balears/, el dia 5 de setembre de 2009. http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/plantejar.html [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya
Article de Francesc Esteve
/varios/requisit.html). Més encara: quan la negociació de la llei començava, CCOO es va comprometre, en la Mesa per l'Ensenyament en Valencià, a exigir la capacitació en la llengua pròpia i hi va consensuar amb Intersindical Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de València i altres entitats uns termes molt semblants als que són vigents a Catalunya, les Illes Balears o Galícia. És difícil trobar més deslleialtat envers la paraula donada, més hipocresia i més falta de respecte pels drets dels ciutadans. I això, en nom d'uns sindicats que s'afirmen defensors dels valors de la igualtat, la solidaritat, el progrés i el País Valencià. Estem segurs que molts dels seus afiliats i simpatitzants, ben compromesos amb aquests valors, s'avergonyiran del doble joc dels seus dirigents i per això els animem a reclamar una rectificació i a assumir el compromís públicament adquirit davant la societat valenciana. O això o haurem de concloure que la paraula de CCOO i UGT no té gens de valor. I que més que els treballadors i els ciutadans, volen representar els interessos corporativistes d'uns funcionaris --en el pitjor sentit del mot--- que, com els franquistes, creuen que són els ciutadans els qui s'hi han d'adaptar i els han de servir i no al contrari. Publicat en Levante-EMV el 6 d'agost de 2009 [Enllaç recomanat]~~ Optimot, consultes lingüístiques http://optimot.gencat.cat/ Per distribuir informació, escriviu a un dels editors: Ferran Isabel (País Valencià) ferran.isa...@ua.es Magdalena Ramon (Illes Balears) slg...@uib.es Xavier Rull (Catalunya) car...@mesvilaweb.com Marta Torres (Catalunya) marta.torres.vilatars...@gmail.com Responsable tècnic (coordinador de la llista): Joan Vilarnau jvilar...@llengcat.com --- Web d'INFOZÈFIR: http://www.infozefir.com Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es) ---
